MEMÒRIA SUBLIM DE L'ESPERIT

 

                           

Hi ha coses que l'esperit sap i que no necessiten reafirmar-se amb cap "lògica" mundana, senzillament, formen part del bagatge experimentat i savi que aquest, guarda al seu propi si.   És molta d'aquella informació que, normalment, "hom ja sap", tot i el gruix de la capa de l'ego, que sovint fa fluctuar, i fa preguntar-se: "com és que em ressoni aquesta informació?, com és que em quadri?"   No es fa la pregunta l'esperit sinó l'ego personal...

Aquells que estan més "entrenats" saben de la "certesa, d'allò que els ressona", sens més, és quelcom natural, per be que, socialment no s'ajuda a que els éssers humans aprenguin a distingir, i es puguin  "fer pràctics" a través de l'educació.

Ni es planteja l'acoblament de l'esperit i el cos físic (recordem: aquest limitat pels cinc sentits), inclús seria millor dir, sense dir cap disbarat, que "no es vol" que el cos físic s'assimili a les qualitats positives de l'esperit, per això no hi ha, en una majoria de casos, una connexió fluida, entre l'esperit que, en realitat és qui identifica a l'individu, i això que se'n diu "l'ego de la personalitat" però, que sense el qual, d'altra banda, l'esperit no podria interactuar en aquest món físic.

                                                      

L'ego de la personalitat s'ha materialitzat tant, que "no pot connectar amb l'esperit" tal com hauria de ser, per tant, aquesta és la "distorsió" (programació) implantada al mateix "centre de gravetat" de l'ésser humà, i susceptible de "crear conflicte permanent, divisió i dubte".  El dubte, en aquest cas, l'origina la ignorància o la inconsciència que no poden ser "base objectiva de res".

Naturalment, un ego educat als postulats de l'esperit estaria totalment al servei d'aquest, tanmateix, allò que hauria de ser... Tindria una psicologia calmada, a partir d'una ment serena, sempre estimulada per l'esperit.   I és que l'ego és l'instrument a través del qual l'esperit es resolt dins d'aquest món tridimensional i físic. 

El processador, que és el cervell d'aquest meravellós vehicle biològic, que és el cos humà, estaria sempre projectat i inspirat per l'esperit mateix,  no pas per elements externs portadors de confusió o divisió...

                                                         

Per això els que tenen la informació i volen activar aquesta necessària complementació, recorren a la "meditació", per fer un ego més calmat, assossegat i pacífic, capaç de contenir parts de la saviesa i coneixement de l'esperit, ser-ne transmissors, i anar abandonant les baixes i fosques energies de la por, el dubte, com a resultant de la ignorància;   l'orgull, l'enveja, la luxúria, fruits de la inconsciència i el desconeixement de la "configuració humana i l'esperit", que és la part individuada i alhora provinent de La Font.

Com s'ha dit tantes vegades, el cos físic "no és allò que hom és" sinó un "vehicle complementari" per moure's l'esperit en aquest hàbitat.  "Allò que hom és" pertany als mons subtils:   "que l'escassa educació de l'ego personal o físic,  no posi entrebancs a aquesta memòria sublim de l'esperit,  i que el cos físic, a través del seu processador cerebral,  també arribi a fer-se-la seva ...  Tot això està en la "meditació conscient" de cadascú; en l'apertura mental, la comprensió i la voluntat..*

                                                               

2021: DESPERTAR I PROGRES DE LA CONSCIÈNCIA

                                                                   

Moltes vegades el que hom demana a la vida és un mer subterfugi del "personatge psíquic o ego" que cadascú representa en l'escenari existencial d'aquest món dels cinc sentits físics.  Freqüentment,  el "personatge te dubtes i necessitats" que el mouen a fer passes diverses en l'àmbit que calgui.  "Dubtes i necessitats" que, òbviament, son ben lluny, per regla general, dels propòsits i intencions, de l'ésser intern individual, real i objectiu, que cada ésser humà és.    Mentre l'ésser humà és inconscient actua així, i aquest ha estat -i encara és- el motiu de tants errors en la humanitat,  així com la lentitud de progrés humà, sobretot en l'aspecte anímic i intern, i repercutint enormement en les relacions i interaccions globals humanes.

                                                         

Se`n ha parlat molt d'aquest "personatge" plural i divers conegut com l' "ego": que si se'l te de "matar", que si se'l te de "controlar", que si se'l te d' "educar";  el que si s'ha de veure és que és una creació molt humana de la ment cerebral, d'adaptació a aquest món físic dels cinc sentits.  El desgavell sobrevé quan aquest "personatge" en la seva manifestació de personalitat, es creu l' "amo i l'únic senyor"  en el cos físic on actua, i és capaç de múltiples excessos i desequilibris,  això esdevé en gran part perquè la "consciència humana està adormida en graus molt importants, i no hi ha una connexió prou potent entre l' "ànima-esperit" i el "personatge-ego", que n'hauria d'estar imbuït d'aquesta "ànima-esperit",  si això fos, aquest seria un dels resultats de la "consciència desperta"  equivalent a un perfecte equilibri entre l'ésser interior i la relació amb el món dels cinc sentits.

                                                                            

º

Els conflictes i circumstàncies que reflecteix aquest món parlen clarament de la "manca de consciència i d'ètica global" de qui els provoca i manté, que son nítids miralls on s'hi reflecteixen aquestes mateixes mancances a nivell individual.   La transformació o "despertar de consciència"   de grans contingents d'aquesta humanitat -que s'està donant en aquests moments-, certament, pot revertir la situació i segur que serà així per be que, ara mateix, no se'n dilucidin els terminis.   El que no serà això, però, és un "retorn al passat", si no situacions "noves" en els diferents nivells d'accés, noves oportunitats on la decisió de cadascú serà decisiva per dirimir el futur immediat de cada ànima, i això és prou important de cara a la "introspecció" en meditació, com instrument per assolir-ho.

                                                   

Tot és molt més simple que no sembla, si deixo d'escoltar tants alta-veus externs, que criden, fan soroll i distreuen (aquesta, de fet és la seva funció), i faig cas, si o si, de totes-totes, al meu real i objectiu ésser intern o ànima espiritual i escolto aquest diàleg, que és el que be m'aconsella amb amorosa saviesa.  Escoltar el que diu el meu interior -que és la veritable veu de la consciència-, és més sensat en els instants que estem vivint (i sempre) que deixar aflorar la desesperança i l'angoixa que es vol instal·lar, des de l'exterior, en la psique de les persones.

                                                    

Les diverses "zones de confort" seguiran trontollant un temps indefinit mentre dura la immensa situació de canvi planetari que s'està vivint des de moltes perspectives, però sobretot, la del "despertar i el progrés de la consciència".    De fet la Terra sencera ha d'esdevenir confortable per totes les ànimes, sigui en aquest pla dimensional o si s'escau, en nivells més avançats.    El constructe  de l'ànima-esperit és fet de les fines i potents energies de La Font,  que intrínsecament contenen la Pau, l'Amor, la Felicitat i la Creativitat, en les seves més nítides expressions:  aquest és el Destí de la Humanitat, indistintament de si fa "marrada" o no, per arribar-hi   Disposats a avançar, si o si, a través del 2021, amb consciència plena!  Som-hi!*

                                                      

 

LLIURES I INDEMNES - NADAL 2020

                                       

                                           Solstici d'Hivern especial        

                                                  de l'abans i el després,,

                       emergint en la Terra agitada,

                                 on el plor i l'esperança

                           conflueixen en el cor humà,

                                entre la por i el neguitt

                             creats per generar el pitjor,

                          l'angoixa agre-dolsa

                    d'aquests dies es deixa sentir

                         com llosa apocalíptica 

                          sobre el destí de tants...

                  Però la Força del Solstici arriba,

                        Inalienable  i  Conscient,

                   més enllà d'estadístiques i avisos,

                         com un mantell sanador...

                    Com un despertador de l'esperit,

                         que sacseja suau l'ànima,

                    i vitalitza el Sistema Immunitari

                    amb aquella energia meravellosa

                de l'Origen Lluminós de les Ànimes:

                   HEM SORGIT DE LA FONT

                     LLIURES  I  INDEMNES...

                              BON  NADAL 2020

                                   

                                 BON DESPERTAR

                        DE CONSCIÈNCIA

                                  

                                                  

                                                 

                                 

 

 

                             

SER FRACTAL CONSCIENT DE LA FONT

 

Cadascú ha de fer el seu propi "treball interior".   I ningú el pot fer per ningú de nosaltres, pel fet mateix de ser "interior", cadascú ha de trobar les seves pròpies característiques que, si be poden ser similars, no son repetides entre els éssers humans.   Tothom és diferent tot i ser "fractals de la FONT", i portant a dins la seva llum meravellosa i indescriptible, com un signe creador d'Amor i de Saviesa.

Però des del pla tridimensional de la materia densa -on l'ésser humà és-, aquesta és una tasca pròpia de cada un.  de voluntat personal, d'una profunda necessitat presta a generar-se en cada ésser humà, a partir d'aquesta densitat que, en aparença, hom sent que l'aparta de la subtilesa d'altres àmbits coneguts, on la vida flueix amb joia, amor i coneixement, sense dualitats condicionants i, sobnretot, sense temors, enveges, angoixes o pressions de cap mena.  És voluntat prou conscient i decidida, sense la qual no pot prendre una decisió d'aquest calibre, si no li surt de molt endins, on l'ànima lluminosa espera, on mai l'esperit perd la consciència, i la conserva a punt per impregnar-ne "cos i ment",  en el moment que sorgeixi aquesta demanda... 

                                                                                 

    Ser "fractal de la FONT",  és una "qualitat" quan hom n'és "conscient" i ho sap, si no n'és,  només ignora..   No ser conscient fa ser a l'ésser humà ignorant de moltes coses.  Fins i tot fa ignorar la ignorància...   Perquè igualment la realitat que hom viu, pot ser "enganyosa" i no adonar-se'n,  i d'aquí se'n deriven desequilibris que es podrien evitar,  que és poden evitar, "si s'és conscient".    Ser conscient: aquest és el dilema...  Per be que un mateix te la solució, "si la vol tenir".

Si algú m'explica això i sento un "ressonar" dins meu:  "és el moment d'auto-observar-me profundament"  i començar a "meditar",  de cercar aquest "silenci de la ment", a través de la "introspecció",  i a través de la pràctica continuada "netejar energèticament" aquests canals que uneixen sense obstacles de cap índole  "l'ànima-esperit o fractal de la FONT que sóc" amb tota la meva persona humana-física i orgànica, que viu i es mou en aquest món tridimensional.

                                                                           

Tot ésser humà "amb ànima"  és un  "fractal de la FONT", lliure i poderós,  en principi,  si no te cap "llast" que li impedeixi de fluir i ser "conscient" dels seus pensaments, actes i records.    Però d'entrada, la major part dels "nous reencarnats",  arriben a aquesta dimensió material,  sense memòria identitària ni del seu passat més recent, i dins d'una confusió plena, llevat de poquíssims casos.    Aquesta és una situació que molts no superen, ni amb tot el transcurs de la seva vida física, i en aquest estat, deixen el cos quan retornen, amb la mateixa confusió de quan van arribar, la mateixa que els ha acompanyat en la darrera etapa de vida.

Però també n'hi ha que procuren de treure la pròpia consciència del seu sopor i adormiment,  per tal d'aconseguir la "consciència plena" en aquest àmbit físic, i "saber qui son" en tot moment, i evitar així la permanent confusió, que a tants acompanya, en aquesta "etapa existencial",  i ser amos del legítim i propi  Lliure Albir (només amb consciència desperta),  i és amb el que es poden encarar,  ara i aquí, a situacions molt negatives amb que es vol implicar als éssers humans, -sobretot adormits-,  en argumentaris que poden portar a la humanitat a un daltabaix.

Cadascú ha de fer el seu propi "treball interior", però com a mínim: estar alerta, motius en sobren, per estar conscients i desperts els dies que estem vivint, i els dies que s'acosten*

                                                                       

                                                                                                                                                                     

2020: ARA QUE EL DESTI EMPENY I EL TEMPS S'ACCELERA

 

De cop i volta, la vida perd placidesa i els ritmes progressivament s'acceleren, sembla que surto (o em treuen literalment) de la zona confortable, on potser m'havia acomodat, més o menys conscientment, i em sento des-instal·lat dels costums que jo mateix m'havia donat; és com si el terra es bellugués i cap peça del trencaclosques fos segura, i tot es revestís d'una angoixa persistent, de que el meu entorn, ja no sigui "allò conegut" que, al menys en aparença, fins ara m'aixoplugava, em preservava, m'acollia i que, potser creia, fins i tot, que em "salvava" d'algunes llunyanes, atàviques temences...   El cert és que "no tornarem a la vella i acostumada normalitat" sinó que "se'n crearà una de nova" i, depenent de la consciència que hi hagi al darrera,  així lluirà...

Es evident que això que acabeu de llegir no és cap trosset de novel·la, i és ben segur, la reflexió sincera de moltes persones davant la situació de trànsit que ha començat a cristal·litzar aquest any 2020, sobre la humanitat i el planeta.

                                                                         

I davant la perspectiva de que aquesta transició avança, si o si, i que és, sens dubte, l'inici galopant de moltes coses que venen "al darrera i al costat" i que hom anirà trobant (trobarem) en aquests dies a venir, potser et faràs preguntes, potser et qüestionaràs coses, maneres o formes d'enfocar la vida, potser també "aprofitaràs l'avinentesa" per tenir un temps de reflexió propi, potser "descobriràs" el teu interior (si no ho havies fet abans) i validaràs "qui ets i  allò que ets", i que és lluminós i brilla com un far arreu d'on et mous...

Sabràs que ets esperit abans que res, i que aquest experiment en el món de tres dimensions de la matèria, és circumstancial i caduc.   Que el teu cos no ets tu, sinó que aquest, és la meravella de vehicle que utilitzes en aquest rang de freqüència tridimensional.   Ets un punt oval de llum desprès de La Font, i per tant, immortal.  Has deixat tantes vegades el cos físic aquí, i has marxat lleuger, com tantes vegades has vingut aquí, subtíl i bell, novament per entrar a la "presó" del cos físic!!   Per tant, tota circumstància dramàtica d'aquest món 3D, per tu experiencial, quina preocupació t'ha de dur?   Viu l'experiència i ajuda a altres, a viure-la el millor possible...

Ara és quan es desperten moltes consciències fins ara adormides, o amb amnèsia, es desperten quan el Canvi de Cicle bramula per tot, i omple d'esglai als humans més densificats i ignorants...   A partir d'ara és quan la transformació global del planeta i del "sistema", "fa soroll", es percep físicament, i es percep anímicament, netament, es nota, se sent, es viu, en la ment i en el cor, en el glatir, en la llum del Sol i en el vent, i en cada cèl·lula del cos, i en el beneït ADN, que guarda la original i prístina programació de l'ésser humà primigeni, ara susceptible de nova activació.

                                                                               

No s'estan vivint temps tant desesperats i de baixes vibracions, com potser algú voldria, ans al contrari, el negatiu i el positiu (recordem que encara estem en un món dual), segueixen convivint i esclatant arreu, a través de les forces que pugnen al seu darrera, i tot això ha de redundar en una humanitat que "faci el pas" (lògicament sempre qui el vulgui fer: ara però, és especialment important), doncs elevar la consciència és elevar la vibració i és només així que cadascú es pot empoderar i prémer les regnes de la pròpia vida,  no només de la quotidianitat sinó i sobretot, de la vida intrinsecament espiritual: successives encarnacions experiencials en aquest àmbit físic, o en un altre àmbit,  o conèixer amb plena consciència el procés de la mort i el més enllà,  els ressorts que mouen el "karma i la reencarnació", on fins ara la humanitat ha estat posada, com també saber què és la "matriu hologràfica" (la matrix) on resta des de la màxima ignorància, donat que aquest tema s'ha silenciat impunement a costat de tants altres...  La plena consciència retorna la memòria i el coneixement.

                                                                         

                                                                           

REFLEXIONS PER ARA

Sortir del son, sortir del somni, o despertar, quan serà?, quan, tanmateix ho voldré de veritat?  Ningú em dona presses. L'ànsia d'obrir els ulls ja,  em surt de l'ànima, de l'esperit, que és allò que certament sóc jo, i no de la meva apreciada carcassa física.  Però aquesta ànsia, aquest "voler-ho", ja fa molt de temps que la sento al cor,  per trencar les reixes, massa materials del meu "avatar" o cos físic de carboni.

N'hi ha, però, que ja els va be que l'ésser humà o la seva versió més física, no prosperi, s'entretingui, es demori, no vagi cap a una sublimació dels seus propis components, acostant-se així, a la seva autèntica identitat interior.  N'hi ha que volen evitar, de totes, totes, que l'home deixi el seu secular esclavatge, i romangui en aquesta situació obscura i presidiària.  

I l'home, si és molt poc conscient, s'abandona a si mateix, en un sentit de commiseració, fruit de la mateixa ignorància a que el sotmet la inconsciència, sovint llisca per vies d'auto-destrucció, al·lucinant i fugint de la falsa por de "no encarar la vida": aquest joc tant "natural"...

                                                                          

 I qui és que pregunta en mi?   Qui dubte?  Qui frissa?  Qui sap?  Qui no sap?  Qui és l'ignorant?  Qui vol sobreviure, malgrat tot?  L'Ego del meu cos físic?  El que sap, realment, que desapareix?  Segur que si.

El què sóc d'ànima, no és, qui pregunta, menys encara l'esperit car és el fil que m'uneix a La Font, la part de mi, que sap i coneix tot el que se, tot el que m'abraça, tot el que m'abasta...

La resposta, doncs, ve de dins, no pas de fora.  A fora hi ha la  il·lusió en totes les seves formes: miratges, hologrames, suggestions, enganys, tot ben associat als cinc sentits "que han deixat", al cervell-processador, i tota aquesta "elit d'ombres" que fins ara ha tingut cura de mantenir la ignorància i la por galopants sobre la faç de la Terra des de la seva pròpia imbecil·litat i formant part imprescindible de l'alterat "guió de la vida humana" en aquest Planeta.

                                                                                      

                                         La resposta ve de dins perquè jo ja la portava "a dins",

                                    perquè jo, i també tu, ja la portàvem i la portem dins nostre:

                                         És com un signe cosmogònic amb el qual La Font

                                                         ens obsequia per tota l'eternitat...

L'ÚNIC QUE VAL: ALLÒ QUE EM RESSONA

           

El món s'enterboleix per múltiples raons i interessos, tot allò que reprentaven diverses "zones de confort" deixen de ser-ho, per moments, sembla que alguns esdeveniments, i aquells que els empenyen vulguin conduir al gros de la societat a un caos angoixós, inquietant i laberintic.  Com sempre, segueixen "jugant" amb les emocions i els sentiments de les persones, sobretot, les més vulnerables.  I per moments anem a un atzucac, que en molts aspectes, recorda obres literàries de renom com "1984" de George Orwell, que fins no fa tant, ens semblaven "coses del passat" que mai havien de tornar, o simplement una "ciència ficció" que "no podia anar amb nosaltres".   Vivint els moments que es viuen, res sembla impossible i moltes coses es tornen "probables".  I la frase és:  "res serà com abans".  Però la pregunta que tothom s'ha de fer, potser es: cal?  Cal que tot sigui "com abans"?  O potser és ara el "moment de les decisions?"  El moment de dir: "Ja n'hi ha prou d'aquest joc!", surto de l'enganyós miratge!, d'aquesta "matriu" tronada, d'aquest decorat il·lusori!  Abandono, lliurement i amb determinació a tots els que m'hi volen mantenir!  Ja he fet prou forta la sàvia Paciència!  M'alço de l'amnèsia forçada per recordar, de totes, totes, "qui era, qui sóc, d'on vinc i a on vaig".  El moment que es viu és bo per dir: Prou!  Ho heu pensat això?

Es clar que la presa de decisions -tot un dret: es vulgui o no-, sempre va a cavall de cada individu, de cada persona, de cada consciència més o menys desperta, de cada ànima espiritual:  en darrera instància cadascú ha de decidir amb llibertat, intrínsecament des del més profund, o senzillament des de la pròpia comprensió que hom hagi assolit.  Ningú pot fer això per ningú...

L'ésser humà anímicament i espiritual te una ressonància que li és pròpia i és innata, és una eina valuosíssima que es complementa amb el propi discerniment, alhora de decidir o triar un camí, una opció, una circumstància molt vital..  

Vibrar en ressonància és consciència plena i sentir-se complert, quelcom que hom porta a dins, però que s'ha oblidat amb l'amnèsia dels renaixements, i que s'ha de recuperar amb la reflexió i la meditació: just en aquests moments...

                                                                                         

Calmar-nos i ajudar a calmar, treure la por i ajudar a treure-la, apoderar-me (augment de la fortalesa espiritual), i ajudar als altres a apoderar-se, mirar amb confiança allò que les circumstàncies em presenten, encarar les proves amb coratge: sóc un ésser de Pau, i som tants...!

L'únic que val és el que ressona en el meu interior espiritual.  El que no passa per aquest "filtre" particularíssim, està subjecte a altres necessitats, a altres pressupòsits no transcendents (per be que a la persona poden resultar-li importants).  No obstant això, l'ésser humà sempre és lliure de decidir en la part interna i externa.  Finalment ell sap on se situa, on troba el coratge i la fortalesa, i la inspiració per encarar temps i moments tant especials com els que han arribat i estem vivint avui...

Disposar d'un estat de consciència despert i viu, és fonamental en aquests moments per visualitzar la realitat que arriba, i determinar l'actitud i el comportament individual i col·lectiu.

El "Joc de 3D" arriba al final, les "novetats",   després del "reset":  on únicament cadascú és responsable de si mateix...

                                                                                   

                                                         ARBRES  DEL  MEU  CAMÍ