RETORN A BHARAT III

                                              meditació col·lectiva a la Sala de Baba 

La "clau" per enfocar-ho tot des d'una perspectiva equilibrada i correcta, està en aconseguir un "ioga perfecte" amb Shiv Baba, l'Ànima Suprema, així de clar i contundent es pot dir.  Això permet realitzar totes les activitats en perfecta "consciència d'ànima", el que també en diem "estar en el record del Pare",  no és sinó que jo, l'ànima, disposo i frueixo d'aquest estat d'elevació que, a més, és el meu estat original natural.  Segons el "percentatge" d'aquest estat, que cadascú pot assolir (nombre indefinit), així seran tots els pensaments, paraules i accions, i els resultats, en l'enfocament espiritual de cada ànima.   Evidentment, cadascú amb honestedat te d'observar la seva pròpia situació.  Aconseguir alts nivells d'estabilitat requereix pràctica, treball disciplinat, paciència, ioga veritable amb el Pare. Com diu una sàvia frase antiga: "No es poden donar margarides als porcs...", qui tingui enteniment que entengui...
No per haver viatjat a Madhuban, obtindré ioga del Pare, s'ha de fer el treball... Tot i que sentir-me nodrit com a ànima, respirant a fons a l'uníson amb totes les ànimes allí reunides, per tots aquells racons, tant els històrics, que mantenen aquella fragància dels primers i heroics anys,  com els llocs més isolats, on el Silenci ja és, per qui ho pot copsar, una inequívoca porta d'accés a una introversió madura, un Canal Lluminós a la Terra de la Pau,  m'emplenava de joia, tot i les meves moltes limitacions...
Em sentia content perquè La Font, l'Ànima Suprema havia propiciat aquest viatge, no només el meu,  sinó també el de l'ànima germana amb qui convisc de fa tants anys, i amb qui segueixo avançant en aquests moments, que s'acceleren per instants.  I no és que es corri: les coses venen així i no hi ha més, les acceptes o les deixes passar. A aquestes alçades l'única opció es el compromís...

                                                                                 

                   Arribada de Dadi Janki i Dadi Gulzar a la cel·lebració del 80è Aniversari BK a Gyan Sarovar (Madhuban)

I Maia?  L'encantadora i incansable Maia instant a les "caigudes" més subtils i aparatoses...   I és que ella hi serà fins al darrer dia.  Però com més estabilitzat jo estigui més inútil el seu "treball"...

Madhuban és un gresol que acumula i reparteix incessantment l'energia positiva del Raja Ioga arreu del planeta.  Jo ara, com a ànima que he anat, anímicament i física fins al cor potent d'aquest gresol, esdevinc un emissari en mi mateix i per tot el que faig i dic.  La sinceritat -no és opcional-, el camí de les ànimes íntegres és la sinceritat, l'honestedat,  però també la tolerància, el respecte, la cooperació, el discerniment...

He tingut moments de gran plenitud...  Els moments s'allarguen si la pròpia consciència d'ànima està prou afermada...  Tant li fa determinades "incomoditats" al cos físic: el iogui és auster, a l'ànima no li cal la comoditat i el benestar corporal, a excepció de si algú te el cos malalt i necessita cura...  Però l'ànima no necessita més que Silenci per estar en ioga amb l'Ànima Suprema, no necessita més que la quietud i la serenor, per anar creant en la pròpia ment espais suficients per l'expansió de totes les virtuts, i l'intel·lecte, la voluntat més determinada per exhaurir la creació de pensaments inútils i negatius...  I encara, els "sanskars positius" com a elements amb que es pot contar....  Si el cos protesta per la "duresa d'un matalàs" fes-te angelical i viu la felicitat de l'ànima...

                                                                            

                                             Detall del Temple Jainista de Dilwara que vam tenir l'oportunitat de visitar

Aquest és un viatge eminentment espiritual, no anava de turisme, res d'això.  Però execepcionalment vam visitar un temple a Mount Abu, el Dilwara, lògicament, fora dels recintes BK, però molt proper i ple de simbolismes de la religió Jainista  i el qual trobem esmentat en algunes classes de Brahma Baba parlant dels simbolismes.   

És un temple totalment tallat en marbre blanc, una meravella del món, la qual està prohibit fotografiar, fins i tot hom passa escorcolls abans d'entrar-hi.  De totes maneres "Google i Wikipedia" estan plens de fotos d'aquesta joia i de la seva història.  La visita va ser molt interessant, anècdotes a part, columnes tallades i literalment llaurades, sostres impressionants amb flors de lotus esculpides i molts altres ornaments bigarrats increïbles: tot esculpit amb un art únic.

                                                                                  

                                                                           

                                                                        

RETORN A BHARAT II

                                      Contemplant la "Torre del Poder" on hi ha les cendres de Brahma Baba

La meditació a la matinada eleva i uneix ànimes i més ànimes, en aquesta hora quieta, silent i sagrada del nèctar.  Tot és Silenci concentrat, unió amb l'Oceà de tot Coneixement, on centes d'ànimes gairebé en estat incorpori es desplacen àgils i lleugeres, eixam de lluminaries sota els estels, com arnes atretes al Gran Llum... Sota una atmosfera nítida i tatxonada, tot conflueix i vibra a Gyan Sarovar (Madhuban): els fills de Prajapita Brahma, Jagadamba,  i l'Ànima Suprema per damunt de tot,  en connexió profunda, seguint el Ioga Antic de Bharat...  Eternes aurores il·luminades on perfectament em reconec essència nodrint-se i purificant-se, ànima joiosa i alliberada, amb anhels d'arribar a tantes ànimes, que en  aquests moments estan amatents, cercant el senyal evident, que del més profund de si mateixes ja intueixen...

Em semblava impossible "ser a Madhuban", quan sempre n'havia sentit a parlar, només als altres germans i germanes...  Aquell cel estrellat els sorolls exòtics de la nit, algun ocell, la nitidesa d'aquell espai per on s'hi retallaven serralades properes, potser les mones o els esquirols, que abunden per les rodalies, les palmeres i aquells tests amb flors fins on abastava la vista...                             L'Universal

Harmony Hall o el Meditation Hall, grans espais auditoris, o la circular Habitació de Baba, o el petit i daurat Domo (gairebé com una campana), o la Petita Cabana de Baba, tota de fusta i encimbellada en un turonet elevat: tot convidava al Ioga, a la Meditació, a les Classes del Matí, als diversos Seminaris, Conferències i Retirs (especialment pensats pels "dobles estrangers") quins professors son directament les Dadis, les Sisters i els Seniors, veritables pous de saviesa pràctica, amb tants anys                                    essencials de Raja Ioga, amb la força i l'estabilitat que els dona la..

                                                                                 

                                                 posant davant el Domo daurat...

tapasya (meditació intensiva) per ser ells mateixos exemples vivents d'aquest Coneixement regenerador.  Em vaig sentir molt be aprenent de tots ells, prenent apunts unes vegades, gravant-los altres,  però sempre extraient-ne aquella ensenyança que és de l'ànima, que s'identifica en el més íntim d'un mateix, en les pròpies virtuts o fins i tot en els millors sanskars que hom conserva. La importància de la pròpia estabilitat, del propi ioga, ser i tenir llum per, alhora, poder-la donar als altres des de la consciència de l'ànima, és a dir, practicar això que se'n diu "Compassió" i que només es pot practicar des de la consciència d'ànima.
Visitar Pandav Bhawan, i respirar, i resseguir els espais per on Brahma Baba i les Dadis jovenetes, als anys trentes i cinquantes del S.XX, van tenir i donar les primeres classes, les experiències directes de Raja Ioga, però també de la realitat punyent que els era contrària,  va ser corprenedor i insparador a un temps...  Ens feu de guia un veterà Brahmin que ho coneixia "més que be".  Veure les primeres "ampliacions", perquè Brahma Kumaris creixia i ja no cabien en la diminuta saleta del principi... De primer el Meditation Hall amb un espai immens per les classes i les meditacions, i tota la resta de dependències que vibraven de vida i d'activitat: el cosidor. l'elaboració de "tolis"(dolços), l'espaiosa cuina, el menjador, etc.  I després aquesta façana tant coneguda de l'Universal Peace Hall dins la qual hi ha una espai molt més gran encara...  T'adonaves del progrés paulartí d'aquesta Obra Magna tant útil per la humanitat...

