MEDITAR

 

Tots som capaços d'apreciar la "calma" i el "silenci" com a elements bàsics per una pausa equilibradora, en mig de l'acció, de les activitats del dia.   Moltes persones responen de bona gana a una invitació, simplement a "meditar".   En part, això succeeix perquè, generalment avui dia, tothom associa "meditació" amb:  relaxació, assossec, serenor, deixar l'estrès, sortir de les presses, les angoixes, els nervis, les moltes i variades pors, etc., etc.   

I no és que vagin del tot equivocats, però només tenen "raó" en part, puig que si la "meditació" fos només això, li restariem el gran potencial que te,  la seva profunditat intrínseca, de conduir al practicant, a la "consciència de l'ànima", d'establir el "gran llaç" o "Ioga" autèntic amb La FONT.

La "relaxació" en si mateixa no necessita de la "meditació", tot i essent-ne un pas previ.   Una música adient és suficient per a un a bona "relaxació", o per entrar en "calma", però solament això, "no és meditar".   Això son pòrtics d'entrada a la "meditació", que cal travessar, si tanmateix la determinació i la intenció que s'ha pres, "és la de meditar".

 

                                                                                  

 

 

Més enllà del benestar corporal que proporciona la "calma" i la "relaxació",  quan vull meditar,  he d'entrar "dins meu", en l'espai propi, i arribar completament fins al "domini" de l'Ànima que sóc. Perquè jo sóc l'Ànima que fa estada en aquest cos, i així me'n faig plenament conscient.

 

Se'n diu "introversió" a aquesta "mirada interior".  És com un íntim "navegador" pel particular "espai incorpori" del cos físic,  quan ja s'han deixat els sentits físics, relaxats, juntament amb el cos, i no molestaran en l'exploració interna que faig per apropar-me fins l'assentament de l'Ànima que sóc.

 

                                                                                    

 

Des d'aquest "vol eteri", sento els pensaments, que brollen de la Ment...   Visito les emocions i els sentiments, que albiro movent-se com fines energies, entre el plexe solar,  i el cor, que és com un temple silenciós, on també m'hi puc arrecerar, fins arribar on l'Ànima te el seu romandre, a prop de la glàndula "pineal" i il·luminant el front, com un "tercer ull",  al llarg de la present etapa existencial.

 

Quan em poso a meditar, és bo ser pràctic en els primers passos: la calma, la relaxació, la respiració, la concentració.  Envio amor a totes les cèl.lules i òrgans del cos físic,  energitzant-lo,  veient-lo ple de salut i fortalesa, i assegurant que el "vehicle físic" queda en un "estat plausible".

 

Mentre passo a la introversió, fluint vers l'Ànima, sentint finalment que sóc ella, i que el meu "jo" ja s'hi ha fos per ser "consciència viva", i retrobar, per instants, el llegat viu i etern, que uneix i retorna, com en una marea incansable i permanent, a l'Oceà de la Vida, la Llar de l'Origen...

 



"

DE DINS CAP A FORA...

Tenir el cos físic en una vibració correcta, i l'energia en perfecta harmonia, confereix pau interna i externa: vol dir que l'ànima està en plenitud.  També comporta que els pensaments, les paraules i les accions, hi estiguin alineats, i per tant, que tot el que es generi sigui de la mateixa categoria.

Aquest estat, omple de bona vibració tot l'entorn per on s'interactua, i l'atmosfera harmònica que es genera, elimina arestes i poleix encaixos en qualsevol escenari.  Sempre és així quan per tot vaig de dins cap a fora, és a dir, quan parteixo de la consciència per dirimir qualsevol circumstància.

Detectar si "estic en aquest estat" és molt senzill, si no hi estic, puc observar "que m'impedeix d'estar-hi", tampoc és un problema "difícil", sempre i quan em sinceri amb mi mateix, ho reconegui i ho accepti amb honestedat.  I, evidentment, ho esmeni i faci  per recuperar-lo, i procurar d'estabilitzar-m'hi.  Si ja conec aquest "estat de consciència de l'ànima", no em mancara estimul per assolir-lo, no perdre'l i estabilitzar-m'hi més i mes.   És un "treball individual" que ningú pot fer per mi, és el "repte" que enfronto per créixer i fluir amb enteniment.

 

                                                                             

 

Aqui ja no es tracta de "pregar i esperar", això seria "mera devoció" ,  sinó d' "elaborar espiritualitat", la pròpia espiritualitat intrínseca de que està dotada l'ànima, i sentint-me plenament l'ànima que sóc, reconeixent-m'hi plenament, empoderant-me conscientment, meditant, dialogant i tenint ioga amb la Suprema Font.

No puc tenir ioga amb la Font, si no sóc conscient de l'ànima.  Si no sóc conscient de l'ànima que sóc, segueixo en les boires de la ignorància, segueixo en el pedregar de la inconsciència, en les vulnerabilitats de maia, en el laberint de tants miratges enganyosos, creences dins el temps il·lusori...

Qui m'inspira sinó l'Ànima Suprema, d'on vinc?   Què remou els meus endins, com un estímul que en mi batega?   Què m'alça incansable, a no defallir, una i altre vegada, en el meu camí,  amb paciència infinita?   Ressona molt a dins meu...

 

                                                                                

 

De dins cap a fora, brollen les respostes lluminoses del Silenci Savi, de la ment tranquil·la, de la consciència lúcida de l'ara i aquí,   però també d'un origen antic que una gegantina intuició projecta damunt meu.

De dins cap a fora, és consciència plena, cap a totes les circumstàncies que el món enviï, amunt i avall, les interrelacions més diverses, la cooperació, la tolerància, per sobre de tot, la paciència, la serenor més inesgotable quan m'encallo com un ruc tossut..., i ràpidament hi torno a veure clar.

De dins cap a fora, sempre és la consciència, sempre és "adonar-me de...", sempre és visualització des de l'angle, o angles, de més perfecció, per seguir re-descobrint, que jo, l'ànima, sóc la que ho visc tot,  la que ho aprenc, la que ho experimento, la que creixo, la que "recordo constantment al Pare" des de la "consciència de l'ànima",  si se esvair tots els destorbs,  i apartar tot allò que pretén  distreure'm...

I sobretot: De dins cap a fora...

 

                                                                                 

                                                                              

 

 

BON NADAL

                                   
                                     TU ETS UNA ÀNIMA, COM JO,

                           NO RECORDES EL PASSAT,

                         PERÒ JA HAVIES ESTAT AQUÍ,

                                PUNT  DE  LLUM,

                            GUSPIRA D'ETERNITAT....


                        QUÈ DONES  I  QUÈ  RECULLS,

                           OH  ÀNIMA  DESPRESA?

                           AMOR, PAU, FELICITAT,

                          VERITAT,  PODER,  I EL BE

                            DE TOTES LES VIRTUTS!

         

EMPLENAR ELS BUITS



Moltes vegades les conductes humanes "no es poden entendre" si hom no fa l'exercici de posar-se en el lloc de l'altre.         La llàstima és que, a part de no fer-se això,            la major part de les vegades, s'opta,  generalment, per emetre "judicis" de valors o d'intencions, que no acostumen a ajustar-se a la realitat, car es fan des de la perspectiva "equívoca" d'un mateix,   que no és,   tanmateix, la motivació efectiva de l'altre, el que indefectiblement aboca a l'error.  Per respecte a l'altre, no s'hauria de jutjar, doncs això comporta el risc de generar una "opinió massa lleugera" ben allunyada de la "realitat" interpretada per aquesta persona. 

Pot ser que, amb una actitud o conducta determinada, jo estigui "intentant" d'emplenar "un buit emocional, o d'altre índole" i és el que em condiciona a ser com sóc.   I això ho ignora qui hem fa un "judici precipitat" (si no és que em coneix molt i molt be per fer-lo "amb propietat"), doncs "no és posa en la meva pell" i, a més, pensa que te raó.

 

                                                                                  



 

D'altre banda, els "buits" d'aquest tipus, psicològics, etc., no deixen de ser un esclavatge al qual estaré sotmès, fins que no els "empleni" d' acceptació,  gratitut, humilitat, perdó, o altres virtuts, i els abandoni i m'abandonin, "sense recances ni angoixes", i no em condicionin més el present, el dia a dia esperançat que em desitjo.

Altrament, el "buit" esdevé una presó en la que "sóc presoner i carceller alhora",   és a dir que, tal com m'empresono, em puc alliberar perquè jo mateix tinc la clau...  "Clau" però, que no puc fer servir si no en sóc conscient.

 

                                                                             

 

uUuUna Vía d'equilibri i sortida és la Meditació Raja-Ioga.  A través de la concentració i la introspecció, és com, amb paciència i pràctica, puc arribar, des del món de la matèria fins a l' ànima que sóc, deixant per una estona el meu cos físic o "avatar" en situació tranquil·la i relaxada -no adormida-, que no "molesti" a l'hora de "fer-me sensible" com punt de llum, amb la ment, l'intel·lecte i els "sanskars" o "motxilla"  on guardo tantes coses que em son sobreres: els buits, potser traumes emocionals (que no he de guardar), qüestions que em condicionen el present, provinents inclús de passats ancestrals...

Des de l'ànima, el Foc d'aquest Ioga amb l'Ànima Suprema, pot cremar tots aquest buits i reduir-los a cendra,  i recuperar, a poc a poc, la senda legítima de la Pau i Felicitat innata...*

 

                                                                                 

CONSCIÈNCIA DIÀRIA

    



                                                      L'ENFOCAMENT  JOIÓS DE LA VIDA 

 

Els éssers humans tendeixen a tornar els seus actes en rutinaris i maquinals, cosa que els desllueix, els buida d'un contingut real i els converteix en inefectius, perquè no porten, diguem-ne, el "vist i plau" de la consciència.  Els actes que esdevenen rutinaris, acaben sent actes inconscients, encara que els fem cada dia, durant anys, això no els millora sinó que els deteriora, els empobreix, els desvirtua, si és que tenien virtut al principi.   Sol ser això al qual no li donem importància, fins realment, quan acaba tenint-la de forma alarmant, quan es constata que aquella rutina i res, és el mateix.

Tanta importància com això te, fer les coses de manera conscient.  Quan tot es fa des d'una consciència plena, és a dir, conscientment, fins la cosa més diàriament repetitiva, perd aquesta condició i esdevé com si cada dia fos el primer dia que, objectivament l'és.

                                     

                             

                                   LA  TARDOR  A  MÉS  DE COLORS  TAMBÉ  ÉS  MADURESA

 

I tot depèn de l'estat de consciència amb el que cada dia em llevo i amb el que enfoco la vida, car això ho condiciona tot.  No es tracta només d'entendre com i de quina manera he de ser.  Això no ho és tot.

Es tracta d'embeure, tot jo, aquesta consciència de l'ara i aquí, de l'ànima que sóc, i així, anar comprenent, de forma íntegra, l'essència d'aquesta consciència, amb la que hauria de viure-ho tot. 

Com a ànima, sóc una entitat espiritual pacífica i virtuosa, que he viscut molt més del que recordo, sobretot, des del cos físic o vehicle, per poder interactuar en un món de matèria densa, com ho és la Terra.   No m'és imprescindible, ara i aquí, la memòria exhaustiva de vides passades, per be que se que les he viscudes.

Ara, m'importa més ser conscient de l'ànima que sóc, en aquest present apassionant de ser viscut, i enfocar la vida des d'aquesta perspectiva, malgrat les pulsions excessives d'un cos físic que necessita ser controlat i utilitzat amb correcció per mi mateix: l'ànima...

 

                                                                                  

CONSCIENT DE MOMENT EN MOMENT...

 

Quan perdo aquesta perspectiva, no actuo com l'ànima que sóc sinó com un cos físic biològic, ignorant, limitat, i molt lluny de la missió real que, junt amb el cos, i com a ànima he de realitzar en aquesta etapa existencial.  

Aquesta és la importància de ser conscient o no.   Conscient de moment en moment, d'instant en instant, cada dia, i tots els dies de la meva vida.

Si actuo amb inconsciència, no cal que em lamenti de res: la incongruència i el fracàs seran el resultat.   L'únic resultat a que em veuré abocat.

Mai no es pot "abaixar la guàrdia":  si la meva vida és per complet una rutina maquinal, nogensmenys,  voldrà dir que estic "adormit de consciència", que vaig molt inconscient per la vida...  I això és com una ratlla roja que no hauria de travessar...

 

                                                                                         

                                         La Consciència amb la que em llevo cada dia...

 

 

 



UNICITAT ÉS CONSCIÈNCIA PLENA

                             

Hom pot fer esment de la "unicitat" referint-se a la figura de Déu, en la seva qualitat d'Únic.  Però aqui, d'una manera senzilla i directe, m'hi vull referir també, com a "qualitat de l'Únic" però, estesa a cada ànima encarnada en aquest món físic tridimensional, on aquesta "qualitat" sovint queda amagada, inexistent, ignorada, tanmateix com si no existís, essent que forma part essencial i integradora de l'ésser intern i subtil que cadascú és.

Si un ésser humà és "adormit de consciència" ni ho pensa això.  Ara però, és possible que les circumstàncies que envolten el seu destí, el condueixin vers escenaris propicis que li descobreixin "qui és en realitat", més endins del cos físic, l'estrella d'energia lluminosa que és l'ànima, assentada en el seu seient, a l'alçada del front (el tercer ull) i molt a prop de la glàndula pineal, situada en la base del físic cervell.

 

                                                                                       



                                                                  la glàndula Pineal

 

Si el seu destí el fa arribar a aquest "coneixement", aprendrà de mica en mica, que per tornar a sentir-se l'ànima que s'és, com abans d'entrar a un nou "avatar" o cos físic, haurà de meditar intensament i refer la consciència de l'ànima, des d'on podrà saber i sentir, "què és la divina unicitat" de la que també "forma part".

Des de la "consciència corporal" aquesta experiència és impossible perquè la "unicitat" tant la que íntegrament te "La Font" com la porció que en te cada ànima, vibren en rangs freqüencials molt subtils de consciència, que la densitat de la matèria física no pot captar ni incorporar.

La "Unicitat de la FONT" no és comparable a la petita "unicitat" de cada ànima encarnada que, a través del "raja ioga" s'obrirà camí fins al Pare.  Però si la desenvolupa, esdevindrà una nova unicitat emergent, social, capaç d'empetitir la "disparitat de criteris" car és la consciència plena, digna de cada individu evolucionat, la que "fa el Miracle", la que genera una "lògica suprema" indiscutible i inapel·lable, és el "tresor de la unicitat de l'ànima" inspirat amorosament per La Font la que crea o genera un "quòrum elevat i il·luminat".

 

                                                                                       

 

Des de la "consciència corpòria" i la inexistència de la "consciència de l'ànima" això no es pot aconseguir, i una societat "no pot avançar en valors veritables" capaços de transformar tota una perspectiva de vida.

Per això, una "societat no avançada" i confosa, es nodreix de les guerres i el sofriment humans, els vicis i la corrupció, l'acumulació material d'uns i la fam i la malaltia de tots uns altres, per be que les ànimes que s'hi involucren, "hàgin de viure aquestes experiències pel seu propi aprenentatge i creixement".

"Unicitat" és l'Elevada Qualitat de l'Únic.  També és una llavor que cada ànima alberga en el seu interior i, lliurement, cada ànima la te de desenvolupar.  Aquest final de Cicle ens en "parla" de tot això.  En el Silenci...*

 

                                                                                     

                                                                         el   barquer

             



 

UNA MARATÓ PER LA CONSCIÈNCIA --el dissabte 29/09 tingué lloc la cloenda de les 42 setmanes de la Marató de Silenci Compartit-

 

Amb el fred de l'hivern i l'enfosquida tarda, ens vàrem acostar a la manresana "plaça porxada", a aquell tímid cercle de persones, que desafiant les baixes temperatures iniciaven una original marató: la de Silenci Compartit, on tothom s'hi podia afegir, i practicar el Silenci, les passes lentes i conscients, meditar, o ser allà enviant la millor vibració al nostre món, a la nostre ciutat, als parlaments i fòrums decisoris, per humanitzar-los serenament, espiritualment, joiosament, mentre la viva "plaça porxada" era, -és-, un clos per la jovenalla que criden contents, que ja han acabat, quasi, veient-nos "com dels seus", sovint aliens a les trifulgues polítiques o socials, dels entorns i dels medis de comunicació.   Els seus crits, músiques i cants i els cops secs dels seus monopatins, molts dimecres ens han fet de curiós i agradable rerefons en les públiques meditacions.  Érem, tots plegats, la vida, matisada i diversa en aquells seixanta minuts concrets, que sempre tothom ens va respectar.

 

                                                                               



 

Apaivagar les tensions, pacificar l'ambient, transmetre el millor de l'interior de cadascú, incidir positivament en aquesta atmosfera de les interaccions humanes, harmonitzar les relacions.  Ajuntar-nos també per dur a terme aquest humà servei els quins considerem la "meditació" eina bàsica, també per fer-lo, ha sigut primordial pels diversos grups que han recolzat la iniciativa de la -marató de silenci-, així cadascú, des de la seva forma pràctica ha pogut canalitzar aquesta "neteja ambiental" aplicant els propis mètodes.
Cal dir que l'espai que vàrem voler omplir de "silenci" i bona "vibració", setmana rere setmana, de manera presencial, es va anar fiançant car ni un de sol dels quaranta-dos dimecres, el cercle va deixar de formar-se,  sempre amb uns o altres assistents, amb aquella mateixa força, convicció, sabent conscientment el que hom feia, pensant que "allò" s'estava realitzant alhora o en temps semblant en moltes altres ciutats, amb la mateixa força de voluntat, el mateix pacifisme alegre, i la mateixa solidaritat.
                                                                                



 

Els que hi hem assistit amb freqüència habitual, hem vist el canvi d'hivern a primavera, i d'estiu a tardor, estimant tots els matisos de llum i de color, i de temperatura, i contents de formar part d'aquesta iniciativa altruista i fraterna.   La "meditació" en grup és poderosa, perquè uneix la determinació, la fermesa i el "saber fer" de cada un, en una sola pacífica i poderosa energia que ho embolcalla tot...

Amb paciència i pau, és comn s'assoleixen moltes fites bàsiques.   Per exemple: descobrir que quan un grup ben nodrit d'éssers humans conscients, ajunten els seus bons pensaments i desitjos: realment mouen muntanyes, es guareix la salut i es neteja l'ambient de tota negativitat:   Es el treball de les "masses crítiques conscients".

Des de la "meditació" hi ha un gran treball a fer, i també hi ha molts éssers humans que començaran a meditar...

Gràcies Xavi, per no haver fallat mai en les 42 sessions, i gràcies a tots, perquè és com s'ha assolit la fita*