ENDREÇAR LA MENT

Quan en la ment s'hi fa lloc, i els pocs pensaments que s'hi generen, son de signe positiu, benefactor, hom entra en una línia d'equilibri extraordinària, transformadora, capaç de fer emergir en el dia a dia, les virtuts originals, intrínseques de l'ànima que sóc, i la conducta, el comportament, el propi caràcter és noten i el canvi es mostra a la vista degut a la nova vibració i lluminositat en l'entorn on s'interactua.   L'intel·lecte, que és qui analitza i discerneix tot pensament, abans que esdevingui paraula i més tard acció, també en resulta centrat, a partir d'una ment neta i clarificada, i la seva tasca esdevé profunda i brillant, tal i com te de ser.    Aquesta situació d'equilibri entre la ment i l'intel·lecte, permet també d'anar buidant tot el pitjor que hom pugui arrossegar (els vells "sanskars") en la motxilla de la personalitat, on hi fan niu tota mena de records, hàbits d'etapes anteriors, de vides passades, defectes, traumes i vicis, que ara, per medi de la meditació raja ioga, puc eliminar, car l'Energia Suprema amb la que puc connectar crema, absorbeix totes aquestes energies inútils i sobreres, per deixar-me lleuger i suau, àgil, per gaudir d'aquesta "neteja a fons"...  

Però, com es pot "fer lloc" en la ment, la "fàbrica" de tots els pensaments?   Com fer-ho per frenar aquest trànsit de vegades desbocat, incontrolable i que dona tant mal viure, quan hom voldria projectar una vida tanmateix diferent..?

                                                                              

Primer, descobreixo aquesta "inestabilitat" o trànsit excessiu de pensaments de tot tipus...  Quan descobreixo que estic elaborant "pensaments innecessaris" (la major part dels que es relacionen amb el passat -on ja res es pot modificar-, o fins i tot en el futur que, tot i les expectatives, desconec...), o el que encara és pitjor, pensaments negatius (quan s'envien pensaments ofensius o odiosos a persones -que sempre tenen "efecte retorn" per qui els emet-),  he de procurar urgentment deixar de generar-los i emetre'ls.  He de "sanar les ferides" que en mi generen aquesta "reacció".  He d'aprendre de saber tolerar les paraules i accions dels altres que m' "ofenen",  per tal de reflexionar en comptes de "reaccionar d'igual manera".   He d'aprendre a ser "introvertit en un segon" davant de qualsevol incidència susceptible de provocar en mi la més mínima guspira de violència.  Sempre la solució discernida, reflexionada, pacífica:  desarma la irracionalitat inútil i reactiva de qualsevol actitud violenta, primària i venjativa.

En el moment precís en que em poso a "controlar conscientment" els pensaments que genera la meva pròpia ment, "començo a fer neteja", o el que és el mateix, començo a crear espai i deixo de donar cabuda en el preciós recinte de la meva ment a tot el que sigui "pensament-rebuig" que, definitivament son tots els pensaments que és poden considerar inútils (car res no ens aporten i fan una despesa energètica innecessària), i per suposat, els pensaments directament i inconfusiblement negatius (com s'ha dit els pitjors de tots).  Cal esdevenir un àrbitre de la pròpia ment.   Aleshores en tots els espai buits de la ment s'hi genera una calma, una tranquil·litat molt especial, i els pensaments als que si que dono cabuda i estança son els benèfics, els que sempre aporten solucions pacífiques, amoroses, acolorides sempre amb els colors vius i meravellosos de les virtuts i qualitats pròpies de l'ànima que sóc.

                                                                             

És evident que la pràctica de la "meditació raja ioga" és imprescindible per "fer lloc" en la ment, en definitiva per deixar de generar i emetre pensaments de foscor i desequilibri, causants de dolor, angoixa i pesar.  A través de la meditació "raja ioga" hom relaxa totalment el cos físic o vehicle de l'ànima que és, i es va introduint en aquesta,  la calma, la serenor, la dolcesa, l'amor, en tots els racons de la ment preciosa;  això mateix ja és també un bàlsam per l'intel·lecte, que s'equilibra i suavitza, perquè tot el "treball" que li ve d'una ment "neta i endreçada", se li transforma en la joia dels pensaments correctes, profitosos, positius, d'ajuda i solidaritat.  Perquè gràcies a això, molts dels vells "sanskars" (hàbits i tendències, com dèiem al principi d'aquesta reflexió) sobrers i inútils, allotjats en la "personalitat", podran ser diluïts en "ioga potent", fins buidar la "motxilla" de totes les noses possibles. No oblidem que tant la ment, com l'intel·lecte i els "sanskars" son part de l'ànima. 

Quan acaba un "cicle", com son els temps actuals, és molt convenient que jo, l'ànima, em despulli de totes les capes pesades, dels desequilibris sorgits amb altres ànimes germanes, de les restes d'experiències "negatives", culpabilitats, rancúnies, malignitats, etc.     Exercir la humilitat, el perdó, la compassió, ajudar als altres a aconseguir el coneixement, l'equilibri i el millor comprendre i enfocar la vida des de la més òptima de les perspectives.

Amb la "ment endreçada" estaré més capacitat per entendre i comprendre el moment que estic vivint, assumir determinades responsabilitats (que no puc assumir des de la inconsciència), sobretot aprendre de tantes i tantes experiències, personals i dels altres, des de la perspectiva conscient del iogui*

                                                                                

                                                                                      

                                                                                     

SENTIR L'ANHEL DE L'ESPIRITUALITAT

Som en un temps i en una època (espiritualment en diem de la Confluència) en que en concloure's l'actual "cicle" de 5.000 anys, és tanmateix un temps especial per endegar la pròpia recerca interior.  Si abans no s'ha fet, ara és el moment més oportú.  També val a dir, que si algú no havia sentit mai "inquietuds espirituals" abans, és perquè "no era el seu moment" i, probablement, havia d'enfrontar altres situacions de la vida, que en aquell moment requerien més la seva atenció plena, i també s'hi pot afegir que si algú, ara mateix, segueix sense tenir cap interès pels temes espirituals, és perquè no li correspon de tenir.-ne.  Son aspectes molt transcendents de la vida de les persones, i com a tals, si algú pren una decisió, és exercint la seva pròpia llibertat. i  obeint els seus propis sentiments.  Que algú "no estigui" per l'espiritualitat no necessàriament ha d'obeir a cap desídia personal, etc., és que potser hi ha altres experiències que urgeixen de ser viscudes prèviament...    Quan sorgeix l'anhel espiritual, ho fa generalment, amb ímpetu i força, i sovint es manifesta com amb  una urgència per saber i practicar, i per "re-iniciar" en un mateix, l'estat conscient perdut des de mig "cicle" enrere fins ara, que és el final. 

                                                                                    

És important adonar-se de la "llibertat" que hom disposa per decidir totes les coses, sobretot les més interiors;  els pensaments que hi ha darrere les decisions "els elabora cadascú" (tant si se'n adona com si no), per això val tant la pena ser conscient que un mateix és qui crea els propis pensaments, d'on sorgeixen totes les paraules i totes les accions que em mouen a mi, a la societat i al món.  Això em fa esdevenir responsable de tot el que decideixo i faig, encara que de vegades no ho pensi no ho recordi degut a la "mecànica" de la vida.  

Si sóc dels que senten la "crida al treball interior o espiritual" estic en el millor moment per  fer-li cas i m'hi puc avocar plenament.  Però no jutjaré als que no estiguin en aquesta sintonia. En tot cas ja els vindrà el moment.

En aquest moment del "cicle" inunda el planeta una "força superior" de múltiples anomenades:  Déu, Al·là, Baba, Ànima Suprema, Energia Còsmica, Font, etc., que és procliu i favorable a la transformació i renovació profunda tant dels éssers humans com del planeta Terra.  En cap altre moment del "cicle", no es produeix una situació així ni es planteja amb tanta vehemència la inquietud i l'anhel d'aquesta transformació, en tantes ànimes, al llarg i ample del món. 

                                                                                

L'energia conscient de l'ànima que sóc, que som, es nodreix d'aquesta força superior, que és capaç de "cremar" i/o "eliminar" l'excessiu flux d'energia planetària intensament densa i danyosa, que acumulen els "vehicles o cossos físics" de les ànimes del planeta.  Transformació que si cadascú fa de forma conscient i amb l'esforç requerit es va produint amb persistència i paciència fins a emergir l'estat de "consciència de l'ànima".  Si aquesta transformació no es produeix així, és a dir, en forma conscient, restem sotmesos als processos planetaris globals, i mercès a aquests, és com la població "inconscient" (número indefinit) o que així ho ha decidit, es "renta" i es "purifica" de les pesades energies planetàries per poder, alhora, seguir el seu rumb vers el "món nirvànic", com a pas previ a recomençar un nou "cicle" en una terra "nova i regenerada".

A través de la "meditació raja ioga" és com es du a terme el "treball conscient" que porta a la recuperació de la memòria original oblidada o perduda.  Meditar no és quelcom que hom pugui fer d'una forma "mecànica" o "inconscient". Meditar -que no és dormir-, és tornar a sentir l'energia originària amb la que hom vibra per, així, reconnectar amb l'Energia  Suprema, la Font de la que emanem i unir-nos-hi.   Així és com les ànimes deixen l'ensopiment, l'anorreament traumàtic, per afrontar amb consciència el final del "cicle" des de la confluència espiritual.

                                                                               

Les vies, els camins, les eines a l'abast de tothom: hi son.  Només cal revestir-se de voluntat i d'auto-determinació: dues paraules potents i màgiques, i actuar amb decisió.  

Alguna vegada hom es podria preguntar a sí mateix:  Per quina causa o raó seria jo capaç de comprometre'm ?  Segur que allò pel que hom seria capaç de comprometre's és el propi paper que hom te de jugar a la vida: és el que hom porta a dins...    Convé però escoltar en silenci, lluny dels brogits que atabalen, i escoltar en aquesta quietud calmada i serena,  és molt probable que els que ho "proveu" sentiu la veu de la "consciència de l'ànima que sou", sentiu el murmuri, que entre el cap i el cor arriba fins l`'enteniment i us fa sentir la vibració increïblement potent de la vostre pròpia "presència immortal", allò que veritablement sou i som (i que mai no s'ha d'oblidar) tant si estem experimentant en un cos físic -com és ara i aquí-, com si estem en la pròpia essència d'ànimes, punts de llum d'energia conscient i organitzada, desplaçant-nos lliurement per l'espai o des del Món Nirvànic o Llar del Silenci*

                                                                                   

                                                                                     

VULL MEDITAR...

La decisió de "meditar", com altres disciplines a la vida, comporta una sèrie de requisits, com ara, deixar determinats hàbits insans que, no només i sens lloc a dubtes, dificulten el nostre propòsit, sinó que perjudiquen la salut del cos físic. Estic parlant d'estimulants i excitants: tabac, alcohol, cafès, te (algun te massa fort) i no diguem qualsevol altre tipus de droga.  Per meditar convé tenir un cos sa i dòcil, que es pugui quedar tranquil i calmat (sense necessitats ni molèsties) l'estona que destinem a meditar.  I això requereix eliminar tots els hàbits que ho impedeixin.

Tots els canvis que hom introdueixi en la pròpia vida, han de ser graduals, ben pensats i decidits, i en consonància a la fita plantejada.  També és convenient, si hom menja "de tot", mentalitzar-se per anar substituint la carn i el peix, pels vegetals i el seu gran univers, per tal d'anar consolidant una dieta vegetariana-vegana sòlida i consistent, hom estarà regalant salut al propi cos i s'evitarà, sense el consum animal, la necessitat que un mateix motivi el sofriment i el sacrifici de tants animals pel consum humà.

A través de la dieta vegetariana i sense ingerir estimulants, com s'ha dit, el cos doncs, esdevé sa i preparat per encarar l'art i el repte de la meditació raja ioga, d'una manera òptima.  Tenint en compte que, qui medita és l'ànima, no el cos, tot i que és evident que el cos te d'estar tranquil i no molestar. Si

hom s'ha d'estar movent a cada moment, el resultat és que no es medita.

                                                                       

                      

La Meditació Raja Ioga, per altre banda, i com s'ha comentat altres vegades, no necessita que el vehicle físic  o  cos, s'hagi de sotmetre a postures o assanes, que pels occidentals son "complicades i innecessàries".  És suficient seure còmodament en una cadira, que permeti l'esquena dreta, per anar mantenint, tota l'estona, una respiració fluida, calmada i natural, mentre que els peus reposen completament en el terra i braços i mans descansen relaxats sobre els genolls.

Si la "fita" que hom te és clara i profunda, els canvis que s'hagin d'introduir per aconseguir-la, no seran tant "difícils" perquè hi haurà la comprensió del "perquè" prou potent que els motiva.   Qui no estigui en aquesta sintonia pot "entendre" aquests canvis com "fanatisme", però és obvi que estarà equivocat.   L'únic vàlid que pot estimular la decisió d'una persona és la seva "ferma determinació" vers allò que anhela aconseguir.

Canviar hàbits i aspectes molt "agafats" a la pròpia forma de vida significa a més, "canviar els patrons de conducta" que han ajudat a generar-los i mantenir-los.  Si no es canviessin aquests "patrons" hom corre el risc d'interpretar els nous coneixements amb els "vells patrons", la qual cosa seria un flac favor car no es progressaria vers la fita desitjada.

                                                                                  

Per això es parla de persistència, constància i disciplina si hom està realment decidit a transformar positivament la pròpia vida.  Perquè aplicar els "nous coneixements" no és "avui ho faig perquè em ve de gust i demà no..."  Si s'actua així "no hi ha progrés. 

Qui alguna cosa vol, alguna cosa haurà de fer, que fins ara no feia...   Meditar, ni és dormir, ni tant sols, només relaxar-se (que en forma part) o cercar de tenir "bones sensacions corporals".  

Meditar em torna la consciència de "qui sóc jo".  Amb la meditació raja ioga re-estableixo la calma en la ment.  La Meditació em porta a la dimensió espiritual, la meditació em fa més pacífic alhora que desenvolupa la meva fortalesa i estabilitat interna, i augmenta l'alegria i la satisfacció.

La meditació raja ioga és el procés de re-descobrir, vivenciar i utilitzar les qualitats positives que,  d'una forma latent existeixen en el meu interior.

La meditació proporciona un clar enteniment espiritual de la persona i m'ajuda a crear noves actituds i respostes davant els desafiaments de la vida diària.

Els beneficis de la meditació raja ioga son evidents i la teoria és senzilla:  tornar a situar l'esperit en un estat d'harmonia i de pau a fi d'adoptar a fi d'adoptar un comportament sa i positiu vers la vida. 

A través de la meditació raja ioga recupero la "consciència de l'ànima" que sóc i connecto amb l'energia més elevada de l'Univers: l'Ànima Suprema.  Aquesta és una de les fites més elevades, sinó la més elevada de totes  de la meditació raja ioga.

No cal dir que, per obtenir resultats satisfactoris cal meditar cada dia, igual que ho requereix el desenvolupament de l'habilitat o talent que es vulgui.  Amb la pràctica diària s'eleva la consciència per poder assolir majors nivells d'auto-realització*

                                                                                      

                                                     LA  VELLA  GEGANTINA  ALZINA

SERVIR AMB LA MENT

Qui practica quotidianament el raja ioga sap que un dels tresors o poders que confereix és el de la ment.   Una ment organitzada, és a dir, amb múltiples espais de silenci, creant i donant cabuda a pensaments benèfics i positius exclusivament, després d'haver fet fonedissos tots els pensaments inútils i negatius, es torna més i més poderosa, a través del ioga profund i més elevat, i per tant amb gran capacitat per ajudar i servir a través de la ment.

Si jo no tinc ordre en la meva ment, poc puc servir als altres, doncs prou feina tinc per mi.  És per això que cal comprendre que primer m'he d' "afinar" a mi mateix fins arribar al punt de poder ajudar als altres.   Hi ha qui pot veure en aquesta recta actitud un punt d'egoisme, però no és així.  Preparar-se un mateix per servir millor a la humanitat és totalment necessari, just i convenient. Altrament no comprendré ni estaré capacitat.   Si sóc un ésser amb desordre, només podré escampar al meu voltant més d'això mateix.  

Amb la meditació raja ioga recobro la memòria original, exploro i re-organitzo l'interior, la conseqüència d'això també es reflectirà en la part externa. És per això que aquest ioga és un instrument d'extremada precisió si l'utilitzo amb entusiasme, constància i paciència.

                                                                               

Els occidentals venim d'unes tradicions on s'ha ignorat o no s'ha tingut en compte, la vertadera identitat energètica, conscient i organitzada d'allò que tanmateix sóc:  una ànima pacífica i lluminosa, immortal, que utilitzo un "cos físic o vehicle" per poder interactuar en aquest món físic de tres dimensions.

La ment pertany a l'ànima, igual que l'intel·lecte, i només s'hi pot accedir a través de la meditació.  D'aquesta manera puc entendre els mecanismes més genuïns que conformen la meva identitat com a ànima, i també puc arribar a la comprensió plena del treball combinat entre la ment, l'intel·lecte i els "sanskars" o personalitat: la ment com a creadora de tots els pensaments i l'intel·lecte com a analista, avaluador, discernidor, etc., de cada un dels pensaments i "aprovant o no" cada pensament abans que entri en el camp del so i de l'acció. Aquest mateix mecanisme serveix també per eliminar els hàbits negatius, que es guarden també, en el magatzem de la personalitat i "sanskars".

                                                                                    

Per això, una ment aclarida on proliferin tant sols pensaments benèfics i positius (bons per tothom), assessorada per un intel·lecte equilibrat: esdevé una ment poderosa i àgil, capaç de servir a tots els nivells: Pensaments, Paraules i Accions, i evidentment, capacitada per "servir a través de la ment",  sense distàncies ni barreres...
D'aquesta manera puc enviar pensaments d' amor i pau, de felicitat, de perdó, de calma i serenor, de consol i eixopluc a persones o llocs on hi hagi la mancança d'aquesta energia d'equilibri i de joia. 
Però per poder enviar directament aquesta energia i realitzar un perfecte i beneficiós servei on sigui que es pretengui enviar, el més principal és "assolir ioga" amb la Més Alta Font del Coneixement. A mi m'agrada dir-li "Pare" i "Baba" -un sentiment i un llenguatge de plena confiança filial-.  Si m'omplo i em nodreixo de la Més Elevada Energia de l'Univers, ben segur que seré un perfecte "Instrument", un gran difusor i intermediari d'aquest ioga regenerador i potent.
Tot per arribar a les ànimes que més ho necessitin, per arribar a alleujar aquells escenaris més cruels i  conflictius del Planeta.
Servir amb la ment, i fer-ho correctament, és un dels fruits del treball espiritual de tot raja-iogui que s'ho proposi amb fermesa i determinació.  Les eines hom les te a l'abast, sens dubte.  I la "disponibilitat" del Més Elevat és més que comprovada...  Manquen encara més raons..?

                                                                               

L'ACTITUD DE SER DIPOSITARI

El sentit de "propietat" genera una "afecció o aferrament" gents positiu i tanmateix insolidari, a nivell humà, i no diguem a nivell social.  No obstant és aquest un tema que no vull tractar aquí de la manera en que es tracta arreu, és a dir, de forma "material i externa", o be, si m'ho permeteu,  des de la "consciència física o de cos".  Procuraré tractar-lo des d'una consciència espiritual o "de l'ànima", que és la que realment m'interessa des del coneixement i la pràctica del raja ioga.

Tal com he vingut com a ànima, així mateix tornaré, i només m'enduré experiència i coneixement a la "llar de repòs" o "món del silenci",  tota aquesta "experiència i coneixement" no existeix en forma material, per tant, serà energia i vibracions molt subtils que m'enduré a través de les meves facultats anímiques i conscients.