                                                                                       

                                                            L'Universal Peace Hall 

Germans i germanes  de més de cent països del món omplien Madhuban,  a dalt a Gyan Sarovar érem al voltant de les dues mil persones...  Em trobava en "olor de multitud", operò una multitud tant especial, silenciosa i espiritual, que era única: La familia divina....  El Silenci i les meditacions, tant poderoses!   

                                                                                       

                                                           Interior del Domo daurat
  
L'interior del Domo és de marbre clar, circular, amb una grada on hom pot seure; en lloc preferent i a la vista de tots els angles un Shiv Baba ovalat on a la part de baix hi ha Brahma Baba.  Al centre hi ha diferents espatllers pels que mediten des de terra en posició "lotus" o d'altre forma...  L'interior acampanat és també poderós, crea un ambient de quietud tant especial de força que convida a la Meditació. És un dels punts que més m'atrau per estar-hi estones concentrades i introspectives, més d'una vegada em venien profundes ganes de vocalitzar un mantram, cosa que no vaig fer al no estar sol.  És la inexplicable sensació interna vibrant i concentrada que facilita encara més la connexió amb El Més Íntim... 
La Cabana de Baba és tota de fusta i, davant la porta te un gronxador d'aquests que agraden tant a Índia, i que agradaven tant a Brahma Baba i les Dadis, L'interior de la íntima Cabana és alfombrat i te coixins, també, per acomodar qui es posi a terra per meditar...  És quieta i silent, molt especial pel fet d'estar en en un dols turons de la zona edificada, i amb corredisses constants d'esquirols amunt i avall de tot el perímetre.

                                                        Cabana de Baba a Gyan Sarovar

M'hi vaig sentir molt be, i sempre amb poques ànimes meditant, sentint properes les ràfegues d'aire que, de vegades provocaven cruiximents en l'estructura de fusta...  Era un Silenci de la natura que cridava al propi silenci interior, i t'hi podies entregar...  De vegades em feia un petit "pessic" per adonar-me que realment estava vivint aquell moment present, però tot seguit "ja sabia" que a l'ànima "no li calen pessics" doncs la joia és tant plena, car és com trobar-te a casa i amb els teus, al cap de tant de temps...
El fet que hi hagi tantes ànimes amb un mateix batec, amb un mateix anhel interior, amb un mateix pensament i determinació, de compromís, Ioga i Servei, fa que tot l'entorn estigui vibrant i energitzat, amb una potencia tant especial  que aquesta força espiritual i regeneradora resta en cada ànima en particular pel seu propi desvetllament, per la seva pròpia auto-realització, com una mare la reservaria amorosament sabent el profit que en trauria el seu fill en el moment més oportú. 

                                                                                             

                                        Interior de la Cabana de Fusta de Baba: Estança de Silenci

RETORN A BHARAT

La vida és il·limitada, s'atura però, allà on hom "creu" que s'ha d'aturar, allà on hom ha pensat que "podia" arribar, dins la maia (il·lusió) terrenal d'aquest món físic dual, de tres dimensions, on tant senzill a les ànimes és, ser presoners del temps i dels miratges diversos que sorgeixen per fora però que també son a dins, en el sarró de tantes etapes existencials experimentant des de l'oblit i la confusió, cercant l'origen perdut, reconeixent amb impotència una ignorància sòrdida, material que, d'entrada, ningú encertava a dilucidar-ne la "causa" i el "perquè", si és que existien aquests dos factors analítics.  Si no existien l'absurd encara podia ser més gran i el camí infranquejable com una selva espessa plena d'incògnites i de perills...

