La mirada dels éssers humans diu de la seva profunditat interior, dels anhels i inquietuds. La brillantor nítida d'uns ulls, parla a qui sap entendre i transmet vibracions de l'ànima, porta la força d'allò que verament som, sobretot si hom ha après a ser-ne conscient, i arriba al cor amb una precisió i immediatesa inusitades.
Més, la dualitat del món en que vivim, sovint fa que aquestes facultats -com la mirada profunda- més que transmetre les fines freqüències de l'ànima, als altres, "degradi" aquestes funcions, i aquesta meravella, sigui manipulada per l'ego, posant aquestes subtileses, en favor de qualsevol dels "excessos" que caracteritzen hàbits i vicis arrelats a la personalitat humana més densa.
No és errada la dita: "la cara és l'espill de l'ànima", s'acosta molt a la realitat, però en comptes de la "cara" potser s'ajustaria encara més, si hom hi posés "els ulls" son l'espill de l'ànima... Quantes vegades no haurem sentit a pronunciar frases de l'estil: "amb la mirada ho diu tot", "mirades que maten", "mirades que travessen", "mirades que parlen", "una mirada maternal", "en veure la seva mirada m'hagués volgut fondre", "una mirada amorosa"...
Una de les preguntes que hom es pot fer és: "com miro als altres?", "amb quina mirada miro jo als éssers humans amb els que convisc o interactuo?", "és mirada interessada?", "és una mirada en que dono el millor de mi?", "és realment una mirada d'ànima a ànima?", "o és una mirada d'un cos a un altre cos?", "dono pau i serenor amb la meva mirada?", "o dono inquietud i pesar?".
L'ànima que som està assentada al tron del front, en l'àrea del cervell que avarca les glàndules del tàlem, hipotàlem, pituïtària i pineal, és per això que aquesta regió és coneguda com l'assentament de l'ànima, o el tercer ull. Des d'aquest punt, és des d'on cada un condueix (amb més o menys consciència) el cos físic que li permet l'estada temporal en aquest món físic de tres dimensions.
El més lògic doncs, és que el nostre tracte mutu amb els altres, sigui d'ànima a ànima, i que la saviesa intrínseca de cada ànima es reflecteixi en la brillantor dels ulls, en una mirada plena i càlida, on la Còsmica FONT s'hi destaca.
Veritat que no son els cotxes els que es relacionen i interactuen entre ells, sinó que els que ho fan son els seus conductors? El símil entre cossos (cotxes) i ànimes (conductors) és exactament el mateix.
Si socialment ens veiéssim com les ànimes que som, amb les pròpies i innates virtuts originals, i tot el que això representaria dins el "Drama" de la vida, el món que tots coneixem avui, seria ben diferent. Car els "valors" estarien indefectiblement basats en la Pau, l'Amor, l'Agermanament, la Tolerància, l'Acceptació, la Humilitat, el Perdó, etc. Ni remotament se li podria acudir a ningú "que una guerra pugui ser "solució" per alguna cosa". La transformació seria digna d'una nova "edat d'or" on el respecte i el coneixement serien la base de tota relació.
A les ànimes no interessa ni l'especulació ni l'acumulació material i econòmica. En el seu estat pur i original l'ànima està a les antípodes d'aquest tipus d'interessos, merament pertanyents a les etapes físiques més decadents del món dual, on l'ànima s'hi mou temporalment i circumstancial, precisament ara estem en el final d'aquesta etapa actual, fosca i desvirtuada, encara que també esperançadora perquè també hi ha l'oportunitat "única" de reconduir-ho i reiniciar-ho absolutament tot.
Perquè no, provar-ho? Acosta't al mirall i estudia "què reflecteix la teva mirada". Fes-te preguntes. Sóc capaç, per fi!, de mirar els ulls de tots els que m'envolten, amb la mirada serena i brillant de l'ésser espiritual que, tanmateix, sóc? Tanmateix un autèntic "dristhi" -visió del iogui- o esguard de l'ànima? Persisteix*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada