UN VIATGE DE L'ÀNIMA

                                                             M'assec còmodament
                                                              amb l'esquena recta,
                                                              bo i afluixant el cos,
                                                         alliberant-lo de tota tensió...
                                                           No tinc pressa per res...
                                                      No m'he de preocupar per res...
                                                        En aquests instants especials,
                                                             començo a respirar
                                                         profundament i pausada:
                                                          inhalant,  i retenint l'aire,
                                                                 per uns instants,
                                                         i exhalant-lo  plàcidament...
                                                    Jo, sóc una ànima, un ser de pau,
                                                    i recupero per uns bells moments,
                                                          la meva llibertat original;
                                                           emergeixo del meu tron 
                                                                   entre les selles,
                                                                 revestida tant sols
                                                            de la meva incorporeïtat,
                                                            i experimento, com abans,
                                                            la fluidesa del cel estrellat,
                                                          mentre el cos dorm tranquil
                                                           en l'estança on s'ha quedat...
                                                       
                                                                                    

                                                                                     

                                                           Fluint i fluint per l'espai,
                                                       i contemplant milers i milers     
                                                          d'incontables llumeneres,
                                                              he albirat les ànimes,
                                                                sers de pau i llum,
                                                               desplaçar-se  felices    
                                                                per l'espai infinit,
                                                             tal com ho fan els estels...
                                                          Ja l'espai s' ha anat tornant     
                                                      d'aquell to roig-daurat que indica  
                                                                 la Llar del Silenci,
                                                              el Món de les Ànimes,
                                                              i la Presència estimada
                                                               de l'Ànima Suprema,
                                                             que amb el seu raig potent,
                                                                m'abraça i m'acull...
                                                            Passa un temps immesurable,
                                                          en la quietud i el silenci vibrant,
                                                         i emplenant-me de l'Energia Divina,
                                                              del Pare de totes les ànimes...
                                                                                       

                                                                       
                                                                         A poc a poc,
                                                          i fruint d'aquesta plenitud,
                                                                       inicio el retorn,
                                                    en mig de molts altres punts de llum,
                                                          pletòrics d'aquest acostament
                                                              amb l'Ésser Més Elevat
                                                    i dins aquesta beneïda Confluència...
                                                       És just ara, que ja podem enviar
                                                              al nostre turmentat món,
                                                       tota l'energia de l'Amor i de la Pau,
                                                           perquè s'endugui les guerres
                                                     i  tot  el sofriment  del cor dels homes,
                                                           perquè el planeta es regeneri
                                                        i recuperi la bellesa nítida i pura
                                                    de la seva blavosa aura resplendent,
                                                    i resti protegit de qualsevol desastre
                                                    produit per la inconsciència humana...
                                                               
                                                                                 

                                                                                     
                                                                Jo sóc una ànima,
                                                            un ser de pau incorpori,
                                                            que ara mateix retorna
                                                                 a aquest cos físic,
                                                     per guiar-lo en el camp de l'acció,
                                                       pacífic, amorós, cooperatiu,
                                                          estable, poderós i feliç...   
                                                       Inhalo i exhalo profundament...
                                                        Vaig movent el cap lentament,
                                                    també les mans, braços, peus i cames:
                                                              em reconec ara i aquí,
                                                           en aquest instant present...

                                                                   OM     SHANTI

                                                                               

 

                                                           
                              

LA PURESA EN EL CAMI ESPIRITUAL

Parlar de "puresa" avui dia podria sonar a quelcom tronat o a valors morals del passat davant una progressia  que es jacta d'haver obert tots els armaris i finestres haguts i per haver, com a símbol d'avenç i obertura progressista de la societat.  Quan abordo aquest tema òbviament no ho faig des d'aquest angle tranuitat sinó per assenyalar un "estat" de profundíssim progrés espiritual i de recuperació dels valors innats i genuins de l'ànima.  Visió aquesta tant allunyada dels paràmetres i objectius globals de la humanitat, a les antípodes tanmateix, de considerar la "puresa" com una condició bàsica, fonamental i imprescindible: tal i com ho és per moltes persones que segueixen el "camí espiritual" des d'una perspectiva definitiva, seriosa i responsable.

La puresa no implica "només" el sexe en si mateix sinó tot el que l'envolta,  aquest és gairebé el condicionant principal de bona part de les relacions i interaccions humanes entre homes i dones en tots els àmbits de la vida i la societat.  Així ho hem trobat d'infants, i així ho hem aprés i exercit d'adults, junt amb les "llibertats" que s'hi han anat afegint amb els anys, que han fet menys "repressives" moltes actituds, no correctament informades i atiades, posem per cas, per les cultures religioses o els règims polítics del moment.  No burxaré per aquesta banda, doncs qui ho vulgui trobarà abastament informació sobre això.

                                                                            

Em remetré a la "puresa" com a virtut original de l'ànima, oblidada en aquest temps, a canvi de la progressiva "consciència de cos" (del cos o vehicle físic) juntament com tants altres aspectes que li son inherents, i que han quedat soterrats en el terrible oblit, que ha convertit a la humanitat en cercadora permanent i insatisfeta, d'unes "bases" que anhela i intueix que resideixen en el seu propi interior des de sempre. 
Recordem que vivim en el cicle de 5.000 anys (mireu altres posts on s'informa d'això abastament) on en la primera meitat del qual: Edat d'Or i Edat de Plata, totes les ànimes viuen en condicions de puresa plena i equilibri total amb si mateixes i amb el planeta, els cossos que utilitzen les ànimes son perfectes, i l'acostament amb la Font Màxima "gairebé" és innecessari, perquè van saturats de la seva energia suprema.  Son aquestes, eres de completa pau, felicitat i progrés: un complet paradís. La relació amb els animals és la correcta, son tinguts per éssers molt respectats, que no son maltractats ni morts, ni deglutits de cap manera.  Hom viu sense addiccions a res, la ment és completament neta, per tant, no es poden, ni remotament, generar pensaments negatius, de maldat o pecaminosos doncs no hi ha lloc per res d'això: només cal fluir en l'amor i la fraternitat (des de la perspectiva d'avui és com un conte de fades)  i una cosa molt important: saben que la mort no existeix.  Puig que no és cap trauma per l'ànima deixar un cos que ha viscut més de cent cinquanta anys amb plena harmonia, i prendre'n un altre de nou, car l'ànima és immortal i, com s'ha dit, les ànimes tenen ben viu aquest coneixement al llarg d'aquest extens període de 2.500 anys (primera meitat del cicle).

                                                                                

La segona meitat del cicle lògicament també de 2.500 anys, ja no és igual i arriba fins l'actualitat dels nostres dies.  Son les Edats de Coure i de Ferro on hom va perdent la consciència progressivament i en el seu lloc es va instal·lant la "consciència de cos", l'oblit de l'origen i la identitat de l'ànima.  Ara  l'ésser humà només sent en el seu interior llunyanes reminiscències de quelcom transcendent  que "no sap el que és". És en aquests períodes que comença la recerca:  en l'Edat de Coure és quan van arribant les grans religions del planeta, totes elles inspirades pels seus fundadors, ànimes de gran il·luminació en relació a la reste dels humans: Krishna, Crist, Budha, Mahoma, etc. No obstant això es diversifiquen, fan moltes més branques i la confusió segueix regnant fins arribar al mosaic devocional d'avui dia.  Cada branca i cada branquilló tenen els seus corrents de fidels devots, i fins i tot existeix un molt positiu diàleg "interreligiós".
Ara be, tot el moviment de "recuperació espiritual" (i dic espiritual, i no "religiós") a nivell mundial, pren gran embranzida des de finals del S.XX fins avui, totes les "llegendes" que venen a desembocar en el marc de l'any 2012, son el que en diem l'Edat de la Confluència" de més auspici, que és quan la Font Màxima, s'anomeni Baba, Déu, Al·là, etc., s'aproxima al nostre univers i planeta amb tota la seva energia generadora de noves i certeres inquietuds.  Això succeeix cada final de cicle en el punt (Edat de Ferro) on el retrocés dels valors més elevats és màxim i la degeneració humana arriba ja a límits insostenibles. 

                                                                              

Inclús així (el moment actual): no tot està perdut i l'ésser humà -per dir-ho així-, te l'oportunitat de renéixer (com l'au fènix), de la seva pròpia cendra: és el camí espiritual de retorn a la "consciència d'ànima.
La Meditació Raja Ioga és precisament una de les eines pràctiques i de coneixement accessible a tota la humanitat que la vulgui conèixer.  A través del ioga amb la Font Màxima és que podem anar accedint novament a la "consciència d'ànima" original assolint les "cotes de puresa" elevada, pròpies de l'ànima, i purificant el cos, instrument màxim de totes les accions, i també les "impures", fent-lo esdevenir un cos radicalment net i pur al servei actiu i conscient de l'ànima.  Incloent en la vida diària la pràctica del Raja Ioga hom neteja la ment i l'intel·lecte, aprén a generar pensaments netament positius i benignes i a desestimar tot allò que siguin pensaments inútils i de rebuig.
Des d'aquesta fonda perspectiva ja no mirem més als éssers humans del nostre entorn, amb pensaments exclusivament corporals i portadors de desig, passant a mirar tothom i realment a veure'ls, com les ànimes que son, interactuant mútuament en aquest moment final del cicle.
Que diferent mirar-nos als ulls, en tota la seva profunditat, i veure'ns com a ànimes vivint aquests instants del cicle amb la consciència renovada, recuperada, sense altres pensaments pertorbadors, amb una consciència clara d'ànima, recordant qui som, d'on venim, i a on anem...

                                                                       

RECORD DEL PARE & CONSCIÈNCIA D'ÀNIMA: JA ÉS EL MOMENT!!

Practicar l' "estat de consciència d'ànima" no és "qualsevol cosa";  és justament tornar a l'origen del que som i a l'experiència del jo oblidat, el jo vertader i únic que correspon a l'ànima essencial que som, molt més enllà, òbviament, dels "jos" limitats i corporals.  L'únic "jo immortal" que som, el que  vertaderament mai no ens ha deixat,  ni tant sols quan l'hem oblidat, perdent la percepció de la seva existència, juntament amb la de la pròpia ànima. 

Practicar l'  "estat de consciència d'ànima" és doncs, experimentar-ho tot, absolutament tot, des de la pura perspectiva de l'ànima i recuperant, i actualitzant tot allò que l'ànima és per damunt del "vehicle físic o cos" que tot i sent un "ordenador biològic molt especial" ha arribat a suplantar  (amb errors incalculables, això si!),  les perfectes i legítimes "funcions de l'ànima", recordem-ho: "l'única identitat que som".  Doncs el cos  és el vehicle al seu servei en aquest àmbit físic tridimensional.

                                                                                    

Actualment l'expressió màxima d'això la tenim i palpem en l'estat actual de la Humanitat, sobretot accentuant aquest final de cicle on ens debatem.  I és ara també, quan la Humanitat (les més de 7.500 milions d'ànimes en el món!) es troba en el punt més àlgic de degeneració moral i de tot tipus, quan arriba, precisament, l'oportunitat de superar aquesta situació extrema i dolorosa, gràcies a l'Energia del Més Alt, de la Font o Ànima Suprema, que des de temps indefinit, s'està concretant en el Planeta, en una franja de temps que s'ha vingut a anomenar  "Edat de la Confluència de més auspici" i on hi tenen cabuda totes aquelles ànimes que sentin a dins seu la inequívoca "inquietud espiritual" per fer ras i net en els seus vells hàbits  (o sanskars, en l'expressió hindi), per transformar l'ego i despertar consciència, per connectar amb l'Energia Suprema a través del Raja Ioga i el "Pensament Positiu". 

Per això és tant important i transcendent  "experimentar i viure profundament la consciència d'ànima" des d'on tota perspectiva de vida, canvia per harmonitzar-se i reconduir-se a l'estat original.

L' "estat de consciència d'ànima" va associat a un altre "estat de consciència" bàsic i fonamental: " l'estat del record del Pare", gairebé es polt dir que no s'assoleix completament el primer, si no ens fem pràctics en el segon.  Aquest "estat del record del Pare, no és sinó "pur ioga amb el Pare", no es tracta pas d'una "recordança elemental" sinó d'un "estat interior" en el que val molt la pena estabilitzar-se, puig que és "Connexió amb la Font Màxima" i, alhora, un dels estats "potents" que ens permet assolir la "consciència d'ànima".

Resumint (que prou costa) qui assoleix la "consciència d'ànima" és perquè està en el "record del Pare".  

D'aquesta manera totes les virtuts i poders de l'ànima afloren en qualsevol circumstància que s'estigui enfrontant i que, sens cap mena de dubte, s'arrodonirà amb encert, correcció i èxit.  Quan hom actua des d'aquesta perspectiva, no hi caben ni els "sanskars" negatius, ni l'ego, ni els orgulls, ni les enveges ni les gelosies, ni els enganys, etc., perquè l'energia pura de l'ànima, potenciada per La Font, ho impedeix de totes, totes.

És quan l'ànima que som pot mostrar com és realment: amorosa, pacífica, feliç, sincera, poderosa en tots els seus vessants.  
La ment mostra, també com és des de la calma: positiva, harmònica, equilibrada, disciplinada...
I el cos físic en reste influenciat positivament per tot aquest be: lliure de malalties, te vitalitat, equilibri...
Les relacions amb els demés deixen de ser potencialment "conflictives" passant a ser:  d'harmonia, respecte, sinceritat...
Aquesta situació,  de manera global, aporta a la societat: ordre, cooperació, justícia, tolerància...
I això crea un entorn: de netedat, harmonia, equilibri...
La pràctica de l'acceptació, el respecte, la pau, la serenor, etc., aleshores produeix una empatia automàtica amb les demés persones: és el reflex de les virtuts de l'ànima, que tots tenim en el més profund,  i això s'accentua si l'estat de consciència és estable i permanent: presidint tots els nostres pensaments, paraules i accions..*

ESPIRITUALITAT: POSAR-LA EN PRÀCTICA ES IMPRESCINDIBLE

Posar en pràctica les eines de l'auto-observació psicològica d'un mateix, amb el propòsit de corregir, transformar, minimitzar o eliminar antics defectes, sanskars o hàbits, que hom arrossega i guarda en les velles "motxilles" de tantes etapes de vida passades,  egos o defectes que "encara" no s'han deixat anar i que avui dia segueixen condicionant i donant malviure als ser humans, a les ànimes,  no és qualsevol cosa.

Auto-observar quan en una relació, del tipus que sigui, n'emergeixen l'enveja o la gelosia, o l`'orgull, i redimensionar-los amb el "poder d'acceptar", amb bones dosis de sincera "humilitat", "amor pur o consciència d'ànima",  no és cosa senzilla,  si abans hom no ha pres la correcta i ferma determinació de fer-ho,  i encara fer-ho d'una forma sistemàtica.
Dir que això "no és qualasevol cosa" o que no és "cosa senzilla", no és per desanimar ningú, ni molt menys,  ans al contrari, és per fer-nos conscients del molt important que és fer això, i fer-ho be, per de mica en mica, anar-ne sortint airosos.
El treball d'auto-observació va plenament conjuntat amb la meditació, com a eina de pràctica diària en l'íntim procés espiritual. 

Hom recalca molt en el Raja Ioga, com a molt important assolir uns "estats de consciència " determinats, que ens fan forts psicològicament parlant,  per tal d'aconseguir els propòsits integrals d'això que denominem "pensament positiu".
Aquests "estats elevats" son :  "la consciència d'ànima" (ser conscients i precisos en nosaltres mateixos i en tots els éssers humans, de les "ànimes immortals que som").    I l'estat de "Record o recordança de l'Ànima Suprema"  (és l'estat de "record conscient" que som ànimes connectades a la pura essència energètica i vibratòria del Pare o Ànima Suprema).
"Consciència d'Ànima"  i  "Record del Pare":  Dos "estats de consciència"  que haurien de ser "estables i permanents"  en tots aquells que s'auto-laboren espiritualment d'una manera decidida i compromesa.   Tenint en compte sempre, que la decisió és "pròpia"  i el "compromís és amb un mateix":  no amb persones ni res extern.
La intensitat, la constància, la persistència en el treball interior, doncs, venen impulsats i determinats pel propi auto-compromís,   que arriba a ser el "ioga amb el Pare", el progrés intern i real  de cada un".

                                                                                  

Pels pensaments, les paraules i les accions hom mostra allò que ha entès, allò que practica, allò que és.  Però no s'ha de jutjar expressament a ningú.  I si, per dins, hom sent que es genera algun judici vers altri,  cal activar amb molta humilitat i honestedat el  propi judici interior  per veure on amago en mi mateix, allò  de que acusaria a l'altre.   
Els "graus",  els "nivells", les "categories",  en l'espiritualitat també,  son tant "humans" com que generen supèrbia, gelosia, orgull, i tant sols una ànima pura, allò que se'n diu "satopradhan" pot captar amb netedat immaculada,  les meravelles dels progressos de les ànimes, i només i senzillament ser feliç, sense cap ombra d'enveja o d'ego, sense comparances inútils que puguin enfosquir  la joia,  per altres ànimes  que creixen i reflecteixen en si mateixes, tota l'elevació Del Més Alt, de la Font Divina, de l'Ànima Suprema.  Acceptem, acceptem, abans de "jutjar espiritualment ningú".  Estalviarem errors i pesars, i la pau interior incrementarà així com la possibilitat de ser feliços i fer feliç al nostre entorn.
Per tot això, val molt la pena, practicar l'auto-observació, cercar els "estats interns" més adequats, que ens ajuden a estudiar els nostres comportaments, rectificar-los, mantenir les bones actituds, eliminar tot el negatiu que encara hi pugui haver.  El que diuen els llibres ja ho sabem:  Ara ja és el moment de passar a la pràctica i fer-ho realitat.

                                                                                

ASSOLIR LA CONSCIÈNCIA DE L'ÀNIMA QUE SÓC

En la quietud del  Silenci hi ha l'ànima, allò que veritablement sóc jo i ets tu.  Una plenitud coneguda, tanmateix familiar i benvolent.  I a la que només es pot accedir, quan hom és en el vehicle físic, a través de la meditació profunda, deixant el cos enterament còmode i relaxat, i recuperant la incorporeïtat original i legitima que correspon a les ànimes.  És també des d'aquest estat  que hom pot accedir a superiors experiències, com l'anomenada "Experiència de Déu".

Originalment som com punts de llum, energia lumínica i intel·ligent, amb poders i virtuts benvolents, i immortals, per si tot plegat fos poc.  El "jo" únic i il·limitat és la pròpia ànima, la resta de "jos" ens venen de la característica humana i física, i son limitats.  Perquè en realitat, el que realment te "data de caducitat", quan una ànima està encarnada en un vehicle físic, és aquest propi vehicle físic o cos,   meravella de la matèria mitjançant la qual les ànimes, poden fer estades, relativament curtes o llargues, repetitives,  dins el cicle de la vida, per tal de viure les seves experiències en l'àmbit físic. 

Les experiències en l'àmbit físic han sigut de tota mena per l'ànima, que ha jugat tots els rols i papers imaginables, i tant traumàtiques a través del cicle com per arribar a generar l'oblit d'aspectes tant bàsics com l'origen, la identitat, la finalitat, etc.

                                                                                 

Una de les finalitats profundes de la meditació Raja Ioga és la d'acostar-nos, a reviure i rememorar plenament les ànimes que som, seguint aquestes pautes ioguis ancestrals.  Recuperar els sentits d'ingravidesa i d'incorporeïtat, tant naturals en el mateix origen de les ànimes.  I alhora recuperar la memòria esfondrada en la cíclica epopeia de l'experiència humana. 

Les tècniques de meditació porten a deixar (temporalment) el cos físic, -com s'ha dit- en una situació de comoditat, tranquil·litat, relaxament i serenor, on el cos pot restar esitones força llargues, mentre l'ànima recupera per instants la seva pròpia consciència de ser, ingràvida i incorpòria.  Per aquesta raó en el Raja Ioga no es fan postures gimnàstiques, de cap mena, ni complicades ni senzilles, al revés del Hata Ioga, que s'hi basa.  En el Raja Ioga, si sou molt pràctics en la postura del lotus -més pròpia d'orient que d'occident-, no hi ha cap inconvenient en que la practiqueu, sempre que no se us adoloreixi el cos i us condicioni o us suposi una trava per assolir els òptims resultats de la meditació. 

                       
                           HOM POT MEDITAR DES D'UNA SIMPLE CADIRA

Per això el Raja Ioga es pot realitzar asseguts en cadires, etc., i tant la gent jove com la gent gran  hi tenen  un fàcil accés, on només és important mantenir l'esquena dreta, per facilitar una respiració correcta i fluida.   Aquesta mateixa facilitat de poder deixar el cos d'una manera còmoda, tranquil·la i senzilla garanteix -gairebé- que qui medita pugui avançar amb èxit i aprofundir des del Silenci de la Ment, i accedir, tant als propis i antics sanskars (hàbits) com assolir la "perspectiva conscient" de la pròpia ànima que s'és. 
Assolint aquest estat hom pot arribar a conèixer tots els "lligams del passat": sanskars, l'ego més arrelat, els anomenats "comptes kàrmics", etc., per treballar-los, transformar-los o eliminar-los d'una vegada per totes.  Per tant, la meditació no és "tancar els ulls" i passivament "deixar-me dur pel que vingui", o be això que en diuen "deixar la ment en blanc" (que és poc més que impossible i innecessari): Jo puc "planificar" la meva pròpia meditació, no "esperar que surti el que surti".  Desdensificar el trànsit de "tot tipus" de pensaments, això si que es pot aconseguir i que els pensaments que jo, l'ànima generi, siguin pocs i d'elevada qualitat: això si que ho aconsegueixo a través de la meditació enfocada. 
La "consciència de cos" evidentment molt excessiva, generalment, fa que costi una mica, al principi, "dominar el cos", perquè resti quiet, tranquil i serè, en els primers balbucejos de la meditació.  Hi Ha aspectes bàsics, que hom pot aplicar, que fan que el cos i la ment es tornin més dòcils i adequats a la meditació, per exemple: proveu de practicar la dieta plenament vegetariana.  Notareu canvis molt notables en la ment i en la pràctica diària de la meditació...

                                                                               

                                                                                

SI JO CANVIO, EL MÓN CANVIA..

"El món ha de canviar: sembla que molta gent, gairebé tothom, "està d'acord" amb aquesta asseveració.  El cas és, però, que "si jo no canvio de veritat" és més que improbable que "el món ho faci".  Esperar que canvií l'altre, que canviïn els demés, "per després fer-ho jo", és una manera de "fugir d'estudi", és realment "amagar el cap sota l'ala", i no tenir el coratge de ser un mateix qui prengui la revolucionaria opció de "canviar en si mateix".  És més que evident que hom no pot esperar que el món canvií i que, com conseqüència l'home ho faci també.  És just a l'inrevés: quant l'home, com a individu, comença a canviar, transforma el seu entorn.  Si canvia en forma positiva i amorosa, l'entorn "respondrà" d'aquesta mateixa manera.  Quan hi hagi prou éssers humans "desperts i conscients d'ànima", la vibració serà una altre, i el planeta, renovat i guarit, oferirà el bell marc de l'inici d'un nou cicle, que també s'anomena "edat d'or".  És obvi que no serà "tota" la Humanitat la que canvií i es transformi, però sí, un contingent d'ànimes suficient, que amb gran anhel, esforç i determinació, s'està preparant en aquests dies que vivim, fins al punt en que el planeta, d'acord a aquesta nova i subtil vibració podrà activar les renovades coordenades d'un "nou cicle".

                                                                               

                           

I és justament ara, cíclicament parlant, el moment just i precís, enmig de la desesperació i el desequilibri creixent d'aquesta anomenada "edat del ferro" o també dita "moderna", que molts éssers humans -ànimes-, senten brollar en el més profund de si mateixes, l'anhel d'un passat, d'una identitat com a ànimes immortals, procedents d'una "llar original", situada en el Món Subtil, d'un seguit de transformacions succeïdes al llarg de 5.000 anys, així com de les noves perspectives que el propi final d'aquest cicle porta intrínseques còsmicament per propiciar-ne un de nou. 

Totes les ànimes que en aquestes dècades darreres estan sentint aquesta força, que gairebé ho embarga tot, estan creant en si mateixes i en el seu conjunt, el que s'anomena la "Confluència més auspiciosa", que és aquest període de durada indeterminada, en el que estem ara mateix, i que és (s'ha dit múltiples vegades) quan les ànimes recuperen la puresa de l'espiritualitat, que ja havien conegut en etapes llunyanes del cicle, però que havien anat perdent progressivament, al llarg de l'experiència en els àmbits de la "matèria densa", sobretot a partir de ser "dipositàries" d'un cos físic biològic i adaptat, gràcies i a través del qual, han pogut explorar la Terra, i protagonitzar -un cop més- el drama de la vida, amb els seus múltiples papers i circumstàncies.

                                                                               

Per be doncs, que estem vivim aquesta època de la fi d'un gran cicle de cinc mil anys, -la Confluència-, no totes les ànimes, avui establertes al món, senten per un igual, aquest gran anhel de recuperació espiritual i identitària (som ànimes experimentant en cossos físics), i algunes ànimes,  les darreres que s'han anat incorporant al món físic, anhelen tot tipus d'experiències de la "vida física", aquestes serien ànimes "noves", però alhora en trobem també de molt antigues, que si que volen recuperar la memòria perduda i el cent per cent de l'espiritualitat pura.  Aquestes darreres son les que actualment manifesten els seus anhels més profunds, viuen el coneixement i la pràctica del "raja ioga", i divulguen i s'obren a totes les ànimes cercadores del camí interior, a fi i efecte d'orientar-les.

El "camí" és estrictament individual: "ningú no el pot fer per mi sinó exclusivament jo".  Es col·lectivitza quan hom comparteix normes i maneres amb els demés, quan esdevé professor o divulgador d'aquest coneixement, quan practica ioga  i meditació en grup, quan es fa un servei en benefici dels altres.  Ja que tot el que hom dona te un "retorn" vers el donador, sempre segons el grau d'entrega sincera, humil i pura, i en forma d'equilibri interior i exterior, sempre molt útil de cara al treball individual de cada ànima. 

                                                                                

Per això, l'àncora del compromís en el treball intern ha de quedar fermament fixada en el fons del llac cristal·lí del propi cor:  és quan la voluntat i la determinació no es distrauran per res de la decisió, els pensaments i l'acció, és quan a través de l'intel·lecte de l'ànima, els pensaments que es generin, seran menys i de molta més qualitat, doncs hom haurà "reactivat el centre de gravetat permanent".

Les experiències de meditació i de silenci, seran plenes, el contacte amb el Suprem (el que se'n ha vingut a dir "experiència de Déu"), serà el que alimenti tot l'esforç de l'ànima per "des-identificar-se" de l'absorbent món de la matèria, de que està fet el cos físic que li ha possibilitat -i possibilita-, l'experiència. 

Així les qualitats innates, virtuts i poders de l'ànima es poden expressar i manifestar a voluntat,   a través d'aquesta, i quedant neutralitzats o inutilitzats tant els sanskars feixucs com l'ego, i Maia la temptadora*

                                                                                    

MAIA: LA IL·LUSÒRIA TEMPTACIÓ

Maia és la il·lusió, Mai és qui "ajuda" a transgredir la "norma", entesa com, "allò amb el que hom es compromet", allò que hom "jura" dins l'ànima, que complirà com a "norma de vida" per tal d'assolir les fites més profundes i íntegres d'auto-superació i espiritualitat.  Com més s'avança en el camí espiritual, més forts i greus son els "temporals" que Maia genera en el cor i la ment.  Com més alt és el grau de responsabilitat i "nivell" que hom assoleix en el camí espiritual, més ha de saber com enfrontar els "atacs i les escomeses" de Maia, capaços de fer caure l'impensable. 

Maia òbviament, no és un personatge "real", però és com es coneix, l' "energia de la temptació", l' "energia de la justificació", la de treure importància a tota virtut, sobreposant-la als desitjos més baixos que hom pot guardar, com per exemple  hàbits i "sanskars" negatius, ego, que encara no s'han eliminat. 

Quan Maia es manifesta a una persona, és obvi que coneix les seves febleses, i és per on farà aflorar els desitjos més adients i les formes més oportunes, per "fer caure" l'aspirant al progrés espiritual, tombar-lo, "donar-li justificacions" i "treure pes" a les responsabilitats compromeses, per seguir temptant-lo en properes circumstàncies. 

Però sempre, hom pot observar l'acció de Maia des de prismes més elevats, si hom se'n fa capaç, es clar.  Per exemple, el "dimoni temptador" que esdevé Maia, també pot ser vist com un sever entrenador (coach) que posa "proves diverses" a l'aspirant, obligant-lo a desplegar tots els recursos que ha après, per defensar-se de ser tombat per aquest entrenador, que va "a totes", però que no li importa el més mínim el seu fracàs. 

L'aspirant està "preparat per vèncer" i Maia ho sap, per això no dubte en fer servir totes les seves argúcies per comprometre'l i derrotar-lo, cosa que l'aspirant, a aquest nivell, no ignora. 

De fet,quan un aspirant al "camí espiritual" veu a Maia com un "coach sever" i perillós alhora, actuarà ja amb determinades estratègies per no ser sorprès;  pel fet de ser un "coneixedor de Maia" disposa de les eines més precises per fer-li front.  La primera és "desemmascarar-la" davant qualsevol subtilesa, després la "voluntat conscient" farà la resta perquè cap dels seus mecanismes pugui prosperar.

                                                                                              

Quan Maia "sorprèn" aspirants espirituals "més febles", te totes les de "guanyar".  És a dir, que molt fàcilment tothom sucumbeix a les "temptacions" i hom cau una i altre vegada en les pròpies febleses, siguin del signe que siguin, i fins quan hom no s'alça amb la "voluntat conscient" l'actuació de Maia no te cap aturador. 

Així tenim que  Maia, "només" es pot parar i/o "aprofitar" quan veritablement  "sabem què és", i "com i perquè" actua, al llarg del camí interior i quan l'aspirant s'ha fet "prou fort i serè" per encarar-la.

Tampoc s'ha de caure en l'error de pensar o creure que Maia és quelcom "extern" a cadascuna de les persones a qui tempta i/o prova.  Cadascú te la seva Maia, com a part psíquica pròpia, i amb qui -si es compromet a fons- haurà de batallar fins a vèncer*