SER FRACTAL CONSCIENT DE LA FONT

 

Cadascú ha de fer el seu propi "treball interior".   I ningú el pot fer per ningú de nosaltres, pel fet mateix de ser "interior", cadascú ha de trobar les seves pròpies característiques que, si be poden ser similars, no son repetides entre els éssers humans.   Tothom és diferent tot i ser "fractals de la FONT", i portant a dins la seva llum meravellosa i indescriptible, com un signe creador d'Amor i de Saviesa.

Però des del pla tridimensional de la materia densa -on l'ésser humà és-, aquesta és una tasca pròpia de cada un.  de voluntat personal, d'una profunda necessitat presta a generar-se en cada ésser humà, a partir d'aquesta densitat que, en aparença, hom sent que l'aparta de la subtilesa d'altres àmbits coneguts, on la vida flueix amb joia, amor i coneixement, sense dualitats condicionants i, sobnretot, sense temors, enveges, angoixes o pressions de cap mena.  És voluntat prou conscient i decidida, sense la qual no pot prendre una decisió d'aquest calibre, si no li surt de molt endins, on l'ànima lluminosa espera, on mai l'esperit perd la consciència, i la conserva a punt per impregnar-ne "cos i ment",  en el moment que sorgeixi aquesta demanda... 

                                                                                 

    Ser "fractal de la FONT",  és una "qualitat" quan hom n'és "conscient" i ho sap, si no n'és,  només ignora..   No ser conscient fa ser a l'ésser humà ignorant de moltes coses.  Fins i tot fa ignorar la ignorància...   Perquè igualment la realitat que hom viu, pot ser "enganyosa" i no adonar-se'n,  i d'aquí se'n deriven desequilibris que es podrien evitar,  que és poden evitar, "si s'és conscient".    Ser conscient: aquest és el dilema...  Per be que un mateix te la solució, "si la vol tenir".

Si algú m'explica això i sento un "ressonar" dins meu:  "és el moment d'auto-observar-me profundament"  i començar a "meditar",  de cercar aquest "silenci de la ment", a través de la "introspecció",  i a través de la pràctica continuada "netejar energèticament" aquests canals que uneixen sense obstacles de cap índole  "l'ànima-esperit o fractal de la FONT que sóc" amb tota la meva persona humana-física i orgànica, que viu i es mou en aquest món tridimensional.

                                                                           

Tot ésser humà "amb ànima"  és un  "fractal de la FONT", lliure i poderós,  en principi,  si no te cap "llast" que li impedeixi de fluir i ser "conscient" dels seus pensaments, actes i records.    Però d'entrada, la major part dels "nous reencarnats",  arriben a aquesta dimensió material,  sense memòria identitària ni del seu passat més recent, i dins d'una confusió plena, llevat de poquíssims casos.    Aquesta és una situació que molts no superen, ni amb tot el transcurs de la seva vida física, i en aquest estat, deixen el cos quan retornen, amb la mateixa confusió de quan van arribar, la mateixa que els ha acompanyat en la darrera etapa de vida.

Però també n'hi ha que procuren de treure la pròpia consciència del seu sopor i adormiment,  per tal d'aconseguir la "consciència plena" en aquest àmbit físic, i "saber qui son" en tot moment, i evitar així la permanent confusió, que a tants acompanya, en aquesta "etapa existencial",  i ser amos del legítim i propi  Lliure Albir (només amb consciència desperta),  i és amb el que es poden encarar,  ara i aquí, a situacions molt negatives amb que es vol implicar als éssers humans, -sobretot adormits-,  en argumentaris que poden portar a la humanitat a un daltabaix.

Cadascú ha de fer el seu propi "treball interior", però com a mínim: estar alerta, motius en sobren, per estar conscients i desperts els dies que estem vivint, i els dies que s'acosten*

                                                                       

                                                                                                                                                                     

2020: ARA QUE EL DESTI EMPENY I EL TEMPS S'ACCELERA

 

De cop i volta, la vida perd placidesa i els ritmes progressivament s'acceleren, sembla que surto (o em treuen literalment) de la zona confortable, on potser m'havia acomodat, més o menys conscientment, i em sento des-instal·lat dels costums que jo mateix m'havia donat; és com si el terra es bellugués i cap peça del trencaclosques fos segura, i tot es revestís d'una angoixa persistent, de que el meu entorn, ja no sigui "allò conegut" que, al menys en aparença, fins ara m'aixoplugava, em preservava, m'acollia i que, potser creia, fins i tot, que em "salvava" d'algunes llunyanes, atàviques temences...   El cert és que "no tornarem a la vella i acostumada normalitat" sinó que "se'n crearà una de nova" i, depenent de la consciència que hi hagi al darrera,  així lluirà...

Es evident que això que acabeu de llegir no és cap trosset de novel·la, i és ben segur, la reflexió sincera de moltes persones davant la situació de trànsit que ha començat a cristal·litzar aquest any 2020, sobre la humanitat i el planeta.

                                                                         

I davant la perspectiva de que aquesta transició avança, si o si, i que és, sens dubte, l'inici galopant de moltes coses que venen "al darrera i al costat" i que hom anirà trobant (trobarem) en aquests dies a venir, potser et faràs preguntes, potser et qüestionaràs coses, maneres o formes d'enfocar la vida, potser també "aprofitaràs l'avinentesa" per tenir un temps de reflexió propi, potser "descobriràs" el teu interior (si no ho havies fet abans) i validaràs "qui ets i  allò que ets", i que és lluminós i brilla com un far arreu d'on et mous...

Sabràs que ets esperit abans que res, i que aquest experiment en el món de tres dimensions de la matèria, és circumstancial i caduc.   Que el teu cos no ets tu, sinó que aquest, és la meravella de vehicle que utilitzes en aquest rang de freqüència tridimensional.   Ets un punt oval de llum desprès de La Font, i per tant, immortal.  Has deixat tantes vegades el cos físic aquí, i has marxat lleuger, com tantes vegades has vingut aquí, subtíl i bell, novament per entrar a la "presó" del cos físic!!   Per tant, tota circumstància dramàtica d'aquest món 3D, per tu experiencial, quina preocupació t'ha de dur?   Viu l'experiència i ajuda a altres, a viure-la el millor possible...

Ara és quan es desperten moltes consciències fins ara adormides, o amb amnèsia, es desperten quan el Canvi de Cicle bramula per tot, i omple d'esglai als humans més densificats i ignorants...   A partir d'ara és quan la transformació global del planeta i del "sistema", "fa soroll", es percep físicament, i es percep anímicament, netament, es nota, se sent, es viu, en la ment i en el cor, en el glatir, en la llum del Sol i en el vent, i en cada cèl·lula del cos, i en el beneït ADN, que guarda la original i prístina programació de l'ésser humà primigeni, ara susceptible de nova activació.

                                                                               

No s'estan vivint temps tant desesperats i de baixes vibracions, com potser algú voldria, ans al contrari, el negatiu i el positiu (recordem que encara estem en un món dual), segueixen convivint i esclatant arreu, a través de les forces que pugnen al seu darrera, i tot això ha de redundar en una humanitat que "faci el pas" (lògicament sempre qui el vulgui fer: ara però, és especialment important), doncs elevar la consciència és elevar la vibració i és només així que cadascú es pot empoderar i prémer les regnes de la pròpia vida,  no només de la quotidianitat sinó i sobretot, de la vida intrinsecament espiritual: successives encarnacions experiencials en aquest àmbit físic, o en un altre àmbit,  o conèixer amb plena consciència el procés de la mort i el més enllà,  els ressorts que mouen el "karma i la reencarnació", on fins ara la humanitat ha estat posada, com també saber què és la "matriu hologràfica" (la matrix) on resta des de la màxima ignorància, donat que aquest tema s'ha silenciat impunement a costat de tants altres...  La plena consciència retorna la memòria i el coneixement.

                                                                         

                                                                           

REFLEXIONS PER ARA

Sortir del son, sortir del somni, o despertar, quan serà?, quan, tanmateix ho voldré de veritat?  Ningú em dona presses. L'ànsia d'obrir els ulls ja,  em surt de l'ànima, de l'esperit, que és allò que certament sóc jo, i no de la meva apreciada carcassa física.  Però aquesta ànsia, aquest "voler-ho", ja fa molt de temps que la sento al cor,  per trencar les reixes, massa materials del meu "avatar" o cos físic de carboni.

