dimarts, 1 de novembre del 2016

EL PODER DEL SILENCI


El Silenci nodreix l'ànima.  El Silenci en la ment atura el ritme frenètic dels pensaments, crea espais de calma i aferma el poder de voluntat, que destria els pensaments, abans que puguin entrar al camp de l'acció, discernint amb sàvia objectivitat el seu servei i utilitat reals. El Silenci tanmateix activa l'ànima i la treu de l'ensopiment que, massa sovint li arriba del món extern o corporal, l'ego i els seus aliats, de les temptacions, desitjos i il·lusions de Maia, que actuen com mecanismes de pressió, per evitar el desvetllament de l'ànima, això que porta a l'estat de "consciència d'ànima", i al domini just i efectiu del cos físic, com a vehicle a disposició de l'ànima.
El Silenci no és només l'absència de soroll extern, és també l'absència de soroll intern, o dit d'una altre manera, és quan l'assoleixo (el Silenci) dins l'ànima, que recobro la "consciència d'ésser", la transcendència de la que sóc dipositari, el tresor de qualitats innates que son en mi des de l'eternitat, tota aquesta reserva vibracional i energètica meravellosa, que em permet assolir les més elevades experiències espirituals.   Tot això, be que m'ho dona el Silenci, si el se reconèixer, si el se situar en la ment conscient, en l'intel·lecte i en la personalitat, que guarda tants records i hàbits, tendències, talents i qualitats, dels quals, finalment, només aprofitaré el millor i més vàlid i desestimaré l'inútil.   Si jo, l'ànima, disposo d'aquest silenci, puc emergir tot el bo i emprar-lo en totes les meves accions i experiències externes en el món corporal. 
                         
                                                                                    


El Silenci és la clau que obre la porta a la més elevada connexió que jo, l'ànima, no vull perdre mai. La connexió amb El Més Elevat, amb la Font Universal, l'Ànima Suprema, l'Oceà de Tot Coneixement, Ell-Ella, l'Incorporal. Aquella Energia Elevada que només hom pot assolir des del Silenci, car el Silenci és el Llenguatge de la Font. I és per medi del Silenci que jo, l'ànima, puc arribar a la més alta connexió, re-activant-la, posant-la al dia, i re-creant l'estat de consciència que ho determina tot per encarar tot coneixement, tota vivència, tota experiència.
El Silenci esdevé la fina energia per on flueixen els pensaments més elevats i subtils que em nodreixen com a ànima.  El Silenci vibra d'una manera especialment accelerada, quan l'ànima n'és plena i intueix la proximitats amorosa i potent del Punt Alfa (Déu) i la connexió esdevé ineluctable, precisa, plena de llur pròpia incorporeïtat, amb una sensació d'espai infinit, càlid i acollidor alhora, com una brisa vibrant que em transmet just el que em cal.

                                                                                    


El Silenci flueix lleuger en la introversió com una vibració alegre i inspiradora, per la que em deixo conduir amb aquella confiança plena de l'infant a l'aixopluc de la mare, sense cap temença ni perill, sabent que l'experiència és flux i re-flux en mi, com onades acariciant dolçament una platja suau en una illa paradisíaca.  Així el Silenci te un so propi, peculiar, espiritual, per on la Font s'expressa fins al nivell més profund de l'ànima que sóc. 
El Silenci del que m'empleno internament, jo l'ànima, no només em retorna la sensibilitat i el reconeixement del meu estat original i natural, sinó que em fa emergir les qualitats intrínseques, els més profunds sentiments de pau i el que corona la Meditació Raja Ioga: la connexió amb El Més Elevat.  Per això la Meditació és una "eina tant precisa" quan hom aprèn a utilitzar-la correctament.
Així el Silenci torna la consciència d'ànima i amb això es fa efectiu el Record Permanent amb l'U. 
L'ànima humana -com ens diu Anthony Strano- es connecta a la Il·limitada Reserva d'Energia Pura de l'Univers, sovint anomenada Déu.   "A Aquesta reserva només s'hi pot accedir amb el pensament.  Si el pensament està suficientment concentrat, la ment transcendeix l'ordinari, absorbeix les qualitats d'aquest Ésser i aprèn el significat de l'excel·lència interna i de l'alliberació".
                                                                              


La pràctica continua i seriosa de la Meditació Raja Ioga, porta a que hom descobreixi el Silenci i el seu Poder,així com tot el que se'n deriva, que és molt, per l'harmonització de l'ésser humà, per refrescar les memòries perdudes, l'origen i destí de cada ànima que al món és, què porta a cada ànima a interactuar en aquest món físic, a experimentar tants rols i tantes situacions diferents en el Drama de la Vida, etc.
El Silenci nodreix l'ànima, com deia en començar aquesta reflexió, i ara ja s'entén el sentit, i perquè el brogit, generalment, opera en sentit contrari i destorba qualsevol intent d'auto-exploració íntima i personal, d'harmonitzar, pacificar i aquietar l'ànima*
                                                                                      
