IOGA AMB LA MES PODEROSA FONT D'ENERGIA

Esta força arrelat el convenciment que el ioga i la meditació son, bàsicament, instruments per eliminar l'estrès i per relaxar-se.  No diré que no sigui "parcialment" així.  Però aquests son tant sols els  "primers estadis" per medi dels quals hom s'endinsa en la meditació.  La meditació implica una perfecta concentració.   Un estadi que només s'aconsegueix amb molta disciplina, pràctica i determinació.   És corrent que hom s'alci d'una "meditació" simplement relaxat, quasi somnolent, i es doni per "satisfet", per la seva bona sensació corporal.  I pensi que ha "meditat".  I tanmateix no ha passat dels "primers estadis". 

Una característica de la meditació raja ioga és que la pràctica es fa "amb els ulls oberts", cosa que afavoreix la "concentració" i evita que hom "quedi adormit".  Si la son em venç potser tindré alguna experiència onírica, però no estic meditant, com és el meu propòsit.

                                                                       

  

És interessant descobrir que "qui medita" no és el meu cos físic sinó l'ànima que sóc.  L'ànima medita i "ordena" al cos físic que s'esperi tranquil i sense molèsties.  Després que el cos "ja no necessita res", continua la introspecció fins a la consciència de l'ànima que sóc.   Tot seguit la ment es va calmant, la producció de pensaments baixa i es torna sensiblement "selectiva", l'intel·lecte ho controla i preferentment, tant sols algun "pensament elevat" resta a disposició de l'ànima. 

Un d'aquests pensaments "selectes" pot ser summament important i interessant per l'ànima :  és amb el que s'enfoca la meditació.   Així la concentració és potent, gairebé absoluta: son impossibles les distraccions de qualsevol índole.  La meditació progressa i segueix aprofundint-se:   la pròpia claredat de l'ànima pot infondre una comprensió abans inexistent. 

El silenci intern ja ho embolcalla tot i l'ànima és procliu, en aquest estat, a viure i fruir, momentàniament, la seva pròpia incorporeïtat,  visitar l'àmbit nirvànic  d'on prové originàriament, el món del silenci o llar on habita la Suprema Energia, l'Ànima Suprema, a qui anomenem més familiarment Pare, Mare, Mestre,  Baba, Déu, Al·là, etc.

                                                                                    

                                 l'Anima Suprema, Pare, Mare, Mestre, Amic,  Baba, Déu, Al·là...

      

És doncs amb la Suprema Energia amb qui hom pot aconseguir ioga veritable, una connexió que és la més gran nutrició de l'ànima que cada un és.  De fet, l'autèntic sentit de la meditació raja ioga, és aconseguir aquest ioga amb el Pare:  mantenir-lo  i  fer-lo estable en el dia a dia.   Això és el que confereix l'estat de consciència d'ànima en detriment de la "consciència de cos o física" que tanta degeneració i obscurantisme porta a la Humanitat.   Aquest ioga tant especial també ens porta a un estat conegut com "record o recordança del Pare", és un ioga capaç de dissoldre o desintegrar les càrregues kàrmiques (sanskars negatius) d'aquesta i d'altres etapes existencials del passat.

És també aquest ioga el que fa que les qualitats intrínseques o innates de l'ànima: pau, amor, felicitat, poder i veritat,  emergeixin i aflorin en la vida quotidiana, juntament amb totes les meravelloses virtuts que se'n deriven, la qual cosa confereix i emplena d'equilibri la interacció humana en tots els nivells.  

Tot això emana per naturalesa pròpia del ioga amb la més poderosa Font d'Energia, sobretot quan aquest ioga és concentrat, gràcies a centrar-se en un "pensament elevat" especialment important per l'ànima, que treballa per la seva pròpia purificació.   A través  d'aquest pensament meditat, pot obtenir comprensió i respostes a íntimes qüestions del seu propi desenvolupament espiritual. 

                                                                                       

                                                                                     

              

ESTAT DE CONSCIENCIA D'ÀNIMA O VIURE EN EQUILIBRI

Aquest "estat intern" ve pel camí de la introspecció,  quan realment hom viu de "dins cap a fora" i no a l'inrevés.  Quan la consciència de l'ànima és la que governa i ho enfoca tot.  És també quan surten les respostes més adequades i precises davant de qualsevol situació on em toca dirimir una resposta o una solució que pugui afectar a altres i, per tant tingui un relleu i una importància. 

Des de la visió del raja ioga tot te una sortida discernida i reflexionada.  Mai no em refiaré del merament "extern" per resoldre qualsevol situació més o menys conflictiva.  Des d'una consciència física o externa els resultats son reactius i equívocs.  Si jo responc "igual" que el provocador esdevinc amb aquest, la cara i la creu del mateix conflicte, que no se soluciona.  Si jo responc des de la meva consciència interna puc "donar la volta" al conflicte donant una resposta reflexiva tendent a solucionar-lo.

Com es pot veure hi ha una gran diferència de tractar els temes des d'una consciència interior o de l'ànima,  a tractar-los des de la consciència física o corporal, que és reactiva i gens positiva.

Com fer-ho per assolir l'estat de "consciència de l'ànima" i estabilitzar-m'hi?

És evident que s'ha de fer un treball i cal posar-hi un esforç.  És posar "ordre" a quelcom que ha estat desorganitzat per un molt llarg període de temps.  I ara: ho vull esmenar.  

Primerament em familiaritzo amb la idea que jo "no sóc el meu cos", sinó que sóc l'ànima. I és l'ànima qui dona vida al cos.  

L'ànima te tres facultats primordials: la ment,  l'intel·lecte  i  els  sanskars.   La Ment (o facultat pensant) és la que pensa, desitja, imagina, crea idees, projecta...    L'Intel·lecte (o poder de la voluntat) que  avalua, analitza, raona, decideix, discerneix, comprèn...    Els Sanskars (o personalitat) que conté els hàbits, tendències, records, talents, qualitats...

La ment que, com es veu, origina els pensaments, ha de treballar amb estreta col·laboració amb l'intel·lecte, que els avalua, analitza, decideix, discerneix, si son pensaments prou útils o elevats pel meu propi equilibri.  Un intel·lecte madur i net, sempre tindrà la darrera paraula davant un pensament elaborat per la ment.  La ment ha de ser "controlada" per l'intel·lecte.   Aquest treball equilibrat de la ment i l'intel·lecte, porta també a "depurar" la personalitat, és a dir, a transformar els "sanskars" o hàbits negatius, que s'arrosseguen de molt antic.  I el més important, fer emergir les qualitats intrínseques de l'ànima:  la puresa, l'amor, la pau, la joia, i també totes les millors virtuts.  

                                                                                     

 És necessària la meditació raja ioga, potenciar aquest ioga per tal de netejar l' "òxid" que acumula l'ànima de tant de temps,  cal anar fent caure tota aquesta crosta de l'aliatge psicològic que ha ocasionat la "consciència de cos o física".  És el Ioga més potent amb la Font Més Elevada.   El treball persistent i continuat, pacient i savi, és el que torna a l'ànima la seva brillantor original, amb els seus poders innats.
El raja ioga permet, no només recuperar i potenciar la preciosa ànima que cadascú és, sinó que, la seva pràctica quotidiana, introduïda plenament en el dia a dia, porta a aquesta estabilitat interior molt elevada que és la "consciència de l'ànima".
Quan hom actua des de la "consciència de l'ànima", està preparat amb tot el seu potencial per enfocar correctament totes les circumstàncies de la vida, perquè ho fa conscientment i sempre cercant el be dels altres i el propi...

                                                                                 

RETORN A BHARAT i IV

                                               Lakshmi i Naraian, Prínceps de l'Edat d'Or

Tornar a Bharat a aquestes alçades, ha estat un renéixer espiritual que forma part d'aquest particular pelegrinatge espiritual, d'altra banda, personal i intransferible, com el mateix camí és,  que ningú el pot fer per tu...

Bharat, ha estat enguany, remoure arrels soterrades molt antigues, que intuïa en mi, però que les tenebres de l'oblit m'havien fet ignorar, com tantes altres coses del passat però, que l'ànima, allò que jo sóc, malgrat tot guardo, després d'haver donat excessives i errònies atribucions al cos,  que m'han entelat la memòria per segles...

Tornar a la terra imperible de Bharat m'ha portat força emocions i tota jo, l'ànima, m'he sentit sacsejada, com fora d'una mecànica "normalitat", i com posada a prova, en una llar allunyada, que havia deixat, impertèrrit, Déu sap quan i perquè...

He procurat embeure tot el que m'ha vingut més enllà dels sentits físics, donat el que m'ha estat  possibilitat de viure i practicar en aquesta terra, també màgica, on la puresa del Raja Ioga vibra en cada turó, en cada cambra de meditació, en cada Dadi i en cada Senior, en cada mirada de diamant o dristhi de les ànimes, que es creuen i s'entrecreuen, o que suren en aquells àmbits concrets, suaument, entre la introspecció i el Silenci, on es refà i es crea la relació amb l'Ànima Suprema,  l'Antic Ioga de Bharat...

                                                                                    

                                            Germans de viatge acompanyant Dadi Janki (100 anys)

Bharat és promesa de karmaiogui i també de la terra renovada on tot tornarà a començar  amb  puresa i originalitat, sense cap altre jo que el propi de cada ànima vivint l'essència pacífica i feliç d'un món nou, d'una nova edat daurada, amb totes les virtuts i poders de les ànimes, processant-se amb naturalitat en aquesta terra nova i neta, pletòrica de totes les energies de Vida, de tot el be que La FONT ha generat perquè un altre Cicle comenci a girar pel be de tots els saligrams...

Bharat ha estat la terra-testimoni de tot el Cicle que ara conclou, ha vist tot el millor: les Dinasties del Sol i de la Lluna...  Però també la part més confosa (edat del coure) i descendent del Cicle  (edat del ferro).   I també l'esperançadora franja de la Confluència, que acull a totes aquelles ànimes que, d'una manera conscient estan laborant en la seva pròpia regeneració per poder iniciar el retorn a la "Terra de la Pau" i a la "Terra de la Felicitat...

Bharat és per mi subratllar una lluminosa ratlla, el coneixement del Raja Ioga i això que en diem el "pensament positiu", això que permet emergir les qualitats innates de l'ànima sovint massa soterrades per les tenebres psicològiques de l' ego material i els seus associats...

Bharat, com ja n'he fet esment, m' ha deixat un pòsit en l'ànima, que només puc anar destriant i comprenent a través de la meditació, amb calma, serenor i sense pressa, només amb els bons aliats de la introspecció, la concentració i el Silenci.

Només vivint-lo des de l'ànima es pot arribar a comprendre el coneixement de que he sigut partícep, tamisat per l'experiència de viatjar a terres de Bharat -Madhuban-(El Bosc de la Mel), on Prajapita Brahma i les Dadis (jovenetes en aquell moment) van encendre el Foc d'aquest Ioga purificador...


                                                                                

                                               Marxa per la PAU a Mount Abu

                                                                                       

RETORN A BHARAT III

                                              meditació col·lectiva a la Sala de Baba 

La "clau" per enfocar-ho tot des d'una perspectiva equilibrada i correcta, està en aconseguir un "ioga perfecte" amb Shiv Baba, l'Ànima Suprema, així de clar i contundent es pot dir.  Això permet realitzar totes les activitats en perfecta "consciència d'ànima", el que també en diem "estar en el record del Pare",  no és sinó que jo, l'ànima, disposo i frueixo d'aquest estat d'elevació que, a més, és el meu estat original natural.  Segons el "percentatge" d'aquest estat, que cadascú pot assolir (nombre indefinit), així seran tots els pensaments, paraules i accions, i els resultats, en l'enfocament espiritual de cada ànima.   Evidentment, cadascú amb honestedat te d'observar la seva pròpia situació.  Aconseguir alts nivells d'estabilitat requereix pràctica, treball disciplinat, paciència, ioga veritable amb el Pare. Com diu una sàvia frase antiga: "No es poden donar margarides als porcs...", qui tingui enteniment que entengui...
No per haver viatjat a Madhuban, obtindré ioga del Pare, s'ha de fer el treball... Tot i que sentir-me nodrit com a ànima, respirant a fons a l'uníson amb totes les ànimes allí reunides, per tots aquells racons, tant els històrics, que mantenen aquella fragància dels primers i heroics anys,  com els llocs més isolats, on el Silenci ja és, per qui ho pot copsar, una inequívoca porta d'accés a una introversió madura, un Canal Lluminós a la Terra de la Pau,  m'emplenava de joia, tot i les meves moltes limitacions...
Em sentia content perquè La Font, l'Ànima Suprema havia propiciat aquest viatge, no només el meu,  sinó també el de l'ànima germana amb qui convisc de fa tants anys, i amb qui segueixo avançant en aquests moments, que s'acceleren per instants.  I no és que es corri: les coses venen així i no hi ha més, les acceptes o les deixes passar. A aquestes alçades l'única opció es el compromís...

                                                                                 

                   Arribada de Dadi Janki i Dadi Gulzar a la cel·lebració del 80è Aniversari BK a Gyan Sarovar (Madhuban)

I Maia?  L'encantadora i incansable Maia instant a les "caigudes" més subtils i aparatoses...   I és que ella hi serà fins al darrer dia.  Però com més estabilitzat jo estigui més inútil el seu "treball"...

Madhuban és un gresol que acumula i reparteix incessantment l'energia positiva del Raja Ioga arreu del planeta.  Jo ara, com a ànima que he anat, anímicament i física fins al cor potent d'aquest gresol, esdevinc un emissari en mi mateix i per tot el que faig i dic.  La sinceritat -no és opcional-, el camí de les ànimes íntegres és la sinceritat, l'honestedat,  però també la tolerància, el respecte, la cooperació, el discerniment...

He tingut moments de gran plenitud...  Els moments s'allarguen si la pròpia consciència d'ànima està prou afermada...  Tant li fa determinades "incomoditats" al cos físic: el iogui és auster, a l'ànima no li cal la comoditat i el benestar corporal, a excepció de si algú te el cos malalt i necessita cura...  Però l'ànima no necessita més que Silenci per estar en ioga amb l'Ànima Suprema, no necessita més que la quietud i la serenor, per anar creant en la pròpia ment espais suficients per l'expansió de totes les virtuts, i l'intel·lecte, la voluntat més determinada per exhaurir la creació de pensaments inútils i negatius...  I encara, els "sanskars positius" com a elements amb que es pot contar....  Si el cos protesta per la "duresa d'un matalàs" fes-te angelical i viu la felicitat de l'ànima...

                                                                            

                                             Detall del Temple Jainista de Dilwara que vam tenir l'oportunitat de visitar

Aquest és un viatge eminentment espiritual, no anava de turisme, res d'això.  Però execepcionalment vam visitar un temple a Mount Abu, el Dilwara, lògicament, fora dels recintes BK, però molt proper i ple de simbolismes de la religió Jainista  i el qual trobem esmentat en algunes classes de Brahma Baba parlant dels simbolismes.   

És un temple totalment tallat en marbre blanc, una meravella del món, la qual està prohibit fotografiar, fins i tot hom passa escorcolls abans d'entrar-hi.  De totes maneres "Google i Wikipedia" estan plens de fotos d'aquesta joia i de la seva història.  La visita va ser molt interessant, anècdotes a part, columnes tallades i literalment llaurades, sostres impressionants amb flors de lotus esculpides i molts altres ornaments bigarrats increïbles: tot esculpit amb un art únic.

                                                                                  

                                                                           

                                                                        

RETORN A BHARAT II

                                      Contemplant la "Torre del Poder" on hi ha les cendres de Brahma Baba

La meditació a la matinada eleva i uneix ànimes i més ànimes, en aquesta hora quieta, silent i sagrada del nèctar.  Tot és Silenci concentrat, unió amb l'Oceà de tot Coneixement, on centes d'ànimes gairebé en estat incorpori es desplacen àgils i lleugeres, eixam de lluminaries sota els estels, com arnes atretes al Gran Llum... Sota una atmosfera nítida i tatxonada, tot conflueix i vibra a Gyan Sarovar (Madhuban): els fills de Prajapita Brahma, Jagadamba,  i l'Ànima Suprema per damunt de tot,  en connexió profunda, seguint el Ioga Antic de Bharat...  Eternes aurores il·luminades on perfectament em reconec essència nodrint-se i purificant-se, ànima joiosa i alliberada, amb anhels d'arribar a tantes ànimes, que en  aquests moments estan amatents, cercant el senyal evident, que del més profund de si mateixes ja intueixen...

Em semblava impossible "ser a Madhuban", quan sempre n'havia sentit a parlar, només als altres germans i germanes...  Aquell cel estrellat els sorolls exòtics de la nit, algun ocell, la nitidesa d'aquell espai per on s'hi retallaven serralades properes, potser les mones o els esquirols, que abunden per les rodalies, les palmeres i aquells tests amb flors fins on abastava la vista...                             L'Universal

Harmony Hall o el Meditation Hall, grans espais auditoris, o la circular Habitació de Baba, o el petit i daurat Domo (gairebé com una campana), o la Petita Cabana de Baba, tota de fusta i encimbellada en un turonet elevat: tot convidava al Ioga, a la Meditació, a les Classes del Matí, als diversos Seminaris, Conferències i Retirs (especialment pensats pels "dobles estrangers") quins professors son directament les Dadis, les Sisters i els Seniors, veritables pous de saviesa pràctica, amb tants anys                                    essencials de Raja Ioga, amb la força i l'estabilitat que els dona la..

                                                                                 

                                                 posant davant el Domo daurat...

tapasya (meditació intensiva) per ser ells mateixos exemples vivents d'aquest Coneixement regenerador.  Em vaig sentir molt be aprenent de tots ells, prenent apunts unes vegades, gravant-los altres,  però sempre extraient-ne aquella ensenyança que és de l'ànima, que s'identifica en el més íntim d'un mateix, en les pròpies virtuts o fins i tot en els millors sanskars que hom conserva. La importància de la pròpia estabilitat, del propi ioga, ser i tenir llum per, alhora, poder-la donar als altres des de la consciència de l'ànima, és a dir, practicar això que se'n diu "Compassió" i que només es pot practicar des de la consciència d'ànima.
Visitar Pandav Bhawan, i respirar, i resseguir els espais per on Brahma Baba i les Dadis jovenetes, als anys trentes i cinquantes del S.XX, van tenir i donar les primeres classes, les experiències directes de Raja Ioga, però també de la realitat punyent que els era contrària,  va ser corprenedor i insparador a un temps...  Ens feu de guia un veterà Brahmin que ho coneixia "més que be".  Veure les primeres "ampliacions", perquè Brahma Kumaris creixia i ja no cabien en la diminuta saleta del principi... De primer el Meditation Hall amb un espai immens per les classes i les meditacions, i tota la resta de dependències que vibraven de vida i d'activitat: el cosidor. l'elaboració de "tolis"(dolços), l'espaiosa cuina, el menjador, etc.  I després aquesta façana tant coneguda de l'Universal Peace Hall dins la qual hi ha una espai molt més gran encara...  T'adonaves del progrés paulartí d'aquesta Obra Magna tant útil per la humanitat...

                                                                                       

                                                            L'Universal Peace Hall 

Germans i germanes  de més de cent països del món omplien Madhuban,  a dalt a Gyan Sarovar érem al voltant de les dues mil persones...  Em trobava en "olor de multitud", operò una multitud tant especial, silenciosa i espiritual, que era única: La familia divina....  El Silenci i les meditacions, tant poderoses!   

                                                                                       

                                                           Interior del Domo daurat
  
L'interior del Domo és de marbre clar, circular, amb una grada on hom pot seure; en lloc preferent i a la vista de tots els angles un Shiv Baba ovalat on a la part de baix hi ha Brahma Baba.  Al centre hi ha diferents espatllers pels que mediten des de terra en posició "lotus" o d'altre forma...  L'interior acampanat és també poderós, crea un ambient de quietud tant especial de força que convida a la Meditació. És un dels punts que més m'atrau per estar-hi estones concentrades i introspectives, més d'una vegada em venien profundes ganes de vocalitzar un mantram, cosa que no vaig fer al no estar sol.  És la inexplicable sensació interna vibrant i concentrada que facilita encara més la connexió amb El Més Íntim... 
La Cabana de Baba és tota de fusta i, davant la porta te un gronxador d'aquests que agraden tant a Índia, i que agradaven tant a Brahma Baba i les Dadis, L'interior de la íntima Cabana és alfombrat i te coixins, també, per acomodar qui es posi a terra per meditar...  És quieta i silent, molt especial pel fet d'estar en en un dols turons de la zona edificada, i amb corredisses constants d'esquirols amunt i avall de tot el perímetre.

                                                        Cabana de Baba a Gyan Sarovar

M'hi vaig sentir molt be, i sempre amb poques ànimes meditant, sentint properes les ràfegues d'aire que, de vegades provocaven cruiximents en l'estructura de fusta...  Era un Silenci de la natura que cridava al propi silenci interior, i t'hi podies entregar...  De vegades em feia un petit "pessic" per adonar-me que realment estava vivint aquell moment present, però tot seguit "ja sabia" que a l'ànima "no li calen pessics" doncs la joia és tant plena, car és com trobar-te a casa i amb els teus, al cap de tant de temps...
El fet que hi hagi tantes ànimes amb un mateix batec, amb un mateix anhel interior, amb un mateix pensament i determinació, de compromís, Ioga i Servei, fa que tot l'entorn estigui vibrant i energitzat, amb una potencia tant especial  que aquesta força espiritual i regeneradora resta en cada ànima en particular pel seu propi desvetllament, per la seva pròpia auto-realització, com una mare la reservaria amorosament sabent el profit que en trauria el seu fill en el moment més oportú. 

                                                                                             

                                        Interior de la Cabana de Fusta de Baba: Estança de Silenci

RETORN A BHARAT

La vida és il·limitada, s'atura però, allà on hom "creu" que s'ha d'aturar, allà on hom ha pensat que "podia" arribar, dins la maia (il·lusió) terrenal d'aquest món físic dual, de tres dimensions, on tant senzill a les ànimes és, ser presoners del temps i dels miratges diversos que sorgeixen per fora però que també son a dins, en el sarró de tantes etapes existencials experimentant des de l'oblit i la confusió, cercant l'origen perdut, reconeixent amb impotència una ignorància sòrdida, material que, d'entrada, ningú encertava a dilucidar-ne la "causa" i el "perquè", si és que existien aquests dos factors analítics.  Si no existien l'absurd encara podia ser més gran i el camí infranquejable com una selva espessa plena d'incògnites i de perills...

Els saligrams (ànimes) van arribar pacífics, amorosos i encuriosits davant la possibilitat d'experimentar un món (la Terra), energèticament molt més dens que el seu on haurien d'entrar en uns vehicles generats i adaptats específicament (cossos humans) per poder desempenyorar la seva comesa exitosament.  Aquells cossos eren -i son-, tant biològicament perfectes que, al S. XXI d'aquest Cicle, encara no s'han pogut emular tot i els grans progressos científics, tecnològics, ni en el camp de les més modernes computadores de l'era de la Física Quàntica!

                                                                                   

Però l'ànima, que no neix ni mor, com a guspira immortal emanada de la Font, sempre, més tard o més d'hora, amb més o menys sofriment o merescuts llorers i felicitat, sempre recupera la memòria esmerçada en el cicle descendent, sobretot, quan passa per les fases més fosques, i el coneixement original es perd en les ombres d'aquest món físic, i és substituït durant llargues etapes per boirosa devoció que cerca la transcendència oblidada...

Oh! Bharat! Paradís de l'Edat d'Or, on el Cicle de la Vida comença des de la màxima perfecció i puresa imaginables!!  On no existeix ni la mort ni el patiment, on la vida de les animes elevades que hi viuen és pacífica i feliç, i quan cada segle i mig canvien de cos, no és qüestió trista ni fúnebre, ans al contrari, hom viu una esperada joia inigualable!   Oh! Bharat, Bharat!  Qui no recorda aquest món de joia, sense malalties ni dolor ni angoixes de cap mena?   On, com han dit les mítiques llegendes dels homes, i finalment ens ha recordat l'amantíssima Ànima Suprema, els rius brollaven llet i mel, i els arbres i la terra verges amb agraïment i vitalitat donaven els seus fruits dolços, madurs i saborosos, a la mida d'aquelles ànimes-deïtats!  Els cossos de les divines ànimes eren purs, tanmateix fets d'amor i puresa, no hi entrava el desig pecaminós i brut, que aniria tamisant ineluctablement les relacions de les ànimes humanes en el descens que ho anava densificant tot, tornant-ho més i més groller...

                                                                                   

Oh! Bharat!  Volies seguir essent Paradís en l'Edat de Plata, i gairebé ho vas aconseguir..!  Però la brillantor que caracteritzava el primer moment, ja s'havia perdut en tons platejats, Selene s'apoderava de tu, els Antics i Lluminosos Fills del Sol ja no resplendien amb la mateixa intensitat, tot i conservar, encara, els llaços amb el Més Elevat en les Altures...   La Felicitat s'havia deslluït, però encara vivien en calma, pau i serenor, i seguien cantant la joia de les seves perfeccions i dels seus poders, que ja s'afeblien i deixaven de ser potents com antany... 

Oh! Bharat!  Perquè l'Obra de Teatre estava i està predeterminada, el descens no va tenir aturador, formava part del procés, tal i com en altres Cicles anteriors,  i l'Edat del Coure va començar a enterrar per llarg temps la meravella primigènia del Diví Origen...   Els superiors llaços daurats es van rompre definitivament per la resta del Cicle, i les ànimes, enfundades en els cossos físics posats a la seva disposició, encetaren un temps de confusió creixent barrejada amb una tènue esperança...

I de la Transcendència?  Què se'n havia fet? On era la Divinitat?  Perquè hi havia un record emboirat d'un origen ancestral superior?      Els éssers humans començaren a cercar, i així van anar arribant al gran teatre del món les grans religions de la humanitat,  que obriren enormes i profunds solcs de devoció entre les ànimes confoses, que necessitaven recuperar la Trascendència com l'oxigen els pulmons dels seus cossos físics.

                                                                                

                                                                                       

   
Oh! Bharat! La terra imperible, la terra que mai no desapareixerà, ni en els moments més extrems de la seva fosca i crua degeneració, encara ens acull en reductes de redempció, encara conserva una essència pura que conté el nèctar de la regeneració.  Quan la Flauta Màgica del Coneixement anuncia des de fa dècades que el món vell "s'acaba" i amb ell la densa Edat del Ferro,  camins d'arreu s'il·luminen, sorgint lluminosa la bella franja de l'Edat de la Confluència de més auspici, perquè les ànimes repensin el seu camí de 5.000 anys, i en destriïn tot el llast inútil i recuperin la seva memòria perduda de saligrams (ànimes).
Entre Cicle i Cicle llueix la Llar Roig-Daurada de totes les ànimes, el Món del Silenci, el Nirvana, la terra més enllà del so, i del temps, i de l'espai...   D'allà on prové tota aquesta Energia de Vida, conscient i organitzada en punts de llum, resplendents i miraculosos, que giren surant, estàtics i solemnes a l'entorn de la Gran Font de Vida.

                                                                             

Amb aquests pensaments retorno a Bharat, l'Índia mil·lenària, a la qual volo amb emoció continguda,  perquè un garbuix de sentiments, que no dilucido del tot, em fa saber que jo, en algun moment del passat havia transitat per aquesta mare terra, originària i immensa, que m'acull i no ignorava la caiguda boirosa de les ànimes en una dramàtica amnèsia que trucava les portes de la ignorància...
Anar a Madhuban (Rajasthan-Índia) és tanmateix haver sortit d'una zona de confort feta més a la mida del cos que de l'ànima, per entrar a una zona de confort (si es pot dir així) exclusiva per l'ànima. Per això el iogui viu en austeritat corporal i senzillesa per afavorir sempre la introspecció  i la plena i estable consciència de l'ànima.  L'excessiva consciència corporal o física ha dut tots els desastres a la humanitat.
L'ànima, a Madhuban, s'inunda d'una energia tant potent, que només d'arribar-hi queda trasbalsada pel Silenci i la Pau que es respira per tot...   I és aquell fil conductor, allò que va nodrint l'ànima, i que és una sensació gairebé inexplicable, que cal sentir, que cal reconèixer, que cal viure en la pròpia consciència d'ànima..*

                                                                                       

AFLORAR ELS TRESORS INTERNS DE L'ÀNIMA

Això no és una qüestió que hom hagi de cercar en l'exterior.  L'exterior i les seves influències, acostumen a ser oposats als camins interns, desconeixen termes com "silenci", "introspecció", "calma", etc., així com que la identitat veritable i eterna que jo sóc, no es situa en allò que en diem "personalitat humana" sinó en allò essencial i anímic que és la "consciència", l' "ànima", pròpiament dita,  i és aquesta la que omple de vitalitat i, com la seva denominació indica, anima aquest cos físic, vehicle preciós i imprescindible aquí, gràcies al qual experimenta i es relaciona amb les persones i coses, en el transcurs de la seva estada en aquest àmbit dimensional de la matèria. 

Hom diu que l'exterior ve a ser el reflex de l'interior, i és cert nogensmenys.  L'exterior de cada ésser humà, la seva personalitat, els hàbits, les tendències, els seus costums i enfocaments en la vida, el tracte amb els altres, etc., mostren diàfanament al observador, el coneixement  o desconeixement que un individu te dels seu propi interior, i de les qualitats intrínseques de l'essència i ànima que és.  

Per exemple, les persones "reactives", que sempre estan a la "defensiva" i/o "criticant-ho tot", que "jutgen" a tothom tant sols pel que es veu a primera vista: el cos físic, el vestit, una determinada actitud, etc.,  son un exemple senzill de persones que viuen "de fora cap a dins" i que, per tant, no utilitzen el "tresor intern" de qualitats i virtuts,  que com a ànimes disposen permanentment per aplicar-les en la vida pràctica. 

                                                                                     

L'ànima te cinc "qualitats intrínseques": Pau, Amor, Felicitat, Poder i Veritat, que alhora en generen moltes altres que anomenem "virtuts".  Per exemple de la Pau: emana paciència, tranquil·litat, harmonia, serenitat, maduresa...   De l'Amor: emana compassió, tolerància, comprensió, tendresa, humilitat...  De la Felicitat: emana alegria, entusiasme, optimisme, dinamisme...  Del Poder: emana el coratge, confiança, determinació, fortalesa...   De la Veritat: emana honestedat, dignitat, integritat, justícia..., entre molts altres.

Si hom te el coneixement de "saber-se una ànima amb totes aquestes qualitats", el més obvi és que li aflorin (aquestes qualitats) en la vida pràctica, en el tracte quotidià amb les persones i dins de qualsevol situació i circumstància, la qual cosa li reportarà resultats positius i benefactors en tot allò que es proposi.  És el contrari del que assenyàlavem abans, és a dir: "viure de dins cap a fora" i no pas a l'inrevés.  Deixem la "cultura del tenir" i ens enfoquem en la "cultura de l'ésser".

                                                                                        

  Quan tot això es desconeix és quan regna la ignorància que origina que l'ego, la por, la ira, l'enveja, la baixa auto-estima i la visió limitada de les coses, s'apoderin de tots els marcs d'activitats i relacions, i és quan amb tanta facilitat sorgeixen els conflictes.  Mai podrien aflorar, en aquestes condicions, les "qualitats intrínseques" de l'ànima, que en aquesta situació, quedarien custodiades al fons de l'essència anímica, esperant millors moments...

És evident que quan hom disposa d'aquest coneixement, incorpora la meditació raja ioga, com a eina bàsica i fonamental, per fiançar, sens cap dubte, la "consciència d'ànima" que te d'anar substituint l'excessiva "consciència física o de cos",  que ha comportat, arribar a l'oblit de "qui som", "d'on venim" i a "on anem", i tants problemes derivats d'això a tota la humanitat.

Tot aquest "tresor positiu de l'ànima" anirà aflorant en la vida humana, a mida que l'ésser humà recuperi la perduda memòria de tot el Cicle de l'Existència, de l'origen i de la pròpia identitat.