N'hi ha, però, que ja els va be que l'ésser humà o la seva versió més física, no prosperi, s'entretingui, es demori, no vagi cap a una sublimació dels seus propis components, acostant-se així, a la seva autèntica identitat interior.  N'hi ha que volen evitar, de totes, totes, que l'home deixi el seu secular esclavatge, i romangui en aquesta situació obscura i presidiària.  

I l'home, si és molt poc conscient, s'abandona a si mateix, en un sentit de commiseració, fruit de la mateixa ignorància a que el sotmet la inconsciència, sovint llisca per vies d'auto-destrucció, al·lucinant i fugint de la falsa por de "no encarar la vida": aquest joc tant "natural"...

                                                                          

 I qui és que pregunta en mi?   Qui dubte?  Qui frissa?  Qui sap?  Qui no sap?  Qui és l'ignorant?  Qui vol sobreviure, malgrat tot?  L'Ego del meu cos físic?  El que sap, realment, que desapareix?  Segur que si.

El què sóc d'ànima, no és, qui pregunta, menys encara l'esperit car és el fil que m'uneix a La Font, la part de mi, que sap i coneix tot el que se, tot el que m'abraça, tot el que m'abasta...

La resposta, doncs, ve de dins, no pas de fora.  A fora hi ha la  il·lusió en totes les seves formes: miratges, hologrames, suggestions, enganys, tot ben associat als cinc sentits "que han deixat", al cervell-processador, i tota aquesta "elit d'ombres" que fins ara ha tingut cura de mantenir la ignorància i la por galopants sobre la faç de la Terra des de la seva pròpia imbecil·litat i formant part imprescindible de l'alterat "guió de la vida humana" en aquest Planeta.

                                                                                      

                                         La resposta ve de dins perquè jo ja la portava "a dins",

                                    perquè jo, i també tu, ja la portàvem i la portem dins nostre:

                                         És com un signe cosmogònic amb el qual La Font

                                                         ens obsequia per tota l'eternitat...

L'ÚNIC QUE VAL: ALLÒ QUE EM RESSONA

           

El món s'enterboleix per múltiples raons i interessos, tot allò que reprentaven diverses "zones de confort" deixen de ser-ho, per moments, sembla que alguns esdeveniments, i aquells que els empenyen vulguin conduir al gros de la societat a un caos angoixós, inquietant i laberintic.  Com sempre, segueixen "jugant" amb les emocions i els sentiments de les persones, sobretot, les més vulnerables.  I per moments anem a un atzucac, que en molts aspectes, recorda obres literàries de renom com "1984" de George Orwell, que fins no fa tant, ens semblaven "coses del passat" que mai havien de tornar, o simplement una "ciència ficció" que "no podia anar amb nosaltres".   Vivint els moments que es viuen, res sembla impossible i moltes coses es tornen "probables".  I la frase és:  "res serà com abans".  Però la pregunta que tothom s'ha de fer, potser es: cal?  Cal que tot sigui "com abans"?  O potser és ara el "moment de les decisions?"  El moment de dir: "Ja n'hi ha prou d'aquest joc!", surto de l'enganyós miratge!, d'aquesta "matriu" tronada, d'aquest decorat il·lusori!  Abandono, lliurement i amb determinació a tots els que m'hi volen mantenir!  Ja he fet prou forta la sàvia Paciència!  M'alço de l'amnèsia forçada per recordar, de totes, totes, "qui era, qui sóc, d'on vinc i a on vaig".  El moment que es viu és bo per dir: Prou!  Ho heu pensat això?

Es clar que la presa de decisions -tot un dret: es vulgui o no-, sempre va a cavall de cada individu, de cada persona, de cada consciència més o menys desperta, de cada ànima espiritual:  en darrera instància cadascú ha de decidir amb llibertat, intrínsecament des del més profund, o senzillament des de la pròpia comprensió que hom hagi assolit.  Ningú pot fer això per ningú...

L'ésser humà anímicament i espiritual te una ressonància que li és pròpia i és innata, és una eina valuosíssima que es complementa amb el propi discerniment, alhora de decidir o triar un camí, una opció, una circumstància molt vital..  

Vibrar en ressonància és consciència plena i sentir-se complert, quelcom que hom porta a dins, però que s'ha oblidat amb l'amnèsia dels renaixements, i que s'ha de recuperar amb la reflexió i la meditació: just en aquests moments...

                                                                                         

Calmar-nos i ajudar a calmar, treure la por i ajudar a treure-la, apoderar-me (augment de la fortalesa espiritual), i ajudar als altres a apoderar-se, mirar amb confiança allò que les circumstàncies em presenten, encarar les proves amb coratge: sóc un ésser de Pau, i som tants...!

L'únic que val és el que ressona en el meu interior espiritual.  El que no passa per aquest "filtre" particularíssim, està subjecte a altres necessitats, a altres pressupòsits no transcendents (per be que a la persona poden resultar-li importants).  No obstant això, l'ésser humà sempre és lliure de decidir en la part interna i externa.  Finalment ell sap on se situa, on troba el coratge i la fortalesa, i la inspiració per encarar temps i moments tant especials com els que han arribat i estem vivint avui...

Disposar d'un estat de consciència despert i viu, és fonamental en aquests moments per visualitzar la realitat que arriba, i determinar l'actitud i el comportament individual i col·lectiu.

El "Joc de 3D" arriba al final, les "novetats",   després del "reset":  on únicament cadascú és responsable de si mateix...

                                                                                   

                                                         ARBRES  DEL  MEU  CAMÍ

                                                                                      

ELS ANYS EN ELS QUE JA HEM ENTRAT...

                                     

Quan jo canvio el món canvia,  he dit durant molt de temps, i segueix sent vàlid.  Però ara el que esdevé a nivell planetari depassa i posa a prova multitud d'éssers humans, ànimes, de fet, gairebé a tothom, perquè la transformació global que progressivament anirà arribant en anys successius en els que ja hem entrat, a ningú pot deixar indiferent, ho mostri o no, doncs la seva enormitat i transcendència és el suficientment potent com perquè ressoni en l'ànima de cadascú tota la reverberació del moment important que ha arribat, tant a nivell del planeta i de la seva pròpia configuració, canvi vibracional en marxa, com els mateixos canvis i transformacions que ja afecten directament a la humanitat diversificada d'aquest món segons la pròpia consciència i vibració de cadascú.

                                                                                 

Es aquesta una etapa, com he dit en altres escrits, llargament anunciada i esperada; ara i aquí,  es donen prou elements perquè s'estiguin congriant diferents corrents d'humanitats en progrés i creativitat.  Si d'una banda la Terra, està deixant les seves antigues vibracions de 3ª i 4ª dimensió per vibrar ja en la 5ª, menys densa, nítida i en consonància amb la naturalesa essencial de les ànimes i de la Font,  això no és cap banalitat, és un creixement, una superació de la densitat material, on un gran contingent humà ha romàs fins ara mateix, tanmateix el "salt quàntic" que està cristal·litzant davant de tots i del que hom pot formar part si es vibra en consciència.

                                                                                      

  

Això que en diuen la "pandèmia" ha sigut -està sent-, el revulsiu perquè (inclús a despit de l'elit que hi ha al darrere) els quins estan "distrets" davant tot el que s'està bellugant, parin atenció, escoltin les seves pròpies ressonàncies internes i espirituals, i finalment, si s'escau, "prenguin posició".  De la "teoria" hom passa a la "pràctica", i el resultat pot ser tant eixordador com esperançador, i sempre per créixer.  No hi ha dubte, que l' "elit poderosa" ha mogut una gran fitxa, òbviament, no per res més sinó els seus interessos incomfessables, però també és cert que quan hom pot incidir -per be o per mal-, i en un abast tant gegantí com ho és el "global o planetari",  s'alliberen (sortosament!) forces d'equilibri capaces de generar, despertar, moltes consciències humanes, masses crítiques conscients, capaces de frenar tant d'excés i desmesura, tanta corrupció, impunitat i atropellament.

                                                                                   

 

Però és innegable també que ho sabiem, que aquests temps cíclics serien així, i també que és a partir d'ara en endavant que cadascú ha de prendre la seva pròpia decisió:  despertar la consciència,  apariar la pròpia vibració, fer-se o no, candidat a una nova dimensió, o a romandre en la  "suada 3D hologràfica" que ara, anirà acabant, o assistir a ulteriors versions d'una nova "3D" sense amnèsies forçades, sense enganys, on l'experimentació de les ànimes, es pugui desenvolupar en plena llibertat i consciència de si mateixes, sempre connectades amb la Font...

