DUES FASES D'UN MATEIX CICLE

Una ànima encarnada en un cos físic, és un ésser humà ple de perfeccions, i sobretot, equipat per emprendre una etapa de vida en aquest món físic de tres dimensions.

L'ànima, com a pilot absolut, responsable d'aquest cos físic, utilitza les habilitats de pensar, comunicar, actuar i, a partir d'això, compartir, interelacionar-se amb tots els seus semblants, sempre a través d'aquest cos biològic, dissenyat expressament per aquesta missió.

El cos físic disposa d'un cervell o processador per tractar tots els pensaments creats per l'ànima, car l' 'anima o veritable "jo" és qui disposa de la Ment per crear-los, alhora que també disposa d'un intel·lecte, quina missió és Avaluar-los, Analitzar-los, aplicar-los els filtres de la Intuïció, la Voluntat, etc. 

S'aprofiten així objectivament, els pensaments útils i positius, i els "inútils o negatius", que la Ment hagi pogut crear, bo i explorats per les "facultats de l'intel·lecte", ja no arribaran al camp de la comunicació, i menys encara al de l' "acció".

                                                                                 

Mireu doncs, el grau de perfecció, no ja només de l'ànima sinó també del cos físic tot i havent-hi grans diferències entre l'un i l'altre.   

Diferències importants, com que, mentre l'ànima és immortal, el cos físic és caduc i perible.   El "cos físic material" està destinat a desaparèixer -per aquest motiu cada etapa existencial de l'ànima, requereix d'un nou cos físic amb tots els seus atributs-.  Mentre que l'ànima immortal,sempre roman immutable i això fa que "no es perdi la seva valuosa informació: tot el que ha embegut i après en les seves successives encarnacions.

Quan el cos físic es va deteriorant, degut a la pròpia vellesa o pas del temps, a malalties, etc., equival a saber que pot estar més o menys pròxim el final de la present etapa de vida.

Qui te el coneixement d'aquesta "realitat objectiva", i sap els processos en que es va sotmetent l'ànima, d'etapa en etapa, sap el que això significa, "no li ve de nou" i sap també, que l'ànima sempre s'allibera, i que "deixar un cos",  només pot ser "dolorós" en cas d'ignorància, puig que sempre significa "llibertat o alliberament" per l'ànima, entre etapes de vida o mentre espera l'oportunitat d'entrar a una nova "matriu" per iniciar un "nou recorregut".

Com més s'entén i comprèn la vida, més deixen d'existir els temor i dubtes a l'entorn del fet de "desencarnar", "deixar el cos" o al que comunament hom en diu "morir".   

Perquè finalment s'arriba a la comprensió, "que el fet de deixar el cos, és un fet tant natural com el de néixer".

Aixi "morir i néixer, neixer i morir: son dues fases d'un mateix cicle, al qual les ànimes estem abocades, en tant que vinguem a experimentar i a créixer en aquest món físic de 3 dimensions.

Aquesta senzilla síntesi de les "dues fases d'un mateix cicle" mostra que la por a la mort és merament cultural i atàvica, i que només s'hi pot fer front amb el coneixement de la seva realitat.

De fet, el que ha emplenat de "mite i confusió" tot el referent a aquest tema, és el fet que les ànimes, -a través del cos físic-, "oblidessin" el seu origen i destí confonent l'existència humana -la vida-, exclusivament amb el "cos físic perible i les seves circumstàncies caduques".

                                                                                       

NO ABANDONEM LA PAU, NO ABANDONEM EL SILENCI...

                            no abandonem la Pau, no abandonem el Silenci...

Amb aquestes paraules acaba cada sessió de la "Marató de Silenci Compartit", que es porta a terme cada dimecres, a la manresana Plaça Porxada, per contribuir en la millora de les vibracions ambientals a la Capital d'El Bages, perquè les interrelacions ciutadanes, siguin més fraternes i pacífiques i hi hagi un millor enteniment global.  El passat dia 30 de Juny, els habituals de la "Marató" la vam fer extensible en plena natura al llindar del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, en un dia assolellat i agradable, que va acompanyar tota la jornada al grup allí reunit.

La trobada fou de "Meditació i Silenci" tal com havia estat anunciat.   Es va fer una passejada contemplativa-meditativa per un bell entorn de pinedes, alzinars, rouredes i camps segats, sempre presidits per la Muntanya Sagrada, i aquesta energia característica, prana miraculós,  que s'expandeix en tota aquesta zona tant sensible i especial, al voltant del Massís, i abastant les diverses comarques del seu entorn.  Ningú pot restar "indiferent" a l'estímul espiritual i de silenci que glateix per tot i que, justament, convida a practicar la "Meditació i el Silenci" en ple Solstici d'Estiu.  El passeig, doncs, fou encalmat, tranquil, embevent tota la bellesa que lluïa el paisatge i procurant banyar-nos en el "Silenci Conscient", el de fora, però sobretot el de dins.

 

                                                                              

 

Tornant del passeig hi hagué un breu refrigeri a base de fruita fresca que tonificà plenament i situà al participants en el punt d'inici de l'anunciada "Meditació" a sota de la pineda i esguardant la Muntanya.     La quieta i silenciosa meditació s'inicià amb l' "estat de consciència" que havia propiciat l'anterior passeig: Esquena dreta, damunt coixí o cadira, resìració ritmada, concentració en l'horitzó del paisatge, neutralitat del món de la matèria, vaporositat de l'ànima, deixar-ho fluir tot en llur pròpia saviesa, el temps, l'espai, passat, present i futur com la mateixa amalgama que és la Vida.

Passar a l'atmosfera la vibració de la Pau i el Silenci, que de per si, ja vibra en aquell indret, era com un "afegir-nos-hi", com formar-ne part conscientment i joiosa.   De primer, només la brisa fugissera entre les arbredes, algun ocell eixint del niu, un esquirol passejant i gaudint de la "vibració del silenci" i la quietud sense so que genera la natura, que és un "pòrtic" pel "Silenci de la Ment", on només s'hi generen, en aquest estat, pocs però bons pensaments de calma i de pau.

Després ja fou la pròpia "introversió" de cadascú, que d'una manera particular i íntima, allargà la meditació de cada membre del grup, des del seu pròpi univers interior, oferint aquella imatge estàtica però vibrant, de serenor i quietud, de cada ànima en el seu propi i essencial silenci.

 

                                      

                                                                   pausa per dinar...

Més tard, cap a les 2h de la tarda, un alegre i animat dinar, tornar a reunir al grup sota la pineda, en un compartir d'aliments i diàleg amb to ben sostingut i gens sorollós.     En havent dinat, hi hagué un intercanvi de coneixença mútua, i qui va voler, va explicar la forma amb que van arribar al "món de la meditació", a l'espiritualitat, etc.  Tothom estava content i satisfet de com s'havia anat desenvolupant la jornada, amb persones que no venien de les mateixes filosofies, però molt capaces d'entendres i interrelacionar-se en projectes com el de la "Marató de Silenci", o trobades com la d'aquest dia 30 de Juny, quen tots volen "repetir".

Si hom practica la "meditació" com quelcom integrat al viure diari, no manquen estímuls per practicar i experimentar a fons, car el ioga que, amb paciència, es va generant, és el `"màxim guia" de la plenitud i l'estabilitat interior.    La "meditació" a l'aire lliure, i en els entorns de Montserrat, pot arribar a ser pel practicant/e de gran bellesa, força i plenitud internes.

 

                                                                                          

                                                      fent els honors a la gran Alzina

 

Basicament, les persones provenien de dos grups o associacions: el Grup ZEN i l'Associació Brahma Kumaris de Manresa.

En nom de tots els assistents no tenim sinó que felicitar-nos per una jornada tant completa, profunda i alhora agradable:

                                               MOLTES GRÀCIES A TOTES I A TOTS !!

 

                                                                                         

LA MEDITACIÓ: UNA EINA IL·LIMITADA

                             

Sovint hom "medita" cercant "una sensació de benestar", i això pot esdevenir un "miratge" i, fins i tot, una "finalitat errònia" car la sensació de benestar corporal que confereix la "relaxació del cos físic", tot i ser lògica i ben normal, tant sols "és un pas" dins el procés de meditar, que no he de considerar com una única "finalitat" i amb el que no m'he d'identificar excessivament, doncs corro el risc de "quedar-m'hi atrapat" (en aquest estat gratificant) i, no assolir el meu propòsit de "meditar", perquè "ja he quedat molt satisfet".   Però aquesta "satisfacció" (fruit del relaxament del cos físic), que pot esdevenir tanmateix una il·lusió insubstancial i enganyosa, la he de superar i anar més enllà, si objectivament, vull traspassar la capa de la meva pròpia materialitat, i interioritzar-me i fer-me conscient d'allò que realment sóc: l'ànima. l'essència, l'ésser subtíl i pacífic que arriba a l'experiència física adoptant un  cos físic.  Cos físic que replego a un costat sempre que em vull retrotraure en mi mateixa, en l'ànima que sóc, en la consciència de ser-ho i així, enfocar-me en la Font Suprema: motiu vital de la meditació.

 

                                        

 

Tot passa per la "determinació" que jo posi en l'acte de meditar, per l'important que per mi sigui, pel que em proposi experimentar o assolir a través d'aquesta "eina transcendental i il·limitada" que és la "meditació raja ioga":  De fet, em donarà just el que en vulgui extreure, ni més ni menys.  Però cal no oblidar que el seu potencial és infinit i que, a través seu, em  puc acostar a la "cota màxima".

De mica en mica, amb molta de paciència i auto-estima, puc anar practicant diàriament; és bo a la matinada, quan l'atmosfera està més neta de tot tipus de vibracions, quan encara externament hi ha silenci o gens de soroll, una hora o dues, abans de que surti el Sol, és en aquest ambient pur, net i favorable, que em puc interioritzar per tal de "resturar" la meva pròpia consciència de l'ànima que sóc, i fiançar-la, és a dir, que arribi a ser senzilla d'assolir com "estat de consciència" que no vull oblidar mai més i que vull anar mantenint en forma d'estabilitat permanent.

 

                                                                             



 

L'avantatge d'arribar-se a estabilitzar en aquest "estat" és que la "connexió amb la Font", amb l'Oceà de Tota Energia, amb l'Ànima Suprema, "és garantida en tot moment", nodreix les ànimes, les fa sàvies, i "el coneixement" es pot expandir com una veritable Onada d'Amor.

Però també hom pot meditar en altres moments del dia com al caient de la tarda o al capvespre.  És bo també d'hora de matinada, per començar el dia amb "energia i bons pensaments" i és bo al vespre que, amb la meditació hom pot realitzar la retrospectiva del dia, per analitzar, "com han anat les coses avui per la meva consciència?" i preguntar-me "quantes vegades he perdut la consciència de l'ànima que sóc?" .

També és bo fer petites aturades de pocs minuts (si és possible) a la feina, a casa, o passejant, etc., per donar-me "tocs" a mi mateix, per estar "conscient", per estar "present en el present", perquè la realitat externa, amb tots els seus factors, obligacions, responsabilitats, feines, distraccions, etc., és molt absorbent, i fàcilment, hem pot robar el meu estat meditatiu o de consciència.

 

                                                                                   

 

 

 

 



MEDITANT EN EL SILENCI



Si dintre meu hi viu el "Silenci" l'enfoc de totes les coses canvia, és com si tot el que m'envolta "brillés més", és com si els colors fóssin més vius, és com si l'aire que respiro fos més pur, és com que m'acosto, d'una manera única, al mateix vibrar de l'ànima que sóc, des de la respiració fins al mateix "Silenci".   Si el "Silenci" viu en mi, vol dir, "silenci interior", "silenci de l'ànima", sense preocupacions ni angoixes.  El silenci exterior pot resultar anodí, si el "Silenci Interior" emplena espais de l'ànima on s'hi crea una "simfonia benvolent", que m'ajuda a persistir en el "ioga profund amb la Font", que se i anhelo: aquest és el miracle de recuperar la "consciència de l'ànima", i com a tal, reprendre un diàleg en altre temps interromput, i que ara puc recuperar com antany...

Quan deixo que pensaments sorollosos emergeixin de la ment, el seu estrèpit romp el "Silenci", i jo, l'ànima, quedo sumida en un "caos", dens, físic, que s'endu la calma de l'equilibri i l'estabilitat, aquell benestar de que m'agrada impregnar el meu vehicle corporal.   Però si això esdevé, és perquè el meu intel·lecte (de l'ànima), perd la voluntat i s'embruta, i no exerceix la seva funció.  Si vull retornar a l'estat primordial, hauré d'abraçar novament el "Silenci", per suposat, amb la força de la meditació, per tal que s'instal·li i torni a viure en mi, cercant la permanència.

 

                                                                            

 

El "Silenci" és el "So del Nirvana", és el "So de la Llar d'Origen", és l'estat de joia i felicitat on descansa la quietud i la consciència plena en espirals de llum infinites.  El "Silenci" és l'escenari on es processa, íntimament, la Pau, valor intrínsec de l'ànima, com una llavor perdurable i eterna. 

Realment, definir estats de consciència, amb paraules escrites, és "arriscat i bell alhora", però m'hi submergeixo sent conscient, que em puc quedar molt curt descrivint aquests "viatges profundament personals" i intransferibles, que cadascú pot empredre quan ho senti oportú.

El "Silenci" ve si sóc capaç d'atreure'l, de cristal·litzar-lo en cos i ànima, i fiançar-lo perquè "es quedi sempre"...  El "Silenci" com l'esguard de l'ànima, brilla, llueix i resplendeix al fons dels ulls, i es comunica a través de la mirada, no li calen suports ni sons addicionals. 

Jo, l'ànima, se be, el que em diu una mirada plenament imbuïda i integrada en el "Silenci interior i profund de la consciència".  I el que em pugui transmetre una mirada així, també anomenada "dristhi" o profunda mirada del iogui, és l'equivalent a Pau, Amor i Silenci: puc transferir-li o em pot transferir "consciència d'ànima", i és una connexió d'ànima a ànima.

 

                                                                                

 

El "Silenci", de vegades,  s'acompanya, també de "quietud" i "solitud", encara que sovint, si el "silenci" m'habita, puc restar "concentrat" en mig del soroll...  Tot és un propòsit pràctic, on de vegades se'n pot sortir ben lliurat i altres vegades, no tant: però sempre amb lliçons apreses...

També m'agrada que el silenci de fora em penetri i esdevingui com el de dintre, aleshores és un sol "silenci", és "El Silenci", sóc el "silenci", em sento "el silenci", i és la "meva particular" experiència d'ànima...

El "Silenci" ensenya tant! No és només comprensió vital, també és emoció, sentiment, saviesa, estímul interior, i interrelació amb altres ànimes...  Tot això son parts de la vida íntima i personal on presto, i vull prestar una atenció especial, perquè és una part essencial del coneixement.

La meditació facilita aquest accés sumint al cos físic en una alerta reposada, relaxada, sense dormir, però sense "participar", perquè és l'ànima la que es fa conscient, més enllà de la sensibilitat del cos físic, que simplement reposa, i així col·labora, a que "tot jo sigui l'ànima que sóc i ho percebi absolutament tot així, des d'aquesta perspectiva.

 

 

 

 







SER PAU I SERENOR PER MEDITAR I VIURE

                                

Si em concentro amb la pau, és perquè és a dins meu, en l'ànima, doncs abans que res: sóc un ésser de

pau.  Si no fos així seria més que difícil assolir aquesta "concentració", o si fossin causes externes com ara preocupacions, neguits, etc., les que apareguessin quan em disposo a concentrar-me prèvia la meditació, seria dificultós i complicat avançar, com ja he experimentat...

Em puc concentrar si tinc "accés directe" a la pau, a la serenor interna, a la calma innata, o be m'he fet pràctic, quan vull meditar, a deixar de banda tots aquells aspectes externs del dia a dia, laborals, familiars, temes personals que m'impliquen, responsabilitats que he d'atendre si o si, qualsevol "problema" que es pugui qualificar així, i que pugui aparéixer en la pantalla de la ment com a element distorsionador.

Quan em disposo a practicar la meditació raja-ioga procuro "posar-me en linia" amb l'ànima que sóc (si és que me'n havia sortit) procurant situar-me justament en el moment present i deixant de banda en aquests instants tant apreciatius, tot allò que fa referència a la vida externa i a l'inter-actuar amb les altres ànimes, en els diferents escenaris del camp de l'acció; també a no identificar-me amb aquells pensaments inútils que em remeten al passat (on ja res no hi puc modificar) o al futur que, per previsible que sigui, encara no ha arribat.

                                                                                  

                                      

 
Medito des del present, l'ara i aquí més absolut, sols així puc arribar a reactivar la "consciència de l'ànima", que em permet la quieta meditació interior profunda, i també l'estat de consciència meditativa necessari per bellugar-me activament en el món extern.

Aquest "estat de consciència" és el que permet que aflorin en el vehicle físic o cos, les qualitats intrínseques de l'ànima: "pau, amor, veritat, felicitat, poder" que es combinen amb les virtuts com ara: "alegria, benvolença, honestedat, humilitat, maduresa, paciència, respecte, saviesa, serenor, tolerància, coratge..." enmig de moltes altres, a través del magnífic "processador biològic" que és el cervell físic i òrgans específics tant especials com per exemple, el cor, o a través del plexus solar, on hom pot sentir les emocions més elevades i profundes...

És mantenint aquest "estat de consciència" que puc disposar d'un intel·lecte net i pur, que arbitri tots els meus pensaments,  que posi "ordre" en la meva ment, en l'elaboració de cada pensament, sabent desestimar l'inútil, generant i conservant el millor.

                                                                                        







D'aquesta manera, jo, l'ànima, puc governar el vehicle físic amb el "poder" de la consciència.  Puc fer front a qualsevol desgavell de l'ego, de l'orgull, de l'enveja, la luxúria, la supèrbia, l'arrogància o la mentida, tant i tant vinculats a la personalitat externa o humana i als seus miratges, a la il·lusió enganyosa de maia.

Si no disposo de l' "estat de consciència" adequat, estable i equilibrat, puc ser víctima de qualsevol d'aquests elements en un sentit molt negatiu.  Si, al contrari, amb esforç i voluntat, el vaig aconseguint, no només reflexo la meva pau interior al vehicle fisic, juntament amb les "qualitats" i les "virtuts" internes, sinó que tot el millor de l'ànima que sóc presidirà si o si, tots els pensaments, actes i accions que generi i amb els que, d'alguna manera,  em pugui imvolucrar.

Així no perdo de vista l' ànima que sóc, i tot, en la meva experiència física, partirà i retornarà a aquesta consciència.  Aquesta és part de la Gran Saviesa que aporta l'estudi i la pràctica del Raja Ioga*

                                   

                               





                                                                            

CAP A UNA ESPIRITUALITAT PRÀCTICA: UN COMPROMIS DE L'ÀNIMA

És obvi que existeix una espiritualitat amb "eines" que permeten passar de la reflexió mental i el pensament elaborat (o creat) conscientment, a la pràctica, incorporada a la vida quotidiana, és a dir, sent veritablement conscient de l'ésser espiritual o ànima, que dona vida al meu vehicle físic o cos.  Aquesta consciència amb la que puc i he d'actuar en el camp de l'acció, fa que els meus actes i accions, siguin intuïts, discernits, avaluats per un intel·lecte net, pur i objectiu, que en garanteix l'eficàcia, el benefici i l'amorós acompanyament de les virtuts intrínseques, innates, instal·lades en la mateixa essència intemporal amb que l'Oceà de la Vida va dissenyar les ànimes: lluminoses i pacífiques, perquè poguessin experimentar en totes les edats del Gran Cicle, des de tots els angles i rols imaginables.  Des de la consciència plena amb tots els seus atributs, a la consciència desmemoriada i enfonsada en el llot de la densa dimensió.  Des de la joia de viure en felicitat i per la felicitat, a les misèries vicioses i insaciables d'aquest món tridimensional.  Des de la relació més propera i intensa amb l'Ànima Suprema fins a l'oblit d'aquest Amor essencial i cercant inútils suplències.  Des dels instants de trobar a faltar desesperadament el caliu del Pare-Mare i la llar, fins a trobar de nou la seva vibració invisible, a través dels sentits camins de la devoció... Desde perdre la noció del temps fins a la labor de recuperar-la, ja des de la beneïda "Confluència" d'aquest finmal dels temps...

 

                                                                              

 

 

És obvi que qui busca troba.  Però si trobo, m'he de comprometre, sinó, de que em serveix trobar?

La meditació raja-ioga, és una eina imprescindible per recuperar la "consciència de l'ànima", tornant al  lloc corresponent la "consciència física o de cos", que ho ha acaparat tot, fins a l'extrem de portar-me a l'oblit de l'ànima que sóc, a través de la personalitat corporal més barroera, a través de l'ego, l'enveja, l'orgull, la mentida, la luxúria, etc.,etc.  Res de nou sota el sol si no fos perquè "puc acceptar alegrement" les intervencions d'aquests "fantasmes psicològics" que, de vegades, amb un somriure convencional  s' "auto-justifiquen" com un mal menor que pot però, esclavitzar tota una vida. Es per això que no es pot baixar la guàrdia...

 

                                                                                     

 

 

És clar que cal el meu "propi esforç conscient" per reeixir en aquesta recuperació transcendental de la memòria d'allò que sóc...  No n'hi ha prou "només" amb lectures apropiades, en auscultar-me "només" quan em vagi be o em vingui de gust, la recerca i recuperació de la consciència de l'ànima, no és una qüestió "eventual", és un compromís que surt de la pròpia ànima que sóc, i que va millorant en enfoc i matisos a mida que sóc capaç de netejar-me més i més la ment i l'intel·lecte, des d'una puresa capaç de cristal·litzar en l'ànima per complet i també en el cos físic que la sustenta en tota la interacció en el camp de l'acció.

Els mals hàbits esdevinguts "necessitat" pel vehicle corporal, en l'intent de ser tallats, disminuits o veure's en "perill", es resisteixen, manifestant-se amb més força, com una bèstia ferida,  fent més dolorós l'esforç que s'esmerça per acabar amb ells, per reconduir hàbits saludables i de nou, refer conductes en el camí de la "consciència de l'ànima".

 

                                                                                     

 

D'aquí la determinació ferma i el coratge, que s'enforteixen amb la meditació raja-ioga diària, la dieta vagana-vegetariana, la correcta utilització de les energies, les caminades saludables a l'aire lliure, el silenci i la contemplació, sense oblidar mai el servei als altres, aplicant en tots els pensaments, paraules i accions, el Record del Més Elevat, per ser allò que en "hindi" se'n diu un karma-iogui, és a dir, aquell que realitza accions en el Record i en la consciència de les lleis del karma.

Persistint en aquest enfocament i estil de viure, procuro portar claror al meu interior i reflectir-la en els ulls, i en els pensaments positius que genero i envio a tot el meu entorn, d'igual manera que un escut de bons sentiments em protegeix de la negativitat que em pugui arribar de l'exterior.

No son "flors i violes", jo, l'ànima intento practicar la constància...  I si per cas m'entrebanco i caic, procuro alçar-me de seguida i seguir caminant amb humilitat i un somrís a la cara...*

 

                                                                                 







MEDITACIO I PENSAMENT

 

 

Per entrar en meditació, hi ha qui relaxa el cos físic adequadament i alhora es concentra, per exemple amb la pròpia respiració.  Un temps indefinit, fins a desembocar en un estat de "recerca i espera", confiant en un aprofundiment d'aquest "estat" cercant experiències o respostes.  S'acostumen a tancar els ulls com per millor gaudir de l'experiència interna.  Tot i que això, de vegades, acaba amb una dormida plàcida, que pot tallar d'arrel, l'intent de meditar...  Doncs meditar no és dormir.

En la meditació raja ioga, s'aprèn a meditar seguint també els passos de relaxació i concentració, però no es recomana que hom clogui els ulls sinó tenir-los semi-oberts, fixats en un punt.  Això evita la son i, contràriament al que podria semblar, això no impedeix la perfecta introversió vers el propi interior, a partir de la mateixa concentració.

 

 

                                                                      

 

 

Un altre aspecte a tenir en compte, és que la ment "no s'ha de buidar", a part, que és pràcticament impossible de fer-ho.  Però si que hom pot reduir-ne el flux de pensaments a uns pocs i bons.  Què es vol dir amb "pocs i bons"?   Doncs que no destorbin l'interès que s'ha posat en la meditació, és més, que fins i tot l'estimulin.  A partir d'un pensament positiu i escollit, hom pot meditar.  No necessàriament cal l'absència total i íntegra de pensaments.   Quan "calmo la ment" és per reduir el flux desmesurat de pensaments diversos i decidir amb quins em quedo.   Amb la pràctica de la meditació els pensaments que no vull tenir (per inútils i negatius) acaben per distanciar-se i fondre's, i alhora, es va produint una selecció de qualitat que sempre em servirà per meditar.

Amb la meditació raja ioga, exploro el meu interior, i amb paciència, em vaig fent conscient de l'ésser que sóc.  Des d'aquesta "consciència" puc crear un diàleg molt especial amb la divina Font, d'on provinc i a on he de tornar.  La "meditació raja ioga" és l'eina per tots els buscadors.  Però això cadascú ho decideix fent el propi camí, trobant-la, coneixent-la i practicant-la.

 

 

El cos fisic, del qual em serveixo com a ànima, ha representat un "trauma" tant fort per mi mateix! M'ha fet oblidar per llargues etapes "qui era jo i d'on venia. i perquè venia aquí..?"  I el perquè del sofriment, i del "teatre de la vida", amb tants i tants actors interpretant els seus rols, i intercanviant-los en tantes i tantes etapes..!   Jo, tanmateix l'ànima que vitalitza a aquest cos perible, he d'anar recordant qui sóc, com part vital d'aquesta experiència, d'aquesta llarga exploració...

I és des d'aquest cos físic -que relaxo-, que "medito" jo, l'ànima, per recuperar la memòria perduda, i el sentit holístic que m'interrelaciona amb tot el Cicle.

La pau, l'amor, la veritat, el poder, la felicitat, qualitats intrínseques que se inscrites en el profund de l'ànima immortal, m'acompanyen com amorós escut virtuós davant els miratges de Maia (el desig, l'ego i tots els seus aliats...).

Amb la meditació raja ioga puc recuperar la "consciència de l'ànima" que sóc, posar "ordre" en la meva ment i esdevenir el creador dels meus propis pensaments, dialogar amb la Font suprema, i apropar aquestes valiosíssimes eines a tothom...