                                        EN EL SILENCI  RECORDARÀS EL QUE L'ÀNIMA JA SAP


                                        
                                          

dilluns, 24 d’octubre del 2016

EL MAL DE LA IMMEDIATESA


Estem en l'època dels "on line", de les presses, de la rapidesa, en definitiva de la immediatesa, entesa com una "virtut", com quelcom que ens "ajuda" en la vida.  Però a què..?  A "viure més de pressa"?. No penso que això sigui cert més enllà d'una publicitat i un màrqueting "enganyosos", que conviden incessantment a les persones a viure "Ràpid" i "pràctic", no pas -ben segur-, per fer les coses millor, i encara menys per "guanyar temps".   Però si les persones, avui dia, no tenen temps..!  Les agendes estan plenes. De fet, cadascú és ben lliure d'emprar el seu temps de vida com millor vulgui o senti que l'ha d'emprar.  No obstant seguiré un pic més aquesta reflexió doncs aquest "món de presses", que la vida "moderna" (per dir-ho així) intenta, de totes, totes, inocular al ple de la societat i per tots els mitjans, és més "malèvol" del que molts imaginen. 
La precipitació i la rapidesa, només fomenten la "reacció", és a dir, el caràcter reactiu de les persones, perquè davant els fets, les circumstàncies i els esdeveniments, no intervingui el pensament, la reflexió, la consciència, tal com hauria de ser. 
                                                                                  
                           

La immediatesa està associada, doncs, més a la "reacció" que no pas a la "reflexió".  I si hom es pren la molèstia de veure el que succeeix en la societat avui dia, veuran que una gran part de persones "reaccionen" a l'insult amb un altre insult.  Que els "nervis estan a flor de pell" (com s'acostuma a dir) i que hi ha molt poca "reflexió", i per contra, una gran manifestació d'actituds "reactives", no tendents a la "solució" sinó a embrollar més i més les coses a l'entorn dels "egos" respectius dels seus protagonistes. 
Des de la perspectiva que ofereix la "Meditació Raja Ioga", hi ha tres passos per aprendre, de molta utilitat i que ens poden ajudar molt i molt a "no ser reactius" fent passar totes les respostes que hàgim de donar en qualsevol moment i circumstància, pel tamís de la reflexió conscient:  De primer la introversió (interioritzar-nos sobre la marxa i en el mateix escenari on ens trobem interactuant), en segon lloc la observació (observant-ho tot des de la visió interna o de l'ànima) i en tercer lloc la direcció (donar una resposta ben orientada de dins cap a fora), aquest tercer pas donarà una "resposta de solució positiva, conscient, que beneficiarà totes les parts".
                                                                                       
                                                                                  

Aquests tres passos es poden realitzar en menys d'un minut, però primer cal aprendre'n i practicar-ho. Això son passos per fer-nos més i més "desperts" de Consciència, així descartem si o si, qualsevol "pressa o precipitació" per donar sortida o solució a qualsevol conflicte. 
Això és incapaç d'assolir-se des d'una actitud "reactiva", que surt de l' ego i tots els seus derivats:  la por, l'enveja, l'odi. l'engany, la luxúria, l'orgull, l'arrogància, etc.
La pròpia societat, doncs, ens vol acostumar a les "presses", a ser "reactius", a les immediateses, etc. Quan la realitat és que tot requereix un temps, un estudi, una pràctica, una reflexió; hom no pot aprendre a meditar en dos dies, ni canviar els propis patrons de conducta amb tant poc temps,  ni conèixer el propi món intern en un tres i no res.
A la saviesa espiritual o coneixement hom hi arriba amb l'estudi, la pràctica i l'experiència.  No existeix la "pastilleta que ho facilita i ho arregla tot".   Existeixen la constància, la determinació, la força de voluntat, l'experiència, el dia a dia, l'amor, la tolerància, el perdó, l'acceptació, etc.



 Molts éssers humans cerquen avui dia "retornar a uns valors", a unes qualitats, a unes virtuts intrínseques, que la societat d'avui ni ensenya ni coneix, però que a més a més, han "oblidat" que porten impreses en la pròpia ànima, que no és res que hom hagi d'aprendre de fora.
Es tracta de "re-activar", de "re-iniciar" quelcom que tothom porta en la identitat espiritual pròpia i vertadera...
No es pot "oblidar" que estem en el camp de l'acció i tot s'aconsegueix amb "treball laboriós i paciència", sense això "ningú avança".  I cadascú, finalment, anirà a on vulgui anar,  segons l'esforç que hi posi...
El "mal" de la immediatesa, de la "rapidesa" i la "pressa" és que esdevenen un inconvenient per l'assossec i la calma, i sovint allunyen a les persones de les seves pròpies capacitats innates i originals de Silenci, Pau i Serenor, amb el "perill" de caure en un buit insaciable, que mai no s'acaba d'omplir.

