REFLEXIONS PER ARA

Sortir del son, sortir del somni, o despertar, quan serà?, quan, tanmateix ho voldré de veritat?  Ningú em dona presses. L'ànsia d'obrir els ulls ja,  em surt de l'ànima, de l'esperit, que és allò que certament sóc jo, i no de la meva apreciada carcassa física.  Però aquesta ànsia, aquest "voler-ho", ja fa molt de temps que la sento al cor,  per trencar les reixes, massa materials del meu "avatar" o cos físic de carboni.

N'hi ha, però, que ja els va be que l'ésser humà o la seva versió més física, no prosperi, s'entretingui, es demori, no vagi cap a una sublimació dels seus propis components, acostant-se així, a la seva autèntica identitat interior.  N'hi ha que volen evitar, de totes, totes, que l'home deixi el seu secular esclavatge, i romangui en aquesta situació obscura i presidiària.  

I l'home, si és molt poc conscient, s'abandona a si mateix, en un sentit de commiseració, fruit de la mateixa ignorància a que el sotmet la inconsciència, sovint llisca per vies d'auto-destrucció, al·lucinant i fugint de la falsa por de "no encarar la vida": aquest joc tant "natural"...

                                                                          

 I qui és que pregunta en mi?   Qui dubte?  Qui frissa?  Qui sap?  Qui no sap?  Qui és l'ignorant?  Qui vol sobreviure, malgrat tot?  L'Ego del meu cos físic?  El que sap, realment, que desapareix?  Segur que si.

El què sóc d'ànima, no és, qui pregunta, menys encara l'esperit car és el fil que m'uneix a La Font, la part de mi, que sap i coneix tot el que se, tot el que m'abraça, tot el que m'abasta...

La resposta, doncs, ve de dins, no pas de fora.  A fora hi ha la  il·lusió en totes les seves formes: miratges, hologrames, suggestions, enganys, tot ben associat als cinc sentits "que han deixat", al cervell-processador, i tota aquesta "elit d'ombres" que fins ara ha tingut cura de mantenir la ignorància i la por galopants sobre la faç de la Terra des de la seva pròpia imbecil·litat i formant part imprescindible de l'alterat "guió de la vida humana" en aquest Planeta.

                                                                                      

                                         La resposta ve de dins perquè jo ja la portava "a dins",

                                    perquè jo, i també tu, ja la portàvem i la portem dins nostre:

                                         És com un signe cosmogònic amb el qual La Font

                                                         ens obsequia per tota l'eternitat...

L'ÚNIC QUE VAL: ALLÒ QUE EM RESSONA

           

El món s'enterboleix per múltiples raons i interessos, tot allò que reprentaven diverses "zones de confort" deixen de ser-ho, per moments, sembla que alguns esdeveniments, i aquells que els empenyen vulguin conduir al gros de la societat a un caos angoixós, inquietant i laberintic.  Com sempre, segueixen "jugant" amb les emocions i els sentiments de les persones, sobretot, les més vulnerables.  I per moments anem a un atzucac, que en molts aspectes, recorda obres literàries de renom com "1984" de George Orwell, que fins no fa tant, ens semblaven "coses del passat" que mai havien de tornar, o simplement una "ciència ficció" que "no podia anar amb nosaltres".   Vivint els moments que es viuen, res sembla impossible i moltes coses es tornen "probables".  I la frase és:  "res serà com abans".  Però la pregunta que tothom s'ha de fer, potser es: cal?  Cal que tot sigui "com abans"?  O potser és ara el "moment de les decisions?"  El moment de dir: "Ja n'hi ha prou d'aquest joc!", surto de l'enganyós miratge!, d'aquesta "matriu" tronada, d'aquest decorat il·lusori!  Abandono, lliurement i amb determinació a tots els que m'hi volen mantenir!  Ja he fet prou forta la sàvia Paciència!  M'alço de l'amnèsia forçada per recordar, de totes, totes, "qui era, qui sóc, d'on vinc i a on vaig".  El moment que es viu és bo per dir: Prou!  Ho heu pensat això?

Es clar que la presa de decisions -tot un dret: es vulgui o no-, sempre va a cavall de cada individu, de cada persona, de cada consciència més o menys desperta, de cada ànima espiritual:  en darrera instància cadascú ha de decidir amb llibertat, intrínsecament des del més profund, o senzillament des de la pròpia comprensió que hom hagi assolit.  Ningú pot fer això per ningú...

L'ésser humà anímicament i espiritual te una ressonància que li és pròpia i és innata, és una eina valuosíssima que es complementa amb el propi discerniment, alhora de decidir o triar un camí, una opció, una circumstància molt vital..  

Vibrar en ressonància és consciència plena i sentir-se complert, quelcom que hom porta a dins, però que s'ha oblidat amb l'amnèsia dels renaixements, i que s'ha de recuperar amb la reflexió i la meditació: just en aquests moments...

                                                                                         

Calmar-nos i ajudar a calmar, treure la por i ajudar a treure-la, apoderar-me (augment de la fortalesa espiritual), i ajudar als altres a apoderar-se, mirar amb confiança allò que les circumstàncies em presenten, encarar les proves amb coratge: sóc un ésser de Pau, i som tants...!

L'únic que val és el que ressona en el meu interior espiritual.  El que no passa per aquest "filtre" particularíssim, està subjecte a altres necessitats, a altres pressupòsits no transcendents (per be que a la persona poden resultar-li importants).  No obstant això, l'ésser humà sempre és lliure de decidir en la part interna i externa.  Finalment ell sap on se situa, on troba el coratge i la fortalesa, i la inspiració per encarar temps i moments tant especials com els que han arribat i estem vivint avui...

Disposar d'un estat de consciència despert i viu, és fonamental en aquests moments per visualitzar la realitat que arriba, i determinar l'actitud i el comportament individual i col·lectiu.

El "Joc de 3D" arriba al final, les "novetats",   després del "reset":  on únicament cadascú és responsable de si mateix...

                                                                                   

                                                         ARBRES  DEL  MEU  CAMÍ

                                                                                      

ELS ANYS EN ELS QUE JA HEM ENTRAT...

                                     

Quan jo canvio el món canvia,  he dit durant molt de temps, i segueix sent vàlid.  Però ara el que esdevé a nivell planetari depassa i posa a prova multitud d'éssers humans, ànimes, de fet, gairebé a tothom, perquè la transformació global que progressivament anirà arribant en anys successius en els que ja hem entrat, a ningú pot deixar indiferent, ho mostri o no, doncs la seva enormitat i transcendència és el suficientment potent com perquè ressoni en l'ànima de cadascú tota la reverberació del moment important que ha arribat, tant a nivell del planeta i de la seva pròpia configuració, canvi vibracional en marxa, com els mateixos canvis i transformacions que ja afecten directament a la humanitat diversificada d'aquest món segons la pròpia consciència i vibració de cadascú.

                                                                                 

Es aquesta una etapa, com he dit en altres escrits, llargament anunciada i esperada; ara i aquí,  es donen prou elements perquè s'estiguin congriant diferents corrents d'humanitats en progrés i creativitat.  Si d'una banda la Terra, està deixant les seves antigues vibracions de 3ª i 4ª dimensió per vibrar ja en la 5ª, menys densa, nítida i en consonància amb la naturalesa essencial de les ànimes i de la Font,  això no és cap banalitat, és un creixement, una superació de la densitat material, on un gran contingent humà ha romàs fins ara mateix, tanmateix el "salt quàntic" que està cristal·litzant davant de tots i del que hom pot formar part si es vibra en consciència.

                                                                                      

  

Això que en diuen la "pandèmia" ha sigut -està sent-, el revulsiu perquè (inclús a despit de l'elit que hi ha al darrere) els quins estan "distrets" davant tot el que s'està bellugant, parin atenció, escoltin les seves pròpies ressonàncies internes i espirituals, i finalment, si s'escau, "prenguin posició".  De la "teoria" hom passa a la "pràctica", i el resultat pot ser tant eixordador com esperançador, i sempre per créixer.  No hi ha dubte, que l' "elit poderosa" ha mogut una gran fitxa, òbviament, no per res més sinó els seus interessos incomfessables, però també és cert que quan hom pot incidir -per be o per mal-, i en un abast tant gegantí com ho és el "global o planetari",  s'alliberen (sortosament!) forces d'equilibri capaces de generar, despertar, moltes consciències humanes, masses crítiques conscients, capaces de frenar tant d'excés i desmesura, tanta corrupció, impunitat i atropellament.

                                                                                   

 

Però és innegable també que ho sabiem, que aquests temps cíclics serien així, i també que és a partir d'ara en endavant que cadascú ha de prendre la seva pròpia decisió:  despertar la consciència,  apariar la pròpia vibració, fer-se o no, candidat a una nova dimensió, o a romandre en la  "suada 3D hologràfica" que ara, anirà acabant, o assistir a ulteriors versions d'una nova "3D" sense amnèsies forçades, sense enganys, on l'experimentació de les ànimes, es pugui desenvolupar en plena llibertat i consciència de si mateixes, sempre connectades amb la Font...

Sense la por, l'angoixa, sense un ego de la personalitat, un "personatge" que s'immirceixi i destorbi el camí que qualsevol ànima ha volgut seguir en un mon tridimensional...   En fi!

Ara és quan cal decidir, els anys en els que ja hem entrat, marquen el moment, òbviament, pels que ho entenguin així. Cadascú segons la seva consciència i vibració sabrà com actuar lliurement.  Som posats a "prova": qui vulgui seguir "jugant" que ho faci... I qui no que cerqui altres experiències en noves línies de temps...

                                                                                     

                                                                             

             Una nau més gran que el planeta Júpiter intervé en el Sol. (foto pública de la NASA)

                                                                                 

                                                                                       

MÉS ENLLÀ DE LA MATRIX HOLOGRÀFICA HI HA LA VIDA

Es tant senzill com avorrit embolicar-se en la "dualitat"!  Sobretot quan el món en que em moc, "és el món dual".  Es a dir, el món dels oposats, de les divisions, de les diferències, confrontacions i competències, dels pols eternament enfrontats.  És el món on vivim i és un món encaixonat.  Una forma de viure que, sovint ha volgut esborrar de la memòria humana, altres possibilitats (que la consciència no ignora), a través dels costums, l'arrelament o la tradició.

Quan hom no es planteja ni la possibilitat que les coses puguin ser d'una altre manera. òbviament, tampoc es planteja que la "dualitat" pugui ser, -sigui-, un món limitant o limitador.  És el que hi ha (parodiant la frase popular), és el que sempre s'ha fet i conegut, etc., si més no, és un món de "conformismes" i de "conformitats".

Seria interessant sortir d'aquest món de les "dues possibilitats" i provar d'escatir el que volia dir en Nietzsche quan va titular la seva famosa obra "Més Enllà del Be i del Mal".

                                                                                                                                                

Perquè, hi ha alguna cosa més enllà del Be i del Mal?  Hi ha algú que visqui en aquesta premissa i la practiqui harmoniosament?   És a dir,  sense la dicotomia condicionant de "Be-Mal", "Blanc-Negre", "guanyar-perdre", etc.?    Viure més enllà de la "cotilla dual", és viure un concepte de "llibertat" més perfecte i original, de respecte mutu i sempre amplificat entre les persones.  És també una manera de créixer anímicament i espiritual,  per quan es fa un reconeixement més profund i conscient de la condició d'ànima encarnada que tinc ara i aquí, com tants humans coetanis en anàloga situació.  És també una forma d'exercir aquesta majoria d'edat que, a l'ésser humà en general  "li costa" d'assolir per arribar a les noves freqüències expansives, que la pròpia ànima demanda per créixer. 

Quan medito, puc estar fora del "món dual", com també fora de la "matrix hologràfica" d'aquest món: decorativa, il·lusòria, enganyosa, dramàtica i culpabilitzadora.   Traspassades les cortines d'imatges del "joc", ja no hi ha més filtres: L'Univers net i real, es presenta com és...    

La meditació és doncs, una eina valuosíssima que, convenientment practicada, pot portar a l'estudiant curós, més enllà d'aquest món material, a observar...

                           

                                                                                        

Des de la "meditació" puc observar el "món dual" des d'una nova perspectiva: des de fora de l'escenari, i des d'aquí, també puc experimentar el temps universal, sense la divisió en tres fases amb que el coneixem aquí, és a dir, en una sola, permanent i eterna seqüència...

Dins la "matriu hologràfica", tot és virtual, malgrat la vivesa dels colors, les formes, els sons, malgrat l'aparent nitidesa de "realitat" que hi ha per tot el que anima les limitades possibilitats dels cinc sentits del cos humà que si no vibra des de la consciència de l'ànima, no surt mai d'aquesta il·lusió irreal, i pot arribar a creure que així ha de ser,  però sent que l'amor incondicional i la llibertat son infinits, transmeten als humans un missatge inconfusible per no defallir mai.   No és la "creença" sinó la "sapiència" la que sempre permet avançar en tots sentits i nivells, per tal de superar tota il·lusió, engany i ignorància.

També ara, en temps d'una "pandèmia" i de canvis profunds pel Planeta i la humanitat, l'ésser humà, ho mira tot des d'una consciència més "desperta",  no pas des de l'angle dels que es mouen i promouen beneficis a costa del sufriment humà i de la ignorància.

                                                                                     

APUNTS SOBRE CONFINAMENTS I QUARENTENES...

                              

                                                           roses del "confinament"...

Des de l'espiritualitat, sempre he après a encarar de forma "positiva" els moments difícils de la vida, no deixant-me portar per l'angoixa, el temor, el dubte, procurant extreure'n "lliçons de vida", imaginant que se'm està "posant a prova", per aprendre i per saber-me'n sortir de les complicacions, i tenir sempre en l'enteniment que, "com més se'ns estreny, més se'ns ensenya", més coneixement es posa a la meva disposició.

Aquesta és una manera de veure i viure, doncs, amb més optimisme, posem per cas, tot el que estem vivint des del més de març d'aquest any del 2020 que, com ja vaig dir en dos escrits anteriors a aquest, és un pròleg de molts canvis i transformacions  a nivell global i planetari, i també, sobretot, humà, de represa i despertar de consciència, conduent a assolir  aquesta "majoria d'edat" després de tants i tants segles d'esclavatges, sotmetiments, confusions i batibulls, el "nou progrés de consciència, portaria l'ésser humà al veritable discerniment, a una plenitud de consciència, per arribar a exercir el "dret fonamental i universal a decidir" des d'aspectes individuals i col·lectius, a com formar part activa de "humanitats espirituals, ètiques, prominents i avançades de l'Omnivers...

                                    niu: instantània amablement cedida per Adrià Téllez                                           

Enguany hem estat confinats (per dir-ho així) als domicilis, amb actitud obedient i per "evitar contagis", i per tant, combatre la "pandèmia", sigui com sigui, d'això n'hi ha prou enteniment.

Els confinaments amb engany o sense, sempre han estat presents en aquesta soferta humanitat i planeta.  El "confinament o quarentena més fort, i que més ha durat,  probablement sigui el que també ara, està a punt d'acabar, i no em refereixo al de la "pandèmia", sinó al que pateix o ha patit fins ara mateix la Terra i que ha mantingut el món en la confusió i en la ignorància, un bon gruix de milers d'anys.  Aquest confinament planetari (del que el gros de la humanitat n'ignora la causa) ara, també es pot esvair i hom pot recobrar l'esperança, d'un dia poder saber -amb ple dret- l'autèntica història del Sistema Solar  i la Via Làctia, la Galàxia,  i el perquè s'ha mantingut el món tant de temps així .  Bones raons n'hi deu haver, ei dic jo..!

Sovint, en tot plegat, hi ha més "reacció" que "reflexió" en totes les coses que passen i, abans d'albirar els  "efectes o conseqüències bones i dolentes, o de qualsevol altre índole" que tindran per les persones, per tots nosaltres o per un mateix, invariablement, cerquem els culpables -que hi son- (tot i que una minsa part de culpa la portem tots a la butxaca).  El cert, però, és que això tampoc "es reconeix gaire" i, no saber-ho, no ajuda a portar millor les coses després de les circumstàncies especials que s'han girat aquests tres mesos inoblidables.

Quan en una meditació hom se submergeix en l'ànima, i s'esvaeix per moments el món extern o "camp de l'acció", succeeix que tots som la mateixa energia de la font universal en diverses gradacions de consciència, bandes de freqüència que informen des de molt endins, com una intuició viva que  ressona, no desconeguda, ancestral, cel·lular, que res te a veure amb els cinc sentits del cos físic de carboni: així de meravellosa és aquesta sintonia interna que tothom pot practicar...

Des de la consciència de l'ànima, hi ha la consciència de cada ésser en si mateix.  Només així se del cert quina "entitat lluminosa" és l'ésser humà, sobretot en origen, quan encara no està imbuida del món il·lusori-material, del qual però, si ho vol, en podrà reeixir.  

Quan la consciència  es regenera, moltes facultats adormides tornen, i també la memòria va sorgint de les boires en que ha estat relegada.  Es viuen temps crus i alhora de "despertar de la consciència", tenir això sempre present, és un al·licient d'esperança que m'ajuda a travessar molts d'aquests dies que han estat "diferents", a mirar els ulls de les persones, a donar confiança, serenor i pau.

                                                                                           

  

UN TEMPS REALMENT ÚNIC

El món està canviant enmig de profundes transformacions, i no és cap tòpic, és una certesa que tots estem vivint.  La covid19 "tot ho ha trastocat", diem tot conversant, perquè sigui de la forma que sigui, les diverses "zones de confort" de cadascú, han esdevingut, sinó totes, moltes, una altre cosa ben diferent.  Passar la major part de les hores del dia en familia, sovint pot ajudar a suspendre hàbits, a modificar costums i/o deixar vicis, per be que, depenent de les persones, igualment pot obrir un ventall de noves perspectives, reflexions, activitats i tasques que mai "hi ha prou temps per fer".   La majoria immensa de la societat no havia viscut mai una cosa igual, i tot depèn de l'equilibri i la consciència de cadascú,  per fer aquesta "travessia" d'una manera profitosa i madura,  o des de la desesperança i la por, que ajuden poc.

Des de la perspectiva més positiva, es tracta de veure el confinament, no com una "presó" sinó com un espai nou que em permetrà obrir-me a noves actituds i activitats, tant per mi mateix com pels altres: estar més estona amb els fills, amb la companya o company, llegir un bon llibre o escoltar musica sense presses...   També és un bon moment per la calma que infon la meditació -una eina tant especial-, per retrobar la pau interior (i generar la del propi exterior), per explorar la pròpia dinàmica de la vida que estic vivint, per arribar a la consciència de l'ésser espiritual que sóc,,,

Aquest,  és un "parar" amb el que no comptavem, un "parar no normal" de les moltes velocitats que  hom pot portar a la vida, amb tanta diversitat de pensaments, paraules, accions..., ara amb aquesta "aturada forçosa, solidària amb tots i cap a un mateix",  arriba un temps realment únic, per calibrar, respirar a fons, i situar-nos en aquest present, sens dubte,  paradigmàtic.   Com més consciència pugui posar en aquest "ara i aquí" millor sabré rebre l' "avenir".

La pandèmia deixa un rastre de mort sobre el que és bo també reflexionar;  com amb tot, depèn de cadascú, de les pròpies creences o posicions, espirituals o no, perquè aquest és un aspecte definitiu a l'hora d'acceptar el fet de "deixar el cos" o morir,  aquest tràngol pel que tots passarem més tard o més d'hora, això fa que per alguns la mort es faci més dramàtica que pels altres. Encara que tot sigui tant sols un trànsit natural, rere el qual tots continuem sota altres paràmetres de vida...

El covid19 s'ha acarnissat més amb la gent gran (octogenaris i nonagenaris, bàsicament) gairebé tots amb patologies prèvies.  És una "curiositat del virus". Els joves el passen, els més grans no: hi ha alguna intenció amb això?  Quí sap..?

                                                                                   

Des de l'esperança i el més positiu diguem que, tal i com estem ara (confinats), "la depredació vers la natura, el medi ambient i els animals", per part dels humans,  també s'ha aturat, i que la Terra tendeix a regenerar-se, i els animals traspassen les fonteres dels humans i s'acosten més, cal suposar que ho fan amb estranyesa.  La capa d'ozó també s'està refent.   Potser aquesta "bondat" que els éssers humans fem aquestes rares setmanes, és també un respir per alleujar el nostre Planeta, sofert i meravellós, en el tràngul de totes les seves transformacions consciencials i quàntiques, energètiques i freqüencials, que li arriben dels cosmos i del Sol, de vegades amb virulència.  Fa poc van entrar en erupció nogensmenys que quinze volcans alhora, a resultes d'una tempesta geo-magnètica solar.

Estem en un planeta eminentment viu que transforma (com els humans), la seva consciència planetària, alhora que actualment hi ha nombrosíssimes parts d'aquesta humanitat, que ja s'han decidit per  nous rangs de freqüència i de consciència desperta.  Per tant, res és aliè a res, tot passa per una significació tant esperada com nova, que no pot deixar indiferent a ningú, i que ara ha entrat en una nova fase;  s'està vivint cada vegada amb més intensitat aquest canvi regenerador, que deixa enrere amb fermesa i per sempre els antics patrons limitadors, que han frenat constantment per milers d'anys, el creixement espiritual  i humà de tantes lluminoses ànimes.

                                                                                         

Un temps únic per tenir realment els ulls ben oberts, per embeure fins al cor de l'ànima el present tant intents amb el que se'ns repte a viure, per aprendre, d'una vegada per totes, a mirar-lo cara a cara, amb la joia i l'agraïment de comprendre'l i aprehendre'l amb nova i clara consciència. No és cap miratge il·lusori i sí la vida lliure en la  seva més prístina i espiritual essència.

TEMPS CANVIANTS LLARGAMENT ANUNCIATS ARRIBEN

      

                               

Sembla que no pugui ser un trastorn social de la magnitud que s'està vivint, -perquè ara s'està vivint-, si, si, em pessigo, no és cap somni, és la realitat que "toca" viure, i és el pròleg d'un temps canviant que cadascú (encara que no ho sembli) podrà determinar.  Aquesta és una qüestió molt fàcil d'entendre i un bon tros més difícil de practicar, sobretot, si no estic en la freqüència precisa.  I no serà que no se'n hagi parlat d'aquests temps canviants!  Hom diria que des de la dècada dels seixantes (del segle passat), ja corrien remors d'una "gran transformació planetària", grups religiosos i espirituals ho anunciaven, uns més "catastròfics" que altres, n'hi havia que parlaven de la "fi del món", i quan va arribar el "famós i terrible" any 2000, ja es parlava d'un canvi planetari o ascensió de la consciència, i es feia referència a la "consciència planetària però també a la humana", i també es parlava de les "mal enteses" Profecies del Calendari Maia, i fins i tot hi havia remors d' invasions extraterrestres; després vingué l' "increïble atemptat" a les Torres Bessones (al·lucinavem!), i arribant al "carismàtic" any 2012, hom seguia parlant, i més que mai, de l' esperada Transformació de la Terra, i ja en sobresortia el salt quàntic dimensional.   Se que em deixo moltes coses al tinter en aquest "brevíssim" resum: ho entendreu però, si us dic que és "suficient" pel que vull venir a dir.  

Com que va passar l'any 2012 i successius fins arribar al 2020, molts van pensar que tot el que s'havia dit era poc més que "fullaraca", i que les "profecies" i altres anuncis eren, senzillament "mentida" o maneres de "distreure" i passar el temps, El cert és que "tothom" esperava grans canvis però fallava la "precisió", el "quan seria".  Fins que el 2020/3, s'ha obert la caixa dels trons...

                                                                         

Els que van menystenir els "càlculs" dels que esperàven canvis, potser avui fan una altre cara davant la "pandèmia", el "confinament massiu domiciliari" per tal de prevenir-la,  i la por i l'angoixa que genera, tota la paralització de l'economia i de la societat en un temps "record".  Mai una "vaga general" havia aconseguit cosa semblant a això. No vull pas, però, ser un portaveu més, de la "por" (ja n'hi han prous) que vull combatre.

De fet, tot depèn de com cada persona s'enfoca i viu aquesta situació, per mantenir un equilibri, una serenor, una vibració elevada, davant la "baixada de freqüència" que gairebé la majoria de medis de comunicació generen de cara a la societat,  a través d'una informació "exhaustiva" i "completa" -que tenen molt d'interès en donar al detall-, de totes les afectacions i problemes que es deriven del "covid-19".

Cal tenir present que "la por fa baixar la freqüència de vibració humana", i en conseqüència "afebleix el sistema immunitari" tant el físic com l'intern: i a les mans de cadascú està, mantenir una actitud per damunt l'angoixa i la por.

Si la meva actitud és la "correcta" serà la de mantenir al màxim l'equilibri a tots nivells, així la pròpia vibració serà elevada, estaré en disposició de servir i ajudar tothom que ho necessiti, i el sistema immunitari estarà fort.

                                                                   

  

Cal acceptar totes les mesures higièniques i de prevenció que es recomanen. I també cal estar atents a tot aquest procés, però el mínim imprescindible pel que fa a la informació diària, és a dir, no cal  al 100%.    

Es preferible aprofitar bons moments d'aquest confinament -que hi son-  per meditar, per explorar l'interior propi, veure on i com estic per encarar amb plena consciència qualsevol cosa que s'acosti a la meva vida, ser útil als que m'envolten, tenir paraules i somriures per enfocar-ho tot, veure oportunitats i no obstacles, tenir una actitud serena, pacífica, conciliadora per tot i per tots. 

"Res tornarà a ser igual", per això hi ha aquesta "paralització excepcional" que mai s'havia vist acompanyant cap altre "pandemia vírica" fins i tot més fatal que aquesta.   Això és un indicatiu, -un pròleg- m'agrada dir,  de tots els canvis que entraran per aquesta porta oberta, els quals en la seva diversitat ressonaran en cadascú. Cadascú vibrarà en un canvi o en un altre, els canvis que cadascú hagi alenat, aquells son els que li ressonaran indefectiblement.

Aquest món tal com és conegut avui amb el seu "sistema mundial" seguirà amb els canvis que aquest li introduirà, a partir d'ara mateix. Tothom qui vulgui podrà seguir en aquest món de tres dimensions, forta dualitat, i pols sempre enfrontats.

Qui vibri en nova frequència, probablement serà candidat a altres experiències espirituals, diferents, netes i lliures, i potser en lloc diferent. Tothom. sense excepció, podrà determinar en quina vibració se situa.  Aquesta és la ressonància.