El "compromis espiritual", si ho és realment, és tanmateix "auto-compromis" o no te consistència. Així el "perill" (per dir-ho així) és que hom quedi "atrapat" o "dependent" d'altres persones més que no pas pel propi "compromis" de generar canvis positius en el propi interior, o d'arribar a les fites que les eines de la meditació li posen a disposició per avançar i créixer.
Pot ser que al principi, quan algú s'acosta a un grup espiritual, no s'hagi fet mai aquests plantejaments, doncs pot ser massa aviat i que no sigui "encara" el moment, doncs tot just s'han de conèixer les persones, la forma d'organitzar-se i funcionar, i encara s'ha d'aprofundir el suficient com per apreciar amb tota seguretat, si hom se sent ben ubicat de cara als seus anhels i propòsits o no.
Si les inquietuds de l'aspirant son prou sòlides i objectives, progressivament anirà aprofundint en el coneixement amb la finalitat de disposar "com a mínim" de tota la informació. Alhora anirà practicant en si mateix tot aquest coneixement teòric, per assolir per si mateix les fites, les vivències, els graons o nivells que, a través de practicar el coneixement, l'aniran capacitant per una comprensió molt més elevada en el nivell anímic o de la consciència. El gran estímul d'una persona així, és que ben aviat, ella mateixa podrà ensenyar a d'altres, allò que ja ha après en la teoria i que està practicant.
La realitat més peremptòria però, és que de persones així, només en surten molt d'en tant en quant, i això confereix un ritme peculiar al mateix creixement global d'un grup espiritual. De fet, això també obeeix a la pròpia llibertat de decisió de cada persona, més o menys involucrada o compromesa, doncs n'hi ha que decidint-se per un grau més que moderat de participació i compromís, ja en tenen prou o s'hi senten prou be, i això també és ben legítim.
Altres, prefereixen anar "espicossant" d'aquí i d'allà, potser perquè els costa nodrir-se d'una sola font. De vegades tampoc s'adonen que aquesta varietat constant que els mou, és justament el que dilueix en comptes d'enfortir el propi "auto-compromís" espiritual, que mai s'acaba de consolidar. El cas és que conceptes com "compromís" o "disciplina" no els agraden o sembla que els "espantin molt" a moltes persones, que no s'acosten a l'espiritualitat amb cap ànim de "renuncia", "sacrifici" o resolts amb determinació a un treball exhaustiu d'eliminació de tots aquells aspectes psicològics, hàbits, egos, memòries, inclús d'altres etapes de vida, que no deixen progressar l'esperit o, dit d'una altre manera, que segueixen solapant la vertadera identitat de l'ànima i mantenint la fal·làcia que el món físic "ho és tot" inclòs el perible cos humà.
No obstant això, també hi ha persones felices, -encara que bastantes menys-, amb gran acontentament i maduresa, que se senten prou be practicant el "compromís i la disciplina", la "renuncia" a determinats hàbits, costums i formes d'enfocar la vida, amb el propòsit d'avançar en el camí espiritual. I és que, per altre banda, també és de sentit comú, que fer un treball exhaustius de "neteja" de mals hàbits i tendències, egos, orgulls, enveges, luxúries, etc., etc, arribar a controlar la pròpia ment, a fi i efecte d'esdevenir el creador dels propis pensaments, fer-se pràctic en el camí del Raja Ioga, no és tant sols, que també, un camí de roses i satisfaccions molt íntimes, hi intervenen també els factors "voluntat", "esforç", "determinació", "sacrifici", atiats sens lloc a dubtes, per un profund anhel espiritual, que ha esdevingut el famós "centre de gravetat permanent" (això que em centra i fa que no voli d'escola en escola), que m'estabilitza mitjançant la meditació, el ioga profund amb la Font Més Elevada o Ànima Suprema, l'aprenentatge i el tracte espiritual amb els meus germans de camí i finalment, amb el meu entorn, al qual intento ajudar, aportar, acceptar i fer-los conèixer aspectes diversos d'aquest coneixement, que a mi m'ajuden exponencialment.
Quan existeix "compromís espiritual" hom s'endinsa en aspectes més profunds que, "qui no el vol, no l'accepta o no sent que l'hagi de tenir" tampoc li calen, ara i aquí, en aquest moment de la seva vida, doncs les seves experiències han de ser, probablement, unes altres. I mai no s'ha de pressionar ni forçar a ningú, i menys en aquest terreny.
La meva experiència personal em diu que un "compromís espiritual" que realment ho sigui, te de ser actiu i disposat, "disciplinat" en horaris i activitats -ben sovint per no dir sempre els horaris de meditació i de la vida iogui, difereixen en molt als que segueix el gros de la societat-, una dieta vegetariana vegana força estricte facilita la pràctica de la meditació, descansar les hores facilita que en la meditació de l'alba no vingui la son (meditar no és dormir). Això son exemples.
Si hi ha la comprensió del que hom es proposa, el convenciment i la determinació del que s'està realitzant, ni és tant agut el sentit de "renuncia" (al cap i a la fi es deixen enrere costums i aspectes superflus als que hom havia donat una excessiva importància) ni tampoc el sentit de "sacrifici" donat que els guanys i assoliments espirituals que obtindré i la plenitud, superen amb escreix qualsevol cosa de l'altre estil de vida comú. Per tant tot es basa en la comprensió i l'equilibri, més encara, si hom decideix un "compromís espiritual".
El "Compromís Espiritual" no és amb ningú més sinó amb un mateix, amb la pròpia consciència, amb l'ànima que sóc. Si no fos així, amb qui seria? El camí espiritual és completament una responsabilitat personal, estrictament individual. Altre cosa és que en aquest camí, trobaré altres persones que, com jo mateix, es fan preguntes, prenen decisions conscients, seran i son companys de cami, per un temps curt o llarg, ànimes amb qui compartiré coneixaments i ensenyaments, etc. Però en darrera instància, sóc jo, l'ànima, qui està aprenent, qui s'instrueix, qui es prepara per sortir de l'ensopiment d'aquesta etapa concreta del Cicle que s'acaba, reiniciar-me, buidar motxilles d'antics hàbits i memòries inútils, i ser capaç d'estar "a punt" per quan comenci el "Nou Cicle", poder-hi participar en les millors condicions...
Val la pena aprofitar aquests moments del món perquè son els més adequats per fer aquesta profunda introspecció, sobretot els qui més sentin aquest anhel intern per fer-ho, ara és quan la Força Més Elevada del Cosmos inunda la Terra amb aquest estímul, aquest és el millor NADAL que hom es pot regalar, que porta en si: el compromís espiritual de recobrar la consciència de l'ànima i actuar en conseqüència*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada