Posar en pràctica les eines de l'auto-observació psicològica d'un mateix, amb el propòsit de corregir, transformar, minimitzar o eliminar antics defectes, sanskars o hàbits, que hom arrossega i guarda en les velles "motxilles" de tantes etapes de vida passades, egos o defectes que "encara" no s'han deixat anar i que avui dia segueixen condicionant i donant malviure als ser humans, a les ànimes, no és qualsevol cosa.
Auto-observar quan en una relació, del tipus que sigui, n'emergeixen l'enveja o la gelosia, o l`'orgull, i redimensionar-los amb el "poder d'acceptar", amb bones dosis de sincera "humilitat", "amor pur o consciència d'ànima", no és cosa senzilla, si abans hom no ha pres la correcta i ferma determinació de fer-ho, i encara fer-ho d'una forma sistemàtica.
Dir que això "no és qualasevol cosa" o que no és "cosa senzilla", no és per desanimar ningú, ni molt menys, ans al contrari, és per fer-nos conscients del molt important que és fer això, i fer-ho be, per de mica en mica, anar-ne sortint airosos.
El treball d'auto-observació va plenament conjuntat amb la meditació, com a eina de pràctica diària en l'íntim procés espiritual.
Hom recalca molt en el Raja Ioga, com a molt important assolir uns "estats de consciència " determinats, que ens fan forts psicològicament parlant, per tal d'aconseguir els propòsits integrals d'això que denominem "pensament positiu".
Aquests "estats elevats" son : "la consciència d'ànima" (ser conscients i precisos en nosaltres mateixos i en tots els éssers humans, de les "ànimes immortals que som"). I l'estat de "Record o recordança de l'Ànima Suprema" (és l'estat de "record conscient" que som ànimes connectades a la pura essència energètica i vibratòria del Pare o Ànima Suprema).
"Consciència d'Ànima" i "Record del Pare": Dos "estats de consciència" que haurien de ser "estables i permanents" en tots aquells que s'auto-laboren espiritualment d'una manera decidida i compromesa. Tenint en compte sempre, que la decisió és "pròpia" i el "compromís és amb un mateix": no amb persones ni res extern.
La intensitat, la constància, la persistència en el treball interior, doncs, venen impulsats i determinats pel propi auto-compromís, que arriba a ser el "ioga amb el Pare", el progrés intern i real de cada un".
Pels pensaments, les paraules i les accions hom mostra allò que ha entès, allò que practica, allò que és. Però no s'ha de jutjar expressament a ningú. I si, per dins, hom sent que es genera algun judici vers altri, cal activar amb molta humilitat i honestedat el propi judici interior per veure on amago en mi mateix, allò de que acusaria a l'altre.
Els "graus", els "nivells", les "categories", en l'espiritualitat també, son tant "humans" com que generen supèrbia, gelosia, orgull, i tant sols una ànima pura, allò que se'n diu "satopradhan" pot captar amb netedat immaculada, les meravelles dels progressos de les ànimes, i només i senzillament ser feliç, sense cap ombra d'enveja o d'ego, sense comparances inútils que puguin enfosquir la joia, per altres ànimes que creixen i reflecteixen en si mateixes, tota l'elevació Del Més Alt, de la Font Divina, de l'Ànima Suprema. Acceptem, acceptem, abans de "jutjar espiritualment ningú". Estalviarem errors i pesars, i la pau interior incrementarà així com la possibilitat de ser feliços i fer feliç al nostre entorn.
Per tot això, val molt la pena, practicar l'auto-observació, cercar els "estats interns" més adequats, que ens ajuden a estudiar els nostres comportaments, rectificar-los, mantenir les bones actituds, eliminar tot el negatiu que encara hi pugui haver. El que diuen els llibres ja ho sabem: Ara ja és el moment de passar a la pràctica i fer-ho realitat.
Dir que això "no és qualasevol cosa" o que no és "cosa senzilla", no és per desanimar ningú, ni molt menys, ans al contrari, és per fer-nos conscients del molt important que és fer això, i fer-ho be, per de mica en mica, anar-ne sortint airosos.
El treball d'auto-observació va plenament conjuntat amb la meditació, com a eina de pràctica diària en l'íntim procés espiritual.
Hom recalca molt en el Raja Ioga, com a molt important assolir uns "estats de consciència " determinats, que ens fan forts psicològicament parlant, per tal d'aconseguir els propòsits integrals d'això que denominem "pensament positiu".
Aquests "estats elevats" son : "la consciència d'ànima" (ser conscients i precisos en nosaltres mateixos i en tots els éssers humans, de les "ànimes immortals que som"). I l'estat de "Record o recordança de l'Ànima Suprema" (és l'estat de "record conscient" que som ànimes connectades a la pura essència energètica i vibratòria del Pare o Ànima Suprema).
"Consciència d'Ànima" i "Record del Pare": Dos "estats de consciència" que haurien de ser "estables i permanents" en tots aquells que s'auto-laboren espiritualment d'una manera decidida i compromesa. Tenint en compte sempre, que la decisió és "pròpia" i el "compromís és amb un mateix": no amb persones ni res extern.
La intensitat, la constància, la persistència en el treball interior, doncs, venen impulsats i determinats pel propi auto-compromís, que arriba a ser el "ioga amb el Pare", el progrés intern i real de cada un".
Pels pensaments, les paraules i les accions hom mostra allò que ha entès, allò que practica, allò que és. Però no s'ha de jutjar expressament a ningú. I si, per dins, hom sent que es genera algun judici vers altri, cal activar amb molta humilitat i honestedat el propi judici interior per veure on amago en mi mateix, allò de que acusaria a l'altre.
Els "graus", els "nivells", les "categories", en l'espiritualitat també, son tant "humans" com que generen supèrbia, gelosia, orgull, i tant sols una ànima pura, allò que se'n diu "satopradhan" pot captar amb netedat immaculada, les meravelles dels progressos de les ànimes, i només i senzillament ser feliç, sense cap ombra d'enveja o d'ego, sense comparances inútils que puguin enfosquir la joia, per altres ànimes que creixen i reflecteixen en si mateixes, tota l'elevació Del Més Alt, de la Font Divina, de l'Ànima Suprema. Acceptem, acceptem, abans de "jutjar espiritualment ningú". Estalviarem errors i pesars, i la pau interior incrementarà així com la possibilitat de ser feliços i fer feliç al nostre entorn.
Per tot això, val molt la pena, practicar l'auto-observació, cercar els "estats interns" més adequats, que ens ajuden a estudiar els nostres comportaments, rectificar-los, mantenir les bones actituds, eliminar tot el negatiu que encara hi pugui haver. El que diuen els llibres ja ho sabem: Ara ja és el moment de passar a la pràctica i fer-ho realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada