ESPIRITUALITAT: POSAR-LA EN PRÀCTICA ES IMPRESCINDIBLE

Posar en pràctica les eines de l'auto-observació psicològica d'un mateix, amb el propòsit de corregir, transformar, minimitzar o eliminar antics defectes, sanskars o hàbits, que hom arrossega i guarda en les velles "motxilles" de tantes etapes de vida passades,  egos o defectes que "encara" no s'han deixat anar i que avui dia segueixen condicionant i donant malviure als ser humans, a les ànimes,  no és qualsevol cosa.

Auto-observar quan en una relació, del tipus que sigui, n'emergeixen l'enveja o la gelosia, o l`'orgull, i redimensionar-los amb el "poder d'acceptar", amb bones dosis de sincera "humilitat", "amor pur o consciència d'ànima",  no és cosa senzilla,  si abans hom no ha pres la correcta i ferma determinació de fer-ho,  i encara fer-ho d'una forma sistemàtica.
Dir que això "no és qualasevol cosa" o que no és "cosa senzilla", no és per desanimar ningú, ni molt menys,  ans al contrari, és per fer-nos conscients del molt important que és fer això, i fer-ho be, per de mica en mica, anar-ne sortint airosos.
El treball d'auto-observació va plenament conjuntat amb la meditació, com a eina de pràctica diària en l'íntim procés espiritual. 

Hom recalca molt en el Raja Ioga, com a molt important assolir uns "estats de consciència " determinats, que ens fan forts psicològicament parlant,  per tal d'aconseguir els propòsits integrals d'això que denominem "pensament positiu".
Aquests "estats elevats" son :  "la consciència d'ànima" (ser conscients i precisos en nosaltres mateixos i en tots els éssers humans, de les "ànimes immortals que som").    I l'estat de "Record o recordança de l'Ànima Suprema"  (és l'estat de "record conscient" que som ànimes connectades a la pura essència energètica i vibratòria del Pare o Ànima Suprema).
"Consciència d'Ànima"  i  "Record del Pare":  Dos "estats de consciència"  que haurien de ser "estables i permanents"  en tots aquells que s'auto-laboren espiritualment d'una manera decidida i compromesa.   Tenint en compte sempre, que la decisió és "pròpia"  i el "compromís és amb un mateix":  no amb persones ni res extern.
La intensitat, la constància, la persistència en el treball interior, doncs, venen impulsats i determinats pel propi auto-compromís,   que arriba a ser el "ioga amb el Pare", el progrés intern i real  de cada un".

                                                                                  

Pels pensaments, les paraules i les accions hom mostra allò que ha entès, allò que practica, allò que és.  Però no s'ha de jutjar expressament a ningú.  I si, per dins, hom sent que es genera algun judici vers altri,  cal activar amb molta humilitat i honestedat el  propi judici interior  per veure on amago en mi mateix, allò  de que acusaria a l'altre.   
Els "graus",  els "nivells", les "categories",  en l'espiritualitat també,  son tant "humans" com que generen supèrbia, gelosia, orgull, i tant sols una ànima pura, allò que se'n diu "satopradhan" pot captar amb netedat immaculada,  les meravelles dels progressos de les ànimes, i només i senzillament ser feliç, sense cap ombra d'enveja o d'ego, sense comparances inútils que puguin enfosquir  la joia,  per altres ànimes  que creixen i reflecteixen en si mateixes, tota l'elevació Del Més Alt, de la Font Divina, de l'Ànima Suprema.  Acceptem, acceptem, abans de "jutjar espiritualment ningú".  Estalviarem errors i pesars, i la pau interior incrementarà així com la possibilitat de ser feliços i fer feliç al nostre entorn.
Per tot això, val molt la pena, practicar l'auto-observació, cercar els "estats interns" més adequats, que ens ajuden a estudiar els nostres comportaments, rectificar-los, mantenir les bones actituds, eliminar tot el negatiu que encara hi pugui haver.  El que diuen els llibres ja ho sabem:  Ara ja és el moment de passar a la pràctica i fer-ho realitat.

                                                                                

ASSOLIR LA CONSCIÈNCIA DE L'ÀNIMA QUE SÓC

En la quietud del  Silenci hi ha l'ànima, allò que veritablement sóc jo i ets tu.  Una plenitud coneguda, tanmateix familiar i benvolent.  I a la que només es pot accedir, quan hom és en el vehicle físic, a través de la meditació profunda, deixant el cos enterament còmode i relaxat, i recuperant la incorporeïtat original i legitima que correspon a les ànimes.  És també des d'aquest estat  que hom pot accedir a superiors experiències, com l'anomenada "Experiència de Déu".

Originalment som com punts de llum, energia lumínica i intel·ligent, amb poders i virtuts benvolents, i immortals, per si tot plegat fos poc.  El "jo" únic i il·limitat és la pròpia ànima, la resta de "jos" ens venen de la característica humana i física, i son limitats.  Perquè en realitat, el que realment te "data de caducitat", quan una ànima està encarnada en un vehicle físic, és aquest propi vehicle físic o cos,   meravella de la matèria mitjançant la qual les ànimes, poden fer estades, relativament curtes o llargues, repetitives,  dins el cicle de la vida, per tal de viure les seves experiències en l'àmbit físic. 

Les experiències en l'àmbit físic han sigut de tota mena per l'ànima, que ha jugat tots els rols i papers imaginables, i tant traumàtiques a través del cicle com per arribar a generar l'oblit d'aspectes tant bàsics com l'origen, la identitat, la finalitat, etc.

                                                                                 

Una de les finalitats profundes de la meditació Raja Ioga és la d'acostar-nos, a reviure i rememorar plenament les ànimes que som, seguint aquestes pautes ioguis ancestrals.  Recuperar els sentits d'ingravidesa i d'incorporeïtat, tant naturals en el mateix origen de les ànimes.  I alhora recuperar la memòria esfondrada en la cíclica epopeia de l'experiència humana. 

Les tècniques de meditació porten a deixar (temporalment) el cos físic, -com s'ha dit- en una situació de comoditat, tranquil·litat, relaxament i serenor, on el cos pot restar esitones força llargues, mentre l'ànima recupera per instants la seva pròpia consciència de ser, ingràvida i incorpòria.  Per aquesta raó en el Raja Ioga no es fan postures gimnàstiques, de cap mena, ni complicades ni senzilles, al revés del Hata Ioga, que s'hi basa.  En el Raja Ioga, si sou molt pràctics en la postura del lotus -més pròpia d'orient que d'occident-, no hi ha cap inconvenient en que la practiqueu, sempre que no se us adoloreixi el cos i us condicioni o us suposi una trava per assolir els òptims resultats de la meditació. 

                       
                           HOM POT MEDITAR DES D'UNA SIMPLE CADIRA

Per això el Raja Ioga es pot realitzar asseguts en cadires, etc., i tant la gent jove com la gent gran  hi tenen  un fàcil accés, on només és important mantenir l'esquena dreta, per facilitar una respiració correcta i fluida.   Aquesta mateixa facilitat de poder deixar el cos d'una manera còmoda, tranquil·la i senzilla garanteix -gairebé- que qui medita pugui avançar amb èxit i aprofundir des del Silenci de la Ment, i accedir, tant als propis i antics sanskars (hàbits) com assolir la "perspectiva conscient" de la pròpia ànima que s'és. 
Assolint aquest estat hom pot arribar a conèixer tots els "lligams del passat": sanskars, l'ego més arrelat, els anomenats "comptes kàrmics", etc., per treballar-los, transformar-los o eliminar-los d'una vegada per totes.  Per tant, la meditació no és "tancar els ulls" i passivament "deixar-me dur pel que vingui", o be això que en diuen "deixar la ment en blanc" (que és poc més que impossible i innecessari): Jo puc "planificar" la meva pròpia meditació, no "esperar que surti el que surti".  Desdensificar el trànsit de "tot tipus" de pensaments, això si que es pot aconseguir i que els pensaments que jo, l'ànima generi, siguin pocs i d'elevada qualitat: això si que ho aconsegueixo a través de la meditació enfocada. 
La "consciència de cos" evidentment molt excessiva, generalment, fa que costi una mica, al principi, "dominar el cos", perquè resti quiet, tranquil i serè, en els primers balbucejos de la meditació.  Hi Ha aspectes bàsics, que hom pot aplicar, que fan que el cos i la ment es tornin més dòcils i adequats a la meditació, per exemple: proveu de practicar la dieta plenament vegetariana.  Notareu canvis molt notables en la ment i en la pràctica diària de la meditació...

                                                                               

                                                                                

SI JO CANVIO, EL MÓN CANVIA..

"El món ha de canviar: sembla que molta gent, gairebé tothom, "està d'acord" amb aquesta asseveració.  El cas és, però, que "si jo no canvio de veritat" és més que improbable que "el món ho faci".  Esperar que canvií l'altre, que canviïn els demés, "per després fer-ho jo", és una manera de "fugir d'estudi", és realment "amagar el cap sota l'ala", i no tenir el coratge de ser un mateix qui prengui la revolucionaria opció de "canviar en si mateix".  És més que evident que hom no pot esperar que el món canvií i que, com conseqüència l'home ho faci també.  És just a l'inrevés: quant l'home, com a individu, comença a canviar, transforma el seu entorn.  Si canvia en forma positiva i amorosa, l'entorn "respondrà" d'aquesta mateixa manera.  Quan hi hagi prou éssers humans "desperts i conscients d'ànima", la vibració serà una altre, i el planeta, renovat i guarit, oferirà el bell marc de l'inici d'un nou cicle, que també s'anomena "edat d'or".  És obvi que no serà "tota" la Humanitat la que canvií i es transformi, però sí, un contingent d'ànimes suficient, que amb gran anhel, esforç i determinació, s'està preparant en aquests dies que vivim, fins al punt en que el planeta, d'acord a aquesta nova i subtil vibració podrà activar les renovades coordenades d'un "nou cicle".

                                                                               

                           

I és justament ara, cíclicament parlant, el moment just i precís, enmig de la desesperació i el desequilibri creixent d'aquesta anomenada "edat del ferro" o també dita "moderna", que molts éssers humans -ànimes-, senten brollar en el més profund de si mateixes, l'anhel d'un passat, d'una identitat com a ànimes immortals, procedents d'una "llar original", situada en el Món Subtil, d'un seguit de transformacions succeïdes al llarg de 5.000 anys, així com de les noves perspectives que el propi final d'aquest cicle porta intrínseques còsmicament per propiciar-ne un de nou. 

Totes les ànimes que en aquestes dècades darreres estan sentint aquesta força, que gairebé ho embarga tot, estan creant en si mateixes i en el seu conjunt, el que s'anomena la "Confluència més auspiciosa", que és aquest període de durada indeterminada, en el que estem ara mateix, i que és (s'ha dit múltiples vegades) quan les ànimes recuperen la puresa de l'espiritualitat, que ja havien conegut en etapes llunyanes del cicle, però que havien anat perdent progressivament, al llarg de l'experiència en els àmbits de la "matèria densa", sobretot a partir de ser "dipositàries" d'un cos físic biològic i adaptat, gràcies i a través del qual, han pogut explorar la Terra, i protagonitzar -un cop més- el drama de la vida, amb els seus múltiples papers i circumstàncies.

                                                                               

Per be doncs, que estem vivim aquesta època de la fi d'un gran cicle de cinc mil anys, -la Confluència-, no totes les ànimes, avui establertes al món, senten per un igual, aquest gran anhel de recuperació espiritual i identitària (som ànimes experimentant en cossos físics), i algunes ànimes,  les darreres que s'han anat incorporant al món físic, anhelen tot tipus d'experiències de la "vida física", aquestes serien ànimes "noves", però alhora en trobem també de molt antigues, que si que volen recuperar la memòria perduda i el cent per cent de l'espiritualitat pura.  Aquestes darreres son les que actualment manifesten els seus anhels més profunds, viuen el coneixement i la pràctica del "raja ioga", i divulguen i s'obren a totes les ànimes cercadores del camí interior, a fi i efecte d'orientar-les.

El "camí" és estrictament individual: "ningú no el pot fer per mi sinó exclusivament jo".  Es col·lectivitza quan hom comparteix normes i maneres amb els demés, quan esdevé professor o divulgador d'aquest coneixement, quan practica ioga  i meditació en grup, quan es fa un servei en benefici dels altres.  Ja que tot el que hom dona te un "retorn" vers el donador, sempre segons el grau d'entrega sincera, humil i pura, i en forma d'equilibri interior i exterior, sempre molt útil de cara al treball individual de cada ànima. 

                                                                                

Per això, l'àncora del compromís en el treball intern ha de quedar fermament fixada en el fons del llac cristal·lí del propi cor:  és quan la voluntat i la determinació no es distrauran per res de la decisió, els pensaments i l'acció, és quan a través de l'intel·lecte de l'ànima, els pensaments que es generin, seran menys i de molta més qualitat, doncs hom haurà "reactivat el centre de gravetat permanent".

Les experiències de meditació i de silenci, seran plenes, el contacte amb el Suprem (el que se'n ha vingut a dir "experiència de Déu"), serà el que alimenti tot l'esforç de l'ànima per "des-identificar-se" de l'absorbent món de la matèria, de que està fet el cos físic que li ha possibilitat -i possibilita-, l'experiència. 

Així les qualitats innates, virtuts i poders de l'ànima es poden expressar i manifestar a voluntat,   a través d'aquesta, i quedant neutralitzats o inutilitzats tant els sanskars feixucs com l'ego, i Maia la temptadora*

                                                                                    

MAIA: LA IL·LUSÒRIA TEMPTACIÓ

Maia és la il·lusió, Mai és qui "ajuda" a transgredir la "norma", entesa com, "allò amb el que hom es compromet", allò que hom "jura" dins l'ànima, que complirà com a "norma de vida" per tal d'assolir les fites més profundes i íntegres d'auto-superació i espiritualitat.  Com més s'avança en el camí espiritual, més forts i greus son els "temporals" que Maia genera en el cor i la ment.  Com més alt és el grau de responsabilitat i "nivell" que hom assoleix en el camí espiritual, més ha de saber com enfrontar els "atacs i les escomeses" de Maia, capaços de fer caure l'impensable. 

Maia òbviament, no és un personatge "real", però és com es coneix, l' "energia de la temptació", l' "energia de la justificació", la de treure importància a tota virtut, sobreposant-la als desitjos més baixos que hom pot guardar, com per exemple  hàbits i "sanskars" negatius, ego, que encara no s'han eliminat. 

Quan Maia es manifesta a una persona, és obvi que coneix les seves febleses, i és per on farà aflorar els desitjos més adients i les formes més oportunes, per "fer caure" l'aspirant al progrés espiritual, tombar-lo, "donar-li justificacions" i "treure pes" a les responsabilitats compromeses, per seguir temptant-lo en properes circumstàncies. 

Però sempre, hom pot observar l'acció de Maia des de prismes més elevats, si hom se'n fa capaç, es clar.  Per exemple, el "dimoni temptador" que esdevé Maia, també pot ser vist com un sever entrenador (coach) que posa "proves diverses" a l'aspirant, obligant-lo a desplegar tots els recursos que ha après, per defensar-se de ser tombat per aquest entrenador, que va "a totes", però que no li importa el més mínim el seu fracàs. 

L'aspirant està "preparat per vèncer" i Maia ho sap, per això no dubte en fer servir totes les seves argúcies per comprometre'l i derrotar-lo, cosa que l'aspirant, a aquest nivell, no ignora. 

De fet,quan un aspirant al "camí espiritual" veu a Maia com un "coach sever" i perillós alhora, actuarà ja amb determinades estratègies per no ser sorprès;  pel fet de ser un "coneixedor de Maia" disposa de les eines més precises per fer-li front.  La primera és "desemmascarar-la" davant qualsevol subtilesa, després la "voluntat conscient" farà la resta perquè cap dels seus mecanismes pugui prosperar.

                                                                                              

Quan Maia "sorprèn" aspirants espirituals "més febles", te totes les de "guanyar".  És a dir, que molt fàcilment tothom sucumbeix a les "temptacions" i hom cau una i altre vegada en les pròpies febleses, siguin del signe que siguin, i fins quan hom no s'alça amb la "voluntat conscient" l'actuació de Maia no te cap aturador. 

Així tenim que  Maia, "només" es pot parar i/o "aprofitar" quan veritablement  "sabem què és", i "com i perquè" actua, al llarg del camí interior i quan l'aspirant s'ha fet "prou fort i serè" per encarar-la.

Tampoc s'ha de caure en l'error de pensar o creure que Maia és quelcom "extern" a cadascuna de les persones a qui tempta i/o prova.  Cadascú te la seva Maia, com a part psíquica pròpia, i amb qui -si es compromet a fons- haurà de batallar fins a vèncer* 

                                                                                          

   

EL BON HÀBIT DE MEDITAR

      La magnífica i potent sala de meditació que porta el nom del P. Arrupe, a la Cova

de St. Ignasi de Manresa, on vaig tenir el goig de participar en una perfecta jornada de SILENCI.

Quan la meditació s'integra completament en la vida quotidiana d'una persona, esdevé tant important com l'aire que es respira.  I sempre te un retorn beneficiós per l'ànima practicant. L'estat interior equilibrat és un dels primers beneficis que hom va rebent.  I s'afina la pròpia consciència d'ànima incorpòria que re-situa, progressivament,  el cos físic a la seva funció original de vehicle integral de l'ànima, que permet desenvolupar els diferents papers respectius de cada ànima, en el context del drama del món i exclusivament en aquest món físic de tres dimensions.  

És a dir, la meditació estable i constant, retorna al practicant, la consciència d'ànima incorpòria, que ni per un sol instant ha de caure en l'oblit, a canvi de la "consciència de cos o física", que és on actua l'ego, els vells "sanskars" negatius, i és on es produeix l'oblit de l'ànima immortal que som, en benefici del cos físic, els seus hàbits i vicis. 

La meditació, per tant, ens retorna la consciència d'ànima original i, amb ella, el "control" del vehicle físic o cos, que te d'estar a la seva única i exclusiva disposició.

                                                                                     

                               

     De cara a MONTSERRAT i amb el rerafons de LA SEU i la pròpia COVA de St. Ignasi, a MANRESA,                                       reflexionant des del SILENCI intern, des d'aquest terrat-mirador privilegiat.

Amb la meditació, a més del benefici d'anar recuperant la "consciència d'ànima", es genera un especial "silenci de la ment" en virtut del qual, es van produint molts menys pensaments inútils o de rebuig, a canvi de pensaments de molt més alta selecció i qualitat, que atreu la pròpia ànima, dins la seva consciència normal de pau.  Per això diem que la pau és l'estat original de l'ànima.

Des d'aquesta perspectiva de recuperació, també les qualitats i els poders de l'ànima tornen a aflorar, això que dona un sentit profund de transformació i canvi als practicants, en la vida quotidiana, familiar, laboral, social i de relacions en general. 

Per meditar, no cal aïllar-se al desert o a la muntanya, La meditació Raja Ioga, que és a la que estic fent referència (com haureu endevinat) es pot practicar a tot arreu:  des d'una cambra, ben neta i personal, fins a la pràctica en grup, això que genera un potencial inaudit que sempre es benefactor per la humanitat i pel planeta, per ajudar les persones en tràngol de malaltia, per pacificar-ho tot, etc. 

Però l'estat meditatiu, quan hom el practica de manera equilibrada però sistemàtica, és a la ment i al cor de forma continua.  Per tant aquesta meditació, que es practica sovint amb els ulls oberts, es pot realitzar al metro i a l'autobús, caminant pel carrer, fent esport, al treball o dins qualsevol activitat que hom realitzi.  La meditació  no és "distracció" per tant és una forma de ser i estar més nítidament conscients o desperts en qualsevol situació imaginable.

De totes maneres, la meditació, sempre és una experiència personal i íntima, de la pròpia ànima que som, amb si mateixa i/o amb l'Ànima Suprema o Font, on hom aconsegueix el que se'n ha vingut a dir l'experiència o vivència de Déu, tant si hom parteix d'un grup de persones que mediten juntes, com si es practica des de la pròpia cambra, l'experiència, sempre és personal i íntima.

El Silenci quan verament s'assoleix forma part d'aquest retorn a l'estat original de l'ànima quan no està en el Cicle de l'Existència, és a dir quan resideix al Paramdham, al Nirvana, o Llar de les Ànimes.

És on regna l'incorporeitat, l'absència de so (tal com el coneixem al món físic), aquesta vibraciö subtil i meravellosa, un estat que, des del cos físic, només es pot assolir amb la meditació. 

La Llar de les Ànimes és un món de pau, on totes les ànimes sense excepció retornen, a través de diferents lapsus de temps, quan acaba un Cicle i previ el començament del següent.  Aquesta és la immortalitat de l'ànima, i el Cicle amb llurs diferents Edats (Or, Plata, Coure i Ferro) els camps de les diferents experiències...

                                                                                  

CREENÇA I CONEIXEMENT: UNA REFLEXIÓ

"Creença i Coneixement": no son la mateixa cosa. La "creença" és una qüestió més propera al dubte, a allò que ens han ensenyat de petits i que, d'entrada no es qüestiona per ser la "Fe" dels "ancestres", la tradició dels pares i dels avis, o d'unes societats passades que ho han mantingut i traspassat a les gernacions fins el present.  És una qüestió de "respecte i tradició", no pas d'experiència vivencial, donat que si fos així, ja no seria una "creença".  Doncs allò que hom experimenta en si mateix és més aviat "certitud", no "creença".  Una "creença" pot haver sortit d'un llibre, d'una llegenda, d'una tradició, algú ens la pot haver explicat verbalment i atreure'ns i creure'ns-la. I serà una "creença" que hom pot valorar enormement.  La "creença religiosa", és més "devoció" popular i externa,  i no tant quelcom que estimuli la pròpia recerca espiritual interior, com és ara el ioga i la meditació, que son més les "Eines del Coneixement". 

El "coneixement" s'experimenta i es labora, de manera que cada ésser humà que el reconeix, l'evidencia íntimament segons el grau del propi "treball interior", que l'involucra i el responsabilitza objectivament.  La "creença" no te aquesta exigència, en canvi el "coneixement" si, al menys per aquelles persones que el volen assolir, de manera profunda i entregada, a partir d'unes pautes i unes eines, que s'apliquen i s'incorporen en una filosofia de vida plenament practicable i on es pot experimentar "coneixement" de manera íntima i personal.

                                                                                      

També és possible que "allò" que per mi és "coneixement", un altre ho titlli de "creença", però és del tot irrellevant, si tanmateix jo experimento i, per tant, visc una experiència profunda i alliçonadora, a través, per exemple, de la Meditació Raja Ioga, doncs tot allò que experimento i aprenc, per mi, ja no és "creença", sinó quelcom molt més tàcit, que em consta, que a dins meu "se segur" i ja no pot ser anomenat d'altre forma. 

El "coneixement" sempre "es pot experimentar"  i "proporciona eines per fer-ho", la "creença" en si, no s'experimenta d'igual manera i és més propensa al "dogmatisme" on ningú "s'ha de preguntar res", com per exemple allò que algunes religions en diuen "misteris": son indefinibles, inexplicables, indestriables, i només deixen dues opcions: creure'ls o no creure'ls.  En cas de creure'ls se'n diu: Fe.

No pretenc pas menystenir a aquells o aquelles que feliçment son "creients" i així ho assumeixen.  Tant sols intento fer una reflexió a partir de les paraules que venen a definir l'ideal, més o menys transcendent que s'hi amaga, i també segons l'ús que cada persona que les utilitza, en fa o pensa. 

                                                                              

També és cert que quan per primera vegada rebo un coneixement, "li dono confiança, és a dir "me'l crec" -perquè encara no l'he experimentat-, i fins que això no succeeixi estaré en "fase de creient". I si mai no arribo a experimentar-lo, aquell "coneixement" restarà com una "creença".  Si aplico be les eines i experimento aquell "coneixement", estaré en condicions de "corroborar-lo" per mi mateix, i ja no me'l "creuré més"  sinó que en tindré una constància personal directa.

En general tothom és lliure de pensar el que cregui més convenient, encara que aquí això no ha estat sempre així, i avui, com és sabut, segueixen havent-hi països on la llibertat de pensament està "mal vista" o inclús "és perillosa".  A Catalunya, avui hi ha aquesta llibertat, de manera que cadascú, "pensa i fa el que ha de fer" d'acord als seus propis principis i en funció de les pròpies circumstàncies.  No obstant això, s'està produint un  fet en aquests instants, i és que amplis sectors de població estan molt receptius pel que fa als temes espirituals.  Ho he pogut constatar recentment sent partícip de la Fira Cuida't de Manresa, al llarg de gairebé tot el final de setmana (14 i 15 de març).  En proposar a moltes de les persones que visitaven el recinte, conèixer la filosofia del Pensament Positiu combinada amb la Meditació Raja Ioga, convidant-les a l' Espai de Silenci a realitzar personalment petits "tastos" d'uns 20 minuts de durada, d'aquesta meditació, la més antiga segons la tradició,  guiades per un expert professor,  va cridar l'atenció de moltes persones que mostraven després la seva satisfacció pel que fa a la calma, la serenor, la pau,  -i només ho havien experimentat 20 minuts!- .  Us podeu imaginar integrar la meditació a la vostre vida, d'una manera estable i constant?  Els beneficis mentals i espirituals que això reportaria?   Qui no ho ha experimentat realment ignora això, o en tot cas està en la "creença" d' allò "que diuen" que es pot assolir a través de la meditació:  Us quedarieu amb això, amb la "creença" d'allò que diuen?   De fet, tothom és lliure de quedar-se amb allò que l'ompli més, allò que li doni més respostes i creixement, o no...

És només una reflexió per valorar el "coneixement" en contraposició a la "creença".  Tampoc vol ser cap tipus de confrontació dialèctica, ni molt menys.  Una reflexió que tothom pot fer...si ho creu oportú.*

                                                                                      

FLUIR EN LES VIRTUTS DE L'ÀNIMA

Una persona "conscient" o  "desperta de consciència", roman naturalment estable, en un "estat interior" que te a veure amb la "introversió", en tant que està interioritzada en l'ànima pròpia. Aquesta és la que governa el seu cos físic davant totes les circumstàncies i/o incidències de tot tipus que es presentin.  Això és el que les condicionarà favorablement.  El que realment incidirà en "no cometre errors" i en prendre les decisions més justes i adequades en cada moment de la vida.  D'aquesta manera és com l'ànima transmet, a través del cos físic que li és vehicle, totes les seves qualitats innates, totes les seves virtuts.  Així l'ànima s'expressa a si mateixa, amb les seves facultats subtils, tals com el poder de pensar (la ment: pensaments, desitjos, sentiments), l'intel·lecte (poder de voluntat: discernir, jutjar) i els "sanskars" (tendències de la personalitat, hàbits).

Si una persona "no és desperta de consciència", no és "conscient", no pot fer servir amb harmonia i eficàcia aquesta organització tant meravellosa de l'ànima a través del cos, i el resultat és el caos: l'exemple global de la societat en que vivim actualment, on el malestar, la preocupació, el pesar, la infelicitat, la manca mútua de respecte, la manca de pau, etc., han esdevingut característiques comunes que hom pot trobar arreu. 

I aquests son els inconfusibles signes, que mostren el desconeixement general de les facultats internes de l'ànima (allò que som), i de com aquestes actuen i s'expressen , en si mateixes, a través dels vehicles o cossos físics amb que les ànimes ens dotem en aquest àmbit físic.  Desconèixer tots aquests mecanismes emplena el món de dubtes i confusió, incertesa i sofriment.

Ser "conscient" és haver recuperat la "consciència d'ànima", la consciència permanent que "som ànimes":  l'ànima ho sent i ho fa tot, és la que decideix i és la que pateix.  El cos és totalment subaltern de l'ànima, mai no la pot suplantar, i quan això, en aparença, passa, sens dubte és fruit de la confusió i l'oblit.  

Totes les ànimes del món guarden en el seu intel·lecte la memòria del "Cicle" en que es troben: qui son, d'on venen i cap a on van.  Aquest és un tresor inamovible que s'ha d'actualitzar: és a dir, cal fer un esforç de voluntat determinada i conscient per "reiniciar-lo"  i posar-lo en vigor.   La "consciència de cos" ha portat la confusió i l'oblit fins a extrems inimaginables, com la pèrdua de la vertadera identitat humana, a cavall d'una ignorància sobrevinguda que ho ha fet oblidar pràcticament tot sobre l'origen humà i Qui el mena.  

Les creences, en general, han portat fanatismes i quan no, un mar de dubtes i especulacions sobre tot el transcendent, que és intrínsec de l'ànima i molt ben custodiat en la seva essència.  Les religions, que en els seus origens eren pures i més sàvies, dirigides per les grans ànimes dels seus fundadors, van intentar reconduir la humanitat en cada moment, però en comptes d'ajustar-se al vertader coneixement de les ànimes, de la seva ubicació en cada "edat" del "Cicle",  es van anar adaptant a la pròpia degeneració galopant dels temps, allunyant-se cada vegada més de la Font original, i quedant-ne una devoció fidel, que és el que les segueix sustentant, sense arribar però, a milions d'éssers humans que avui senten la inquietud i la certesa de l'espiritualitat,  no en temples ni esglésies,  sinó practicant íntimament la meditació a fi i efecte d'arribar al seu interior profund, la pròpia ànima que és cadascú, i amb aquesta consciència connectar amb la Divina Font, l'Ànima Suprema, l'Ú, Déu, etc.  I alhora deixar fluir les virtuts i poders de l'ànima.

De fet, deixar fluir, practicar naturalment les virtuts i poders de l'ànima és un dels antídots màxims per superar aquells vells hàbits, per eliminar vicis que, tot i saber la seva inutilitat, i fins i tot l'angoixa que deixen, costen d'abandonar perquè van lligats a la "consciència de cos o física" des de fa molts segles, i estan ancorats al fons d'aquesta "motxilla", que l'ànima recupera en cada encarnació, en cada nou cos físic existencial, si recordem que som ànimes immortals i que l'únic que anem canviant, d'etapa en etapa, son els cossos físics de carn i ossos, que son peribles, s'esgoten i desapareixen, abans o després, i sovint segons el tracte que els hi hem donat.

L'altre "antídot" poderós per acabar amb alguns "hàbits verinosos" i arribar a dissoldre'ls, és amb l'estat de consciència que ens confereix la Meditació Raja Ioga, aconseguint Ioga poderós amb la Font Màxima d'Energia, digueu-li Ànima Suprema, Déu...  L' "estat de consciència resultant -estar en el record del Pare-,  estabilitza la "consciència d'ànima" de forma permanent, de manera que la "consciència de cos" queda reduïda a l'imprescindible que l'ànima pugui menester en aquest món físic, i no altres tipus d'alteracions, com en el passat.  Però per aconseguir aquest "estat especial" cal una ferma determinació, constància, disciplina, sentir clarament com ressona per dins el que hom vol fer, i si objectivament és el moment, comprometre's amb si mateix, i avançar amb fermesa*

                                                                                   

.