diumenge, 3 de juliol del 2016

SERVIR AMB LA MENT


Qui practica quotidianament el raja ioga sap que un dels tresors o poders que confereix és el de la ment.   Una ment organitzada, és a dir, amb múltiples espais de silenci, creant i donant cabuda a pensaments benèfics i positius exclusivament, després d'haver fet fonedissos tots els pensaments inútils i negatius, es torna més i més poderosa, a través del ioga profund i més elevat, i per tant amb gran capacitat per ajudar i servir a través de la ment.
Si jo no tinc ordre en la meva ment, poc puc servir als altres, doncs prou feina tinc per mi.  És per això que cal comprendre que primer m'he d' "afinar" a mi mateix fins arribar al punt de poder ajudar als altres.   Hi ha qui pot veure en aquesta recta actitud un punt d'egoisme, però no és així.  Preparar-se un mateix per servir millor a la humanitat és totalment necessari, just i convenient. Altrament no comprendré ni estaré capacitat.   Si sóc un ésser amb desordre, només podré escampar al meu voltant més d'això mateix.  
Amb la meditació raja ioga recobro la memòria original, exploro i re-organitzo l'interior, la conseqüència d'això també es reflectirà en la part externa. És per això que aquest ioga és un instrument d'extremada precisió si l'utilitzo amb entusiasme, constància i paciència.

                                                                               

Els occidentals venim d'unes tradicions on s'ha ignorat o no s'ha tingut en compte, la vertadera identitat energètica, conscient i organitzada d'allò que tanmateix sóc:  una ànima pacífica i lluminosa, immortal, que utilitzo un "cos físic o vehicle" per poder interactuar en aquest món físic de tres dimensions.

La ment pertany a l'ànima, igual que l'intel·lecte, i només s'hi pot accedir a través de la meditació.  D'aquesta manera puc entendre els mecanismes més genuïns que conformen la meva identitat com a ànima, i també puc arribar a la comprensió plena del treball combinat entre la ment, l'intel·lecte i els "sanskars" o personalitat: la ment com a creadora de tots els pensaments i l'intel·lecte com a analista, avaluador, discernidor, etc., de cada un dels pensaments i "aprovant o no" cada pensament abans que entri en el camp del so i de l'acció. Aquest mateix mecanisme serveix també per eliminar els hàbits negatius, que es guarden també, en el magatzem de la personalitat i "sanskars".

                                                                                    

Per això, una ment aclarida on proliferin tant sols pensaments benèfics i positius (bons per tothom), assessorada per un intel·lecte equilibrat: esdevé una ment poderosa i àgil, capaç de servir a tots els nivells: Pensaments, Paraules i Accions, i evidentment, capacitada per "servir a través de la ment",  sense distàncies ni barreres...
D'aquesta manera puc enviar pensaments d' amor i pau, de felicitat, de perdó, de calma i serenor, de consol i eixopluc a persones o llocs on hi hagi la mancança d'aquesta energia d'equilibri i de joia. 
Però per poder enviar directament aquesta energia i realitzar un perfecte i beneficiós servei on sigui que es pretengui enviar, el més principal és "assolir ioga" amb la Més Alta Font del Coneixement. A mi m'agrada dir-li "Pare" i "Baba" -un sentiment i un llenguatge de plena confiança filial-.  Si m'omplo i em nodreixo de la Més Elevada Energia de l'Univers, ben segur que seré un perfecte "Instrument", un gran difusor i intermediari d'aquest ioga regenerador i potent.
Tot per arribar a les ànimes que més ho necessitin, per arribar a alleujar aquells escenaris més cruels i  conflictius del Planeta.
Servir amb la ment, i fer-ho correctament, és un dels fruits del treball espiritual de tot raja-iogui que s'ho proposi amb fermesa i determinació.  Les eines hom les te a l'abast, sens dubte.  I la "disponibilitat" del Més Elevat és més que comprovada...  Manquen encara més raons..?

                                                                               

divendres, 3 de juny del 2016

L'ACTITUD DE SER DIPOSITARI


El sentit de "propietat" genera una "afecció o aferrament" gents positiu i tanmateix insolidari, a nivell humà, i no diguem a nivell social.  No obstant és aquest un tema que no vull tractar aquí de la manera en que es tracta arreu, és a dir, de forma "material i externa", o be, si m'ho permeteu,  des de la "consciència física o de cos".  Procuraré tractar-lo des d'una consciència espiritual o "de l'ànima", que és la que realment m'interessa des del coneixement i la pràctica del raja ioga.
Tal com he vingut com a ànima, així mateix tornaré, i només m'enduré experiència i coneixement a la "llar de repòs" o "món del silenci",  tota aquesta "experiència i coneixement" no existeix en forma material, per tant, serà energia i vibracions molt subtils que m'enduré a través de les meves facultats anímiques i conscients.
Totes les coses físiques, bens dels que he estat (o sóc) responsable, que m'han estat confiats (encara que sigui en forma de "propietats"), per les circumstàncies que he viscut, jo,  l'ànima, la percepció que en rebo és que en sóc responsable,  administrador o dipositari circumstancial,  resolt a deixar-ho en "iguals o millors condicions", que quan ho han confiat a les meves mans.  Tot és circumstancial en el món físic, i "quan deixi el cos", absolutament res no m'enduré del pla físic. 

                                                                             

Si la meva actitud és la d'un autèntic dipositari, vol dir que és en consciència de l'ànima que em relaciono amb el món, aleshores emergeixen les meves qualitats intrínseques: Pau, Amor, Felicitat, Poder i Veritat, que son la base de virtuts infinites, que porto amb mi arreu d'on intervinc, i que, d'alguna manera "anuncien" aquest equilibri intern que brilla en la mirada.
El fet mateix de sentir-me "dipositari", implica que allò que se'm ha posat en "custòdia", en un altre moment ho hauré de deixar, i ho deixaré (sigui el que sigui) al màxim de correcte i de be, perquè el següent "dipositari" ho trobi tant be o millor que com ho vaig trobar jo.  
Per contra, si em sento "amo",  "propietari", aquest sentiment pot ser -és- ben legítim, i segur que, a més, les lleis m'emparen.  El que no és "igual" però, en mi, és l'actitud, la "consciència física o de cos" que estimula l'ego, que pot tendir a fer-me insolidari, arrogant (jo tinc més...),  superb, malcarat, etc. 
No pretenc fer un "al·legat" contra la "propietat privada", ni molt menys!  Tant sols assenyalar quina és l'actitud més correcte des de l'ànima.   Hom pot ser "propietari" de diversos bens, i en canvi tenir l'actitud respectuosa i equilibrada,  del dipositari, del custodi, etc.   Fruit d'enfocar-ho des de la "consciència de l'ànima" només en pot sorgir l'equilibri per tothom. 

                                                                                              

  
Tot depèn de com administrem allò que ens ve o se'ns posa a les mans.  Si ho fem amb un enfoc que surt de l'ànima, òbviament serà fet amb consciència i tot el que se'n desprengui conduirà a veritables situacions d'equilibri i benvolença per tothom.  Contràriament a això, és molt fàcil caure en els errors i els conflictes.  
Jo, l'ànima, exploro, treballo i experimento en aquest pla físic, gràcies al vehicle físic de que disposo: aquest és el que em permet interactuar en tots els escenaris per on passo, aquest és el que em permet la paraula, i gràcies a això, em puc comunicar amb tots els meus semblants.
Però cal partir de la base, que tots som ànimes utilitzant cossos físics adequats a l'àmbit per on ens movem.  Son cossos peribles, i les ànimes, també en som dipositàries.  Què vol dir això?   Que hem de tenir cura, que hem de prevenir malalties, que és bo portar una bona "dieta vegetariana-vegana pura",  fer regularment exercici, etc.    Si no tenim cura del cos el podem perdre, i com a ànimes, sense cos, ja no podem romandre aquí.   És a dir, que sent que aquest cos  "és el meu" sóc dipositari de la meravella que és,  i l'he de conservar tot el temps necessari que em calgui per experimentar aquí.

                                                                                     
           
Ser "dipositaris" equival a ser respectuosos amb tots i amb tot, a no sentir-me per damunt de ningú (sobretot en un sentit ofensiu)  i també ajuda a reconèixer conscientment que cadascú juga i interpreta el seu paper, sigui quin sigui aquest: tots els papers i rols ajuden a créixer, i per tant, en diferents mesures i depenent de la pròpia consciència d'ànima, s'han de viure i son necessaris, per poder superar diferents esculls i situacions.
Si en mig del "teatre del món",  s'hi afegeix la manca de respecte, la intolerància, l'arrogància i altres actituds negatives,  és un signe evident que estic en "consciència física o de cos" i que segueixo "oblidant-me de l'ànima que sóc".
Ser dipositari també és "pensar en els altres", deixar de "creure i/o de tenir entès que "sóc insubstituïble".   La realitat objectiva és que  "tots som necessaris i no hi ha ningú imprescindible".
Ser dipositari, per tant, em revesteix d'humilitat davant moltes situacions de la vida que la requereixen.

                                                                                

diumenge, 22 de maig del 2016

IOGA AMB LA MES PODEROSA FONT D'ENERGIA


Esta força arrelat el convenciment que el ioga i la meditació son, bàsicament, instruments per eliminar l'estrès i per relaxar-se.  No diré que no sigui "parcialment" així.  Però aquests son tant sols els  "primers estadis" per medi dels quals hom s'endinsa en la meditació.  La meditació implica una perfecta concentració.   Un estadi que només s'aconsegueix amb molta disciplina, pràctica i determinació.   És corrent que hom s'alci d'una "meditació" simplement relaxat, quasi somnolent, i es doni per "satisfet", per la seva bona sensació corporal.  I pensi que ha "meditat".  I tanmateix no ha passat dels "primers estadis". 
Una característica de la meditació raja ioga és que la pràctica es fa "amb els ulls oberts", cosa que afavoreix la "concentració" i evita que hom "quedi adormit".  Si la son em venç potser tindré alguna experiència onírica, però no estic meditant, com és el meu propòsit.

                                                                       
  
És interessant descobrir que "qui medita" no és el meu cos físic sinó l'ànima que sóc.  L'ànima medita i "ordena" al cos físic que s'esperi tranquil i sense molèsties.  Després que el cos "ja no necessita res", continua la introspecció fins a la consciència de l'ànima que sóc.   Tot seguit la ment es va calmant, la producció de pensaments baixa i es torna sensiblement "selectiva", l'intel·lecte ho controla i preferentment, tant sols algun "pensament elevat" resta a disposició de l'ànima. 
Un d'aquests pensaments "selectes" pot ser summament important i interessant per l'ànima :  és amb el que s'enfoca la meditació.   Així la concentració és potent, gairebé absoluta: son impossibles les distraccions de qualsevol índole.  La meditació progressa i segueix aprofundint-se:   la pròpia claredat de l'ànima pot infondre una comprensió abans inexistent. 
El silenci intern ja ho embolcalla tot i l'ànima és procliu, en aquest estat, a viure i fruir, momentàniament, la seva pròpia incorporeïtat,  visitar l'àmbit nirvànic  d'on prové originàriament, el món del silenci o llar on habita la Suprema Energia, l'Ànima Suprema, a qui anomenem més familiarment Pare, Mare, Mestre,  Baba, Déu, Al·là, etc.

                                                                                    

                                 l'Anima Suprema, Pare, Mare, Mestre, Amic,  Baba, Déu, Al·là...
      
És doncs amb la Suprema Energia amb qui hom pot aconseguir ioga veritable, una connexió que és la més gran nutrició de l'ànima que cada un és.  De fet, l'autèntic sentit de la meditació raja ioga, és aconseguir aquest ioga amb el Pare:  mantenir-lo  i  fer-lo estable en el dia a dia.   Això és el que confereix l'estat de consciència d'ànima en detriment de la "consciència de cos o física" que tanta degeneració i obscurantisme porta a la Humanitat.   Aquest ioga tant especial també ens porta a un estat conegut com "record o recordança del Pare", és un ioga capaç de dissoldre o desintegrar les càrregues kàrmiques (sanskars negatius) d'aquesta i d'altres etapes existencials del passat.
És també aquest ioga el que fa que les qualitats intrínseques o innates de l'ànima: pau, amor, felicitat, poder i veritat,  emergeixin i aflorin en la vida quotidiana, juntament amb totes les meravelloses virtuts que se'n deriven, la qual cosa confereix i emplena d'equilibri la interacció humana en tots els nivells.  
Tot això emana per naturalesa pròpia del ioga amb la més poderosa Font d'Energia, sobretot quan aquest ioga és concentrat, gràcies a centrar-se en un "pensament elevat" especialment important per l'ànima, que treballa per la seva pròpia purificació.   A través  d'aquest pensament meditat, pot obtenir comprensió i respostes a íntimes qüestions del seu propi desenvolupament espiritual. 

                                                                                       


                                                                                     

              

divendres, 29 d’abril del 2016

ESTAT DE CONSCIENCIA D'ÀNIMA O VIURE EN EQUILIBRI



Aquest "estat intern" ve pel camí de la introspecció,  quan realment hom viu de "dins cap a fora" i no a l'inrevés.  Quan la consciència de l'ànima és la que governa i ho enfoca tot.  És també quan surten les respostes més adequades i precises davant de qualsevol situació on em toca dirimir una resposta o una solució que pugui afectar a altres i, per tant tingui un relleu i una importància. 
Des de la visió del raja ioga tot te una sortida discernida i reflexionada.  Mai no em refiaré del merament "extern" per resoldre qualsevol situació més o menys conflictiva.  Des d'una consciència física o externa els resultats son reactius i equívocs.  Si jo responc "igual" que el provocador esdevinc amb aquest, la cara i la creu del mateix conflicte, que no se soluciona.  Si jo responc des de la meva consciència interna puc "donar la volta" al conflicte donant una resposta reflexiva tendent a solucionar-lo.
Com es pot veure hi ha una gran diferència de tractar els temes des d'una consciència interior o de l'ànima,  a tractar-los des de la consciència física o corporal, que és reactiva i gens positiva.
Com fer-ho per assolir l'estat de "consciència de l'ànima" i estabilitzar-m'hi?

És evident que s'ha de fer un treball i cal posar-hi un esforç.  És posar "ordre" a quelcom que ha estat desorganitzat per un molt llarg període de temps.  I ara: ho vull esmenar.  
Primerament em familiaritzo amb la idea que jo "no sóc el meu cos", sinó que sóc l'ànima. I és l'ànima qui dona vida al cos.  
L'ànima te tres facultats primordials: la ment,  l'intel·lecte  i  els  sanskars.   La Ment (o facultat pensant) és la que pensa, desitja, imagina, crea idees, projecta...    L'Intel·lecte (o poder de la voluntat) que  avalua, analitza, raona, decideix, discerneix, comprèn...    Els Sanskars (o personalitat) que conté els hàbits, tendències, records, talents, qualitats...
La ment que, com es veu, origina els pensaments, ha de treballar amb estreta col·laboració amb l'intel·lecte, que els avalua, analitza, decideix, discerneix, si son pensaments prou útils o elevats pel meu propi equilibri.  Un intel·lecte madur i net, sempre tindrà la darrera paraula davant un pensament elaborat per la ment.  La ment ha de ser "controlada" per l'intel·lecte.   Aquest treball equilibrat de la ment i l'intel·lecte, porta també a "depurar" la personalitat, és a dir, a transformar els "sanskars" o hàbits negatius, que s'arrosseguen de molt antic.  I el més important, fer emergir les qualitats intrínseques de l'ànima:  la puresa, l'amor, la pau, la joia, i també totes les millors virtuts.  

                                                                                     

 És necessària la meditació raja ioga, potenciar aquest ioga per tal de netejar l' "òxid" que acumula l'ànima de tant de temps,  cal anar fent caure tota aquesta crosta de l'aliatge psicològic que ha ocasionat la "consciència de cos o física".  És el Ioga més potent amb la Font Més Elevada.   El treball persistent i continuat, pacient i savi, és el que torna a l'ànima la seva brillantor original, amb els seus poders innats.
El raja ioga permet, no només recuperar i potenciar la preciosa ànima que cadascú és, sinó que, la seva pràctica quotidiana, introduïda plenament en el dia a dia, porta a aquesta estabilitat interior molt elevada que és la "consciència de l'ànima".
Quan hom actua des de la "consciència de l'ànima", està preparat amb tot el seu potencial per enfocar correctament totes les circumstàncies de la vida, perquè ho fa conscientment i sempre cercant el be dels altres i el propi...

                                                                                 

divendres, 22 d’abril del 2016

RETORN A BHARAT i IV

                                               Lakshmi i Naraian, Prínceps de l'Edat d'Or

Tornar a Bharat a aquestes alçades, ha estat un renéixer espiritual que forma part d'aquest particular pelegrinatge espiritual, d'altra banda, personal i intransferible, com el mateix camí és,  que ningú el pot fer per tu...
Bharat, ha estat enguany, remoure arrels soterrades molt antigues, que intuïa en mi, però que les tenebres de l'oblit m'havien fet ignorar, com tantes altres coses del passat però, que l'ànima, allò que jo sóc, malgrat tot guardo, després d'haver donat excessives i errònies atribucions al cos,  que m'han entelat la memòria per segles...
Tornar a la terra imperible de Bharat m'ha portat força emocions i tota jo, l'ànima, m'he sentit sacsejada, com fora d'una mecànica "normalitat", i com posada a prova, en una llar allunyada, que havia deixat, impertèrrit, Déu sap quan i perquè...
He procurat embeure tot el que m'ha vingut més enllà dels sentits físics, donat el que m'ha estat  possibilitat de viure i practicar en aquesta terra, també màgica, on la puresa del Raja Ioga vibra en cada turó, en cada cambra de meditació, en cada Dadi i en cada Senior, en cada mirada de diamant o dristhi de les ànimes, que es creuen i s'entrecreuen, o que suren en aquells àmbits concrets, suaument, entre la introspecció i el Silenci, on es refà i es crea la relació amb l'Ànima Suprema,  l'Antic Ioga de Bharat...

                                                                                    

                                            Germans de viatge acompanyant Dadi Janki (100 anys)

Bharat és promesa de karmaiogui i també de la terra renovada on tot tornarà a començar  amb  puresa i originalitat, sense cap altre jo que el propi de cada ànima vivint l'essència pacífica i feliç d'un món nou, d'una nova edat daurada, amb totes les virtuts i poders de les ànimes, processant-se amb naturalitat en aquesta terra nova i neta, pletòrica de totes les energies de Vida, de tot el be que La FONT ha generat perquè un altre Cicle comenci a girar pel be de tots els saligrams...
Bharat ha estat la terra-testimoni de tot el Cicle que ara conclou, ha vist tot el millor: les Dinasties del Sol i de la Lluna...  Però també la part més confosa (edat del coure) i descendent del Cicle  (edat del ferro).   I també l'esperançadora franja de la Confluència, que acull a totes aquelles ànimes que, d'una manera conscient estan laborant en la seva pròpia regeneració per poder iniciar el retorn a la "Terra de la Pau" i a la "Terra de la Felicitat...
Bharat és per mi subratllar una lluminosa ratlla, el coneixement del Raja Ioga i això que en diem el "pensament positiu", això que permet emergir les qualitats innates de l'ànima sovint massa soterrades per les tenebres psicològiques de l' ego material i els seus associats...
Bharat, com ja n'he fet esment, m' ha deixat un pòsit en l'ànima, que només puc anar destriant i comprenent a través de la meditació, amb calma, serenor i sense pressa, només amb els bons aliats de la introspecció, la concentració i el Silenci.
Només vivint-lo des de l'ànima es pot arribar a comprendre el coneixement de que he sigut partícep, tamisat per l'experiència de viatjar a terres de Bharat -Madhuban-(El Bosc de la Mel), on Prajapita Brahma i les Dadis (jovenetes en aquell moment) van encendre el Foc d'aquest Ioga purificador...


                                                                                
                                               Marxa per la PAU a Mount Abu
                                                                                       

diumenge, 10 d’abril del 2016

RETORN A BHARAT III

                                              meditació col·lectiva a la Sala de Baba 

La "clau" per enfocar-ho tot des d'una perspectiva equilibrada i correcta, està en aconseguir un "ioga perfecte" amb Shiv Baba, l'Ànima Suprema, així de clar i contundent es pot dir.  Això permet realitzar totes les activitats en perfecta "consciència d'ànima", el que també en diem "estar en el record del Pare",  no és sinó que jo, l'ànima, disposo i frueixo d'aquest estat d'elevació que, a més, és el meu estat original natural.  Segons el "percentatge" d'aquest estat, que cadascú pot assolir (nombre indefinit), així seran tots els pensaments, paraules i accions, i els resultats, en l'enfocament espiritual de cada ànima.   Evidentment, cadascú amb honestedat te d'observar la seva pròpia situació.  Aconseguir alts nivells d'estabilitat requereix pràctica, treball disciplinat, paciència, ioga veritable amb el Pare. Com diu una sàvia frase antiga: "No es poden donar margarides als porcs...", qui tingui enteniment que entengui...
No per haver viatjat a Madhuban, obtindré ioga del Pare, s'ha de fer el treball... Tot i que sentir-me nodrit com a ànima, respirant a fons a l'uníson amb totes les ànimes allí reunides, per tots aquells racons, tant els històrics, que mantenen aquella fragància dels primers i heroics anys,  com els llocs més isolats, on el Silenci ja és, per qui ho pot copsar, una inequívoca porta d'accés a una introversió madura, un Canal Lluminós a la Terra de la Pau,  m'emplenava de joia, tot i les meves moltes limitacions...
Em sentia content perquè La Font, l'Ànima Suprema havia propiciat aquest viatge, no només el meu,  sinó també el de l'ànima germana amb qui convisc de fa tants anys, i amb qui segueixo avançant en aquests moments, que s'acceleren per instants.  I no és que es corri: les coses venen així i no hi ha més, les acceptes o les deixes passar. A aquestes alçades l'única opció es el compromís...

                                                                                 
                   Arribada de Dadi Janki i Dadi Gulzar a la cel·lebració del 80è Aniversari BK a Gyan Sarovar (Madhuban)


I Maia?  L'encantadora i incansable Maia instant a les "caigudes" més subtils i aparatoses...   I és que ella hi serà fins al darrer dia.  Però com més estabilitzat jo estigui més inútil el seu "treball"...
Madhuban és un gresol que acumula i reparteix incessantment l'energia positiva del Raja Ioga arreu del planeta.  Jo ara, com a ànima que he anat, anímicament i física fins al cor potent d'aquest gresol, esdevinc un emissari en mi mateix i per tot el que faig i dic.  La sinceritat -no és opcional-, el camí de les ànimes íntegres és la sinceritat, l'honestedat,  però també la tolerància, el respecte, la cooperació, el discerniment...
He tingut moments de gran plenitud...  Els moments s'allarguen si la pròpia consciència d'ànima està prou afermada...  Tant li fa determinades "incomoditats" al cos físic: el iogui és auster, a l'ànima no li cal la comoditat i el benestar corporal, a excepció de si algú te el cos malalt i necessita cura...  Però l'ànima no necessita més que Silenci per estar en ioga amb l'Ànima Suprema, no necessita més que la quietud i la serenor, per anar creant en la pròpia ment espais suficients per l'expansió de totes les virtuts, i l'intel·lecte, la voluntat més determinada per exhaurir la creació de pensaments inútils i negatius...  I encara, els "sanskars positius" com a elements amb que es pot contar....  Si el cos protesta per la "duresa d'un matalàs" fes-te angelical i viu la felicitat de l'ànima...

                                                                            

                                             Detall del Temple Jainista de Dilwara que vam tenir l'oportunitat de visitar

Aquest és un viatge eminentment espiritual, no anava de turisme, res d'això.  Però execepcionalment vam visitar un temple a Mount Abu, el Dilwara, lògicament, fora dels recintes BK, però molt proper i ple de simbolismes de la religió Jainista  i el qual trobem esmentat en algunes classes de Brahma Baba parlant dels simbolismes.   
És un temple totalment tallat en marbre blanc, una meravella del món, la qual està prohibit fotografiar, fins i tot hom passa escorcolls abans d'entrar-hi.  De totes maneres "Google i Wikipedia" estan plens de fotos d'aquesta joia i de la seva història.  La visita va ser molt interessant, anècdotes a part, columnes tallades i literalment llaurades, sostres impressionants amb flors de lotus esculpides i molts altres ornaments bigarrats increïbles: tot esculpit amb un art únic.

                                                                                  


                                                                           
                                                                        


divendres, 1 d’abril del 2016

RETORN A BHARAT II

                                      Contemplant la "Torre del Poder" on hi ha les cendres de Brahma Baba

La meditació a la matinada eleva i uneix ànimes i més ànimes, en aquesta hora quieta, silent i sagrada del nèctar.  Tot és Silenci concentrat, unió amb l'Oceà de tot Coneixement, on centes d'ànimes gairebé en estat incorpori es desplacen àgils i lleugeres, eixam de lluminaries sota els estels, com arnes atretes al Gran Llum... Sota una atmosfera nítida i tatxonada, tot conflueix i vibra a Gyan Sarovar (Madhuban): els fills de Prajapita Brahma, Jagadamba,  i l'Ànima Suprema per damunt de tot,  en connexió profunda, seguint el Ioga Antic de Bharat...  Eternes aurores il·luminades on perfectament em reconec essència nodrint-se i purificant-se, ànima joiosa i alliberada, amb anhels d'arribar a tantes ànimes, que en  aquests moments estan amatents, cercant el senyal evident, que del més profund de si mateixes ja intueixen...
Em semblava impossible "ser a Madhuban", quan sempre n'havia sentit a parlar, només als altres germans i germanes...  Aquell cel estrellat els sorolls exòtics de la nit, algun ocell, la nitidesa d'aquell espai per on s'hi retallaven serralades properes, potser les mones o els esquirols, que abunden per les rodalies, les palmeres i aquells tests amb flors fins on abastava la vista...                             L'Universal
Harmony Hall o el Meditation Hall, grans espais auditoris, o la circular Habitació de Baba, o el petit i daurat Domo (gairebé com una campana), o la Petita Cabana de Baba, tota de fusta i encimbellada en un turonet elevat: tot convidava al Ioga, a la Meditació, a les Classes del Matí, als diversos Seminaris, Conferències i Retirs (especialment pensats pels "dobles estrangers") quins professors son directament les Dadis, les Sisters i els Seniors, veritables pous de saviesa pràctica, amb tants anys                                    essencials de Raja Ioga, amb la força i l'estabilitat que els dona la..

                                                                                 
                                                 posant davant el Domo daurat...

tapasya (meditació intensiva) per ser ells mateixos exemples vivents d'aquest Coneixement regenerador.  Em vaig sentir molt be aprenent de tots ells, prenent apunts unes vegades, gravant-los altres,  però sempre extraient-ne aquella ensenyança que és de l'ànima, que s'identifica en el més íntim d'un mateix, en les pròpies virtuts o fins i tot en els millors sanskars que hom conserva. La importància de la pròpia estabilitat, del propi ioga, ser i tenir llum per, alhora, poder-la donar als altres des de la consciència de l'ànima, és a dir, practicar això que se'n diu "Compassió" i que només es pot practicar des de la consciència d'ànima.
Visitar Pandav Bhawan, i respirar, i resseguir els espais per on Brahma Baba i les Dadis jovenetes, als anys trentes i cinquantes del S.XX, van tenir i donar les primeres classes, les experiències directes de Raja Ioga, però també de la realitat punyent que els era contrària,  va ser corprenedor i insparador a un temps...  Ens feu de guia un veterà Brahmin que ho coneixia "més que be".  Veure les primeres "ampliacions", perquè Brahma Kumaris creixia i ja no cabien en la diminuta saleta del principi... De primer el Meditation Hall amb un espai immens per les classes i les meditacions, i tota la resta de dependències que vibraven de vida i d'activitat: el cosidor. l'elaboració de "tolis"(dolços), l'espaiosa cuina, el menjador, etc.  I després aquesta façana tant coneguda de l'Universal Peace Hall dins la qual hi ha una espai molt més gran encara...  T'adonaves del progrés paulartí d'aquesta Obra Magna tant útil per la humanitat...

                                                                                       

                                                            L'Universal Peace Hall 

Germans i germanes  de més de cent països del món omplien Madhuban,  a dalt a Gyan Sarovar érem al voltant de les dues mil persones...  Em trobava en "olor de multitud", operò una multitud tant especial, silenciosa i espiritual, que era única: La familia divina....  El Silenci i les meditacions, tant poderoses!   

                                                                                       
                                                           Interior del Domo daurat
  
L'interior del Domo és de marbre clar, circular, amb una grada on hom pot seure; en lloc preferent i a la vista de tots els angles un Shiv Baba ovalat on a la part de baix hi ha Brahma Baba.  Al centre hi ha diferents espatllers pels que mediten des de terra en posició "lotus" o d'altre forma...  L'interior acampanat és també poderós, crea un ambient de quietud tant especial de força que convida a la Meditació. És un dels punts que més m'atrau per estar-hi estones concentrades i introspectives, més d'una vegada em venien profundes ganes de vocalitzar un mantram, cosa que no vaig fer al no estar sol.  És la inexplicable sensació interna vibrant i concentrada que facilita encara més la connexió amb El Més Íntim... 
La Cabana de Baba és tota de fusta i, davant la porta te un gronxador d'aquests que agraden tant a Índia, i que agradaven tant a Brahma Baba i les Dadis, L'interior de la íntima Cabana és alfombrat i te coixins, també, per acomodar qui es posi a terra per meditar...  És quieta i silent, molt especial pel fet d'estar en en un dols turons de la zona edificada, i amb corredisses constants d'esquirols amunt i avall de tot el perímetre.


                                                        Cabana de Baba a Gyan Sarovar

M'hi vaig sentir molt be, i sempre amb poques ànimes meditant, sentint properes les ràfegues d'aire que, de vegades provocaven cruiximents en l'estructura de fusta...  Era un Silenci de la natura que cridava al propi silenci interior, i t'hi podies entregar...  De vegades em feia un petit "pessic" per adonar-me que realment estava vivint aquell moment present, però tot seguit "ja sabia" que a l'ànima "no li calen pessics" doncs la joia és tant plena, car és com trobar-te a casa i amb els teus, al cap de tant de temps...
El fet que hi hagi tantes ànimes amb un mateix batec, amb un mateix anhel interior, amb un mateix pensament i determinació, de compromís, Ioga i Servei, fa que tot l'entorn estigui vibrant i energitzat, amb una potencia tant especial  que aquesta força espiritual i regeneradora resta en cada ànima en particular pel seu propi desvetllament, per la seva pròpia auto-realització, com una mare la reservaria amorosament sabent el profit que en trauria el seu fill en el moment més oportú. 

                                                                                             
                                        Interior de la Cabana de Fusta de Baba: Estança de Silenci