Totes les coses físiques, bens dels que he estat (o sóc) responsable, que m'han estat confiats (encara que sigui en forma de "propietats"), per les circumstàncies que he viscut, jo,  l'ànima, la percepció que en rebo és que en sóc responsable,  administrador o dipositari circumstancial,  resolt a deixar-ho en "iguals o millors condicions", que quan ho han confiat a les meves mans.  Tot és circumstancial en el món físic, i "quan deixi el cos", absolutament res no m'enduré del pla físic. 

                                                                             

Si la meva actitud és la d'un autèntic dipositari, vol dir que és en consciència de l'ànima que em relaciono amb el món, aleshores emergeixen les meves qualitats intrínseques: Pau, Amor, Felicitat, Poder i Veritat, que son la base de virtuts infinites, que porto amb mi arreu d'on intervinc, i que, d'alguna manera "anuncien" aquest equilibri intern que brilla en la mirada.

El fet mateix de sentir-me "dipositari", implica que allò que se'm ha posat en "custòdia", en un altre moment ho hauré de deixar, i ho deixaré (sigui el que sigui) al màxim de correcte i de be, perquè el següent "dipositari" ho trobi tant be o millor que com ho vaig trobar jo.  

Per contra, si em sento "amo",  "propietari", aquest sentiment pot ser -és- ben legítim, i segur que, a més, les lleis m'emparen.  El que no és "igual" però, en mi, és l'actitud, la "consciència física o de cos" que estimula l'ego, que pot tendir a fer-me insolidari, arrogant (jo tinc més...),  superb, malcarat, etc. 

No pretenc fer un "al·legat" contra la "propietat privada", ni molt menys!  Tant sols assenyalar quina és l'actitud més correcte des de l'ànima.   Hom pot ser "propietari" de diversos bens, i en canvi tenir l'actitud respectuosa i equilibrada,  del dipositari, del custodi, etc.   Fruit d'enfocar-ho des de la "consciència de l'ànima" només en pot sorgir l'equilibri per tothom. 

                                                                                              

  

Tot depèn de com administrem allò que ens ve o se'ns posa a les mans.  Si ho fem amb un enfoc que surt de l'ànima, òbviament serà fet amb consciència i tot el que se'n desprengui conduirà a veritables situacions d'equilibri i benvolença per tothom.  Contràriament a això, és molt fàcil caure en els errors i els conflictes.  

Jo, l'ànima, exploro, treballo i experimento en aquest pla físic, gràcies al vehicle físic de que disposo: aquest és el que em permet interactuar en tots els escenaris per on passo, aquest és el que em permet la paraula, i gràcies a això, em puc comunicar amb tots els meus semblants.

Però cal partir de la base, que tots som ànimes utilitzant cossos físics adequats a l'àmbit per on ens movem.  Son cossos peribles, i les ànimes, també en som dipositàries.  Què vol dir això?   Que hem de tenir cura, que hem de prevenir malalties, que és bo portar una bona "dieta vegetariana-vegana pura",  fer regularment exercici, etc.    Si no tenim cura del cos el podem perdre, i com a ànimes, sense cos, ja no podem romandre aquí.   És a dir, que sent que aquest cos  "és el meu" sóc dipositari de la meravella que és,  i l'he de conservar tot el temps necessari que em calgui per experimentar aquí.

                                                                                     

           

Ser "dipositaris" equival a ser respectuosos amb tots i amb tot, a no sentir-me per damunt de ningú (sobretot en un sentit ofensiu)  i també ajuda a reconèixer conscientment que cadascú juga i interpreta el seu paper, sigui quin sigui aquest: tots els papers i rols ajuden a créixer, i per tant, en diferents mesures i depenent de la pròpia consciència d'ànima, s'han de viure i son necessaris, per poder superar diferents esculls i situacions.

Si en mig del "teatre del món",  s'hi afegeix la manca de respecte, la intolerància, l'arrogància i altres actituds negatives,  és un signe evident que estic en "consciència física o de cos" i que segueixo "oblidant-me de l'ànima que sóc".

Ser dipositari també és "pensar en els altres", deixar de "creure i/o de tenir entès que "sóc insubstituïble".   La realitat objectiva és que  "tots som necessaris i no hi ha ningú imprescindible".

Ser dipositari, per tant, em revesteix d'humilitat davant moltes situacions de la vida que la requereixen.

                                                                                

IOGA AMB LA MES PODEROSA FONT D'ENERGIA

Esta força arrelat el convenciment que el ioga i la meditació son, bàsicament, instruments per eliminar l'estrès i per relaxar-se.  No diré que no sigui "parcialment" així.  Però aquests son tant sols els  "primers estadis" per medi dels quals hom s'endinsa en la meditació.  La meditació implica una perfecta concentració.   Un estadi que només s'aconsegueix amb molta disciplina, pràctica i determinació.   És corrent que hom s'alci d'una "meditació" simplement relaxat, quasi somnolent, i es doni per "satisfet", per la seva bona sensació corporal.  I pensi que ha "meditat".  I tanmateix no ha passat dels "primers estadis". 

Una característica de la meditació raja ioga és que la pràctica es fa "amb els ulls oberts", cosa que afavoreix la "concentració" i evita que hom "quedi adormit".  Si la son em venç potser tindré alguna experiència onírica, però no estic meditant, com és el meu propòsit.

                                                                       

  

És interessant descobrir que "qui medita" no és el meu cos físic sinó l'ànima que sóc.  L'ànima medita i "ordena" al cos físic que s'esperi tranquil i sense molèsties.  Després que el cos "ja no necessita res", continua la introspecció fins a la consciència de l'ànima que sóc.   Tot seguit la ment es va calmant, la producció de pensaments baixa i es torna sensiblement "selectiva", l'intel·lecte ho controla i preferentment, tant sols algun "pensament elevat" resta a disposició de l'ànima. 

Un d'aquests pensaments "selectes" pot ser summament important i interessant per l'ànima :  és amb el que s'enfoca la meditació.   Així la concentració és potent, gairebé absoluta: son impossibles les distraccions de qualsevol índole.  La meditació progressa i segueix aprofundint-se:   la pròpia claredat de l'ànima pot infondre una comprensió abans inexistent. 

El silenci intern ja ho embolcalla tot i l'ànima és procliu, en aquest estat, a viure i fruir, momentàniament, la seva pròpia incorporeïtat,  visitar l'àmbit nirvànic  d'on prové originàriament, el món del silenci o llar on habita la Suprema Energia, l'Ànima Suprema, a qui anomenem més familiarment Pare, Mare, Mestre,  Baba, Déu, Al·là, etc.

                                                                                    

                                 l'Anima Suprema, Pare, Mare, Mestre, Amic,  Baba, Déu, Al·là...

      

És doncs amb la Suprema Energia amb qui hom pot aconseguir ioga veritable, una connexió que és la més gran nutrició de l'ànima que cada un és.  De fet, l'autèntic sentit de la meditació raja ioga, és aconseguir aquest ioga amb el Pare:  mantenir-lo  i  fer-lo estable en el dia a dia.   Això és el que confereix l'estat de consciència d'ànima en detriment de la "consciència de cos o física" que tanta degeneració i obscurantisme porta a la Humanitat.   Aquest ioga tant especial també ens porta a un estat conegut com "record o recordança del Pare", és un ioga capaç de dissoldre o desintegrar les càrregues kàrmiques (sanskars negatius) d'aquesta i d'altres etapes existencials del passat.

És també aquest ioga el que fa que les qualitats intrínseques o innates de l'ànima: pau, amor, felicitat, poder i veritat,  emergeixin i aflorin en la vida quotidiana, juntament amb totes les meravelloses virtuts que se'n deriven, la qual cosa confereix i emplena d'equilibri la interacció humana en tots els nivells.  

Tot això emana per naturalesa pròpia del ioga amb la més poderosa Font d'Energia, sobretot quan aquest ioga és concentrat, gràcies a centrar-se en un "pensament elevat" especialment important per l'ànima, que treballa per la seva pròpia purificació.   A través  d'aquest pensament meditat, pot obtenir comprensió i respostes a íntimes qüestions del seu propi desenvolupament espiritual. 

                                                                                       

                                                                                     

              

ESTAT DE CONSCIENCIA D'ÀNIMA O VIURE EN EQUILIBRI

Aquest "estat intern" ve pel camí de la introspecció,  quan realment hom viu de "dins cap a fora" i no a l'inrevés.  Quan la consciència de l'ànima és la que governa i ho enfoca tot.  És també quan surten les respostes més adequades i precises davant de qualsevol situació on em toca dirimir una resposta o una solució que pugui afectar a altres i, per tant tingui un relleu i una importància. 

Des de la visió del raja ioga tot te una sortida discernida i reflexionada.  Mai no em refiaré del merament "extern" per resoldre qualsevol situació més o menys conflictiva.  Des d'una consciència física o externa els resultats son reactius i equívocs.  Si jo responc "igual" que el provocador esdevinc amb aquest, la cara i la creu del mateix conflicte, que no se soluciona.  Si jo responc des de la meva consciència interna puc "donar la volta" al conflicte donant una resposta reflexiva tendent a solucionar-lo.

Com es pot veure hi ha una gran diferència de tractar els temes des d'una consciència interior o de l'ànima,  a tractar-los des de la consciència física o corporal, que és reactiva i gens positiva.

Com fer-ho per assolir l'estat de "consciència de l'ànima" i estabilitzar-m'hi?

És evident que s'ha de fer un treball i cal posar-hi un esforç.  És posar "ordre" a quelcom que ha estat desorganitzat per un molt llarg període de temps.  I ara: ho vull esmenar.  

Primerament em familiaritzo amb la idea que jo "no sóc el meu cos", sinó que sóc l'ànima. I és l'ànima qui dona vida al cos.  

L'ànima te tres facultats primordials: la ment,  l'intel·lecte  i  els  sanskars.   La Ment (o facultat pensant) és la que pensa, desitja, imagina, crea idees, projecta...    L'Intel·lecte (o poder de la voluntat) que  avalua, analitza, raona, decideix, discerneix, comprèn...    Els Sanskars (o personalitat) que conté els hàbits, tendències, records, talents, qualitats...

La ment que, com es veu, origina els pensaments, ha de treballar amb estreta col·laboració amb l'intel·lecte, que els avalua, analitza, decideix, discerneix, si son pensaments prou útils o elevats pel meu propi equilibri.  Un intel·lecte madur i net, sempre tindrà la darrera paraula davant un pensament elaborat per la ment.  La ment ha de ser "controlada" per l'intel·lecte.   Aquest treball equilibrat de la ment i l'intel·lecte, porta també a "depurar" la personalitat, és a dir, a transformar els "sanskars" o hàbits negatius, que s'arrosseguen de molt antic.  I el més important, fer emergir les qualitats intrínseques de l'ànima:  la puresa, l'amor, la pau, la joia, i també totes les millors virtuts.  

                                                                                     

 És necessària la meditació raja ioga, potenciar aquest ioga per tal de netejar l' "òxid" que acumula l'ànima de tant de temps,  cal anar fent caure tota aquesta crosta de l'aliatge psicològic que ha ocasionat la "consciència de cos o física".  És el Ioga més potent amb la Font Més Elevada.   El treball persistent i continuat, pacient i savi, és el que torna a l'ànima la seva brillantor original, amb els seus poders innats.
El raja ioga permet, no només recuperar i potenciar la preciosa ànima que cadascú és, sinó que, la seva pràctica quotidiana, introduïda plenament en el dia a dia, porta a aquesta estabilitat interior molt elevada que és la "consciència de l'ànima".
Quan hom actua des de la "consciència de l'ànima", està preparat amb tot el seu potencial per enfocar correctament totes les circumstàncies de la vida, perquè ho fa conscientment i sempre cercant el be dels altres i el propi...