Els saligrams (ànimes) van arribar pacífics, amorosos i encuriosits davant la possibilitat d'experimentar un món (la Terra), energèticament molt més dens que el seu on haurien d'entrar en uns vehicles generats i adaptats específicament (cossos humans) per poder desempenyorar la seva comesa exitosament.  Aquells cossos eren -i son-, tant biològicament perfectes que, al S. XXI d'aquest Cicle, encara no s'han pogut emular tot i els grans progressos científics, tecnològics, ni en el camp de les més modernes computadores de l'era de la Física Quàntica!

                                                                                   

Però l'ànima, que no neix ni mor, com a guspira immortal emanada de la Font, sempre, més tard o més d'hora, amb més o menys sofriment o merescuts llorers i felicitat, sempre recupera la memòria esmerçada en el cicle descendent, sobretot, quan passa per les fases més fosques, i el coneixement original es perd en les ombres d'aquest món físic, i és substituït durant llargues etapes per boirosa devoció que cerca la transcendència oblidada...

Oh! Bharat! Paradís de l'Edat d'Or, on el Cicle de la Vida comença des de la màxima perfecció i puresa imaginables!!  On no existeix ni la mort ni el patiment, on la vida de les animes elevades que hi viuen és pacífica i feliç, i quan cada segle i mig canvien de cos, no és qüestió trista ni fúnebre, ans al contrari, hom viu una esperada joia inigualable!   Oh! Bharat, Bharat!  Qui no recorda aquest món de joia, sense malalties ni dolor ni angoixes de cap mena?   On, com han dit les mítiques llegendes dels homes, i finalment ens ha recordat l'amantíssima Ànima Suprema, els rius brollaven llet i mel, i els arbres i la terra verges amb agraïment i vitalitat donaven els seus fruits dolços, madurs i saborosos, a la mida d'aquelles ànimes-deïtats!  Els cossos de les divines ànimes eren purs, tanmateix fets d'amor i puresa, no hi entrava el desig pecaminós i brut, que aniria tamisant ineluctablement les relacions de les ànimes humanes en el descens que ho anava densificant tot, tornant-ho més i més groller...

                                                                                   

Oh! Bharat!  Volies seguir essent Paradís en l'Edat de Plata, i gairebé ho vas aconseguir..!  Però la brillantor que caracteritzava el primer moment, ja s'havia perdut en tons platejats, Selene s'apoderava de tu, els Antics i Lluminosos Fills del Sol ja no resplendien amb la mateixa intensitat, tot i conservar, encara, els llaços amb el Més Elevat en les Altures...   La Felicitat s'havia deslluït, però encara vivien en calma, pau i serenor, i seguien cantant la joia de les seves perfeccions i dels seus poders, que ja s'afeblien i deixaven de ser potents com antany... 

Oh! Bharat!  Perquè l'Obra de Teatre estava i està predeterminada, el descens no va tenir aturador, formava part del procés, tal i com en altres Cicles anteriors,  i l'Edat del Coure va començar a enterrar per llarg temps la meravella primigènia del Diví Origen...   Els superiors llaços daurats es van rompre definitivament per la resta del Cicle, i les ànimes, enfundades en els cossos físics posats a la seva disposició, encetaren un temps de confusió creixent barrejada amb una tènue esperança...

I de la Transcendència?  Què se'n havia fet? On era la Divinitat?  Perquè hi havia un record emboirat d'un origen ancestral superior?      Els éssers humans començaren a cercar, i així van anar arribant al gran teatre del món les grans religions de la humanitat,  que obriren enormes i profunds solcs de devoció entre les ànimes confoses, que necessitaven recuperar la Trascendència com l'oxigen els pulmons dels seus cossos físics.

                                                                                

                                                                                       

   
Oh! Bharat! La terra imperible, la terra que mai no desapareixerà, ni en els moments més extrems de la seva fosca i crua degeneració, encara ens acull en reductes de redempció, encara conserva una essència pura que conté el nèctar de la regeneració.  Quan la Flauta Màgica del Coneixement anuncia des de fa dècades que el món vell "s'acaba" i amb ell la densa Edat del Ferro,  camins d'arreu s'il·luminen, sorgint lluminosa la bella franja de l'Edat de la Confluència de més auspici, perquè les ànimes repensin el seu camí de 5.000 anys, i en destriïn tot el llast inútil i recuperin la seva memòria perduda de saligrams (ànimes).
Entre Cicle i Cicle llueix la Llar Roig-Daurada de totes les ànimes, el Món del Silenci, el Nirvana, la terra més enllà del so, i del temps, i de l'espai...   D'allà on prové tota aquesta Energia de Vida, conscient i organitzada en punts de llum, resplendents i miraculosos, que giren surant, estàtics i solemnes a l'entorn de la Gran Font de Vida.

                                                                             

Amb aquests pensaments retorno a Bharat, l'Índia mil·lenària, a la qual volo amb emoció continguda,  perquè un garbuix de sentiments, que no dilucido del tot, em fa saber que jo, en algun moment del passat havia transitat per aquesta mare terra, originària i immensa, que m'acull i no ignorava la caiguda boirosa de les ànimes en una dramàtica amnèsia que trucava les portes de la ignorància...
Anar a Madhuban (Rajasthan-Índia) és tanmateix haver sortit d'una zona de confort feta més a la mida del cos que de l'ànima, per entrar a una zona de confort (si es pot dir així) exclusiva per l'ànima. Per això el iogui viu en austeritat corporal i senzillesa per afavorir sempre la introspecció  i la plena i estable consciència de l'ànima.  L'excessiva consciència corporal o física ha dut tots els desastres a la humanitat.
L'ànima, a Madhuban, s'inunda d'una energia tant potent, que només d'arribar-hi queda trasbalsada pel Silenci i la Pau que es respira per tot...   I és aquell fil conductor, allò que va nodrint l'ànima, i que és una sensació gairebé inexplicable, que cal sentir, que cal reconèixer, que cal viure en la pròpia consciència d'ànima..*

                                                                                       

AFLORAR ELS TRESORS INTERNS DE L'ÀNIMA

Això no és una qüestió que hom hagi de cercar en l'exterior.  L'exterior i les seves influències, acostumen a ser oposats als camins interns, desconeixen termes com "silenci", "introspecció", "calma", etc., així com que la identitat veritable i eterna que jo sóc, no es situa en allò que en diem "personalitat humana" sinó en allò essencial i anímic que és la "consciència", l' "ànima", pròpiament dita,  i és aquesta la que omple de vitalitat i, com la seva denominació indica, anima aquest cos físic, vehicle preciós i imprescindible aquí, gràcies al qual experimenta i es relaciona amb les persones i coses, en el transcurs de la seva estada en aquest àmbit dimensional de la matèria. 

Hom diu que l'exterior ve a ser el reflex de l'interior, i és cert nogensmenys.  L'exterior de cada ésser humà, la seva personalitat, els hàbits, les tendències, els seus costums i enfocaments en la vida, el tracte amb els altres, etc., mostren diàfanament al observador, el coneixement  o desconeixement que un individu te dels seu propi interior, i de les qualitats intrínseques de l'essència i ànima que és.  

Per exemple, les persones "reactives", que sempre estan a la "defensiva" i/o "criticant-ho tot", que "jutgen" a tothom tant sols pel que es veu a primera vista: el cos físic, el vestit, una determinada actitud, etc.,  son un exemple senzill de persones que viuen "de fora cap a dins" i que, per tant, no utilitzen el "tresor intern" de qualitats i virtuts,  que com a ànimes disposen permanentment per aplicar-les en la vida pràctica. 

                                                                                     

L'ànima te cinc "qualitats intrínseques": Pau, Amor, Felicitat, Poder i Veritat, que alhora en generen moltes altres que anomenem "virtuts".  Per exemple de la Pau: emana paciència, tranquil·litat, harmonia, serenitat, maduresa...   De l'Amor: emana compassió, tolerància, comprensió, tendresa, humilitat...  De la Felicitat: emana alegria, entusiasme, optimisme, dinamisme...  Del Poder: emana el coratge, confiança, determinació, fortalesa...   De la Veritat: emana honestedat, dignitat, integritat, justícia..., entre molts altres.

