AFLORAR ELS TRESORS INTERNS DE L'ÀNIMA

Això no és una qüestió que hom hagi de cercar en l'exterior.  L'exterior i les seves influències, acostumen a ser oposats als camins interns, desconeixen termes com "silenci", "introspecció", "calma", etc., així com que la identitat veritable i eterna que jo sóc, no es situa en allò que en diem "personalitat humana" sinó en allò essencial i anímic que és la "consciència", l' "ànima", pròpiament dita,  i és aquesta la que omple de vitalitat i, com la seva denominació indica, anima aquest cos físic, vehicle preciós i imprescindible aquí, gràcies al qual experimenta i es relaciona amb les persones i coses, en el transcurs de la seva estada en aquest àmbit dimensional de la matèria. 

Hom diu que l'exterior ve a ser el reflex de l'interior, i és cert nogensmenys.  L'exterior de cada ésser humà, la seva personalitat, els hàbits, les tendències, els seus costums i enfocaments en la vida, el tracte amb els altres, etc., mostren diàfanament al observador, el coneixement  o desconeixement que un individu te dels seu propi interior, i de les qualitats intrínseques de l'essència i ànima que és.  

Per exemple, les persones "reactives", que sempre estan a la "defensiva" i/o "criticant-ho tot", que "jutgen" a tothom tant sols pel que es veu a primera vista: el cos físic, el vestit, una determinada actitud, etc.,  son un exemple senzill de persones que viuen "de fora cap a dins" i que, per tant, no utilitzen el "tresor intern" de qualitats i virtuts,  que com a ànimes disposen permanentment per aplicar-les en la vida pràctica. 

                                                                                     

L'ànima te cinc "qualitats intrínseques": Pau, Amor, Felicitat, Poder i Veritat, que alhora en generen moltes altres que anomenem "virtuts".  Per exemple de la Pau: emana paciència, tranquil·litat, harmonia, serenitat, maduresa...   De l'Amor: emana compassió, tolerància, comprensió, tendresa, humilitat...  De la Felicitat: emana alegria, entusiasme, optimisme, dinamisme...  Del Poder: emana el coratge, confiança, determinació, fortalesa...   De la Veritat: emana honestedat, dignitat, integritat, justícia..., entre molts altres.

Si hom te el coneixement de "saber-se una ànima amb totes aquestes qualitats", el més obvi és que li aflorin (aquestes qualitats) en la vida pràctica, en el tracte quotidià amb les persones i dins de qualsevol situació i circumstància, la qual cosa li reportarà resultats positius i benefactors en tot allò que es proposi.  És el contrari del que assenyàlavem abans, és a dir: "viure de dins cap a fora" i no pas a l'inrevés.  Deixem la "cultura del tenir" i ens enfoquem en la "cultura de l'ésser".

                                                                                        

  Quan tot això es desconeix és quan regna la ignorància que origina que l'ego, la por, la ira, l'enveja, la baixa auto-estima i la visió limitada de les coses, s'apoderin de tots els marcs d'activitats i relacions, i és quan amb tanta facilitat sorgeixen els conflictes.  Mai podrien aflorar, en aquestes condicions, les "qualitats intrínseques" de l'ànima, que en aquesta situació, quedarien custodiades al fons de l'essència anímica, esperant millors moments...

És evident que quan hom disposa d'aquest coneixement, incorpora la meditació raja ioga, com a eina bàsica i fonamental, per fiançar, sens cap dubte, la "consciència d'ànima" que te d'anar substituint l'excessiva "consciència física o de cos",  que ha comportat, arribar a l'oblit de "qui som", "d'on venim" i a "on anem", i tants problemes derivats d'això a tota la humanitat.

Tot aquest "tresor positiu de l'ànima" anirà aflorant en la vida humana, a mida que l'ésser humà recuperi la perduda memòria de tot el Cicle de l'Existència, de l'origen i de la pròpia identitat.

                                                                                         

                                                                                  

      

                          

EL PODER DEL PENSAMENT

Tots aquells pensaments que enviem als altres, amb més o menys consciència, sempre arriben a destí, tant li fa que el receptor en sigui alhora conscient o no, li arriben sí o sí, enmig de sentiments positius o negatius, amb joia o angoixa i pesar, però a més, sempre es genera un "retorn a origen", és a dir, que qui ha enviat el pensament, te un "retorn automàtic de més intensitat i d'igual qualitat al que ell mateix ha enviat a l'altre. Equival a dir, que si jo envío pensaments amorosos i benèfics a una persona. pel motiu que sigui, puc estar ben segur que a ella arribaran i li faran tot el be desitjat. I, en retorn, pensaments d'aquest nivell arribaran a mi per duplicat i amb la mateixa qualitat que els meus.  La llei de justa retribució i compensació, s'executa automàticament, també en l'ara i aquí de la present existència.  De la mateixa manera si jo envío pensaments d'odi i ofensius a una altre persona, se'm aplicarà també aquest retorn per duplicat i d'igual categoria, i com que jo he perjudicat des de la distància a aquella persona a través del meu pensament injuriós, la rèplica també m'afectarà a mi de manera similar o fins i tot pitjor. 

A quina reflexió ens remet això?  A que amb el pensament hom pot fer molt de be però també molt de mal?  És ben cert que si.  Però aquesta és una qüestió que s'escapa sovint del coneixement general i comunament no se sap el funcionament correcte de la ment, de la generació i el trànsit dels pensaments, la seva relació amb l'intel·lecte i els hàbits i memòries internes, etc.  Això fa que, en general, hom emeti i rebi pensaments sense cap ordre ni concert, i de la mateixa manera sigui ignorant de les seves ineluctables conseqüències.

                                                                                  

                          

Cal partir de la base que l'ésser humà és el creador dels seus propis pensaments.  Si no és conscient d'això el caos se'n apodera i, per tant, viu i interactua a les fosques, pateix i genera patiment sense conèixer-ne els mecanismes.  La ignorància i tot el que se'n desprèn és el que danya més les relacions i les convivències de tota mena a tots nivells, tant familiars com socials.  Hom no pot exercir des de la ignorància la responsabilitat que li correspon.  I si, lamentablement és així, mal pot anar tot.

És important tenir en compte que la Consciència o Ésser: l'Ànima que som, te tres facultats bàsiques:  la Ment, l'Intel·lecte i els Registres de la Memòria, i és imprescindible conèixer-ne el funcionament. 

Si volem millorar la qualitat de la nostre vida, hem de millorar la qualitat dels nostres pensaments, hem de conèixer com i perquè sorgeixen determinats pensaments, i si cal, modificar la nostre forme de pensar.  

La Ment gairebé sempre és usada com una pantalla on hi projectem pensaments, sensacions, imatges i idees.  D'acord a l'impacte que causen aquests pensaments, hom crea una experiència, un sentiment o una emoció.  La ment te la capacitat sorprenent d'adoptar la forma que calgui, que hom pensi en cada moment, i al mateix temps, extreure'n una sensació o sentiment de la qualitat associada a aquesta forma.  Per tant, si ens volem sentir millor hem de procurar de portar a la nostre ment aquells pensaments que ens porten experiències positives com, per exemple: de pau i harmonia.

 

Si com a ànimes tenim aquestes facultats esmentades (ment, intel·lecte i registres), cal ser-ne conscients i utilitzar-les.  
L'Intel·lecte és la facultat que ens permet "discernir", avaluar, analitzar i decidir, entre altres funcions.  Reconeix els pensaments com a positius, negatius, útils i inútils, i gràcies a això, funciona com un fre precís entre el pensament i l'acció que en pot resultar, és a dir, un filtre entre pensar, sentir i fer.  A on sigui que es dirigeixi l'intel·lecte, la ment automàticament el seguirà.  És precisament l'intel·lecte com a facultat el qui jutja i analitza la situació actual: "realment vull això?, és bo per a mi això?, o estic atrapat en un vell patró de pensament?".  D'aquesta forma comença a reflexionar sobre els seus pensaments.  Si l'intel·lecte és feble o està confós es fa dependent del món extern dels sentits i els seus objectes, i del món intern dels hàbits i les tendències de la personalitat.
A través de la meditació Raja Ioga hom pot enfortir l'intel·lecte perquè pugui tornar a exercir el control sobre la ment i ser un filtre eficaç permetent que només s'expressin els pensaments i sentiments més positius.
Quan l'intel·lecte pren una decisió el següent pas és la posada en acció.  En la mesura que una acció es repeteix esdevé hàbit o tret de la personalitat.  Passat un temps aquest hàbit comença a funcionar de forma automàtica dins l'ésser.  Podem entendre que hi ha gravacions de tota una vida que m'estan influint en la meva forma de ser, pensar i actuar.  

                                                                             

   

Cada acció que realitzem deixa la seva impressió, més lleu o profunda, en l'ànima, i d'aquesta manera es van creant diferents trets i tendències de la personalitat.  Així, quan descrivim a una persona amb adjectius com  bondadosa, alegre, avorrida, arrogant, altruista, etc., bàsicament estem descrivint diferents característiques o tendències de la personalitat que estan gravades en el seu interior.

De nou, la meditació Raja Ioga, ens dona l'experiència de la Pau, l'Amor, etc., ajudant-nos a gravar nous registres de memòries que influiran positivament sobre la nostre personalitat.  Per tant, la ment, l'intel·lecte i les impressions estan molt connectats.  La meditació ajuda a unir la nostre ment i intel·lecte amb les nostres qualitats innates inherents al nostre ésser.  Amb enteniment, concentració i fe, viatgem vers el nostre interior per retrobar-nos amb el nostre ésser original. 

Les tres facultats de l'ésser treballen juntes, d'una forma precisa, integrada, cada facultat influeix les altres dues.  Les impressions del passat es projecten sobre la ment en la forma de pensaments, els quals després estimulen sentiments i desitjos.  L'intel·lecte processa aquests pensaments i decideix si els porta a l'acció a través del cos.  Si decideix actuar, l'experiència de l'acció, queda enregistrada en les memòries internes.  

D'aquesta manera es modifiquen, s'enforteixen o afebleixen les velles impressions d'acord a les accions realitzades.  Per medi de la meditació enfortim l'intel·lecte i la seva capacitat de discernir quins son els pensaments i decisions que estan en siontonia  amb la nostre naturalesa innata de Pau, Amor, Harmonia i No-Violència.  Us sembla "poc" el poder del pensament?  Fem que el 2016 sigui ple de canvis positius en cada un de nosaltres i canviem realment la part del món que ens toca...

                                                                                     

SORTIR DEL LABERINT DE MAIA PER CANVIAR EL MÓN

  

Voler "canviar" les coses esperant que ho facin els altres, per després afegir-nos, és no haver apres encara una lliçó bàsica de vida, que tard o d'hora ens serà molt útil i necessària de conèixer i de practicar, puig que fins que no ho fem no començarà a canviar el món, just a resultes de canviar nosaltres, a títol individual.  És aquella dita:"quan jo canvio el món canvia".  Esperar que siguin "els altres" els que canviïn, és esclavitzar-se en un món d'expectatives on hom sempre està depenent dels altres, esperant que es moguin els altres, que es transformin els altres, doncs  cal suposar que "jo no faré res" fins que no ho facin els altres.  Aquest és el contrasentit que pren la llibertat de les persones, que les supedita, que els pren el dret innat d' "auto-decisió", de prendre la lúcida iniciativa de canviar la pròpia vida per altres paràmetres d'una transformació tant completa i nítida, com no n'hi ha cap altre, i menys que "pengi del fil del que decideixin altres voluntats".   Sempre cal decidir per un mateix, aquest és el signe que fa a l'home responsable davant la vida i davant el món.
En termes de desenvolupament espiritual és també així, doncs seria inconcevible d'una altre manera.
L'anhel de transformació, de recuperació de la "consciència de l'ànima", és quelcom que està gravat en el més íntim i pur de cada ànima encarnada i, només és capaç de llançar-hi un tupid vel d'oblit i de distracció, l'estat mateix de consciència física o de cos, que atreu vers tot l'extern i perible que hom pot arribar a desitjar d'aquest àmbit groller que, amb totes les seves al·lucinacions, miratges i il·lusions (també en diem Maia) fa que les ànimes perdin tot record, tota memòria del seu origen primigeni, dins una successió d'etapes existencials confoses, on l'home cerca, i sovint desesperadament, un origen i una identitat (religions, devocions, fe, etc.) que endevina transcendents i de major resposta, que la vida mecanicista, avorrida i merament material i sense més perspectiva que la que li pot donar la gratificació dels cinc sentits físics.

                                                                                   

   
Si algú ha arribat a la comprensió d'això, ha de fer el que sigui per activar-se i sortir el més aviat possible del "laberint de Maia", és a dir, el miratge, la il·lusió vuida que sempre deixa insatisfet i amb barrueres ganes de més, però que en el fons del fons envia prous ímputs a l'ànima, com perquè aquesta sàpiga que allò "és mentida", que allò és inconsistent, una distracció de l'objectiu veritable, i per tant, una pèrdua del propi temps, que cadascú s'administra.   Arribant a aquesta situació és quan calen eines que ens ajudin a recuperar la nostra "identitat anímica", "la consciència d'ànima", re-descobrir (perquè en altres moments ja ho hem sapigut) que el nostre cos físic amb els seus òrgans i sentits, no és el que veritablement som, sinó únicament el vehicle o suport per medi del qual jo, l'ànima, puc romandre i tenir les meves experiències i desenvolupaments en aquest planeta, en aquest àmbit dimensional on, d'altre manera l'energia subtil de la meva real constitució, no se sostindria en aquest camp d'acció de la matèria densa.   Si recupero la meva "consciència d'ànima" puc asseurem tranquil·lament davant els comandaments d'aquest vehicle físic i, d'una manera conscient, ser-nes el conductor i, per tant, tenir-ne el control, i no entrar en la confusió que el cos és "autònom" i que és ell qui porta "la veu cantant" de pensaments, paraules i accions, quan no és ni te perquè ser així. 

                                                                                 

L'ànima és l'ésser que sóc, l'ànima és l'ésser que viu, pensa, sent i actua, l'ànima te qualitats i virtuts innates, com la pau, l'amor, la felicitat, el poder, la veritat, etc., que per elles mateixes son font de moltes més que ajuden a portar una vida equilibrada, harmoniosa i digna.  L'ànima és immortal: quan el vehicle o cos es deteriora o es fa vell, l'ànima el deixa amb agraïment (això que en diem mort), i si cal, prendrà un altre cos.   El cos físic en si, per altra banda, no cal pas desmereixe'l  car és un vehicle meravellós, el millor dels ordenadors biològics posat a disposició de cada ànima que ve a experimentar al món...

Rengles més amunt he assenyalat  que calen "eines" que ens ajudin a recuperar la nostre veritable condició d'ànimes:  com que en general hi ha un "aiguabarreig" (per dir-ho així), entre el cos físic i els atributs objectius de l'ànima, degut a molts "desordres" viscuts en múltiples gernacions,  sorgeix una eina bàsica i fonamental:  La Meditació Raja Ioga.  Aquesta meditació, que pot ser quieta i silenciosa, i també en l'acció, és una pura introversió que calma el cos físic, i fa que l'ànima "recuperi" el seu veritable paper identitari.  La meditació és una "disciplina", no una moda que està be.  És tanmateix una eina que, utilitzada amb coneixement i saviesa, a través de la pràctica diària, amb determinació i Silenci, ens porta, com s'ha dit, a la "consciència de l'ànima", i des d'aquest estat elevat, arribar a la "llar origen de les ànimes", el "Paramdham", també se'n ha dit el "Nirvana", on també hi ha La Llum Més Elevada, un món de quietud més enllà del so, del temps i l'espai, on el Silenci és l'estat de consciència generalitzat per entre una llum perenne d'un color roig-daurat...

                                                                                       

Practicar la meditació de forma habitual i amb coneixement, fa que l'enfocament de la vida sigui molt diferent de quan no es practicava:   hom deixa de ser reactiu per passar a ser reflexiu i a utilitzar el discerniment, sobretot, en les decisions més importants,  hom es torna empàtic, optimista, fort davant situacions dificils;  un estat d'estabilitat interna es va instal·lant en un mateix, hom rectifica el tracte i la mirada a les persones reconeixent-les com a ànimes amb les quals hom conviu i interactua, la mirada es torna doncs, profunda, ja no és una mirada material que jutge a través del cos físic..., que és tant sols el vehicle, com un conductor i el seu cotxe.  De cara als que m'envolten s'afiança més el respecte i la llibertat vers ells, practico l'acceptació, la tolerància, la comprensió, l'humilitat, l'entusiasme, la confiança, la fortalesa, etc., i tot això m'ho veuen a mi, i també se'ls encomana a ells.
I aquest és el canvi que val.  El canvi del que un mateix n'és el model, no és una qüestió teòrica, sinó molt pràctica.  Sóc jo mateix el canvi que desitjo en els altres.  No espero que siguin ells els quins facin canvis, per després fer-los jo:  aquest és l'error que tots podem superar.  Amb aquest canvi hom surt amb escreix del "laberint de Maia", emprenent un cami de consciència i llibertat, canviant per canviar el món...   

                                                                                       

TOT UN NAIXEMENT: UN PODERÓS NADAL...

Pau interior i Silenci,
Amor i Joia
porta a la Terra el Solstici d'Hivern,
quietud i introversió,
és un retrobar-se amb si mateixa
fent-se conscient,
tanmateix re-iniciant-se
en tots els valors i en totes les virtuts,
en tota la fortalesa i en tot el poder,
per posar-se a punt i continuar,
enèrgica i transformada,
el viatge i l'experiència de la vida,
quan arribi l'esclat de l'Equinocci...

En perfecta analogia,
així l'home retroba en el seu interior,
en la Quietud i el Silenci,
la seva Ànima Immortal,
pacífica, pura i amorosa,
i se'n fa plenament conscient,
és tanmateix un bell re-inici,
com àngel sorgit d'especial crisàlide,
perfecta metamorfosi,
tot un naixement, un poderós Nadal
que compartim amb tots vosaltres,
caminants de l'existència
vers el Nou Món...

EL COMPROMIS ESPIRITUAL

El "compromis espiritual", si ho és realment, és tanmateix "auto-compromis" o no te consistència.  Així el "perill" (per dir-ho així) és que hom quedi "atrapat" o "dependent" d'altres  persones més que no pas pel propi "compromis" de generar canvis positius en el propi interior, o d'arribar a les fites que les eines de la meditació li posen a disposició per avançar i créixer. 

Pot ser que al principi, quan algú s'acosta a un grup espiritual, no s'hagi fet mai aquests plantejaments, doncs pot ser massa aviat i que no sigui "encara" el moment, doncs tot just s'han de conèixer les persones, la forma d'organitzar-se i funcionar, i encara s'ha d'aprofundir el suficient com per apreciar amb tota seguretat, si hom se sent ben ubicat de cara als seus anhels i propòsits o no.

Si les inquietuds de l'aspirant son prou sòlides i objectives, progressivament anirà aprofundint en el coneixement amb la finalitat de disposar "com a mínim" de tota la informació.  Alhora anirà practicant en si mateix tot aquest coneixement teòric, per assolir per si mateix les fites, les vivències, els graons o nivells que, a través de practicar el coneixement, l'aniran capacitant per una comprensió molt més elevada en el nivell anímic o de la consciència.  El gran estímul d'una persona així, és que ben aviat, ella mateixa podrà ensenyar a d'altres, allò que ja ha après en la teoria i que està practicant.

La realitat més peremptòria però, és que de persones així, només en surten molt d'en tant en quant, i això confereix un ritme peculiar al mateix creixement global d'un grup espiritual.  De fet, això també obeeix a la pròpia llibertat de decisió de cada persona, més o menys involucrada o compromesa, doncs n'hi ha que decidint-se per un grau més que moderat de participació i compromís, ja en tenen prou o s'hi senten prou be, i això també és ben legítim. 

                                                                         

Altres, prefereixen anar "espicossant" d'aquí i d'allà, potser perquè els costa nodrir-se d'una sola font. De vegades tampoc s'adonen que aquesta varietat constant que els mou, és justament el que dilueix en comptes d'enfortir el propi "auto-compromís" espiritual, que mai s'acaba de consolidar.  El cas és que conceptes com "compromís" o "disciplina" no els agraden o sembla que els "espantin molt" a moltes persones, que no s'acosten a l'espiritualitat amb cap ànim de "renuncia", "sacrifici" o resolts amb determinació a un treball exhaustiu d'eliminació de tots aquells aspectes psicològics, hàbits, egos, memòries, inclús d'altres etapes de vida, que no deixen progressar l'esperit o, dit d'una altre manera,  que segueixen solapant la vertadera identitat de l'ànima i mantenint la fal·làcia que el món físic "ho és tot" inclòs el perible cos humà. 

No obstant això, també hi ha persones felices, -encara que bastantes menys-, amb gran acontentament i maduresa, que se senten prou be practicant el "compromís i la disciplina", la "renuncia" a determinats hàbits, costums i formes d'enfocar la vida, amb el propòsit d'avançar en el camí espiritual.  I és que, per altre banda, també és de sentit comú, que fer un treball exhaustius de "neteja" de mals hàbits i tendències, egos, orgulls, enveges, luxúries, etc., etc, arribar a controlar la pròpia ment, a fi i efecte d'esdevenir el creador dels propis pensaments, fer-se pràctic en el camí del Raja Ioga, no és tant sols,  que també,  un camí de roses i satisfaccions molt íntimes, hi intervenen també els factors "voluntat", "esforç", "determinació", "sacrifici", atiats sens lloc a dubtes, per un profund anhel espiritual, que ha esdevingut el famós "centre de gravetat permanent" (això que em centra i fa que no voli d'escola en escola), que m'estabilitza mitjançant la meditació, el ioga profund amb la Font Més Elevada o Ànima Suprema, l'aprenentatge i el tracte espiritual amb els meus germans de camí i finalment, amb el meu entorn, al qual intento ajudar, aportar, acceptar i fer-los conèixer aspectes diversos d'aquest coneixement, que a mi m'ajuden exponencialment.

                                                                                   

Quan existeix "compromís espiritual" hom s'endinsa en aspectes més profunds que, "qui no el vol, no l'accepta o no sent que l'hagi de tenir" tampoc li calen, ara i aquí, en aquest moment de la seva vida, doncs les seves experiències han de ser, probablement, unes altres.  I mai no s'ha de pressionar ni forçar a ningú, i menys en aquest terreny.

La meva experiència personal em diu que un "compromís espiritual" que realment ho sigui,  te de ser actiu i disposat, "disciplinat" en horaris i activitats -ben sovint per no dir sempre els horaris de meditació i de la vida iogui, difereixen en molt als que segueix el gros de la societat-, una dieta vegetariana vegana força estricte facilita la pràctica de la meditació, descansar les hores facilita que en la meditació de l'alba no vingui la son (meditar no és dormir).  Això son exemples.   

Si hi ha la comprensió del que hom es proposa, el convenciment i la determinació del que s'està realitzant, ni és tant agut el sentit de "renuncia" (al cap i a la fi es deixen enrere costums i aspectes superflus als que hom havia donat una excessiva importància) ni tampoc el sentit de "sacrifici" donat que els guanys i assoliments espirituals que obtindré i la plenitud, superen amb escreix qualsevol cosa de l'altre estil de vida comú.   Per tant tot es basa en la comprensió i l'equilibri, més encara, si hom decideix un "compromís espiritual".

                                                                               

El "Compromís Espiritual" no és amb ningú més sinó amb un mateix, amb la pròpia consciència, amb l'ànima que sóc.  Si no fos així, amb qui seria?  El camí espiritual és completament una responsabilitat personal, estrictament individual.  Altre cosa és que en aquest camí, trobaré altres persones que, com jo mateix, es fan preguntes, prenen decisions conscients, seran i son companys de cami, per un temps curt o llarg, ànimes amb qui compartiré coneixaments i ensenyaments, etc.   Però en darrera instància, sóc jo, l'ànima, qui està aprenent, qui s'instrueix, qui es prepara per sortir de l'ensopiment d'aquesta etapa concreta del Cicle que s'acaba, reiniciar-me, buidar motxilles d'antics hàbits i memòries inútils, i ser capaç d'estar "a punt" per quan comenci el "Nou Cicle", poder-hi participar en les millors condicions...

Val la pena aprofitar aquests moments del món perquè son els més adequats per fer aquesta profunda introspecció, sobretot els qui més sentin aquest anhel intern per fer-ho, ara és quan la Força Més Elevada del Cosmos inunda la Terra amb aquest estímul, aquest és el millor NADAL que hom es pot regalar, que porta en si: el compromís espiritual de recobrar la consciència de l'ànima i actuar en conseqüència*

                                                                                 

                                                                               

                                                                                       

PARLEM DEL "MES ELEVAT"...

Parlar de la "figura" de Déu, és delicat, pot portar susceptibilitats, mals recods o bons, espiritualitat o fins i tot sentiments contraris a les creences, a la religió, etc., sempre depenent de l'educació, l'experiència íntima i personal de cadascú, o de qui hagi "administrat" la fe en Ell i amb quines intencionalitats: si exclusivament religioses, o polítiques, etc., hi ha hagut totes les utilitzacions i més, actualment encara hi ha guerres i fanatismes sense aturador en el seu nom. 

És evident que quan dic "el més elevat", no em refereixo a "algú" que llança llamps i centelles a l'estemordida humanitat, o que envia malalties, guerres i desastres de tot tipus atenent algun tipus de "venjança" o "morbós divertiment" contra l'home "adormit" dels nostres dies: això son reaccions humanes, no pas atribuïbles al "més elevat".

Les ànimes encarnades en aquest planeta son lliures i responsables de tots els seus actes.  Per tant son responsables del seu hàbitat, el planeta, i de totes les accions bones i dolentes, que hi generin.   És evident que mai no es pot culpabilitzar una força superior inspiradora i benèvola (l'Ànima Suprema, El Més Elevat, Déu, etc.) dels disbarats que la pèrdua de la "consciència de l'ànima" origina en les ànimes encarnades, en atrapar-se més i més en la "consciència física o de cos".  Així ha "degenerat" l'obra del món i així, el món que tenim avui.

                                                                                   

El món és una permanent "obra de teatre", on els éssers humans (recordis: ànimes conduint cossos físics adaptats al medi), som els actors i la Terra és el gran i divers escenari.  A finals del Cicle (els temps que ara mateix corren), el gros de la humanitat ha vingut tantes i tantes vegades a viure i a reviure aquesta "obra de teatre" jugant-hi molts diferents rols: ara com a home, ara com a dona, ara com a persona honrada, ara com a "estafador", ara com a "ric", ara com a "pobre", etc., etc., de manera que s'han anat cobrint tantes i tantes etapes d'aprenentatge i d'experiència, que hores d'ara, moltes i moltes de les ànimes humanes del món conèixen molt i molt be els diferents papers i rols que han jugat;  com en les escoles i universitats, no tothom aprèn tant be, tant de pressa o de la mateixa manera.  Tot és segons l'esforç esmerçat, aptituds, disposició i sobretot la consciència clara d'allò que s'aprèn, que hom viu ui d'allò que es fa.  Per això hi ha moltes persones que han arribat a aprendre les lliçons de vida, alhora que moltes altres no ho aconsegueixen, probablement per estar "atrapades" en una "altre consciència" que no els ho permet.  Però tothom te "oportunitats i temps" inicials, altres cosa és que cadascú administra o ha administrat els seus "tempos" i la seva comprensió de la manera que li ha semblat millor o més oportuna.  Per això, al final,  les "desigualtats" son palpables però, sovint, no atribuïbles ni als règims polítics humans, ni als models socials en si mateixos, per més que hi puguin contribuir (amb els "karmes col·lectius" que també es van executant), sinó als comptes de "causa i efecte" (llei del Karma) que s'ha anat generat a nivell individual, al llarg de moltes etapes de vida, acumulables fins a l'etapa actual en que ens trobem.  Sovint no hi ha un record nítid (plenament conscient) referit a "vides anteriors", i més en aquests instants de màxima regressió humana i moral, i de màxim allunyament dels origens pacífics i amorosos de les ànimes.

                                                                                  

El "Més Elevat", no és un àrbitre saberut disposat a "castigar greument" als "incomplidors", als dits "pecadors", no.  I aparèixer amb "ma de ferro" fent por i creant temor.  Qui manca a la "ètica", als "principis bàsics" (els que siguin) etc., ell mateix ha triat l'opció de fer-ho i, de passada totes les conseqüències que se'n derivin.  Altre feina tindria "Déu" que la de vigilar les conductes humanes: ja existèixen unes lleis còsmiques de "causa i efecte" que regulen els afers humans.  Cada ésser humà te la seva pròpia brúixula interna en l'ànima, i per tant, cada ésser humà sap  -més endins o més enfora-, quan actua be i quan no...

El "Més Elevat" o l' "Ànima Suprema" - amb la seva saviesa i elevació-, te un paper molt més proper i amorós, envers les ànimes encarnades en aquest món, i justament en la fase actual, expressió de la màxima regressió dels valors humans, i moment molt acusat de caos i sofriment.  És ara, ara mateix, que la seva energia i la seva força regeneradora i plena de vida i altíssim ioga arriba, per "tocar" les ànimes i fer-les-hi memòria de la seva identitat còsmica i universal,  i fer-les-hi saber sobre el "nou món" que ha de començar, recordar-les-hi d'on provenen: del Nirvana o Món del Silenci, la Llar de les Ànimnes, més enllà del temps i l'espai...  Les ànimes en el seu interior més pur i net som éssers immortals de llum i de pau...

Aquesta és la dolça missió del "Més Alt": retrobar-nos en la meditació raja ioga, recordar-nos qui som per recordar-lo també a Ell, estabilitzar la nostre ment i pensaments, dir-nos que podem, si!, emergir del caos, que som intrínsecament éssers de pau i que, aquesta pau, pot aflorar en les nostres vides i la podem compartir amb tots els que ens envolten;  i que això és una cosa palpable, que hom la pot viure si fa aquesta determinació.  

                                                                                        

El Silenci intern i la Meditació retornen l'equilibri a les ànimes (les persones), i la meditació, no tota, te de ser "necessàriament" estàtica físicament, que també, dons que anant pel carrer, en metro o autobús, a casa i al treball, realitzant les accions més diverses, hom pot estar estabilitzat en un "estat meditatiu en marxa", que a més permet realitzar les coses amb molta més cura, precisió, i encarar o enfocar els reptes amb més equilibri i entusiasme. 

Per tant, el "Més Elevat", el que ens porta, en el moment més desesperat del Cicle, per la humanitat,  és la possibilitat de progressar en el camí espiritual i refer integralment la vida amb perspectives que, per diferents o noves que semblin, l'ànima ja ha viscut i coneix molt be.   Perquè la nostre ànima: allò que realment som tots, és més antiga del que molts imaginen, i el Cicle dels 5.000 anys,  l'ha viscut ja en més d'una ocasió.       

                                                                                 

                                                 I enguany la Tardor també ha florit...                                

UN VIATGE DE L'ÀNIMA

                                                             M'assec còmodament
                                                              amb l'esquena recta,
                                                              bo i afluixant el cos,
                                                         alliberant-lo de tota tensió...
                                                           No tinc pressa per res...
                                                      No m'he de preocupar per res...
                                                        En aquests instants especials,
                                                             començo a respirar
                                                         profundament i pausada:
                                                          inhalant,  i retenint l'aire,
                                                                 per uns instants,
                                                         i exhalant-lo  plàcidament...
                                                    Jo, sóc una ànima, un ser de pau,
                                                    i recupero per uns bells moments,
                                                          la meva llibertat original;
                                                           emergeixo del meu tron 
                                                                   entre les selles,
                                                                 revestida tant sols
                                                            de la meva incorporeïtat,
                                                            i experimento, com abans,
                                                            la fluidesa del cel estrellat,
                                                          mentre el cos dorm tranquil
                                                           en l'estança on s'ha quedat...
                                                       
                                                                                    

                                                                                     

                                                           Fluint i fluint per l'espai,
                                                       i contemplant milers i milers     
                                                          d'incontables llumeneres,
                                                              he albirat les ànimes,
                                                                sers de pau i llum,
                                                               desplaçar-se  felices    
                                                                per l'espai infinit,
                                                             tal com ho fan els estels...
                                                          Ja l'espai s' ha anat tornant     
                                                      d'aquell to roig-daurat que indica  
                                                                 la Llar del Silenci,
                                                              el Món de les Ànimes,
                                                              i la Presència estimada
                                                               de l'Ànima Suprema,
                                                             que amb el seu raig potent,
                                                                m'abraça i m'acull...
                                                            Passa un temps immesurable,
                                                          en la quietud i el silenci vibrant,
                                                         i emplenant-me de l'Energia Divina,
                                                              del Pare de totes les ànimes...
                                                                                       

                                                                       
                                                                         A poc a poc,
                                                          i fruint d'aquesta plenitud,
                                                                       inicio el retorn,
                                                    en mig de molts altres punts de llum,
                                                          pletòrics d'aquest acostament
                                                              amb l'Ésser Més Elevat
                                                    i dins aquesta beneïda Confluència...
                                                       És just ara, que ja podem enviar
                                                              al nostre turmentat món,
                                                       tota l'energia de l'Amor i de la Pau,
                                                           perquè s'endugui les guerres
                                                     i  tot  el sofriment  del cor dels homes,
                                                           perquè el planeta es regeneri
                                                        i recuperi la bellesa nítida i pura
                                                    de la seva blavosa aura resplendent,
                                                    i resti protegit de qualsevol desastre
                                                    produit per la inconsciència humana...
                                                               
                                                                                 

                                                                                     
                                                                Jo sóc una ànima,
                                                            un ser de pau incorpori,
                                                            que ara mateix retorna
                                                                 a aquest cos físic,
                                                     per guiar-lo en el camp de l'acció,
                                                       pacífic, amorós, cooperatiu,
                                                          estable, poderós i feliç...   
                                                       Inhalo i exhalo profundament...
                                                        Vaig movent el cap lentament,
                                                    també les mans, braços, peus i cames:
                                                              em reconec ara i aquí,
                                                           en aquest instant present...

                                                                   OM     SHANTI