                                                                                   
                                                                             

dilluns, 10 d’octubre del 2016

VERS LA PAU DEL MÓN: MEDITACIÓ PER LA PAU


                                              La Terra, Casa Nostre, La Nau de Tots...

El planeta Terra pateix, i ha patit, totes les inclemències que la humanitat ha mal exercit sobre ell. Als nostres dies, el planeta sofreix, tremola i panteixa com un malalt greu que agonitzés.  No son gratuïts els tremolors de la Terra -terratrèmols-, ni els tsunamis, ni aquests terribles vents, tifons i huracans que assoten zones concretes, latituds especialment castigades del món amb conseqüències dramàtiques d'abast imprevisible.  És el resultat de molts mals tractes.  De la molta inconsciència existent, i que ha existit, per part del "sistema", que sempre ha actuat amb finalitats de domini, de poder, d'explotació i d'una irresponsabilitat que no ha volgut conèixer mai ni aturador ni fronteres, i sempre amb l'atuell de la cega arrogància, malgrat ser tant insignificants en l'epidermis d'un planeta quines "lleis" son "còsmiques" i venen donades i mantingudes per l'organització mateixa de l'Univers.  I tots, d'una manera o altre, som coparticipants d'aquests mals infringits al planeta, amb els corresponents i respectius graus de consciència, més o menys desperta que cadascú disposa.
D'aqui les meditacions sistemàtiques per la Pau Mundial, sobretot els "tercers diumenges de cada mes", on se sincronitzen centenars de milers d'ànimes, al voltant de tot el planeta, per tal de fer aquesta aportació energètica en tot l'entorn del planeta, en un ferm intent de col·laborar amb les forces supremes regeneradores, que estan com "re-iniciant" el bell planeta blau, per situar-lo en un "punt d'inici" pacífic, amorós, cooperatiu, prou òptim", on sigui possible que la humanitat "auto-alliberada" pugui recomençar un nou cicle o "Edat d'Or".
                                                                                   

                                          Representació de l'Edat d'Or

L' "Edat d'Or" sovint sona a les orelles com una fantasia que plana en els origens mítics de la humanitat.  Tot i així, persisteix aquest "record" en el més profund de totes les ànimes, com que havia existit en temps força reculats (5.000 anys), una època d'especial perfecció i felicitat, tant pel planeta com per la humanitat (molt inferior en nombre d'individus a l'actual) en aquell moment inicial on tot era plenitud, i a ningú se li hagués acudit parlar d'explotadors i explotats, d'enganys i mentides, de guerres i odis, de fams o misèries, d'estimulants o drogues, de rics o pobres (al menys en el concepte actual d'aquestes situacions), o de por i de mort (en aquella època no hi havia cap ignorància sobre la mort, hom sabia què significava "deixar el cos físic").
Sembla que no pugui ser, vist això des de la perspectiva d'aquesta època, final d'un cicle, on s'han anat quedant pel camí, oblidant-se o perdent-se, al llarg de moltes "etapes d'existència", els "Valors" autèntics i la "Saviesa", els coneixements i la intel·ligència inicials, i els lligams o relació amb la Divinitat o Ànima Suprema. I tot això que "cal" per començar un nou cicle on es recuperi aquella puresa en la interacció de les ànimes experimentant en cossos físics, on mai no es perdia la consciència d'ànima -la veritable identitat humana tant oblidada encara avui-, a canvi del cos físic, tant meravellós com perible (quina periclitat se'n ha dit "confusament" morir).
                                                                                        


                                  A Delhi infants d'una escola meditant per la pau i  l'harmonia del món   

La "Meditació Mundial per la Pau" col·labora en aquesta formidable regeneració planetària i de les ànimes.  Quants més meditem junts, més i més l'amorosa energia envoltant encercla el planeta amb aquesta malla poderosa quina sola vibració esta feta de Pau, Amor i Fraternitat.   
Participar-hi és un signe de "consciència desperta" i d' "auto-transformació" que els anhels més profunds impedeixen obviar.  
A partir de les 18,30 de la tarda (hora d'aquí), de cada "tercer diumenge de mes" uneix-te, uniu-vos a la "Meditació Mundial per la Pau" que promouen tots els centres del món de Brahma Kumaris, entre altres, i entre tots contribuïm a sanar aquesta Terra que a tots ens acull,  a neutralitzar tot el negatiu i facilitar aquesta necessaria transformació d'Amor i PAU.
                                                                                    
                                                         MEDITACIÓ PER LA PAU

                                                    -Jo, l'ànima, sóc un ésser de pau...
                                                    -Jo, l'ànima, sóc un ésser de llum...
                                                    -Jo, l'ànima, sóc un ésser ple de virtuts...