Si hom te el coneixement de "saber-se una ànima amb totes aquestes qualitats", el més obvi és que li aflorin (aquestes qualitats) en la vida pràctica, en el tracte quotidià amb les persones i dins de qualsevol situació i circumstància, la qual cosa li reportarà resultats positius i benefactors en tot allò que es proposi.  És el contrari del que assenyàlavem abans, és a dir: "viure de dins cap a fora" i no pas a l'inrevés.  Deixem la "cultura del tenir" i ens enfoquem en la "cultura de l'ésser".

                                                                                        

  Quan tot això es desconeix és quan regna la ignorància que origina que l'ego, la por, la ira, l'enveja, la baixa auto-estima i la visió limitada de les coses, s'apoderin de tots els marcs d'activitats i relacions, i és quan amb tanta facilitat sorgeixen els conflictes.  Mai podrien aflorar, en aquestes condicions, les "qualitats intrínseques" de l'ànima, que en aquesta situació, quedarien custodiades al fons de l'essència anímica, esperant millors moments...

És evident que quan hom disposa d'aquest coneixement, incorpora la meditació raja ioga, com a eina bàsica i fonamental, per fiançar, sens cap dubte, la "consciència d'ànima" que te d'anar substituint l'excessiva "consciència física o de cos",  que ha comportat, arribar a l'oblit de "qui som", "d'on venim" i a "on anem", i tants problemes derivats d'això a tota la humanitat.

Tot aquest "tresor positiu de l'ànima" anirà aflorant en la vida humana, a mida que l'ésser humà recuperi la perduda memòria de tot el Cicle de l'Existència, de l'origen i de la pròpia identitat.

                                                                                         

                                                                                  

      

                          

EL PODER DEL PENSAMENT

Tots aquells pensaments que enviem als altres, amb més o menys consciència, sempre arriben a destí, tant li fa que el receptor en sigui alhora conscient o no, li arriben sí o sí, enmig de sentiments positius o negatius, amb joia o angoixa i pesar, però a més, sempre es genera un "retorn a origen", és a dir, que qui ha enviat el pensament, te un "retorn automàtic de més intensitat i d'igual qualitat al que ell mateix ha enviat a l'altre. Equival a dir, que si jo envío pensaments amorosos i benèfics a una persona. pel motiu que sigui, puc estar ben segur que a ella arribaran i li faran tot el be desitjat. I, en retorn, pensaments d'aquest nivell arribaran a mi per duplicat i amb la mateixa qualitat que els meus.  La llei de justa retribució i compensació, s'executa automàticament, també en l'ara i aquí de la present existència.  De la mateixa manera si jo envío pensaments d'odi i ofensius a una altre persona, se'm aplicarà també aquest retorn per duplicat i d'igual categoria, i com que jo he perjudicat des de la distància a aquella persona a través del meu pensament injuriós, la rèplica també m'afectarà a mi de manera similar o fins i tot pitjor. 

A quina reflexió ens remet això?  A que amb el pensament hom pot fer molt de be però també molt de mal?  És ben cert que si.  Però aquesta és una qüestió que s'escapa sovint del coneixement general i comunament no se sap el funcionament correcte de la ment, de la generació i el trànsit dels pensaments, la seva relació amb l'intel·lecte i els hàbits i memòries internes, etc.  Això fa que, en general, hom emeti i rebi pensaments sense cap ordre ni concert, i de la mateixa manera sigui ignorant de les seves ineluctables conseqüències.

                                                                                  

                          

Cal partir de la base que l'ésser humà és el creador dels seus propis pensaments.  Si no és conscient d'això el caos se'n apodera i, per tant, viu i interactua a les fosques, pateix i genera patiment sense conèixer-ne els mecanismes.  La ignorància i tot el que se'n desprèn és el que danya més les relacions i les convivències de tota mena a tots nivells, tant familiars com socials.  Hom no pot exercir des de la ignorància la responsabilitat que li correspon.  I si, lamentablement és així, mal pot anar tot.

És important tenir en compte que la Consciència o Ésser: l'Ànima que som, te tres facultats bàsiques:  la Ment, l'Intel·lecte i els Registres de la Memòria, i és imprescindible conèixer-ne el funcionament. 

Si volem millorar la qualitat de la nostre vida, hem de millorar la qualitat dels nostres pensaments, hem de conèixer com i perquè sorgeixen determinats pensaments, i si cal, modificar la nostre forme de pensar.  

La Ment gairebé sempre és usada com una pantalla on hi projectem pensaments, sensacions, imatges i idees.  D'acord a l'impacte que causen aquests pensaments, hom crea una experiència, un sentiment o una emoció.  La ment te la capacitat sorprenent d'adoptar la forma que calgui, que hom pensi en cada moment, i al mateix temps, extreure'n una sensació o sentiment de la qualitat associada a aquesta forma.  Per tant, si ens volem sentir millor hem de procurar de portar a la nostre ment aquells pensaments que ens porten experiències positives com, per exemple: de pau i harmonia.

 

Si com a ànimes tenim aquestes facultats esmentades (ment, intel·lecte i registres), cal ser-ne conscients i utilitzar-les.  
L'Intel·lecte és la facultat que ens permet "discernir", avaluar, analitzar i decidir, entre altres funcions.  Reconeix els pensaments com a positius, negatius, útils i inútils, i gràcies a això, funciona com un fre precís entre el pensament i l'acció que en pot resultar, és a dir, un filtre entre pensar, sentir i fer.  A on sigui que es dirigeixi l'intel·lecte, la ment automàticament el seguirà.  És precisament l'intel·lecte com a facultat el qui jutja i analitza la situació actual: "realment vull això?, és bo per a mi això?, o estic atrapat en un vell patró de pensament?".  D'aquesta forma comença a reflexionar sobre els seus pensaments.  Si l'intel·lecte és feble o està confós es fa dependent del món extern dels sentits i els seus objectes, i del món intern dels hàbits i les tendències de la personalitat.
A través de la meditació Raja Ioga hom pot enfortir l'intel·lecte perquè pugui tornar a exercir el control sobre la ment i ser un filtre eficaç permetent que només s'expressin els pensaments i sentiments més positius.
Quan l'intel·lecte pren una decisió el següent pas és la posada en acció.  En la mesura que una acció es repeteix esdevé hàbit o tret de la personalitat.  Passat un temps aquest hàbit comença a funcionar de forma automàtica dins l'ésser.  Podem entendre que hi ha gravacions de tota una vida que m'estan influint en la meva forma de ser, pensar i actuar.  

                                                                             

   

Cada acció que realitzem deixa la seva impressió, més lleu o profunda, en l'ànima, i d'aquesta manera es van creant diferents trets i tendències de la personalitat.  Així, quan descrivim a una persona amb adjectius com  bondadosa, alegre, avorrida, arrogant, altruista, etc., bàsicament estem descrivint diferents característiques o tendències de la personalitat que estan gravades en el seu interior.

De nou, la meditació Raja Ioga, ens dona l'experiència de la Pau, l'Amor, etc., ajudant-nos a gravar nous registres de memòries que influiran positivament sobre la nostre personalitat.  Per tant, la ment, l'intel·lecte i les impressions estan molt connectats.  La meditació ajuda a unir la nostre ment i intel·lecte amb les nostres qualitats innates inherents al nostre ésser.  Amb enteniment, concentració i fe, viatgem vers el nostre interior per retrobar-nos amb el nostre ésser original. 

Les tres facultats de l'ésser treballen juntes, d'una forma precisa, integrada, cada facultat influeix les altres dues.  Les impressions del passat es projecten sobre la ment en la forma de pensaments, els quals després estimulen sentiments i desitjos.  L'intel·lecte processa aquests pensaments i decideix si els porta a l'acció a través del cos.  Si decideix actuar, l'experiència de l'acció, queda enregistrada en les memòries internes.  