Sense la por, l'angoixa, sense un ego de la personalitat, un "personatge" que s'immirceixi i destorbi el camí que qualsevol ànima ha volgut seguir en un mon tridimensional...   En fi!

Ara és quan cal decidir, els anys en els que ja hem entrat, marquen el moment, òbviament, pels que ho entenguin així. Cadascú segons la seva consciència i vibració sabrà com actuar lliurement.  Som posats a "prova": qui vulgui seguir "jugant" que ho faci... I qui no que cerqui altres experiències en noves línies de temps...

                                                                                     

                                                                             

             Una nau més gran que el planeta Júpiter intervé en el Sol. (foto pública de la NASA)

                                                                                 

                                                                                       

MÉS ENLLÀ DE LA MATRIX HOLOGRÀFICA HI HA LA VIDA

Es tant senzill com avorrit embolicar-se en la "dualitat"!  Sobretot quan el món en que em moc, "és el món dual".  Es a dir, el món dels oposats, de les divisions, de les diferències, confrontacions i competències, dels pols eternament enfrontats.  És el món on vivim i és un món encaixonat.  Una forma de viure que, sovint ha volgut esborrar de la memòria humana, altres possibilitats (que la consciència no ignora), a través dels costums, l'arrelament o la tradició.

Quan hom no es planteja ni la possibilitat que les coses puguin ser d'una altre manera. òbviament, tampoc es planteja que la "dualitat" pugui ser, -sigui-, un món limitant o limitador.  És el que hi ha (parodiant la frase popular), és el que sempre s'ha fet i conegut, etc., si més no, és un món de "conformismes" i de "conformitats".

Seria interessant sortir d'aquest món de les "dues possibilitats" i provar d'escatir el que volia dir en Nietzsche quan va titular la seva famosa obra "Més Enllà del Be i del Mal".

                                                                                                                                                

Perquè, hi ha alguna cosa més enllà del Be i del Mal?  Hi ha algú que visqui en aquesta premissa i la practiqui harmoniosament?   És a dir,  sense la dicotomia condicionant de "Be-Mal", "Blanc-Negre", "guanyar-perdre", etc.?    Viure més enllà de la "cotilla dual", és viure un concepte de "llibertat" més perfecte i original, de respecte mutu i sempre amplificat entre les persones.  És també una manera de créixer anímicament i espiritual,  per quan es fa un reconeixement més profund i conscient de la condició d'ànima encarnada que tinc ara i aquí, com tants humans coetanis en anàloga situació.  És també una forma d'exercir aquesta majoria d'edat que, a l'ésser humà en general  "li costa" d'assolir per arribar a les noves freqüències expansives, que la pròpia ànima demanda per créixer. 

Quan medito, puc estar fora del "món dual", com també fora de la "matrix hologràfica" d'aquest món: decorativa, il·lusòria, enganyosa, dramàtica i culpabilitzadora.   Traspassades les cortines d'imatges del "joc", ja no hi ha més filtres: L'Univers net i real, es presenta com és...    

La meditació és doncs, una eina valuosíssima que, convenientment practicada, pot portar a l'estudiant curós, més enllà d'aquest món material, a observar...

                           

                                                                                        

Des de la "meditació" puc observar el "món dual" des d'una nova perspectiva: des de fora de l'escenari, i des d'aquí, també puc experimentar el temps universal, sense la divisió en tres fases amb que el coneixem aquí, és a dir, en una sola, permanent i eterna seqüència...

Dins la "matriu hologràfica", tot és virtual, malgrat la vivesa dels colors, les formes, els sons, malgrat l'aparent nitidesa de "realitat" que hi ha per tot el que anima les limitades possibilitats dels cinc sentits del cos humà que si no vibra des de la consciència de l'ànima, no surt mai d'aquesta il·lusió irreal, i pot arribar a creure que així ha de ser,  però sent que l'amor incondicional i la llibertat son infinits, transmeten als humans un missatge inconfusible per no defallir mai.   No és la "creença" sinó la "sapiència" la que sempre permet avançar en tots sentits i nivells, per tal de superar tota il·lusió, engany i ignorància.

