EXPECTACIÓ PEL FINAL DE CICLE

                                          

Hi ha un gran interès i expectació per ser presents, ara i aquí, en el final del Cicle en el que estem situats.  Em vull referir a la màxima població humana que hi ha en aquests moments sobre el planeta (7.800 milions d'éssers),  observant i vivint els moments transcendents actuals, que desembocaran en noves i/o més avançades humanitats i el gran paradigma corresponent.  Molta d'aquesta poblacio, entenguem "ànimes o esperits" encarnats, hi son per voluntat pròpia i per "decisions preses" en el període que se'n ha vingut a dir "entre vides", i perquè "sabien de bona tinta" que s'està acabant un període, prou llarg i convuls en 3D, i que una part important d'aquesta humanitat, ja està a punt, pel salt quàntic a la nova dimensió cinquena, en aquest mateix planeta, o el que és el mateix, el pas següent, de 3ª  a 5ª dimensió, d'aquest retorn, conscient i gradual, a la FONT originària.    Cal dir que el planeta Terra, està immers, també, en la seva pròpia transformació geològica, geopàtica i anímica,  molt vinculada al proper canvi de densitat.  

                                                                             

També hi ha ànimes que en el seu moment (entre vides) van triar, en lliure albir, "no ser-hi" en els moments d'aquests grans canvis, que ja estan iniciats.   Son moltes les ànimes que han desencarnat  (entenguis finar o deixar el cos) des del 2012 (inclús abans) i, sobretot, en els darrers 2 o 3 anys.   Es clar que hi pot haver excepcions, però em refereixo a aquests temes "en general".   Cadascú pot tenir les seves "raons" en "lliure albir", ben particulars, i de les que ningú n'ha de fer res.      El cas és que "normalment", els humans en una bona majoría no recordem (o si, en ocasions) aquests "acords" realitzats (entre vides) i, si no és que els anhels particulars de cada un, no ens han fet espavilar pel  que fa als processos "post- mortem"  i molts altres aspectes de l' espiritualitat, no només no recordem sinó que ni ens ho podem imaginar, immersos en les cabòries i en la quotidianitat.   Semblaria "ciència-ficció".  Però no ho és.    Moltes vegades la vida, en els seus diferents escenaris, ens dona "pistes" davant certes repeticions de circumstàncies, que arriben a fer-se'ns típiques, "curioses", i sorprenent-nos ens fem interrogants...  Com és que sempre passa el mateix?   Com sempre apareix aquella persona?    Què se'm pretén de dir quan sempre em trobo en el mateix  "atzucac"?   I això és, precisament, el que ha de generar la meva reflexio.    Que tant pot tenir a veure amb problemes de la meva personalitat (ego), com que se'm "avisa" o s'em "recorda", "aquella decisió que vaig prendre" o aquell "pacte anímic que vaig fer" -amb el meu guia- o amb altres ànimes, com jo  mateix.

                                                                             

Quan les ànimes encarnades, podem créixer en l'espiritualitat, i anem assolint experiències, podem "recuperar"guspires dels nostres records originals anímics, de les entitats espirituals que tanmateix som, d'altres etapes existencials, que des de la present, ja no recordàverm.

Però ho hem d'anhelar amb força, i amb pràctiques com la "meditació" podem assolir aquesta "complementació" que, justament és l'encaix de l'essència que som, amb el vehicle físic, per viure una vida harmònica i feliç -per dures que arribin a ser les circumstàncies externes del nostre voltant-.   Si la "fusió" és bona entre "essència i vehicle físic" assolirem una consciència lúcida mai ombrejada per l'ego, i que donarà accés a un progrés intern que mai haguéssim imaginat.

                                                                       

                                                               LA  FLOR  DE  LA  VIDA            
                                                                                                           

 

CONSCIÈNCIA, CONFIANÇA I TENACITAT

 La humanitat actual està "incorporant" tantes distòpies, que George Orwell i Aldous Huxley al·lucinarien d'allò més, si ara podessin observar l'estat actual d'aquest Planeta, tot i haver escrit cada un d'ells, el seu propi llibre, preconitzant moltes de les situacions que s'estan vivint al món des de fa ja algunes dècades, i marcant amb una lucidesa "profètica" les fites i els enfocs que les elits mundials, li volen seguir etzibant a Gaia i als que pul·lulem per la seva beneïda epidermis.  Tema que es prestaria a una nodrida crònica, però que no farà al cas, doncs ja son molts els que toquen aquest tema des de tots els angles possibles.  Tanmateix, si que el que diré, serà tenint en compte, tot aquest "brogit de fons".

                                                     

Els quins observem l'estat del Planeta des d'una "espiritualitat activa i atenta", sabem prou be, que estem en el final d'un "Cicle", on la Terra com a Planeta, s'està transformant àmpliament, com a desenvolupament vital de si mateix, -donat que és un ésser viu i anímic- per accedir a les seves pròpies fites, de dins cap a fora, i preparar alhora un "escenari nou", nogensmenys que per la "nova humanitat ascendent", que d'una manera, més o menys discreta, està emergint d'una manera imparable per tots els Continents de Gaia, i està preparant la seva freqüència vibracional, per la seva adaptació en "cinquena densitat" (que serà en un cos de "silici" en comptes del de "carboni" actual).   Aquest procés ja va començar als voltants del 2012 i se segueix desplegant avui, i es podrà allargar encara, (els tempos son relatius) ven be, una dècada llarga.  Això és, preparar-se pel "salt quàntic dimensional", això no és, de cap de les maneres, una frase ampul·losa, "defineix el que està succeint en aquests moments" enmig del desgavell i del cru escenari del món.

                                                      

L'estat baix de la "vibració humana", ve donat pel grau de desvetllament de la consciència, que és molt desigual i variable.  Evidentment, hi ha humans que treballen de valent pel seu propi "despertar interior", però molts altres resten allunyats d'aquests paràmetres, tant importants i bàsics per un mateix, això els impedeix, sense ni ells sospitar-ho, de tenir una "visió completa i objectiva", no només de la seva pròpia constitució "física, anímica i espiritual", sinó de comprendre molts "perquès" tant personals com col·lectius, sobre la vida i això que en diem la mort, l'Univers i el Cosmos, i tot el que hi ha darrere de tota aquesta Gran Creació i Qui la Sustenta.

També de tenir una "visió" sobre aquest món físic concret, on els éssers humans hi tenim les nostres experiències, vivències, relacions, i sovint també "miratges que ens enganyen molt", etc.

                                                 

Ens cal ser Conscients, generar Confiança i molta Tenacitat, car l'entorn mediàtic existent, es mou en "una sola direcció",  i no promou precisament, expandir la consciència, ni menys encara, facilita el seu despertar:  més aviat tot el contrari.

Sabem que mantenir el "sistema immunitari de les persones "baix o a zero" equival a la seva "vulnerabilitat": és quan surt el sentiment negatiu de la "por", amb "l'angoixa", "la inseguretat" i, lògicament, la paràlisi d'exercir lliurement un criteri propi, que dissenteixi de la "norma" que es vol establir.

Per tant, em cal seguir sent "curós" i "reflexiu":  "per qui em deixo aconsellar?".  "A qui escolto o segueixo, quan em vull informar?".  També em puc demanar:  "Què nodreix la meva ànima?" I també, "he connectat amb l'ànima que sóc?".  "Em faig alguna pregunta semblant?"*

                                                             

                         el "soroll del Silenci" és inspirador...

                        Perquè em parla de la Vida a l'engròs,

                 en termes de Naturalesa,  d'Aire, de Freqüència,

                                        del macro al micro, 

                                 on batega l'impuls perenne 

                                                 de l'Ú 

                                  i el seu Equip meravellós...                       

VERS LA HUMANITAT CONSCIENT

La "Consciència"  a gran escala, ho engloba "tot", i tot en forma part integrant ineludible, sigui quin sigui el nom que se li vulgui donar.  La "Consciència" dins el nivell humà la aporta cada "entitat espiritual" (veritable individualitat) inserida i acoblada a un cos de carn i os, com vehicle físic, i a través de les glàndules "Pineal i Pituïtària", i dins òrgans com el "Cor o el Plexe Solar", sense oblidar el meravellós processador biològic del "Cervell".   L' "Acoblament de l'entitat espiritual" al "Cos humà" és fonamental, per tal que l' "éssers espiritual" pugui transferir la seva "saviesa" al vehicle físic, per aplicar-la en la vida quotidiana, en totes les experiències, exploracions, vivències i circumstàncies en les que interactuï.   El "Cos Humà", com s'ha dit vegades, és el "vehicle", el "suport", l'  "avatar" de que es dota cada "Entitat Espiritual" per poder fer la seva estada en aquest món físic de tres dimensions, altrament "no seria possible" car prové d'àmbits molt més subtils.  L' "entitat espiritual" doncs, és la receptora, la que treu profit de totes les experiències viscudes en cada "etapa existencial".

 

                                                      

Hi ha factors que determinen els diferents "nivells o estats deconsciència" que assoleixen els éssers humans, alguns d'aquests venen d'un "acoblament aflebit" i/o "problemàtic", que és comparable a una "mala connexió elèctrica", que no deixa passar la corrent o que pot provocar un "creuament".  Quan "falla l'acoblament", no entra al cos físic el flux, la informació de l' "entitat espiritual", o gents o escassament, aleshores el cos físic biològic, que te "capacitat" per anar "per lliure", ho fa, però amb el riscde cometre "errors i incoherències".  De vegades, que es doni aquesta situació pot ser a causa d' "ingerències externes" (educació, cultures, desconeixement, etc.) però  també de caire més global,  quan interessa que l'esser humà, no tingui fluidesa, "ni estigui ben connectat amb el seu ésser espiritual" i així és "més manipulable"en tenir un "escàs estat de consciència" per decidir res de manera objectiva.  A això hi contribueix molt la TV, molts "entreteniments tecnològics", molt del que "distreu a les masses" malèvolament conduit, determinats mitjans pulicitaris, i un llarg etcètera, quina funció és evitar que l'ésser humà sigui:  atent, concentrat, serè, empàtic, capaç, en definitiva, CONSCIENT.

A un ésser humà "conscient": no se'l pot enganyar, no se'l pot fer anar com un robot, no se li poden inculcar costums que atemptin contra la Vida.  Un ésser humà "conscient" és "lúcid" i repel·leix la "inconsciència de remat" i exerceix la "llibertat de decisió" a tots nivells. L'ésser humà conscient vibra intensament la "freqüència de l'ànima", una sintonia constant i permanent, amorosa i potent connectada a la Font Universal de Vida.

                                           

Una humanitat d'individus "desperts i conscients" no aniria mai cap a societats distòpiques, amb característiques negatives i causants d'alienació humana, estats totalitaris, basats en la por, el control, la guerra, les necessitats, el diner-deute, etc. Les diverses Humanitats de la Terra van adquirir gran experiència en el passat i -fins avui- a costa de l'esclavatge i el sofriment, la fam, les privacions i també les pandèmies, que tant es van haver de suportar i aprendre, per no tornar a caure en el futur, en els mateixos errors.

Avui el "Transhumanisme" que emergeix, o una bona part del mateix, es vol situar en el món com a "substitut de l'ànima humana", bo i endollant l'ésser humà a un gran "ordenador quàntic" per assolir el control absolut, i crear així la "distòpia", que no fa tants anys, encara es considerava "pura ciència-ficció".  Huxley, Orwell, etc., van ser grans precursors i "moderns visionaris del futur" que l'elit minoritària d'aquest Planeta, ja malda per instaurar al preu que sigui.

Per això ara, en aquest final de "Cicle", és important formar part de la "Humanitat Conscient": despertar consciència, refer memòria, i avançar vers el següent nivell de densitat, on ha de començar una nova Humanitat respectuosa i sàvia, amb plena consciència de "qui és", d' ''on ve" i "on va", després d'haver aprés de la "tercera densitat" al llarg de mil·lennis, però sobretot, els darrers cent cinquanta anys.

                                             

La Meditació és un dels "grans aliats" en el camí del "despertar", doncs a més de la Concentració i el Silenci, la Introversió i la Introspecció, hom exercita l'estar en el "Moment Present", en plena "Consciència", ni entretenir-te en un Passat que ja no existeix, ni en un Futur que encara te d'arribar.  El Present és on hi ha la Vida, que abans d'arribar és encara Futur, i que en un segon, ja és Passat, tal i com entenem el Temps en aquest món tridimensional, però que en el "Gran Univers" deixa de ser "lineal" i tot passa en un "instant permanent". 

La "Consciència" a gran escala -com dic al començar-, ho engloba "tot", i tot en forma part integrant ineludible...*

                                               

       LA  MUNTANYA SAGRADA DE MONTSERRAT
                                   

MOMENTS TRANSCENDENTS QUE S'ESTAN VIVINT - MEDITACIÓ

 Els moments que s'estan vivint a nivell global com individual, a nivell planetari geològic, com d'humanitat, ara mateix, son com per estar ben atents i alertes, de totes les circumstàncies que estan entran "en joc" de manera molt accelerada.  Hi ha una realitat que, en aparença, "sembla" que no ens vulgui deixar temps per "digerir-la".  El que ahir, i durant molts anys se sustentava d'una manera, avui, no només no se sustenta, sinó que "obliga" a repensar les maneres i les formes.   De cop molts éssers humans es troben desplaçats de les seves "zones de confort", i abocats a la recerca de nous plantejaments que estabilitzin les seves vides, nous horitzons per enfocar-se però, sobretot, per redescobrir el "present", com un espai, on jo, finalment, em puc reconèixer i -adonar-me objectivament- de "qui sóc realment", i que el meu cos físic perible, és un vehicle per interaccionar en un món de tres dimensions, com el que, ara mateix, s'està esgotant lentament, des de les entranyes del Planeta fins a la biosfera.

                                                    

I que la meva "identitat" (si se'n pot parlar en els termes en que s'entén en la quotidinitat social) passa per l' "ànima que sóc", l' "esperit incorpori", que anima al meu cos físic a interaccionar en aquest món tridimensional d'una manera constant, si porto be el "timó" d'estabilitat a través de la matèria...   La matèria, de vegades, fa trontollar sobretot si t'agafa desprevingut, per això l'estímul d'estar sempre amatents, fa créixer la lucidesa espléndida dels "estats de consciència", que modelen els millors pensaments de la ment, d'on surten paraules i accions de comprensió, equilibri, acceptació i discerniment.

Aquests temps de canvis transcendents ens atien a transformar-nos, a sortir dels corrents que volen mantenir a la humanitat en la incertesa, la por, l'angoixa, el dubte permanent, la mansuetud i la dependència del poder sense escrúpols "tamisat" de "zones de confort".  L'ésser humà, ara i aquí, pot recuperar la llibertat amb que ha estat dissenyat el cos biològic per ser el receptor de l'esperit, que el fa conscient i còsmic alhora, o el que és el mateix: amb connexió directa amb La Font.

Sovint convé a l'ànima humana, encarnada i conscient en aquest àmbit dimensional, sentir-se "incorpòria" (com és el seu natural) i, des d'una distància observar tot el que està succeint, ara i aquí, desde l'espai subtíl, per l'ascens i la transformació, per no oblidar en cap moment quin és l'Origen i fortalesa que ens sustenta, per no defallir mai i poder seguir el camí que ens hem traçat, sigui el que sigui el que succeeixi al nostre entorn* 

                                                         

Hom pot meditar en aquestes paraules que venen tot seguit, o llegir-les amb calma, reflexió, i vibrar la seva ressonància:

Vaig deixant que la respiració flueixi, calmada, serena feliç i vivificant,  no hi ha pressa per res, ara i aquí, ni cap cosa que em pugui alterar, doncs el temps no existeix...

Al ritme natural amb que inspiro i exhalo, em faig conscient d'aquest prana, que em guareix i entra en el més subtil de mi, just allà on l'ànima aixopluga l'esperit que sóc i em connecta amb El Més Alt, que m'emplena i em conhorta,  de l'Origen d'on provinc, i de la Saviesa, que el tràngol en la matèria, m'havia furtat, soterrant-lo en les boires de l'oblit...

Ara, torno a saber, a poc a poc, suaument, com un brisa amorosa i ardent que penetra:  Qui soc?  d'On vinc?  a On vaig?   I vibra inconfusiblement en el Vòrtex meravellós del Cor, la divina Unicitat Creadora de l'Únic,  que s'ha fractalitzat en milers d'espurnes coratjoses, càlides, lluminoses i eternes, irradiant en mi, perquè en sóc una...

I ara, experimentant de nou, incorporeïtat, recobro un sentiment, una consciència d'ànima i esperit, d'haver estat diverses vegades al món,  explorant, experimentant, coneixent, estimant, interactuant...

L'Espai on estic ha esdevingut com un oreig, un corrent suau que em manté ingràvid, tanmateix suspès en l'aire, ple d'energia i protecció,  des d'on veig drames diversos al Planeta, a través talment d'una cortina vella i, en bona part esquinçada...  

I alhora, també veig, el resplendor conscient de la humanitat que es va despertant, tantes ànimes reconeixent el camí espiritual:  per fi!, iniciant el retorn, densitat rere densitat, al Sagrat Origen,  sento que en formo part activa i lúcida, així com la joia plena de l'entitat que sóc,  en la pertinença a aquest Univers,  a aquesta Gran Familia...

Ara surto del Subtil, ple d'emocions i sensacions viscudes profundament,  des de la Quietud i el Silenci,  des de la Ressonància que com esperit, faig vibrar en la meva condició física...

Sento bullir dins meu el despertar conscient, i tinc la força precisa per no defallir mai...

Així, respirant amb aquesta calma i serenor,  vaig retornant a Gaia sentint-me viure fondament, aquests moments transcendentals d'aquest Cicle Transformador...

                                                

ELS TEMPS DE LA TRANSFORMACIÓ SON AQUÍ

Surt aquesta reflexió en plena força del Solstici d'Hivern, que impregna aquest entorn, en aquest precís instant, encara amb efectes de l'anticicló, amb boires que néixen i créixen en la part meridional del massís montserratí, que acusa encara més aquesta visió del Montserrat, com a Muntanya Sagrada i Misteriosa, amb aquesta adaptació variadíssima, imprescindible i estimada al paissatge i també al caràcter (sobretot a la part d'El Bages) de les ànimes que habitem en la seva proximitat.

Els temps atzarosos que s'estan vivint, aquí i arreu, esperonen a la reflexió i al silenci, i també a estar a l'aguait car totes les circumstàncies que es van concatenant, son anunciadores de canvis transcendentals, de finals de cicles i/o etapes, o el que és el mateix, anar descobrint que una gran munió de "valors" que, fins fa molt poc eren molt importants, ara mateix estan quedant obsolets, i el que s'albira a l'horitzó és una transformació global "de gran calibre" i a tots nivells.   Val a dir que hi ha grups humans "Desperts de Consciència" que esperaven tot aquest moviment general, des d'una perspectiva "espiritual i quàntica", llargament anunciada i que per tant, no estan tant sorpresos per tot el que està succeint.  Era previsible, però ara ja ha arribat.

                                                    

L'eco de fons el proporcionen les "elits poderoses" que segueixen aferrades als seus rols,  i en els seus intents de seguir "dominant-ho tot", i per tal d'aconseguir-ho,  el caos darrer en que han sumit a la Humanitat, que està en marxa i volen fer creure "que no te aturador". Però en te.  L'equilibri psíquic, mental i emocional n'és una de les claus.  Quan es vol que les persones estiguin dominades per la por, la preocupació, la salut, el treball, els diners, i molts altres aspectes que se'n deriven,  és perquè això condueix a fomentar la inseguretat, a abaixar les defenses, a afeblir el sistema immunitari, entre altres coses.  Una població en aquestes condicions, ni que sigui en molts casos inconscientment, està molt més predisposada a emmalaltir, a no oferir cap resistència ni argumentari dins qualsevol "temporal", també el "pandèmic".

                                                    

  Diferents actituds emergeixen entre aquelles parts de la Humanitat que estan despertant la propia "Consciència", sobretot aquelles que "no fan el joc" als debats interminables,  sobre situacions que han estat creades per "atrapar" aquella població més "ingènua" i "crèdula".  I apliquen, en canvi, una "acceptació conscient" (de la que ja parlàvem en el post anterior) dels moments finals de la cloenda d'aquest "Cicle",  que s'endú entre moltes altres coses, tots aquells aspectes "negatius i foscos" que s'han esgotat fins la sacietat, com la mateixa densitat que ens ha acollit.  Aquesta "acceptació conscient" de totes les circumstàncies que estan arribant no vol pas dir -recordem-ho-, "estar-hi d'acord mansament" sinó que esdevé una actitud plenament "neutre" i "resilient", precisament per ser "conscients" , i per tant, te més a veure amb la "compassió" (des de la meditació;  no des de la compassió subjectiva de "compadir algú"), en tant que s'envien bons desitjos i energies, per la positiva ressolució de totes les circumstàncies -siguin les que siguin-, que arribin a nosaltres o que, d'alguna manera hàgim d'afrontar perquè arribin al nostre entorn, a persones molt properes, per temes de salut, etc .

                                                       

Tot esdevé i està passant en el seu moment, tot esdevé i està passant de la manera que ha de passar, i no pot ser d'una altre manera, ni dins "un altre" temps.   Perquè tot esdevé i està passant així, com a conseqüència de molts actes anteriors, nostres i de molta altre gent, i tot això s'ajunta al procés planetari global de la Terra, que està tenint lloc, com és sabut, ara mateix.  I, per tant, tot s'ha d'enfocar des d'aquesta "perspectiva conscient" on la "neutralitat" equival a un "escrupolós respecte" i "llibertat" juntament amb la "paciència", la "resiliència", la "compassió", la "Pau, el Perdó i l'AMOR".

Tots els éssers humans tenim un Destí Evolutiu-Espiritual, no tothom està "a punt", ni fa per estar-ho d'una manera conjunta i uniforme, ni al mateix moment.  El Dret al Salt Quàntic Dimensional, és de tots, però tothom te el seu moment per assolir-lo.  El nivell de "Consciència" és determinant.  I els moments que està vivint la Humanitat ara mateix, son molt propicis, tot i els esdeveniments que estan succeint*

                  BON  SOLSTICI  D'HIVERN!

                                          

                              ERA  DE  L'AIGUADOR

                                              

L' "ACCEPTACIÓ": UNA DE LES ACTITUDS CONSCIENTS QUE EMERGEIXEN

 

                          

L' "Acceptació" és una d'aquestes -actituds conscients- que emergeixen des de dins i que anem incorporant els éssers humans en la vida quotidiana,  i fent referència expressa als temps que corren, que sovint exigeixen més paciència i més comprensió,  tant pel be propi com per la interacció general amb els que ens envolten.   El fet de l' "acceptació" en qualsevol situació o circumstància que es presenti,  "no vol dir que hom hi estigui necessàriament d'acord", així en automàtic.    Però només el fet d' "acceptar" aquella realitat que la vida situa davant nostre,  dona un important "plus" de serenor alhora de prendre qualsevol decisió,  un punt d'equilibri que, altrament,  no estaria provablement a favor d'una solució o sortida plausible d'aquella circumstància.   Per això l' "Acceptació" sempre actua en el sentit conscient més positiu i harmonitzador: mai podria ser a l'inrevés.   A l'inrevés les coses empitjoren,  esdevenen un acte reflex "perquè no intervé la consciència".

                                                                                     

 A l' "Acceptació" n'hi ha que la prenen com una "rendició",  com una "manca de coratge",  com un "fer-se enrere",  quan és justament el contrari.   De savis és saber-se calmar un mateix i,  també saber calmar als altres, per exemple,  al que està desesperat,  i fer-ho amb la serenor i consciència de la pròpia tranquil·litat,  en un sentit resolutiu,  de que l'advers, sovint,  te una sortida positiva,  o la pot tenir,  si hom practica l'  "Acceptació" com a "Eina de Diàleg i de Pau",  quan hi ha polaritats enfrontades,  car de no actuar amb consciència,  els resultats poden ser catastròfics.   L' "Acceptació" conscient te aquesta vàlua,  i és de molta utilitat en multitud de casos que s'hi presten.

                                                      

En el "Despertar de Consciència"  l'  "Acceptació" emergeix com una actitud que reviu i es revitalitza des del fons mateix de l'Ànima,  juntament amb moltes altres que conformen el "nou" caràcter de l'ésser humà,  ascendint cap a la "consciència plena".   Aquesta és la clau del "tot està be"  (que molts no entenen des de la perspectiva de la societat alterada i pandèmica que informen els mass-media).  Aquest "tot està be" és també una manera d'aplicar l' "Acceptació" on -res no es rebutja del que la vida ens reporta a tots nivells,  com s'ha dit abans,  doncs en el -camp quàntic- tothom hi és i n'és part integrant.  I doncs aquesta, és també una manera de superar un món visceralment "dual" o a mans de les "polaritats",  i començar a avançar d'una manera més "neutra" i alhora més conscient,  que no vol pas dir "menys" reflexiva sinó com s'ha dit, més pacífica, dialogant i avançada.

                                                           

L'  "Acceptació" és el que fa "resilients" a tots els éssers humans que la practiquen,  car la "resiliència" és,  nogensmenys, la capacitat que tenen els éssers humans, per encarar amb èxit,  situacions adverses,  desfavorables,  per recuperar-se,  desenvolupar-se positivament i adaptar-se a situacions inesperades o circumstàncies complexes. 

L'  "Acceptació" és també un dels senyals inconfusibles de la "renovada humanitat que s'està gestant" per entre el batibull d'aquest cicle que està concloent per entre els estralls i els esforços dels quins encara "no en tenen prou" i es volen perpetuar al cost que sigui.  El cas és que els canvis i transformacions humans i planetaris "estan en marxa"  i gràcies a l'Univers,  no tenen aturador...

                                                     

                       

   

TRIBUT ESPIRITUAL I HUMÀ

                                    

Hola amics, germans, germanes, benvinguts, ben trobats, avui no us faig la reflexió des del Refugi de Marganell, sinó des de casa, a Manresa, en ple confinament, després d'haver estat ingressat a l'Hospital de Sant Joan de Déu, a Manresa, 18 dies per "covid-19", dels qual 7 els he passat a l'Uci.  Des de Planta on primerament em trobava, no hem podien donar tot l'oxigen requerit pels meus pulmons malalts, per tant em van portar a l'Uci.  Allà si que em van estabilitzar,  i va ser des d'on vaig començar a remetre la pneumònia greu, i amb bacteri inclòs, que estava patint en els meus pulmons.  Passats aquests dies, ja vaig poder retornar a Planta, i de mica en mica, anar recuperant ventilació i autonomia en les vies respiratòries, fins que em van permetre tornar a casa amb un confinament però millorat.   He estat molt ben cuidat, per uns equips humans meravellosos,  alguns,  veritables àngels al meu voltant.

L'Àngels,  la meva companya de tota la vida, mentre jo estava ingressat, estava a casa confinada, passant també el "covid-19".  Només els que ho hem passat podem saber la sensació de msolitud i desamparament que sobrevé en aquestes circumstàncies.   Ella va estar tres setmanes confinada,  mentre jo vivia la meva experiència més extrema a l'Hospital.   Feliçment, ella ho va passar bastant lleu, i aviat em va poder fer curtes visites. Però fins arribar a aquí, el patiment mutu va ser quantiós.  Tot això, ara ha esdevingut un Amor espiritual encara més gran entre nosaltres.

Però el que voldria aquí destacar,  és bàsicament tota l'ajuda en forma de vibracions, llum i força que he rebut, i hem rebut d'un ampli entorn espiritual i humà,  que ha volgut incidir positivament en el procés que estava patint.   Vull destacar a Brahma Kumaris i tot el seu entorn en connexió amb Baba,  que a través de les seves meditacions i silenci,  m'han omplert i ens han omplert d'aquestes vibracions d'Amor i Pau, capaces de guarir tota malura, i emplenar de Vida totes les cèl·lules del cos que podessin estar malaltes. Gràcies a tots per aquest esforç meravellós.   Aquest ha sigut l'esperò potentíssim que, juntament amb l'esforç de  metges i sanitaris,  ha reconduit la meva infecció,  fent-la mimvar de manera impensada,  i ajudant-me a superar aquest fort tràngul.   A més de l'entorn esmentat vull agrair infinitament al Grup Zen de Manresa-Sta. Clara,  que també ha meditat enviant tota la força i llum necessària al meu voltant durant aquests dies d'ingrés hospitalari.   A tota una sèrie de persones de la nostre estima i coneixença que, amb els seus bons desitjos i meditacions,  han contribuit a ampliar aquests gran atmosfera guaridora,  que no tinc paraules per agrair.   Sense oblidar la meva familia, fills i nets, que sabem com ens estimen i el que han fet per nosaltres.   I també germans i éssers molt propers.

Com he dit vegades,  jo no he negat mai l'existència d'aquesta malaltia vírica "covid-19", també dit "Sar-cov2",  se que existeix, -i ara em consta més que mai- perquè l'he patit en mi mateix.    Jo he estat crític davant la possibilitat que aquest virus hagi sigut manipulat amb "nano-tecnologia" i/o amb "intel·ligència artificial", i en definitiva, que aquesta "pandèmia" hagi sigut orquestrada des de fa dècades, per l'elit mundial, amb fins inconfessables: això és el que jo he criticat.   Evidentment això no m'ha fet immune al contagi,  però si que ha pautat una certa norma de vida des de primers del 2020, quan esclata tot això que ha remogut tant les vides de tots, com els comportaments, i costums, els modus de viure i relacionar-se de les persones a tots nivells.    Aquesta certa norma ha fet que la vida social que hem portat tant l'Àngels com jo,  hagi sigut,  si o si,  sempre familiar i l'aire lliure.

Però finalment i com qui no vol la cosa, aquest passat Octubre pel Pilar,  vam assistir il·lusionats a un aniversari, als afores de Navarcles, en un Mas,  va ser molt mal organitzat per la massificació que hi havia dins el local:  allí vam contraure el "covid-19".  Penso jo, be que l'havia d'agafar per tenir l'experiència...

                    

                            PER LA FINESTRA DE LA MEVA HABITACIÓ DE PLANTA PODIA

                            VEURE, AL FONS ELS MAJESTUÓS MASSIS MONTSERRATI I

                                             SOMIAVA VEURE'L MES DE PROP.