Sovint hom "medita" cercant "una sensació de benestar", i això pot esdevenir un "miratge" i, fins i tot, una "finalitat errònia" car la sensació de benestar corporal que confereix la "relaxació del cos físic", tot i ser lògica i ben normal, tant sols "és un pas" dins el procés de meditar, que no he de considerar com una única "finalitat" i amb el que no m'he d'identificar excessivament, doncs corro el risc de "quedar-m'hi atrapat" (en aquest estat gratificant) i, no assolir el meu propòsit de "meditar", perquè "ja he quedat molt satisfet". Però aquesta "satisfacció" (fruit del relaxament del cos físic), que pot esdevenir tanmateix una il·lusió insubstancial i enganyosa, la he de superar i anar més enllà, si objectivament, vull traspassar la capa de la meva pròpia materialitat, i interioritzar-me i fer-me conscient d'allò que realment sóc: l'ànima. l'essència, l'ésser subtíl i pacífic que arriba a l'experiència física adoptant un cos físic. Cos físic que replego a un costat sempre que em vull retrotraure en mi mateixa, en l'ànima que sóc, en la consciència de ser-ho i així, enfocar-me en la Font Suprema: motiu vital de la meditació.
Tot passa per la "determinació" que jo posi en l'acte de meditar, per l'important que per mi sigui, pel que em proposi experimentar o assolir a través d'aquesta "eina transcendental i il·limitada" que és la "meditació raja ioga": De fet, em donarà just el que en vulgui extreure, ni més ni menys. Però cal no oblidar que el seu potencial és infinit i que, a través seu, em puc acostar a la "cota màxima".
De mica en mica, amb molta de paciència i auto-estima, puc anar practicant diàriament; és bo a la matinada, quan l'atmosfera està més neta de tot tipus de vibracions, quan encara externament hi ha silenci o gens de soroll, una hora o dues, abans de que surti el Sol, és en aquest ambient pur, net i favorable, que em puc interioritzar per tal de "resturar" la meva pròpia consciència de l'ànima que sóc, i fiançar-la, és a dir, que arribi a ser senzilla d'assolir com "estat de consciència" que no vull oblidar mai més i que vull anar mantenint en forma d'estabilitat permanent.
L'avantatge d'arribar-se a estabilitzar en aquest "estat" és que la "connexió amb la Font", amb l'Oceà de Tota Energia, amb l'Ànima Suprema, "és garantida en tot moment", nodreix les ànimes, les fa sàvies, i "el coneixement" es pot expandir com una veritable Onada d'Amor.
Però també hom pot meditar en altres moments del dia com al caient de la tarda o al capvespre. És bo també d'hora de matinada, per començar el dia amb "energia i bons pensaments" i és bo al vespre que, amb la meditació hom pot realitzar la retrospectiva del dia, per analitzar, "com han anat les coses avui per la meva consciència?" i preguntar-me "quantes vegades he perdut la consciència de l'ànima que sóc?" .
També és bo fer petites aturades de pocs minuts (si és possible) a la feina, a casa, o passejant, etc., per donar-me "tocs" a mi mateix, per estar "conscient", per estar "present en el present", perquè la realitat externa, amb tots els seus factors, obligacions, responsabilitats, feines, distraccions, etc., és molt absorbent, i fàcilment, hem pot robar el meu estat meditatiu o de consciència.