                                         -Ara, deixo per una estona, el cos, tranquil i relaxat,
                                          i jo, l'ànima, emergeixo d'aquesta sala, suaument,
                                         vaporosament àgil, vers l'exterior:  passo per damunt
                                           les teulades de la ciutat, i els carrers i les persones,
                                         es van fent petits i insignificants, i pujo, amunt, amunt,
                                  enllà del cel i les boires, al meu darrere, tot es va desdibuixant,
                                    continents, països, mars i paisatges, fins a veure davant meu
                                     el nostre bell planeta, amb la seva aura i plenitud de colors:
                                    amb les 7 mil milions d'ànimes i totes les guerres i sofriments
                                     el dolor, la inconsciència, els clams i la innocència de tants..!
                           Però també l'esforç i la serenor dels quins bateguen conscients,
                                              per portar-hi la pau, l'amor i l'equilibri...
         -Segueixo emergint per aquest espai sense límits, deixo enrere la Terra,
         la Lluna, el Sol, el Sistema Solar, passo a prop del nucli brillant  de la Galàxia,
         i arribo, per fi, a la terra més enllà del so, l'àmbit silenciós del Nirvana,
                               més enllà del temps, la Llar i Dimensió d'on les ànimes provenim,
                                        i on la Font Màxima de Saviesa rau en el Seu Esplendor,
                                            per entre la claror roig-daurada de la seva vibració
                                                        que em transporta a un ioga suprem...
                -Cobert d'aquesta energia divina, contemplo la Font per uns instants,
                                                devessall de llum on sento la meva pertinença,
                                        i on mostro, reverenciant-me el meu agraïment més profund
                                                                        per tanta plenitud...
                              -A poc a poc, inicio el retorn, refaig el camí fet, i entro novament
                                     per l'espai infinit i solemne del Sistema Solar, fins arribar
                                al bellíssim planeta blau, al qual abraço amb l'Energia de la PAU,
                                     juntament amb milers d'ànimes amb les que estem formant,
                                       una xarxa regeneradora al voltant de tot el planeta terra,
                                           per guarir-lo, per sanar-lo, per restaurar-li la salut
                                    i incidir, amb aquestes energies meravelloses, perquè s'aturin
                                             les guerres sagnats i contribuir a formar una línia 
                                                       de Pau constant, estable i permanent,
                                                on retornin les qualitats, les virtuts  i tots els valors
                                                         intrínsecs i originals en totes les ànimes
                                                                        encarnades al món...
                                                       -Jo, l'ànima, plena de l'energia de la Pau
                                                        envio les més elevades energies i desitjos,
                                                              perquè l'amor més pur i poderós
                                                           inundi les ànimes, cors i enteniments
                                                    de tots els que pateixen la plaga de la guerra
                                                                   en carn viva o la impulsen,
                                                              perquè obrin la seva consciència
                                                                  a la lucidesa i a l'esperança
                                                                     d'un món renovat i net
                                                                        per totes les ànimes....

(per uns instants em quedo esplaiant-me en aquesta visió amorosa i extraordinària de les 
 ànimes envoltant el planeta Terra, inundant-lo, cobrint-lo literalment d'una  Energia
 Daurada i Poderosa plena de Bons Sentiments i PAU)*

                                                                            A poc a poc,
                                                                          anem retornant
                                                             a l'aquí i ara d'aquesta sala, 
                                                                         estabilitzant-nos
                                                                         en aquest estat de
                                                                  "Consciència de l'Ànima"
                                                                          després d'aquesta
                                                                     "Meditació per la PAU"
                                                                                      

                                                                     

                                                                                               
                                                                                                                                                                                     

dissabte, 10 de setembre del 2016

SORTIR DE LA "ZONA DE CONFORT"...


Les profundes transformacions psicològiques sovint s'acompanyen de crisis d'igual calibre. Aquestes crisis s'han d'assumir des del moment en que hom accedeix a la pròpia auto-transformació.  Si hom no pot assumir aquestes crisis el més provable és que no pugui progressar.  Tot requereix d'un esforç fet de coratge i determinació. 
Però, perquè es produeixen les crisis personals o psicològiques?  Generalment és perquè provinc d'una sèrie de costums i tradicions que han fet de la meva vida una amalgama d'hàbits -bons i dolents-, formes d'enfocar la vida molt basades únicament,  en la consciència física i corporal de persones i coses,  això que ha anat conformant una "zona de confort", on em sento segur, sense por, protegit, on m' "encanta" la repetició de les coses més plaents del gaudi físic, on tinc un sentit de la propietat que em va be, on no arrisco ni m'arrisco per res, on tinc una devoció religiosa amb la que em sento còmode, etc., etc.
Però si vull conèixer i experimentar la meva pròpia realitat interior espiritual, he de "sortir" d'aquest món o zona on em sento tant be, i això em pot proporcionar angoixa, inseguretat, temença, sempre, és clar, segons el grau en que m'hagi compromès en aquesta íntima auto-exploració. 

                                                                              


                                                                                  
Aquesta nova exploració interior d'un mateix, fa emergir i rememorar nous valors i  noves fites, que m'ensenyen  l'autèntica cara enganyosa, acomodatícia d'aquesta "zona de confort" que fins ara ho ha estat tot per mi",   Per exemple, descobrir que sóc una ànima i no pas un cos, doncs el cos és senzillament "el vehicle que utilitza l'ànima", per romandre, viure i experimentar en aquest món tridimensional.   Que l'ànima que sóc és immortal, que l'únic que envelleix i caduca és el vehicle físic temporal i circumstancial. Només arribar a recordar i a comprendre això, ja em fa canviar la praxis i la concepció que tinc de la vida i del món. 
Aleshores, si sóc conscient i coratjós, ja no em preocupa l'estar o no en la meva antiga "zona de confort", sinó aplicar tot allò que projecto des del meu interior anímic i virtuós, que ha començat a incidir en tot el meu exterior d'una manera desperta i nova.  Amb aquest canvi d'enfocament m'harmonitzo i s'harmonitza tot el meu entorn i immediatament les respostes que genero en els altres sempre son "positives".   La interacció millora radicalment quan sóc "conscient d'ànima" car he assumit objectivament que jo, l'ànima, creo els meus pensaments i igualment incideixo sobre el meu vehicle o cos físic, que m'obeeix fidelment, tal i com ha de ser i no pas a l'inrevés.

                                                                                       


Aquesta "zona de confort" des de la perspectiva conscient de l'ànima, ara, em queda delimitada com una "presó emocional i psicològica", on jo abans "m'hi sentia be" tot i que m'impedia, sense que jo me'n adonés, créixer i avançar en termes de veritable llibertat.   Era tanmateix un "amagatall" del que jo "depenía" i on jo "m'amagava", i que "justificava", per"ignorància", per "por" o per "no haver de fer front" a una realitat que no "m'agradava", que trobava "dura" o "difícil", etc., etc. 
Sempre depèn d'una mateix romandre o sortir d'aquesta "zona de confort" que, indefectiblement, un mateix es va creant al llarg de la vida.   Sobretot si hom ha "descobert" de manera conscient que, aquest "confort", tapa oportunitats que jo tinc o em tanca portes a través de les quals jo podria créixer, o m'impedeix de conèixer fefaentment, la meva part espiritual més autèntica:   sé que com més conscient em faig, més motius tinc, per no perdre-hi el temps. 
La "zona de confort" sovint actua com un miratge en el desert, una temptació de Maia (la il·lusió) i és quelcom que "només" es pot treballar quan hom se'n fa conscient.  Per això paga la pena començar a explorar aquesta "zona" tant pròpia, conèixer-la i començar a actuar...  No oblidar que "jo, l'ànima"
sóc lliure i no he dependre de ningú...

                                                                                 


                                          LA VIDA COMENÇA ON ACABA LA TEVA
                                                                "ZONA DE CONFORT"

















diumenge, 21 d’agost del 2016

ENDREÇAR LA MENT


Quan en la ment s'hi fa lloc, i els pocs pensaments que s'hi generen, son de signe positiu, benefactor, hom entra en una línia d'equilibri extraordinària, transformadora, capaç de fer emergir en el dia a dia, les virtuts originals, intrínseques de l'ànima que sóc, i la conducta, el comportament, el propi caràcter és noten i el canvi es mostra a la vista degut a la nova vibració i lluminositat en l'entorn on s'interactua.   L'intel·lecte, que és qui analitza i discerneix tot pensament, abans que esdevingui paraula i més tard acció, també en resulta centrat, a partir d'una ment neta i clarificada, i la seva tasca esdevé profunda i brillant, tal i com te de ser.    Aquesta situació d'equilibri entre la ment i l'intel·lecte, permet també d'anar buidant tot el pitjor que hom pugui arrossegar (els vells "sanskars") en la motxilla de la personalitat, on hi fan niu tota mena de records, hàbits d'etapes anteriors, de vides passades, defectes, traumes i vicis, que ara, per medi de la meditació raja ioga, puc eliminar, car l'Energia Suprema amb la que puc connectar crema, absorbeix totes aquestes energies inútils i sobreres, per deixar-me lleuger i suau, àgil, per gaudir d'aquesta "neteja a fons"...  
Però, com es pot "fer lloc" en la ment, la "fàbrica" de tots els pensaments?   Com fer-ho per frenar aquest trànsit de vegades desbocat, incontrolable i que dona tant mal viure, quan hom voldria projectar una vida tanmateix diferent..?

                                                                              

Primer, descobreixo aquesta "inestabilitat" o trànsit excessiu de pensaments de tot tipus...  Quan descobreixo que estic elaborant "pensaments innecessaris" (la major part dels que es relacionen amb el passat -on ja res es pot modificar-, o fins i tot en el futur que, tot i les expectatives, desconec...), o el que encara és pitjor, pensaments negatius (quan s'envien pensaments ofensius o odiosos a persones -que sempre tenen "efecte retorn" per qui els emet-),  he de procurar urgentment deixar de generar-los i emetre'ls.  He de "sanar les ferides" que en mi generen aquesta "reacció".  He d'aprendre de saber tolerar les paraules i accions dels altres que m' "ofenen",  per tal de reflexionar en comptes de "reaccionar d'igual manera".   He d'aprendre a ser "introvertit en un segon" davant de qualsevol incidència susceptible de provocar en mi la més mínima guspira de violència.  Sempre la solució discernida, reflexionada, pacífica:  desarma la irracionalitat inútil i reactiva de qualsevol actitud violenta, primària i venjativa.
En el moment precís en que em poso a "controlar conscientment" els pensaments que genera la meva pròpia ment, "començo a fer neteja", o el que és el mateix, començo a crear espai i deixo de donar cabuda en el preciós recinte de la meva ment a tot el que sigui "pensament-rebuig" que, definitivament son tots els pensaments que és poden considerar inútils (car res no ens aporten i fan una despesa energètica innecessària), i per suposat, els pensaments directament i inconfusiblement negatius (com s'ha dit els pitjors de tots).  Cal esdevenir un àrbitre de la pròpia ment.   Aleshores en tots els espai buits de la ment s'hi genera una calma, una tranquil·litat molt especial, i els pensaments als que si que dono cabuda i estança son els benèfics, els que sempre aporten solucions pacífiques, amoroses, acolorides sempre amb els colors vius i meravellosos de les virtuts i qualitats pròpies de l'ànima que sóc.

                                                                             

És evident que la pràctica de la "meditació raja ioga" és imprescindible per "fer lloc" en la ment, en definitiva per deixar de generar i emetre pensaments de foscor i desequilibri, causants de dolor, angoixa i pesar.  A través de la meditació "raja ioga" hom relaxa totalment el cos físic o vehicle de l'ànima que és, i es va introduint en aquesta,  la calma, la serenor, la dolcesa, l'amor, en tots els racons de la ment preciosa;  això mateix ja és també un bàlsam per l'intel·lecte, que s'equilibra i suavitza, perquè tot el "treball" que li ve d'una ment "neta i endreçada", se li transforma en la joia dels pensaments correctes, profitosos, positius, d'ajuda i solidaritat.  Perquè gràcies a això, molts dels vells "sanskars" (hàbits i tendències, com dèiem al principi d'aquesta reflexió) sobrers i inútils, allotjats en la "personalitat", podran ser diluïts en "ioga potent", fins buidar la "motxilla" de totes les noses possibles. No oblidem que tant la ment, com l'intel·lecte i els "sanskars" son part de l'ànima. 
Quan acaba un "cicle", com son els temps actuals, és molt convenient que jo, l'ànima, em despulli de totes les capes pesades, dels desequilibris sorgits amb altres ànimes germanes, de les restes d'experiències "negatives", culpabilitats, rancúnies, malignitats, etc.     Exercir la humilitat, el perdó, la compassió, ajudar als altres a aconseguir el coneixement, l'equilibri i el millor comprendre i enfocar la vida des de la més òptima de les perspectives.
Amb la "ment endreçada" estaré més capacitat per entendre i comprendre el moment que estic vivint, assumir determinades responsabilitats (que no puc assumir des de la inconsciència), sobretot aprendre de tantes i tantes experiències, personals i dels altres, des de la perspectiva conscient del iogui*

                                                                                


                                                                                      

                                                                                     

dimecres, 10 d’agost del 2016

SENTIR L'ANHEL DE L'ESPIRITUALITAT


Som en un temps i en una època (espiritualment en diem de la Confluència) en que en concloure's l'actual "cicle" de 5.000 anys, és tanmateix un temps especial per endegar la pròpia recerca interior.  Si abans no s'ha fet, ara és el moment més oportú.  També val a dir, que si algú no havia sentit mai "inquietuds espirituals" abans, és perquè "no era el seu moment" i, probablement, havia d'enfrontar altres situacions de la vida, que en aquell moment requerien més la seva atenció plena, i també s'hi pot afegir que si algú, ara mateix, segueix sense tenir cap interès pels temes espirituals, és perquè no li correspon de tenir.-ne.  Son aspectes molt transcendents de la vida de les persones, i com a tals, si algú pren una decisió, és exercint la seva pròpia llibertat. i  obeint els seus propis sentiments.  Que algú "no estigui" per l'espiritualitat no necessàriament ha d'obeir a cap desídia personal, etc., és que potser hi ha altres experiències que urgeixen de ser viscudes prèviament...    Quan sorgeix l'anhel espiritual, ho fa generalment, amb ímpetu i força, i sovint es manifesta com amb  una urgència per saber i practicar, i per "re-iniciar" en un mateix, l'estat conscient perdut des de mig "cicle" enrere fins ara, que és el final. 

                                                                                    

És important adonar-se de la "llibertat" que hom disposa per decidir totes les coses, sobretot les més interiors;  els pensaments que hi ha darrere les decisions "els elabora cadascú" (tant si se'n adona com si no), per això val tant la pena ser conscient que un mateix és qui crea els propis pensaments, d'on sorgeixen totes les paraules i totes les accions que em mouen a mi, a la societat i al món.  Això em fa esdevenir responsable de tot el que decideixo i faig, encara que de vegades no ho pensi no ho recordi degut a la "mecànica" de la vida.  
Si sóc dels que senten la "crida al treball interior o espiritual" estic en el millor moment per  fer-li cas i m'hi puc avocar plenament.  Però no jutjaré als que no estiguin en aquesta sintonia. En tot cas ja els vindrà el moment.
En aquest moment del "cicle" inunda el planeta una "força superior" de múltiples anomenades:  Déu, Al·là, Baba, Ànima Suprema, Energia Còsmica, Font, etc., que és procliu i favorable a la transformació i renovació profunda tant dels éssers humans com del planeta Terra.  En cap altre moment del "cicle", no es produeix una situació així ni es planteja amb tanta vehemència la inquietud i l'anhel d'aquesta transformació, en tantes ànimes, al llarg i ample del món. 

                                                                                

L'energia conscient de l'ànima que sóc, que som, es nodreix d'aquesta força superior, que és capaç de "cremar" i/o "eliminar" l'excessiu flux d'energia planetària intensament densa i danyosa, que acumulen els "vehicles o cossos físics" de les ànimes del planeta.  Transformació que si cadascú fa de forma conscient i amb l'esforç requerit es va produint amb persistència i paciència fins a emergir l'estat de "consciència de l'ànima".  Si aquesta transformació no es produeix així, és a dir, en forma conscient, restem sotmesos als processos planetaris globals, i mercès a aquests, és com la població "inconscient" (número indefinit) o que així ho ha decidit, es "renta" i es "purifica" de les pesades energies planetàries per poder, alhora, seguir el seu rumb vers el "món nirvànic", com a pas previ a recomençar un nou "cicle" en una terra "nova i regenerada".
A través de la "meditació raja ioga" és com es du a terme el "treball conscient" que porta a la recuperació de la memòria original oblidada o perduda.  Meditar no és quelcom que hom pugui fer d'una forma "mecànica" o "inconscient". Meditar -que no és dormir-, és tornar a sentir l'energia originària amb la que hom vibra per, així, reconnectar amb l'Energia  Suprema, la Font de la que emanem i unir-nos-hi.   Així és com les ànimes deixen l'ensopiment, l'anorreament traumàtic, per afrontar amb consciència el final del "cicle" des de la confluència espiritual.

                                                                               


Les vies, els camins, les eines a l'abast de tothom: hi son.  Només cal revestir-se de voluntat i d'auto-determinació: dues paraules potents i màgiques, i actuar amb decisió.  
Alguna vegada hom es podria preguntar a sí mateix:  Per quina causa o raó seria jo capaç de comprometre'm ?  Segur que allò pel que hom seria capaç de comprometre's és el propi paper que hom te de jugar a la vida: és el que hom porta a dins...    Convé però escoltar en silenci, lluny dels brogits que atabalen, i escoltar en aquesta quietud calmada i serena,  és molt probable que els que ho "proveu" sentiu la veu de la "consciència de l'ànima que sou", sentiu el murmuri, que entre el cap i el cor arriba fins l`'enteniment i us fa sentir la vibració increïblement potent de la vostre pròpia "presència immortal", allò que veritablement sou i som (i que mai no s'ha d'oblidar) tant si estem experimentant en un cos físic -com és ara i aquí-, com si estem en la pròpia essència d'ànimes, punts de llum d'energia conscient i organitzada, desplaçant-nos lliurement per l'espai o des del Món Nirvànic o Llar del Silenci*

                                                                                   

                                                                                     


dilluns, 18 de juliol del 2016

VULL MEDITAR...


La decisió de "meditar", com altres disciplines a la vida, comporta una sèrie de requisits, com ara, deixar determinats hàbits insans que, no només i sens lloc a dubtes, dificulten el nostre propòsit, sinó que perjudiquen la salut del cos físic. Estic parlant d'estimulants i excitants: tabac, alcohol, cafès, te (algun te massa fort) i no diguem qualsevol altre tipus de droga.  Per meditar convé tenir un cos sa i dòcil, que es pugui quedar tranquil i calmat (sense necessitats ni molèsties) l'estona que destinem a meditar.  I això requereix eliminar tots els hàbits que ho impedeixin.
Tots els canvis que hom introdueixi en la pròpia vida, han de ser graduals, ben pensats i decidits, i en consonància a la fita plantejada.  També és convenient, si hom menja "de tot", mentalitzar-se per anar substituint la carn i el peix, pels vegetals i el seu gran univers, per tal d'anar consolidant una dieta vegetariana-vegana sòlida i consistent, hom estarà regalant salut al propi cos i s'evitarà, sense el consum animal, la necessitat que un mateix motivi el sofriment i el sacrifici de tants animals pel consum humà.
A través de la dieta vegetariana i sense ingerir estimulants, com s'ha dit, el cos doncs, esdevé sa i preparat per encarar l'art i el repte de la meditació raja ioga, d'una manera òptima.  Tenint en compte que, qui medita és l'ànima, no el cos, tot i que és evident que el cos te d'estar tranquil i no molestar. Si
hom s'ha d'estar movent a cada moment, el resultat és que no es medita.

                                                                       
                      
La Meditació Raja Ioga, per altre banda, i com s'ha comentat altres vegades, no necessita que el vehicle físic  o  cos, s'hagi de sotmetre a postures o assanes, que pels occidentals son "complicades i innecessàries".  És suficient seure còmodament en una cadira, que permeti l'esquena dreta, per anar mantenint, tota l'estona, una respiració fluida, calmada i natural, mentre que els peus reposen completament en el terra i braços i mans descansen relaxats sobre els genolls.
Si la "fita" que hom te és clara i profunda, els canvis que s'hagin d'introduir per aconseguir-la, no seran tant "difícils" perquè hi haurà la comprensió del "perquè" prou potent que els motiva.   Qui no estigui en aquesta sintonia pot "entendre" aquests canvis com "fanatisme", però és obvi que estarà equivocat.   L'únic vàlid que pot estimular la decisió d'una persona és la seva "ferma determinació" vers allò que anhela aconseguir.
Canviar hàbits i aspectes molt "agafats" a la pròpia forma de vida significa a més, "canviar els patrons de conducta" que han ajudat a generar-los i mantenir-los.  Si no es canviessin aquests "patrons" hom corre el risc d'interpretar els nous coneixements amb els "vells patrons", la qual cosa seria un flac favor car no es progressaria vers la fita desitjada.

                                                                                  

Per això es parla de persistència, constància i disciplina si hom està realment decidit a transformar positivament la pròpia vida.  Perquè aplicar els "nous coneixements" no és "avui ho faig perquè em ve de gust i demà no..."  Si s'actua així "no hi ha progrés. 
Qui alguna cosa vol, alguna cosa haurà de fer, que fins ara no feia...   Meditar, ni és dormir, ni tant sols, només relaxar-se (que en forma part) o cercar de tenir "bones sensacions corporals".  
Meditar em torna la consciència de "qui sóc jo".  Amb la meditació raja ioga re-estableixo la calma en la ment.  La Meditació em porta a la dimensió espiritual, la meditació em fa més pacífic alhora que desenvolupa la meva fortalesa i estabilitat interna, i augmenta l'alegria i la satisfacció.
La meditació raja ioga és el procés de re-descobrir, vivenciar i utilitzar les qualitats positives que,  d'una forma latent existeixen en el meu interior.
La meditació proporciona un clar enteniment espiritual de la persona i m'ajuda a crear noves actituds i respostes davant els desafiaments de la vida diària.
Els beneficis de la meditació raja ioga son evidents i la teoria és senzilla:  tornar a situar l'esperit en un estat d'harmonia i de pau a fi d'adoptar a fi d'adoptar un comportament sa i positiu vers la vida. 
A través de la meditació raja ioga recupero la "consciència de l'ànima" que sóc i connecto amb l'energia més elevada de l'Univers: l'Ànima Suprema.  Aquesta és una de les fites més elevades, sinó la més elevada de totes  de la meditació raja ioga.
No cal dir que, per obtenir resultats satisfactoris cal meditar cada dia, igual que ho requereix el desenvolupament de l'habilitat o talent que es vulgui.  Amb la pràctica diària s'eleva la consciència per poder assolir majors nivells d'auto-realització*

                                                                                      

                                                     LA  VELLA  GEGANTINA  ALZINA