DEIXAR LA "DISTRACCIÓ" PER POSAR "ATENCIÓ"

Estar en el món espiritual no equival a estar "fora" de la realitat.   Viure una vida profundament entregada a l'espiritualitat, al servei, a l'altruisme, i a enfocar-ho tot en la vida, des d'aquesta perspectiva, de cap manera vol dir "oblidar" el dia a dia, el món quotidià on es viu.   Ni vol dir "donar l'esquena" a les situacions socials i polítiques que estan succeint, i sobretot les de més proximitat.   No vol dir que hom no pugui tenir "criteri" sobre les injustícies, la violència (de tot tipus, de petita i gran escala) de pensaments, paraules i accions que fuetegen i sacsegen els quatre punts cardinals d'aquest turmentat planeta.   Estar en el món espiritual, no és submergir-me en un desert, en una illa solitària o en la més aïllada de les coves,  va molt més enllà d'aquests estereotips i tòpics.

Des de la perspectiva del "Raja Ioga" i del "Pensament Positiu", quan visc la "meva" espiritualitat des del cor d'un poble o ciutat, en un barri heterogeni, amb persones de tarannàs molt diversos, no puc obviar aquesta convivència, sinó sent un veí més, que procurarà fer les millors aportacions de tot gènere, i sent una persona amb qui tothom pot confiar de cara als projectes socials, culturals i espirituals que es plantegin, pel desenvolupament i benestar comunitaris, així com també per assolir noves fites de progrés i respecte que beneficiïn a tothom.

                                                                                                

                                         

Des del "Pensament Positiu" canvio la meva actitud i començo per esdevenir un "observador desaferrat".   Què vol dir això?   Que a partir d'ara i de mica en mica, deixo de ser i tenir una "actitud reactiva" davant tot en la vida, i sobretot en tot tipus de conflictes que es produeixin al meu voltant.   I en enfrontar-los, en comptes de "reaccionar", "reflexionaré", i d'aquesta manera la meva resposta al "tema que sigui" serà de l'ànima i, per tant, molt més "objectiva", "portadora de solucions que beneficiaran a tots" i mai empitjoraran les situacions.

Què vol dir que la resposta serà de l'ànima?   Que abans d'intervenir en el "conflicte o situació" faig una introversió ràpida (de minuts, segons: el que demani el cas), i la resposta que donaré em sortirà de dins: segura, serena, pacífica, amorosa, de plena concòrdia: servirà per qualsevol part enfrontada.    Si jo "canvio", el meu entorn també canvia: s'ha fet un eslògan famós.   

Ser desaferrat també és no fer-me esclau de les situacions que m'arriben, no quedar-m'hi "literalment enganxat".  Aprendre a ser "desaferrat" és una veritable garantia d'equilibri davant tota situació.    Ser "reactiu" és ser "inconscient", és el "si t'endevino, t'ensopego", i és ser candidat a no solucionar un problema sinó a "empitjorar-lo".

                                                                                              

                                     

Amb aquesta mateixa actitud em cal ser partícip del món que m'envolta, sempre analitzar tota situació des de l'ànima que sóc (i que ets) per ser una personificació de la Pau, l'Amor, la Felicitat, i moltes altres virtuts així com també la "Puresa", que l'ànima porta gravada al seu si, com un llegat d'eternitats, que fins i tot així, s'oblida, com s'oblida el "record del Pare" si em deixo portar per la "consciència corporal" que emana d'aquesta època "caduca en tants aspectes", que només refaig si em situo en la llum de la "Confluència més Auspiciosa" i buido tot el pes inútil que arrossego en la motxilla de tants ahirs en el temps...

Tot plegat també passa per si "acabo la distracció" (controlo tot el que em pot distreure) i concentro la meva atenció en el viure de cada moment i de cada instant, i hi poso tota la "consciència necessària" per no "caure" en cap dels oblits que poden allunyar-me del camí que vull seguir transitant.

Per això he dit, en començar aquesta reflexió que estar en el món espiritual, no equival a estar "fora de la realitat", sinó tot el contrari, contemplar la realitat d'una forma més objectiva, madura i completa, sent capaç de comprendre-la molt millor, podent servir i ajudar als altres d'una forma eficient i altruista.

            QUE TINGUEU UN MOLT ATENT ANY 2018

                                                     

                                                           

   

MARATÓ DE SILENCI COMPARTIT A MANRESA I ARREU...

                                   Imatge de la 1ª sessió de la Marató de Silenci a Manresa

Racionalitat "sense consciència" és una "anomalia" greu.  Probablement s'ha "danyat" el contacte imprescindible entre "ànima i cos físic" i el cos físic "actua per lliure" sense el control de la consciència".   Dit així "sembla un galimaties" però és més simple del que hom pugui imaginar.  Com hem dit altres vegades des d'aquest "blog", els éssers humans som ànimes abans que cossos.  L'ànima és l'autèntica identitat humana, el cos físic tant sols és un "vehicle".  Un fantàstic vehicle, ordenador biològic, un processador únic.   

L'ànima és qui experimenta, qui explora, qui viu en primera persona, qui pateix, qui s'angoixa, qui plora, qui riu, qui perdona, qui aprèn, qui estima: a través del cos físic i el seu processador, el cervell.   

Si el "processador" del cos físic es "desconnecta" de l'ànima,  ve el desequilibri, la inconsciència.   La immensa majoria dels mals de la humanitat, venen molt d'aquesta "inconsciència", que també es torna global i col·lectiva adquirint una perillosa força. 

Tot i que també passa en sentit contrari quan grans col·lectius "conscients" mediten per la PAU, per sanar el planeta, perquè aquest quedi protegit per una "malla energètica positiva i conscient", que aturi, que freni, que fongui la malignitat, l'ànsia de poder i la violència d'alguns que amb la seva actitud inconscient posen en perill el vaixell o la nau de tots.

                                                                                   

Tanmateix això te de començar per un mateix, de forma individual (recordeu: quan jo canvio -conscientment- el món canvia) i aleshores s'incideix en l'entorn més proper, per anar creant aquesta resiliència, aquesta empatia natural, positiva i transformadora.    Aquesta "empatia" estimula prou a la meditació raja ioga (la que hom practica a Brahma Kumaris)  i que és la que amb paciència, tenacitat i pràctica em porta a la "CONSCIÈNCIA D'ÀNIMA", és a dir, a recordar permanentment l' ÀNIMA QUE SÓC, i per tant, a evitar que mai no es produeixi un tall o un curt circuit entre l' ànima que sóc i el vehicle físic corporal amb el seu processador cerebral.    El vehicle físic SEMPRE te d'estar controlat per l'ànima: la veritable Entitat Espiritual.

A Manresa també se celebra (tots els dimecres de l'any i a la Plaça Porxada, a les 18 -horari de tardor-hivern) aquesta MARATÓ SILENCI COMPARTIT convocada per la plataforma País Conscient, i diversos grups espirituals i de meditació -entre ells Brahma Kumaris-, on amb "consciència" es preten que la Calma, la Serenor i la Pau, vagin substituint en l'ambient l'atmosfera enrarida que s'ha anat generant aquests últims mesos a Catalunya,  que se suavitzi el tracte entre les persones, i que l'un respecti a l'altre verament, que tot sentiment d'odi, de rebenja, de malignitat, doni pas a una Tolerància ben entesa, a un sentiment d'humilitat i de perdó i de veritable germanor i convivència, davant les arrogàncies invictes i els orgulls sempiterns...

                                                                            

                                       

Això és el que es pretén des d'aquesta "Marató de SILENCI", ajudar a descobrir a les persones l'eina extraordinària que és la MEDITACIÓ  i el seu poder intrínsec quan un grup d'ànimes conscients es proposa revestir-ho tot de PAU, AMOR I BONS SENTIMENTS, i reprendre el sentit de GERMANOR del qual tota la humanitat som DIPOSITARIS.

LA MARATÓ DE SILENCI COMPARTIT es realitza a les principals ciutats i pobles.  Si en el teu poble o ciutat encara ningú no ha dit res d'això, sigues tu qui ho comenci, qui ho generi, en un espai públic de fàcil accés, on es pugui arribar a moltes persones.  COM MÉS SEREM MÉS HO ACONSEGUIREM.  OM SHANTI.

REFLEXIONS EN EL SOLSTICI D'HIVERN DEL 2017

                                             Solstici d'Hivern quiet i fred 

                       cíclicament arribes, puntual a la vella cita, 

                           i el Silenci s'aplana com mantell,

                               acotxant aquesta vella terra,

                          on les ànimes vibren per ser lliures

                                  sota la Llum del Sol...

                           No viatge el pensament concentrat,

                      sinó a través del Ioga amb  El Més Elevat,

                          cap a les Regions més Subtíls i enyorades?

                            D'on he tret jo, l'ànima, la Pau,

                         sinó d'aquest antic mestratge del Silenci,

                       que avui, al final del Cicle, estic recuperant?

                             Quants ahirs acumulats a la Bhakti (1)

                               m'han empentat fins aquí!

                              I avui trobar l'antiga família divina,

                              refent les empremtes d'aquell passat

                                      de fa cinc mil anys!

                              Aquest és el NADAL veritable,

                           reprendre i refer, cremar tot l'inútil,

                          en el Foc Purificador del Pare-Mare:

                              aquest és l'anhelat re-naixement,

                         que voldria compartir amb tots vosaltres...

                       

                             

(1-bhakti: tradició religiosa o devota)

DESFER-ME DELS LLAÇOS INÚTILS...

Deixar el cos (morir) és això que tantes vegades hem fet, com a ànimes, tants cops com hem vingut a tenir experiències en aquest món de la matèria densa, i és això que també farem, quan arribi el moment, en la present etapa existencial.   Això que se'n diu "mort" mai és "definitiu".  El cos és tant sols el vehicle que jo, l'ànima, faig servir per romandre en aquest món tridimensional.   I és el cos el que "caduca", el que sofreix un "constant desgast" físic i biològic, gairebé sempre en consonància amb el tracte que se li dona els anys que se'l te.   Quan un cos queda definitivament "inutilitzat" per accidents, malalties, vellesa, etc., l'ànima meravellosa que som, intangible i immortal, surt automàticament del cos i penetra als "móns subtils" menys densos que el físic, i més propers als originals de l'ànima.   Des d'aquesta nova -però no desconeguda- situació, l'ànima esperarà una nova oportunitat -si la ha de tenir-, de retornar a una matriu humana i fiançar un cos físic -nou de trinca-, per una nova etapa existencial. 

                                                                                

La "mort", al marge de totes les llegendes, misteris, tradicions i morbositats afegides, senzillament, és quan el cos ha finit de forma irreversible, i l'ànima l'abandona, de vegades amb afecte i agraïment, de vegades amb un aferrament malaltís, que deixa un llast ben amarg a la pròpia ànima.

De fet l'ànima és la que constantment dona el fluid vital al cos físic, que l'habilita i l'activa per moure's lliurement i àgil, perquè pugui realitzar amb èxit la seva comesa d'estar plenament "al servei de l'ànima".   L'ànima sense el cos físic res no podria fer en un món dens com la Terra.   I pot comprovar que quan una ànima ha deixat un cos físic, aquest cos perd a l'instant tots els tons de la vitalitat, i molt aviat el procés de degradació es desencadena i s'accelera.   Comprendre aquest procés que hom en diu "mort", ensenya a conèixer més be els processos de la Vida.

                                                                                    

Al llarg dels segles hi ha hagut molt d'oblit de la veritable identitat humana, fins a l'extrem d'oblidar, les ànimes, el seu origen i destí, el procés de prendre cos o deixar-lo, que en èpoques  molt enretirades, era ben conegut, normal i gens traumàtic, -com ens diu el coneixement-. En moments com el final d'un Cicle i el començ del següent -moment que ara es dilata en els temps que vivim-, reneixen anhels i inquietuds als cors de moltes ànimes, que intueixen la transcendència intrínseca com un immens tresor que tenen a dins seu, aquesta "espiritualitat" "que tot ésser humà te, es pot sentir, sobretot si s'escolta a través de la "meditació raja-ioga", descobrint en el més profund, "que no és sinó la pròpia ànima".   

En el Silenci, la Concentració, la Introversió, es refà el camí oblidat que, invariablement, mena a LA FONT de provinença de les ànimes.   En aquests moments del Cicle -com deia-, es donen condicions "especials", forts estímuls, per retornar i reprendre, aquest camí intern que les ànimes més "despertes" intueixen i senten fondament.   
                                                                                     

Es per tant aquest, un temps de recerca, també cíclic, car es dona cada "final de Cicle" perquè les ànimes que així ho desitgin, puguin desfer-se del llaç de "molts lligams inútils de la matèria" (Karma), i més davant la perspectiva d'un retorn a "La Llar Còsmica d'Origen" d'on provenen totes les ànimes encarnades en aquest món.   Aquest retorn està vinculat al començ d'un nou Cicle de 5.000 anys al qual ara hom s'està encaminant.
Reconec que "parlar en fred" de tot això pot resultar una mica "estrany", però des de la perspectiva de la "meditació raja-ioga" és de tota normalitat, conèixe-ho, parlar-ho i experimentar-ho.   
Doncs a través de la "meditació raja-ioga" no només es refà la "consciència de la pròpia ànima", sinó que s'arriba a establir la "comunicació amb LA FONT", Déu, Baba, Al·là, El Més Elevat, l'Anima Suprema: cadascú li pot donar el nom que més li escaigui, per fluir en el SILENCI, LA PAU, LA CALMA...

                                                                                     

EL SOFRIMENT DE L'ÀNIMA

Aquest no és cap títol "novel·lesc" sinó una "veritat" associada al comú dels éssers humans, i que moltes vegades, senzillament s'ignora perquè, aparentment, sembla que sofriments com l' "angoixa", l' "ansietat", el "dubte" o la "por", s'ubiquen o es localitzen en parts del nostre cos físic com és ara el "cor" o el "plexe solar" que, es vinculen popular i tradicionalment a "sentiments i emocions".

Partint de la base, com he comentat altres vegades, que "jo, l'ànima, sóc qui està tenint les experiències i els coneixements, igualment sóc qui viu les alegries i les tristeses, i absolutament totes les circumstàncies que em marquen la vida.   Aleshores no ha de resultar "estrany", saber amb precisió, que "és la pròpia ànima la que viu la vida en primera persona i amb tots els seus vaivens.  Que en cap cas "és el cos físic", encara que en ell s'hi reflecteixin moltes empremtes, de tot el que reporta l'existència humana: encara que senti aquella "emoció" (o sensació) per sota de l'estómac , quan en realitat hi ha quelcom que m'emociona o m'entristeix,  o em faci "un salt el cor" davant una persona o fet, o quan tinc una temença, i se'm posen els "pèls de punta",  o quan m'angoixo per una pèrdua humana i em sento "el cor adolorit".

                                                                              

Sigui com sigui, el nostre vehicle físic és tant "perfecte i sensible", que arriba a "somatitzar" els problemes psicològics "no-resolts" o "mal resolts", com ja sabem, en forma de malalties, i de vegades greus.   És a dir, que el vehicle físic es pot arribar a deteriorar, però és l'anima la qui sofreix.

Quan el cos o vehicle físic pateix deterioraments irreversibles, com l' "Alzheimer" o altres "demències", que anul·len la consciència de la persona, l'ànima ja no es pot expressar "com voldria" a través d'aquell cos físic.   Aquest és un gran sofriment per l'ànima, que pateix profundament el deteriorament del vehicle físic, mitjançant el qual, s'havia expressat abans.   I no obstant això, de vegades, hi ha ulls que generen mirades lluminoses, que transmeten o expressen el que les paraules ja no poden dir, però aquells "missatges arriben a l'essència de les ànimes.

El "sofriment de l'ànima"  també pot arribar a ser "alegria de l'ànima", el cas és, si m'adono o no, de que "sóc la pròpia ànima", en cap cas "jo no sóc el meu cotxe", sinó el que hi va dins i el condueix.

                                                                                      

Encara que no ho sembli, l'ànima ho viu tot, doncs l'ànima és l'ésser de Pau que, originari de l'anomenat "NIRVANA" o "Món de les Ànimes", ve a través del "Cicle de la Vida" als mons densos a "experimentar", a "conèixer", a "saldar", a "viure vides físiques en cossos amb caducitat", mentre l'ànima immortal és la que es nodreix de totes les vivències i coneixements.

La vida sovint és "hipnòtica i mecanicista", i és fàcil "no recordar" qui és cadascun, portat per l' "espiral de la vida", i amb freqüència tot esdevé com un  somni, o com un "mal son", on ser conscient de l' ànima que sóc", pot semblar quelcom fora de la realitat, si m'identifico amb aquella circumstància absorbent que he d'afrontar, amb aquella circumstància que em costa d'encarar,  o aquella responsabilitat a la que estic "compromès" però que no puc assolir, per dificultats sorgides en la vida, i un llarg etcètera.

En el fons, tot això, només posa de relleu, des de la perspectiva del "raja-ioga",  que no faig front a la meva vida amb el "ioga corresponent",  amb l' "estat de consciència d'ànima" que em cal per encarar la meva humana vida,  i és per això que les circumstàncies em depassen i em superen,  perquè no disposo de la força de la Font, que manté inalterable la connexió conscient amb tot el seu potencial.  Només així, l' "ànima-vehicle físic, funciona amb equilibri i harmonia,  i jo, l'ànima, deixo de sofrir, i encaro totes les proves i contingències que la vida, pel meu be, em posa al davant.

                                                                                      

                                                                                        

LA SAVIESA DE L'EXPERIÈNCIA ( ensenyances de Sister Vedanti)

                       Casal "La Salle" de Sant Martí de Veciana -Anoia- lloc de Recessos B.K.

La pròpia experiència és la que val, és la que dona més credibilitat quan hom parla del "coneixement interior", de l'espiritualitat, de la pràctica del "raja-ioga", o de qualsevol altre pràctica de les que fan romandre en la "consciència d'ànima" i allunyen de la limitada "consciència de cos".  La pròpia experiència, que es pot compartir donant una classe o una lliçó, sobre un tema determinat, mostra al que està aprenent, que el professor que la imparteix, practica allò que ensenya i explica, i pot donar uns detalls addicionals, que poden ser útils en el moment que un estudiant comença a practicar.

Rica en experiència és Sister Vedanti (Coordinadora d'Àfrica de Brahma Kumaris i resident a Nairobi) els coneixements de la qual hem fruit aquest mes d'Agost, els 130 practicants de  "Meditació Raja-Ioga" que hem assistit al Recés estatal anual estiuenc de B.K. a Sant Martí de Veciana, al Casal "La Salle", com ja es ve fent des de fa anys.

                                                                                             

                                    Perspectiva del "Casal La Salle" des dels seus entorns

Parlant del "poder del Silenci" en la " Meditació" i també en la "reflexió profunda", va fer la comparança que molts descobriments de la Ciència s'han gestat, en el "Silenci" i, sovint sense que hi hagués "coneixement profund i espiritual" d'aquest, tal i com s'enfoca i es practica en el "raja-ioga".   Aplicant-hi el "coneixement espiritual" encara hom "aprofita" més aquest "Silenci" per assolir un ioga perfecte i íntim, per trobar a modo de "llenguatge" la "connexió més fluida amb La FONT". "La meditació raja-ioga és La FONT mateixa, l'Oceà de la Puresa" on procurar esdevenir una "ànima pura".

"L' "estat de puresa" està gravat en l'ànima.  "Amb la consciència d'ànima retornem a les nostres arrels bàsiques".  "És com sortir del bosc d'espines i esdevenir flors".  M'aparto d'aquestes arrels quan s'apodera de mi la "consciència física o de cos".  Inverteixo la consciència i sóc pres de l' "ego" i de Maia.  El que he d'evitar per "estabilitzar-me" en l'OM SHANTI (consciència de l'ànima).

                                                                                       

                                             L'experimentada raj iogui Sister Vedanti

Dels molts interessants i importants temes que Sister Vedanti va parlar, va fer esment de "la ment i l'intel·lecte" (parts fonamentals de l'ànima): "si entrenes la ment, la meditació és poderosa." "La precisió de la ment es desenvolupa".  "L'intel·lecte és qui controla la ment".  "Cal netejar el nostre intel·lecte: aquesta és la puresa".

Preguntada pel "trànsit", que és un "estat" que ella te com un tresor, "d'on li ve" , "com en te aquesta facilitat", va dir que l' "estat de trànsit" "és un"regal" de la FONT ÚNICA.  "Cal un cor innocent com el d'un infant,  una intel·ligència subtil..."  "La FONT tiba de mi, i no es triga temps en arribar al món o regió subtil..."  "És la meva perfecta forma angelical..."   

"La clau del trànsit és La FONT, i és aquesta qui dona experiències..."  "També cal ser un perfecte observador desaferrat..."

"Quan tenim el Coneixement podem avançar..."   "Pensar sempre que hom te el millor paper d'aquesta Edat de la Confluència, i ser feliç amb això..."   Quan el meu intel·lecte es purifica: les coses succeeixen..."  La FONT està més enllà del Naixement i del Re-Naixement..."

El potencial de Saviesa pràctica i directa de Sister Vedanti va ser per mi com una pluja fresca i penetrant, subtil i profunda, persistent, que em va inspirar i encoratjar a seguir avançant amb fermesa, vingui el que vingui, que seran "provatures" al cap i a la fi, que he d'enfrontar amb tota la voluntat conscient.  Amb Agraïment. OM SHANTI.

                                                                                

                                              Una Classe de Sister Vedanti

                                                                                                                     

                                                                                      

LA MENT ÉS DE L'ÀNIMA, NO DEL COS...

                           

És molt important "no oblidar" que la ment pertany a l'ànima, així com també l'intel·lecte i els "sanskars" o impressions.  És important tenir-ho present perquè l'ànima no mor, és imperible.  Per tant la ment junt amb les altres facultats és permanent, no desapareix amb el cos físic.   I això te un sentit de coherència davant el fet de la reencarnació, o de les etapes successives que viu l'ànima dins l' "etern cicle de la Vida".  

De fet, l'ànima, l' "únic jo conscient", és qui viu realment la vida, qui sofreix i te les alegries i les tristeses, les experiències i les vivències.  No és pas el "cos físic" el qui viu tot això, per be que s'hi reflecteix tant bé, que massa sovint, hom "oblida" l'ànima i "pensa en el vehicle físic o cos", veient-lo com a únic protagonista de totes les circumstàncies de la vida. 

És l'ànima la que te el vehicle físic a disposició per dirigir-lo, guiar-lo i utilitzar-lo, mentre roman en aquest món tridimensional, per conèixer, experimentar i créixer.

                                                                                        

                                    

De cap de les maneres s' ha de "confondre el cervell físic corporal" amb la ment.  El "cervell físic és el més sofisticat i perfecte "ordenador biològic", al qual utilitza l'ànima com a processador de pensaments, idees i projectes que emanen de la ment qui els crea;  analitzats, valorats, discernits, avaluats per un intel·lecte equilibrat i que es coordina amb la ment.  D'aquesta manera pensaments, idees i projectes arribaran amb més força i objectivitat al dia a dia quotidià, on s'hauran de plasmar o cristal·litzar.

A aquest valuós treball coordinat de ment i intel·lecte, també hi intervenen els "sanskars" o impressions, ja que d'aquesta manera, es poden treballar i eliminar "hàbits negatius o inútils" o altres aspectes, etc., i és d'aquesta manera com treballen les "3 facultats de l'ànima".

Tanmateix aquest "processador anomenat cervell", al igual que la resta del cos físic així com tots els òrgans que el componen, dins el nostre "espai-temps o densitat" està condicionat al seu total i progressiu deteriorament, i a quedar totalment inutilitzat.   Si el "cervell" per tant, contingués la ment, amb aquest deteriorament, tota la informació es perdria amb el "cos o vehicle físic" dins d'aquesta "Llei de l'Entropia", que avarca tot el contingut d'aquest món tridimensional.

                                                                                        

A l'ànima no l'afecta aquesta "Llei" que va de l' "ordre al caos" (Entropia) però al "vehicle físic o cos" si.  És per això que l' ànima (allò que sóc jo, allò que ets tu) és la dipositària màxima del que "he sigut, del que sóc i del que seré",  perquè jo sóc "l'ànima" vivint les meves experiències en aquest cos físic,  després d'haver-ho fet en molts altres cossos físics i jugant diversos rols, al llarg de l' "etern cicle de la Vida".

Quan el cos humà es deteriora per l'ancianitat, pot arribar a afectar al "processador o cervell" deixant-lo malmès o fins i tot inutilitzant-lo: és precisament quan l'ànima no pot fer servir el processador (cervell) i aquest aleshores genera incongruències o altres deficiències.  L'ànima no és que quedi "impassible" davant d'aquesta "mancança", sinó que utilitza tots els recursos que te, mentre aquell afeblit cos, tingui una alè de vida.  De vegades pot ser a través del son, que d'alguna forma arribi "calma i serenitat",  altres vegades pot ser a través d'intentar que aquell cos (que ja ha servit tantes vegades) adopti una determinada "actitud tranquil·la" enfront de les circumstàncies que s'estan vivint.  Si entre els quins tenen cura del malalt, hi ha algú que disposi d'aquests "coneixements", pot ser de gran utilitat, fent-li arribar la "calma i l'assossec" quan es poden produir nervis i malestar, parlant molt suaument a la persona que viu el tràngol. 

                                                                                

L'anima és immortal: Plató a la seva època ja ho va saber i ho va ensenyar, així com el lloc preferent on l'ànima se situa dins el cos humà, que no és altre lloc que a l'interior del cervell i, concretament, entre mig de les glàndules Pineal i Pituitaria, (el Tron de l'Ànima) és on la meravellosa energia subtíl del "punt de llum o ànima" se situa per "governar i dirigir el vehicle físic o cos".      

Els quins practiquem la "meditació raja ioga" sabem molt be tot això i ho tenim present en les nostres pràctiques diàries.  Tot el que és important ho te l'ànima ben guardat per l'eternitat,  el cos, com hem dit és un sofisticat processador posat al servei de l'ànima, però evidentment, amb una caducitat, que dependrà de la vida que haurà portat, però que al llarg dels anys s'anirà gastant fins la seva extinció: aleshores és quan l'ànima, deixarà el cos, i sortirà lliure i feliç darrera el seu destí...*