També ara, en temps d'una "pandèmia" i de canvis profunds pel Planeta i la humanitat, l'ésser humà, ho mira tot des d'una consciència més "desperta",  no pas des de l'angle dels que es mouen i promouen beneficis a costa del sufriment humà i de la ignorància.

                                                                                     

APUNTS SOBRE CONFINAMENTS I QUARENTENES...

                              

                                                           roses del "confinament"...

Des de l'espiritualitat, sempre he après a encarar de forma "positiva" els moments difícils de la vida, no deixant-me portar per l'angoixa, el temor, el dubte, procurant extreure'n "lliçons de vida", imaginant que se'm està "posant a prova", per aprendre i per saber-me'n sortir de les complicacions, i tenir sempre en l'enteniment que, "com més se'ns estreny, més se'ns ensenya", més coneixement es posa a la meva disposició.

Aquesta és una manera de veure i viure, doncs, amb més optimisme, posem per cas, tot el que estem vivint des del més de març d'aquest any del 2020 que, com ja vaig dir en dos escrits anteriors a aquest, és un pròleg de molts canvis i transformacions  a nivell global i planetari, i també, sobretot, humà, de represa i despertar de consciència, conduent a assolir  aquesta "majoria d'edat" després de tants i tants segles d'esclavatges, sotmetiments, confusions i batibulls, el "nou progrés de consciència, portaria l'ésser humà al veritable discerniment, a una plenitud de consciència, per arribar a exercir el "dret fonamental i universal a decidir" des d'aspectes individuals i col·lectius, a com formar part activa de "humanitats espirituals, ètiques, prominents i avançades de l'Omnivers...

                                    niu: instantània amablement cedida per Adrià Téllez                                           

Enguany hem estat confinats (per dir-ho així) als domicilis, amb actitud obedient i per "evitar contagis", i per tant, combatre la "pandèmia", sigui com sigui, d'això n'hi ha prou enteniment.

Els confinaments amb engany o sense, sempre han estat presents en aquesta soferta humanitat i planeta.  El "confinament o quarentena més fort, i que més ha durat,  probablement sigui el que també ara, està a punt d'acabar, i no em refereixo al de la "pandèmia", sinó al que pateix o ha patit fins ara mateix la Terra i que ha mantingut el món en la confusió i en la ignorància, un bon gruix de milers d'anys.  Aquest confinament planetari (del que el gros de la humanitat n'ignora la causa) ara, també es pot esvair i hom pot recobrar l'esperança, d'un dia poder saber -amb ple dret- l'autèntica història del Sistema Solar  i la Via Làctia, la Galàxia,  i el perquè s'ha mantingut el món tant de temps així .  Bones raons n'hi deu haver, ei dic jo..!

Sovint, en tot plegat, hi ha més "reacció" que "reflexió" en totes les coses que passen i, abans d'albirar els  "efectes o conseqüències bones i dolentes, o de qualsevol altre índole" que tindran per les persones, per tots nosaltres o per un mateix, invariablement, cerquem els culpables -que hi son- (tot i que una minsa part de culpa la portem tots a la butxaca).  El cert, però, és que això tampoc "es reconeix gaire" i, no saber-ho, no ajuda a portar millor les coses després de les circumstàncies especials que s'han girat aquests tres mesos inoblidables.

Quan en una meditació hom se submergeix en l'ànima, i s'esvaeix per moments el món extern o "camp de l'acció", succeeix que tots som la mateixa energia de la font universal en diverses gradacions de consciència, bandes de freqüència que informen des de molt endins, com una intuició viva que  ressona, no desconeguda, ancestral, cel·lular, que res te a veure amb els cinc sentits del cos físic de carboni: així de meravellosa és aquesta sintonia interna que tothom pot practicar...

Des de la consciència de l'ànima, hi ha la consciència de cada ésser en si mateix.  Només així se del cert quina "entitat lluminosa" és l'ésser humà, sobretot en origen, quan encara no està imbuida del món il·lusori-material, del qual però, si ho vol, en podrà reeixir.  

Quan la consciència  es regenera, moltes facultats adormides tornen, i també la memòria va sorgint de les boires en que ha estat relegada.  Es viuen temps crus i alhora de "despertar de la consciència", tenir això sempre present, és un al·licient d'esperança que m'ajuda a travessar molts d'aquests dies que han estat "diferents", a mirar els ulls de les persones, a donar confiança, serenor i pau.