Introversió - Introspecció: en l'espiritualitat l'una no pot estar sense l'altre, o com si diguéssim: no es pot realitzar una introspecció si abans hom no fa una introversió. Anem per parts: Introversió és interioritzar-se, replegar-se sobre si mateix, arribar fins l'ànima que sóc, que dona vida i mou al meu cos. Un cop es fa la introversió, hom pot parlar d'introspecció, que és inspeccionar l'interior meravellós i propi, on hi ha la connexió, la clau de tot.
I on rauen també la major part de problemes i conflictes que, bo i esclatant a fora, en la quotidianitat física compliquen l'existència humana, el dia a dia de tantes persones, que segueixen aplicant "patrons erronis", que després de tantes existències s'han anat repetint una i altre vegada, actuant com les capes o recobriments d'una seva, i aconseguint que la pròpia ànima que sóc, oblidi la pròpia identitat immortal i lluminosa que és, a través de l'experiència corporal i física: l'ego, els vells "sanskars" positius i negatius o hàbits i tendències, les creences de tot tipus: religioses, polítiques, culturals, de la tradició, aquests aspectes s'han anat enfortint d'una etapa a un altra, fins a l'extrem de ser sempre els mateixos; d'aqui que infants d'edats ben primerenques ens sorprenguin amb gestos, actituds i, fins i tot paraules que correspondrien a algú de gran experiència. I és que aquests infants porten aquesta "experiència" a flor de pell, doncs arrosseguen (per dir-ho així) tot un "pack" de les vides físiques anteriors, bones i males experiències, algunes -o moltes- d'aquestes "mal tancades", conflictes "no resolts", que afluiran en el seu moment, en el transcurs de la vida present, oferint-li una nova possibilitat de solució. Però també la major part d'adults carretegem "packs" o alforges carregades -molt sovint- de temes (d'altres vides i d'aquesta) per solucionar, que degut a la ignorància comporten molt de pesar i dolor.
L'època que estem vivint és propicia per posar remei a tot això. Som a la part final d'aquest Cicle existencial de 5.000 anys, coneguda ancestralment com "Edat del Ferro" (n'hem parlat força en aquest blog) on s'expressa i es fa palpable la màxima degeneració humana, de forma global i en tot el planeta. Però també alhora, creix i cristal·litza, la inquietud d'amplis sectors de la Humanitat per sortir de l'atzucac, per despertar i expandir la Consciència d'Ànima, és a dir, netejar i recuperar aquesta benaurada memòria de la vertadera identitat d'ànima, això és l' "Edat de la Confluència" més auspiciosa, i aquesta edat només arriba dins l'Edat del Ferro del Cicle esmentat, és a dir, ara mateix. I què succeeix? Doncs tornem-ho a dir perquè és bo que tothom ho sàpiga... L'Univers sencer, presidit per la Font Creadora, amb totes les seves energies s'aboca en aquests instants per tots els que senten l'anhel de transformació consciencial que condueix vers el "nou paradigma", canvi profund treballat des del més íntim de cada ànima, ara i aquí. No es tracta d'un compromís amb alguna cosa o algú extern. És el propi auto-compromís que ressona en el més profund i íntim de l'ànima i fa que vibri molt especialment la glàndula pineal, (on l'ànima s'ubica dins el front que en diem "tercer ull i des d'on s'interconnecta amb la Font, Déu, Al·là, Baba, etcètera). Un bon nombre d'inquietuds s'estan expressant en aquests precisos instants arreu del planeta.
Lligada amb tot això pren importància la introversió per deixar de mirar de manera tant hipnòtica tot l'extern i aprendre a mirar amb els ulls de l'ànima, començar a encendre aquest foc del cor i de l'essència, i amb us de la introspecció poder anar extraient totes les capes acumulades de la seva (com dèiem abans) o terribles calcificacions que permetin alliberar l'ànima i deixar-la tant lliure com sigui possible, si pot ser del tot i amb l'activació de totes les seves qualitats i poders, emanant de tota la seva puresa de ser. L'ànima te de tornar al Nirvana neta i pura, tal i com va venir a principis d'aquest Cicle que ara està concluint
És quan la ment esdevé un llac encalmat de profundes i cristal·lines aigües, un cop pensaments i emocions estan a l'únic servei de l'ànima, i no pas al simple gaudi de l'extern, del corporal i tots els seus sentits.
Viure a fons l'Edat de la Confluència més auspiciosa, és reactivar tota la llum que l'ànima conté, i això no és "qualsevol cosa". Cal un canvi d'actitud humil, positiu i determinant, on el concepte "home" esdevingui conscientment "ànima" i on totes les interaccions siguin enfocades només des d'aquesta sola única perspectiva. Els poders i qualitats de l'ànima es manifestaran equilibrats com son, l'acceptació, la tolerància, la cooperació, l'amor, la pau, la felicitat, el silenci intern: tot esdevindrà en contínua predisposició i estabilitat en la Vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada