Som en un temps i en una època (espiritualment en diem de la Confluència) en que en concloure's l'actual "cicle" de 5.000 anys, és tanmateix un temps especial per endegar la pròpia recerca interior. Si abans no s'ha fet, ara és el moment més oportú. També val a dir, que si algú no havia sentit mai "inquietuds espirituals" abans, és perquè "no era el seu moment" i, probablement, havia d'enfrontar altres situacions de la vida, que en aquell moment requerien més la seva atenció plena, i també s'hi pot afegir que si algú, ara mateix, segueix sense tenir cap interès pels temes espirituals, és perquè no li correspon de tenir.-ne. Son aspectes molt transcendents de la vida de les persones, i com a tals, si algú pren una decisió, és exercint la seva pròpia llibertat. i obeint els seus propis sentiments. Que algú "no estigui" per l'espiritualitat no necessàriament ha d'obeir a cap desídia personal, etc., és que potser hi ha altres experiències que urgeixen de ser viscudes prèviament... Quan sorgeix l'anhel espiritual, ho fa generalment, amb ímpetu i força, i sovint es manifesta com amb una urgència per saber i practicar, i per "re-iniciar" en un mateix, l'estat conscient perdut des de mig "cicle" enrere fins ara, que és el final.
És important adonar-se de la "llibertat" que hom disposa per decidir totes les coses, sobretot les més interiors; els pensaments que hi ha darrere les decisions "els elabora cadascú" (tant si se'n adona com si no), per això val tant la pena ser conscient que un mateix és qui crea els propis pensaments, d'on sorgeixen totes les paraules i totes les accions que em mouen a mi, a la societat i al món. Això em fa esdevenir responsable de tot el que decideixo i faig, encara que de vegades no ho pensi no ho recordi degut a la "mecànica" de la vida.
Si sóc dels que senten la "crida al treball interior o espiritual" estic en el millor moment per fer-li cas i m'hi puc avocar plenament. Però no jutjaré als que no estiguin en aquesta sintonia. En tot cas ja els vindrà el moment.
En aquest moment del "cicle" inunda el planeta una "força superior" de múltiples anomenades: Déu, Al·là, Baba, Ànima Suprema, Energia Còsmica, Font, etc., que és procliu i favorable a la transformació i renovació profunda tant dels éssers humans com del planeta Terra. En cap altre moment del "cicle", no es produeix una situació així ni es planteja amb tanta vehemència la inquietud i l'anhel d'aquesta transformació, en tantes ànimes, al llarg i ample del món.
L'energia conscient de l'ànima que sóc, que som, es nodreix d'aquesta força superior, que és capaç de "cremar" i/o "eliminar" l'excessiu flux d'energia planetària intensament densa i danyosa, que acumulen els "vehicles o cossos físics" de les ànimes del planeta. Transformació que si cadascú fa de forma conscient i amb l'esforç requerit es va produint amb persistència i paciència fins a emergir l'estat de "consciència de l'ànima". Si aquesta transformació no es produeix així, és a dir, en forma conscient, restem sotmesos als processos planetaris globals, i mercès a aquests, és com la població "inconscient" (número indefinit) o que així ho ha decidit, es "renta" i es "purifica" de les pesades energies planetàries per poder, alhora, seguir el seu rumb vers el "món nirvànic", com a pas previ a recomençar un nou "cicle" en una terra "nova i regenerada".
A través de la "meditació raja ioga" és com es du a terme el "treball conscient" que porta a la recuperació de la memòria original oblidada o perduda. Meditar no és quelcom que hom pugui fer d'una forma "mecànica" o "inconscient". Meditar -que no és dormir-, és tornar a sentir l'energia originària amb la que hom vibra per, així, reconnectar amb l'Energia Suprema, la Font de la que emanem i unir-nos-hi. Així és com les ànimes deixen l'ensopiment, l'anorreament traumàtic, per afrontar amb consciència el final del "cicle" des de la confluència espiritual.
Les vies, els camins, les eines a l'abast de tothom: hi son. Només cal revestir-se de voluntat i d'auto-determinació: dues paraules potents i màgiques, i actuar amb decisió.
Alguna vegada hom es podria preguntar a sí mateix: Per quina causa o raó seria jo capaç de comprometre'm ? Segur que allò pel que hom seria capaç de comprometre's és el propi paper que hom te de jugar a la vida: és el que hom porta a dins... Convé però escoltar en silenci, lluny dels brogits que atabalen, i escoltar en aquesta quietud calmada i serena, és molt probable que els que ho "proveu" sentiu la veu de la "consciència de l'ànima que sou", sentiu el murmuri, que entre el cap i el cor arriba fins l`'enteniment i us fa sentir la vibració increïblement potent de la vostre pròpia "presència immortal", allò que veritablement sou i som (i que mai no s'ha d'oblidar) tant si estem experimentant en un cos físic -com és ara i aquí-, com si estem en la pròpia essència d'ànimes, punts de llum d'energia conscient i organitzada, desplaçant-nos lliurement per l'espai o des del Món Nirvànic o Llar del Silenci*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada