Aquest "estat intern" ve pel camí de la introspecció, quan realment hom viu de "dins cap a fora" i no a l'inrevés. Quan la consciència de l'ànima és la que governa i ho enfoca tot. És també quan surten les respostes més adequades i precises davant de qualsevol situació on em toca dirimir una resposta o una solució que pugui afectar a altres i, per tant tingui un relleu i una importància.
Des de la visió del raja ioga tot te una sortida discernida i reflexionada. Mai no em refiaré del merament "extern" per resoldre qualsevol situació més o menys conflictiva. Des d'una consciència física o externa els resultats son reactius i equívocs. Si jo responc "igual" que el provocador esdevinc amb aquest, la cara i la creu del mateix conflicte, que no se soluciona. Si jo responc des de la meva consciència interna puc "donar la volta" al conflicte donant una resposta reflexiva tendent a solucionar-lo.
Com es pot veure hi ha una gran diferència de tractar els temes des d'una consciència interior o de l'ànima, a tractar-los des de la consciència física o corporal, que és reactiva i gens positiva.
Com fer-ho per assolir l'estat de "consciència de l'ànima" i estabilitzar-m'hi?
És evident que s'ha de fer un treball i cal posar-hi un esforç. És posar "ordre" a quelcom que ha estat desorganitzat per un molt llarg període de temps. I ara: ho vull esmenar.
Primerament em familiaritzo amb la idea que jo "no sóc el meu cos", sinó que sóc l'ànima. I és l'ànima qui dona vida al cos.
L'ànima te tres facultats primordials: la ment, l'intel·lecte i els sanskars. La Ment (o facultat pensant) és la que pensa, desitja, imagina, crea idees, projecta... L'Intel·lecte (o poder de la voluntat) que avalua, analitza, raona, decideix, discerneix, comprèn... Els Sanskars (o personalitat) que conté els hàbits, tendències, records, talents, qualitats...
La ment que, com es veu, origina els pensaments, ha de treballar amb estreta col·laboració amb l'intel·lecte, que els avalua, analitza, decideix, discerneix, si son pensaments prou útils o elevats pel meu propi equilibri. Un intel·lecte madur i net, sempre tindrà la darrera paraula davant un pensament elaborat per la ment. La ment ha de ser "controlada" per l'intel·lecte. Aquest treball equilibrat de la ment i l'intel·lecte, porta també a "depurar" la personalitat, és a dir, a transformar els "sanskars" o hàbits negatius, que s'arrosseguen de molt antic. I el més important, fer emergir les qualitats intrínseques de l'ànima: la puresa, l'amor, la pau, la joia, i també totes les millors virtuts.
És necessària la meditació raja ioga, potenciar aquest ioga per tal de netejar l' "òxid" que acumula l'ànima de tant de temps, cal anar fent caure tota aquesta crosta de l'aliatge psicològic que ha ocasionat la "consciència de cos o física". És el Ioga més potent amb la Font Més Elevada. El treball persistent i continuat, pacient i savi, és el que torna a l'ànima la seva brillantor original, amb els seus poders innats.
El raja ioga permet, no només recuperar i potenciar la preciosa ànima que cadascú és, sinó que, la seva pràctica quotidiana, introduïda plenament en el dia a dia, porta a aquesta estabilitat interior molt elevada que és la "consciència de l'ànima".
Quan hom actua des de la "consciència de l'ànima", està preparat amb tot el seu potencial per enfocar correctament totes les circumstàncies de la vida, perquè ho fa conscientment i sempre cercant el be dels altres i el propi...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada