ÉSSERS DE PAU VERS UN MÓN NOU

Tota ànima és un "ésser de pau" en la seva més profunda naturalesa, així com el seu "estat natural" és la felicitat.  I això és el que l'ànima transmet al vehicle físic, quan en disposa per moure's en aquest món tridimensional, com tots i totes els que llegiu aquestes ratlles. I també és aquí, en aquest món de la matèria densa, on sorgeixen les "distorsions" que han portat l'home -unió d'esperit i matèria-, a la confusió i a l'oblit de l'origen, la missió i el destí de les ànimes en descendir fins al pla físic per tal de conèixer-lo, experimentar i interactuar per temps indefinit.   Això ha portat dolor i desequilibri a la humanitat per llarguíssimes i interminables èpoques.   Tots els "llibres sagrats" de l'antigor, ens recorden de diferents maneres les etapes del "gran cicle còsmic" de cinc mil anys així com el descens progressiu de les ànimes vers la matèria densa:   així hom parla d'una "Edat d'Or" on l'estat de les ànimes és de completa plenitud i felicitat, no hi ha malalties, no hi ha dolor ni patiment per res, el cos anímic és subtil i lleuger, l'ànima immortal gaudeix de tots els seus atributs, qualitats i poders, la mort com a tal no existeix i tot és dins un "procés conscient" sense cap trauma, on l'ànima "canvia de vestit" i només viu en aquell "estat de perfecció i benaurança" sense que res la pugui pertorbar o confondre.  Tothom és conscient en aquella època, tant de si mateix com de la relació i l'enllaç permanent amb la Divinitat o Font Universal de Vida, que tot ho nodreix.  
                                 
                                                                                   

 L' "Edat d'Or" però,  acaba i comença lentament el descens de les ànimes, i hom penetra en la dita "Edat de Plata", on continua en bona part l'estat de consciència lúcida i benaurança general, però ja amb un matís de menys brillantor.  Passat aquest període o edat hom penetra en un altre on la magnitud del descens comença a ser ben palesa, és la dita "Edat del Coure":  les ànimes comencen un procés traumàtic i progressiu de materialització que afecta la seva lluminosa subtilesa, canviant la seva vibració energètica que es va tornant física bo i adaptant-se a aquest pla material:  la memòria es va perdent, la connexió "aparentment" es va afeblint i la progressiva pèrdua de perspectiva ho marca tot.  Res ja no s'assembla a les dues edats anteriors. I finalment les ànimes estan completament integrades en aquest món físic, fins a tal extrem, que en son presoneres, és l'anomenada "Edat del Ferro":  és l'època actual, on l'oblit del "qui som, d'on venim i a on anem" és extrem, la pèrdua de tot tipus de "valors progressius" és gairebé total, el vici i la degeneració a molts i diversos nivells, es manifesta arreu, i la manca de respecte per la Vida i l' Ecologia del Planeta Terra arriba a límits insostenibles: el regne de l' "Ego Plural" subjectiu i reactiu està instaurat en les jerarquies de poder polítiques i religioses i en bona part de la humanitat.

                                                                                   

                                                                                  

I hom pot pensar, en tota lògica:  I com és possible que després de l' "Edat del Ferro, pugui emergir una "nova Edat d'Or", quan la confusió i l'oblit, i la manca de lucidesa consciencial fan niu en la Humanitat?
Doncs just ara,  en plena "Edat del Ferro" sorgeix l'època del "salt de la Consciència", que se'n ha vingut a dir "Edat de la Confluència" (que apareix al final de l' Edat del Ferro), és aquesta que pren un dels seus punts més àlgics en el "solstici del 2012" (del que tant es va parlar, recordeu?), i que avui està continuant més potent que mai.   És aquesta "Edat de la Confluència" la que configura un "despertar de consciència mundial", carregat d'estímuls de la "puresa original de l'ànima", perquè l'enllaç de les ànimes amb la Font Universal de Vida, Baba, Déu, Ell-Ella, Pare-Mare (o com cadascú vulgui anomenar la Divinitat), ha sigut revitalitzat perquè com més millor, sinó tota la humanitat, pugui ressorgir (com l'Au Fènix) de les cendres obscures i fumejants d'aquesta "Edat del Ferro" a través d'una nítida i lluminosa Confluència dirigida a la "Nova Edat d'Or", la Nova Humanitat, el Nou Paradigma. 

                                                                         

                                                                                    

És per això, que és tant important ara, en el moment precís que estem vivint, de sentir i fer cas (des del propi Lliure Albir de cadascú) d'aquesta "crida interior", començar a buidar les respectives motxilles, de totes les càrregues inútils, començar d'assajar el retorn a la Consciència d'Ànima i anar deixant l'aferrat arrelament a la consciència material o física, per estar "a punt", "preparats" per la "Nova Edat d'Or" que tanmateix ja s'albira en l'horitzó.   Retornar als "valors i qualitats" de l'ànima: la pau, la puresa, la felicitat.   Sentir-nos ànimes, veure'ns de nou com les ànimes que som, i donar-nos aquest tractament els uns als altres, anar deixant el "meu" i el "teu" per compartir tot allò que se'ns ha posat a l'abast per "administrar i custodiar, respectar i estimar, des dels aspectes més humils i, en aparença, més anodins, fins a aquells de més extrema complexitat i responsabilitat. 
Deixar d'alimentar l' "Ego",  doncs com a ànima, no em cal. Desafeccionar-me és  un bon indici que l' "Ego queda enrere".  Deixar de "reaccionar", de "caure pres per la ira", de culpar per tot als demés, de "jutjar automàticament a tothom", de "penjar etiquetes a l'un i a l'altre", son bons simptomes per començar a recuperar, amb base, la "Consciència d' Ànima" i de que em "preparo" activament per viure els temps nous que s'apropen...  No cal esperar res més: ja és el moment*

                                                                                  

LES FALSES EMOCIONS DE L'EGO

                                         L' Ego multiple, divers, subjectiu i reactiu

Les emocions envolten la vida humana fins a l'extrem que aquesta sembla buida sense el seu concurs, persistència i diversitat, i a través de les quals hi ha molts aferraments i eufòries, alhora que també dolor i disgust, sobretot quan les emocions conclouen i hom pot sentir buidor, desolació i desig de repetició, per reviure-les una i altre vegada, malgrat que al final es reprodueixin indefectiblement aquests sentiments contraposats d'angoixa i descontentament.  Perquè l'origen de gran part d'aquestes emocions no és en la consciència,  i si en l'ego subjectiu i reactiu, enquistat en les arrels psíquiques de l'home des de temps immemorials. És per això que les emocions, en general, van lligades a altres circumstàncies personals, com expectatives que mai no s'acaben de resoldre, també amb altres mancances derivades d'anhels no aconseguits, i en global, al propi "ego" que, com esponja guarda aspectes "culturals" d'on en surten emocions que, tot i la seva intensitat momentània, son efímeres i buides, com la inconsciència que les ha generat.

L'ésser humà és procliu a "estats emocionals" alterats, perquè no és (genèricament parlant) "despert de consciència", aleshores l'energia subjectiva de l'"ego", és qui pren el lloc, a través de l'instrument meravellós de la ment, del que hauria de ser, pel seu natural, lloc d'expressió de les qualitats de l'Ànima, l'intel·lecte, i conseqüentment imbuint positivament la personalitat humana.  En no poder ser així, l' "ego" es fa amo i senyor (òbviament amb el consentiment de cadascú) generant tantes emocions que han arribat a formar part de la vida quotidiana, comú i corrent de les persones, amb una mal entesa "normalitat" que la societat, tal i com és, no només accepta, sinó que emmiralla i estimula, des de la "consciència" física o material que la  nodreix. 

                                                                                   

                          Pintura de Nicolas Roerich (Rússia 1874- Himalaia-India 1947)

Des d'una consciència emergent, que labora per ser plena, lúcida i completament "desperta en l'ara i aquí de tot instant", hom pot començar a prendre distància  i a mirar amb més perspectiva, tot el que prové de l' "ego" subjectiu i reactiu,  com ara moltes de les emocions que irrompen en la intimitat del viure quotidià amb tot l'ímpetu de "quelcom important", quan la realitat és que l'efecte és el d'una foguera que perd intensitat des del moment que s'ha creat, allò que se'n diu "un foc d'encenalls", allò que pretén d'enlluernar, i de fet ho aconsegueix, però que de seguida perd força per inconsistència, deixant tant sols el pòsit de la buidor que conté, però que mirant-ho des d'una perspectiva conscient ja no afectarà tant, o en el millor dels casos, no ho farà gents.  I és a això al que es tendeix si hom practica l'auto observança de moment en moment, amb cura, persistència i  d'una manera incorporada en la pròpia conducta i vida.
Des d'una consciència que va "despertant", un mateix es va capacitant per distingir el propi "estat de consciència"(Consciència d'Ànima), i allò que, com emoció regala l' "ego" com un "divertiment amb trampa inclosa" que invariablement deixa el buit i la tristor en el cor, quan s'acaba. 

                                                                                       

                           Pintura de Nicolas Roerich (Rússia 1874- Himalaia -India 1947)

Una consciència que s'està desvetllant és sinònim d'equilibri, un instrument que s'afina, on la més petita distorsió és notada i corregida, on res no pot grinyolar, i el possible impacte d'una emoció de l' "ego", resta esmorteït davant l' estat serè de la consciència, amb la calma de la ment, amb el silenci interior, amb la íntima recordança permanent que som ànimes amb qualitats pròpies i plenament independents de la personalitat egoica, que és intrínseca d'aquest món físic.
L'ésser humà amb consciència lúcida i plena, sap que és una lluminosa entitat vivent en múltiples etapes d'experimentació des de diferents cossos físics, que li serveixen d'eficaç vehicle per moure's en aquest àmbit dimensional.  Amb "consciència desperta" no hi ha més el risc d'un "ego" que es pugui apoderar del vehicle físic ni del seu  real conductor.
L'ésser humà amb "Consciència d'Ànima" te un estat generador de pau i felicitat, de calma i serenor, tant ampli...  I el fruïment vital de la VIDA és tant ple, tant íntegre, natural i senzill, que mai no es pot deixar arrossegar per simples i banals emocions generades per l' "ego subjectiu" que, com que ja no es pot alimentar de la inconsciència (com abans) no suposa cap perill que pugui fer trontollar la ment, generadora dels pensaments, i al servei de l'Ésser Intern. 

                                                                                  

                                                             Lotus
                                                                              

                                                                                

ENFOCAR AMB NOVA PERSPECTIVA

Res no pot ser diferent si hom no és més conscient i no posa voluntat i determinació en allò que vol superar o transformar de la pròpia vida.

El més comú, socialment parlant, és que tothom tingui desitjos de canvi o millora de l'entorn social, familiar, econòmic, etc., i fins i tot que en les festes del Nadal i Cap d'Any hom se saludi i s'enviïn els millors desitjos mútuament, encara que tot plegat resulti prou extern i convencional, i freturi, al menys globalment, al meu entendre, d'un enfocament més de la persona, íntim, profund i espiritual, de compromís, diria, amb voluntat i determinació, com dic en encapçalar aquesta reflexió, perquè tota possible transformació desitjable, tanmateix i realment, comenci per un mateix.   Jo no puc sincerament desitjar que el meu entorn canviï, que es transformi positivament, si jo mateix, no tinc aquesta ferma convicció, i si jo mateix, no practico en primera persona, allò que "em fa quedar tant be" quan ho desitjo externament pels altres, per la societat.  Res no canviarà si jo no canvio.
És clar que em refereixo a la transformació interior individual, al despertar i expansió de la pròpia Consciència, quan escric en aquests termes.  Per res no em refereixo al progrés material i a tot el que hi ha al darrera d'aquesta idea.   Recuperar l' Ànima que som i tots els seus valors i qualitats primordials, és el que prima, això és, "despertar Consciència" i "recordar novament" el que vertaderament som.  I aquesta és la tasca a la que milions de persones se senten cridats arreu del planeta, avui dia, en aquesta època, i alguns àdhuc sense saber-ho d'una manera prou conscient.

                                                                                     

"Enfocar amb nova perspectiva" la nostra identitat espiritual i humana, comporta, com és sabut, un treball intim de tipus psicològic, que allibera progressivament graus de consciència i de la memòria contínua, que la humanitat ha perdut al llarg de mil·lennis d'anades i tornades, en continues encarnacions en aquest àmbit de la matèria densa de tres dimensions.  "Enfocar amb nova perspectiva" també significa aprendre un nivell nou de responsabilitat que l'home, que s'auto-labora, pot i ha d'assumir.  Ja no li val a l'home, que es va fent conscient, de  "donar les culpes de tot i per tot" als altres, a tot l'exterior físic que ens envolta i quedar al marge, "tant tranquils".   Ja és moment de "ser responsables".

Sovint "no som culpables" per qüestions precises de la present etapa de vida en que ens trobem actualment (a excepció de casos), gairebé totes les responsabilitats humanes (els dits comptes kàrmics) ens venen d'uns passats traumàtics, que en molts casos no podem recordar, però que d'una manera més o menys conscient, anem reeditant de vida en vida, amb els mateixos personatges amb els rols intercanviats, i les mateixes situacions en escenaris diferents.   I tot és perquè ho resolguem quan abans millor i tanquem els comptes.  Fins que això no succeeixi els retorns a aquest planeta físic "estan garantits".   Cal afrontar totes les circumstàncies que arriben, però també aprendre a anar deixant anar tots els llasts inútils, que emplenen la nostra motxilla vital, així evitarem que la vida esdevingui una constant repetició de conflictes "ancestrals", contínuament reeditats en demanda de solució.

                                                                                   

Aquest és el "nou enfocament" que a  l'home, a mida que va despertant Consciència, el fa créixer i el fa adult a una escala planetària i còsmica superior susceptible de liderar el "nou paradigma" d'una humanitat conscient basada en les qualitats originals de l'Ànima:  Pau, Puresa, Amor, Coneixement, Felicitat,  i per tant, a seguir evolucionant d'una manera lúcida i equilibrada,  transcendint aquest món físic i obrint-se a les realitats multidimensionals que ja coneixia abans d'iniciar el dolorós i traumàtic periple tridimensional. 

Però, com dic al principi, cal un esforç de voluntat conscient,  estem en el moment més favorable, però hi hem de posar de la nostra part si, realment, volem engegar aquesta transformació interior conduent a recuperar la memòria d'identitat de l' Ànima que som, bo i experimentant en un cos físic meravellós i caduc.  

Sense aquesta voluntat i determinació, tots els bons desitjos queden en el mateix de sempre: la rutina buida i convencional repetida, on res no canvia perquè un mateix "no canvia", que no és sinó el llast d'immobilisme de l'ego, que vol restar per sempre així, amb les seves pors, les seves ires, les seves intrigues...

Ara és moment d'enfocar amb nova perspectiva, si tot això ressona dintre teu:  Perquè no fer ara aquest compromís amb un mateix?  Viure l'instant és ara: perquè seguir-ho demorant? És quelcom a valorar en el Silenci de la Meditació serena...    

                                                                               

                                                               

LLIURE ALBIR I QUALITATS DE L'ÀNIMA

La llibertat intrínseca de l'home emana de la seva Ànima.  L'home sempre pot i ha de decidir sobre els seus pensaments, paraules, actes, accions, en base al seu propi nivell de Consciència lúcida i objectiva.  Com més elevat sigui el nivell de Consciència, més equilibri es genera a través de tots els seus pensaments, paraules, actes i accions,  quines conseqüències positives marcaran sempre progrés i evolució.

El "Lliure Albir" se supedita al nivell o grau de Consciència Desperta (lúcida i objectiva) de l'individu,  i òbviament porta de manera intrínseca a assumir la responsabilitat de totes les conseqüències positives i negatives, dins d'aquest món dual, que es desprenguin d'una conducta determinada. 

La pròpia llibertat individual (Lliure Albir) de cadascú, porta doncs, en si mateixa, el grau de responsabilitat que generi vers els altres, és a dir, com a conseqüència dels propis actes. 

Sempre la llibertat porta aquests condicionants a excepció de quan les pròpies decisions hom sàpiga, amb seguretat, que no afectaran ni repercutiran en ningú més. Aleshores el que es desprengui d'exercir-la només afectarà a un mateix.

                                                                                        

La llibertat, com altres qualitats i facultats de l'Ànima, és un be pel progrés integral de l'ésser humà, a nivell individual i col·lectiu, del que múltiples circumstàncies n'han arraconat les autèntiques virtuts i efectes, generant-se al llarg de segles i mil·lennis, una visió i pràctica, molt  opaques i, fins i tot, viscerals d'enfocar la llibertat, basades en la lluita i  la resistència vers els factors que, sobretot per interessos materials i egocèntrics, l'han col·lapsada o anul·lada en molts aspectes i fins el dia d'avui. 

  Amb tot, però, des d'aquesta visió primària i significativa de "poca evolució humana" per totes les parts, el que es ve manifestant és el "nivell o grau" de Consciència corresponent que no pot ser altre,que el que promou la reacció desvirtuada que enfronta, en tants moments determinats, ahir i avui, defensors i detractors d'unes "llibertats més aviat enganyoses, realment "meres creences", però veritablement autèntics "succedanis" de la "Llibertat", en majúscules, inherent a l'Ànima, al col·lectiu d'ànimes que conforma la Humanitat,

                                                                                     

Però aquest, sens dubte, és en part, el preu que la Humanitat "paga" per un progrés que, en molts moments, encara i, tot just, ignora per "oblit" les "qualitats de l'Ànima" i com reconèixer-les en el propi interior, i com aplicar-les en la vida humana, per anar establint un món de justicia i equitat, on la Consciència Plena, generi i propagui la resta de qualitats innates: AMOR, PAU, FELICITAT, SAVIESA, PODER ESPIRITUAL, en aquest món de tres dimensions, que ja te posades les bases, per una Humanitat més evolucionada, amb Consciència expandida, en un nou marc tetradimensional...

La llibertat és un factor tant determinant en aquesta fase dual del progrés humà, que fins i tot l'home pot decidir, dins el

seu grau de Consciència, si progressa "ara" o vol fer-ho més endavant... Si vol seguir experimentant com ara en aquest món tridimensional perquè ho creu necessari pot fer-ho...

 El meravellós destí humà és que tard o d'hora tot progressa cap a la Llum: no hi ha cap més destí possible, i tots decidim si considerem que és l'hora o no....   Però cal despertar i cercar en el propi interior el discerniment per decidir conscientment,  car el moment que vivim, com tothom sap, és especial i estimulant, i molt propici...

                                                                               

DUES INSPIRACIONS PER SALUDAR EL SOLSTICI D'HIVERN

                                             EN LA CALMA I EL SILENCI
                                               En la Calma i el Silenci,
                                               queda el cos descansant,

                                                  i l'Ànima, que hi és, 

                                               pren tota la Consciència,

                                           memòria precisa: origen, destí

                                              i retorn a la Còsmica Llar

                                                      de provinença...

                                        Més, deixar anar tot allò que pesa,

                                           acceptar allò que el present du, 

                                        desaferrar-se d'allò que fa esclaus,

                                               és d'una lúcida urgència...
                                                                       

                        

                                                            

                                            En la Calma i el Silenci,
                                                flueix la serenor,
                                              encens d'Amor i Pau,
                                               l'àmbit quiet respira...        
                                                  Ment tranquil·la
                                                i meditació plena,
                                           cap remor no enterboleix     
                                                  la tènue estança,
                                               sols l'Ànima sospira:      
                                                    Punt de Llum
                                                    front a front...

                                                              

                                         
                                          AMB  CONSCIÈNCIA  D'ÀNIMA

                                                    Fluint desaferrat
                                                 el Cor s'expansiona,
                                                no hi ha espai per la por:
                                                  tant sols Amor i Joia!

                                                    Afrontar el Present
                                                amb Consciència d'Ànima,
                                                 deixar de jutjar-ho tot  
                                                   i viure en la Calma!    

                                                      Ser ara i aquí,
                                               és el més preuat del viure,
                                                    i no oblidar que   
                                                la Consciència és lliure!    

                                                        Hora de créixer,
                                                  Temps de Confluència,
                                                    obertura de la Ment:
                                                 Despertar  de  Consciència!

                                                     Generositat de Baba,
                                                     Energia  d'acolliment, 
                                                       fluir en el Silenci,
                                                     recordar: qui sóc jo?

                                                    Mirar els vostres ulls
                                                    que il·luminen la Vida
                                                     i tants Punts de Llum
                                                     en bella sintonia!
                                                                   

                                     

UN NOU ESPAI PER SEGUIR COMPARTINT AMB TOTS VOSALTRES

L'anhel és compartir l'espiritualitat que m'inspira, en  síntesis, reflexions, experiències i tot el que hi flueix d'una manera harmoniosa i natural, que tot resulti clar i nítid per transmetre tota la força i la joia de l'instant present, tot l'agraïment de ser viu en la Vida, amb l'oportunitat de viure aquests instants d'especial transformació planetària i Despertar de Consciència, de testimoniatge alliçonador d'aquest paradigma materialista que lentament es va esfondrant per ell mateix, així com el nou món que es va construint, ja des del silenci de la crisàlide, ja des de l'esclat imparable dels Valors Universals del Silenci, l'Amor Incondicional, la Calma, la Serenor, la Pau, amb la Meditació que porta la Íntima Recordança  de l'Ésser Intern, la Humilitat i la Compassió, el saber-me Ànima Immortal com totes les Ànimes Immortals, aprenent i experimentant en aquest món tridimensional de la matèria densa, fins a concloure compromisos i responsabilitats, abans del retorn a la Llar Còsmica d'Origen en plena Consciència...

                                                                                      

"Consciència d'Ànima" és un "estat ideal possible" des del qual enfocar conscientment la vida humana per la que hom transita.  Així tot pensament sorgeix d'una ment calmada i en silenci, i tota acció que se'n desprèn porta l'equilibri intrínsec de la part més pura, de la objectiva identitat que cadascú és.   El concepte d'  "ego subjectiu", que s'ha anat elaborant com una "falsa identitat" per l'ésser humà, al llarg de mil·lennis de "paradigma materialista",  des d'aquesta perspectiva de consciència, deixa de tenir rellevància per donar pas als Valors de l'Ànima.
Així l' "ego" , tipic distorsionador de tota perspectiva coherent, tant a nivell individual com col·lectiu,  un clar obstacle per la retrobada de l'home amb el seu interior diví, deixa d'estar alimentat psicològicament des de la "Consciència d'Ànima", i per tant, amb el seu afebliment, s'anul·la la seva influència i la seva capacitat per seguir mantenint l'home enganyat i dividit en la seva pròpia constitució interna.

                                                                                      

                                                                                  

Aquest però, és un treball particular i individual de cadascú, de transformar-se interiorment i alhora veure el món amb nova mirada, amb més consciència, talment com ho és la mirada de l'Ànima.  L'avantatge dels temps que estem vivint és que aquest treball individual, és estimulat pel Cosmos sencer i això equival a que en aquests moments, molts milions d'éssers humans, -dels set mil milions d'Ànimes que alberga els nostre Planeta-, estiguin sentint aquest retorn al propi interior, com una "vibració energètica", de vegades entenent-la, altres vegades no tant, però invariablement, "qui ho percep: ho sent i ho sap", i és per això que es busca informació, lllibres, conferències a Internet o en viu sobre aquest tema concret, això va creant moltes afinitats en les persones, entorn d'escoles i centres de meditació, autoconeixement, i Despertar de Consciència. Aquest no és sinó el camí de la "Confluència" un període de temps molt especial, enmig l'anomenada "Edat de Ferro" (època actual amb alt índex de degeneració) i la també anomenada "Nova Edat D'Or" (on la Humanitat Conscient s'estableix). El moment de la "Confluència" (que és ara mateix) és quan s'està produint un despertar massiu estimulat -com he dit abans- pel propi Cosmos.  Ara doncs és un moment únic per aprofitar aquesta embrenzida i esforçar-nos individualment per retrobar la força del propi interior, i actualitzar les meravelloses facultats i poders de l'Ànima.  El progrés col·lectiu arribarà conforme es vagi produint aquest "despertar individual"  amb ferma voluntat conscient i determinació. 

                                                                                  

                                                                              
Estimades amigues i amics ( germanes i germans) benvinguts a aquesta primera edició del Blog "CONSCIÈNCIA D'ÀNIMA VERS LA LLUM"  un punt de trobada que us vol acollir a tots. AUM, OM SHANTI, NAMASTE, QUE LA PAU I L'AMOR SIGUIN AMB VOSALTRES...!