D'aquesta manera es modifiquen, s'enforteixen o afebleixen les velles impressions d'acord a les accions realitzades.  Per medi de la meditació enfortim l'intel·lecte i la seva capacitat de discernir quins son els pensaments i decisions que estan en siontonia  amb la nostre naturalesa innata de Pau, Amor, Harmonia i No-Violència.  Us sembla "poc" el poder del pensament?  Fem que el 2016 sigui ple de canvis positius en cada un de nosaltres i canviem realment la part del món que ens toca...

                                                                                     

SORTIR DEL LABERINT DE MAIA PER CANVIAR EL MÓN

  

Voler "canviar" les coses esperant que ho facin els altres, per després afegir-nos, és no haver apres encara una lliçó bàsica de vida, que tard o d'hora ens serà molt útil i necessària de conèixer i de practicar, puig que fins que no ho fem no començarà a canviar el món, just a resultes de canviar nosaltres, a títol individual.  És aquella dita:"quan jo canvio el món canvia".  Esperar que siguin "els altres" els que canviïn, és esclavitzar-se en un món d'expectatives on hom sempre està depenent dels altres, esperant que es moguin els altres, que es transformin els altres, doncs  cal suposar que "jo no faré res" fins que no ho facin els altres.  Aquest és el contrasentit que pren la llibertat de les persones, que les supedita, que els pren el dret innat d' "auto-decisió", de prendre la lúcida iniciativa de canviar la pròpia vida per altres paràmetres d'una transformació tant completa i nítida, com no n'hi ha cap altre, i menys que "pengi del fil del que decideixin altres voluntats".   Sempre cal decidir per un mateix, aquest és el signe que fa a l'home responsable davant la vida i davant el món.
En termes de desenvolupament espiritual és també així, doncs seria inconcevible d'una altre manera.
L'anhel de transformació, de recuperació de la "consciència de l'ànima", és quelcom que està gravat en el més íntim i pur de cada ànima encarnada i, només és capaç de llançar-hi un tupid vel d'oblit i de distracció, l'estat mateix de consciència física o de cos, que atreu vers tot l'extern i perible que hom pot arribar a desitjar d'aquest àmbit groller que, amb totes les seves al·lucinacions, miratges i il·lusions (també en diem Maia) fa que les ànimes perdin tot record, tota memòria del seu origen primigeni, dins una successió d'etapes existencials confoses, on l'home cerca, i sovint desesperadament, un origen i una identitat (religions, devocions, fe, etc.) que endevina transcendents i de major resposta, que la vida mecanicista, avorrida i merament material i sense més perspectiva que la que li pot donar la gratificació dels cinc sentits físics.

                                                                                   

   
Si algú ha arribat a la comprensió d'això, ha de fer el que sigui per activar-se i sortir el més aviat possible del "laberint de Maia", és a dir, el miratge, la il·lusió vuida que sempre deixa insatisfet i amb barrueres ganes de més, però que en el fons del fons envia prous ímputs a l'ànima, com perquè aquesta sàpiga que allò "és mentida", que allò és inconsistent, una distracció de l'objectiu veritable, i per tant, una pèrdua del propi temps, que cadascú s'administra.   Arribant a aquesta situació és quan calen eines que ens ajudin a recuperar la nostra "identitat anímica", "la consciència d'ànima", re-descobrir (perquè en altres moments ja ho hem sapigut) que el nostre cos físic amb els seus òrgans i sentits, no és el que veritablement som, sinó únicament el vehicle o suport per medi del qual jo, l'ànima, puc romandre i tenir les meves experiències i desenvolupaments en aquest planeta, en aquest àmbit dimensional on, d'altre manera l'energia subtil de la meva real constitució, no se sostindria en aquest camp d'acció de la matèria densa.   Si recupero la meva "consciència d'ànima" puc asseurem tranquil·lament davant els comandaments d'aquest vehicle físic i, d'una manera conscient, ser-nes el conductor i, per tant, tenir-ne el control, i no entrar en la confusió que el cos és "autònom" i que és ell qui porta "la veu cantant" de pensaments, paraules i accions, quan no és ni te perquè ser així. 

                                                                                 

L'ànima és l'ésser que sóc, l'ànima és l'ésser que viu, pensa, sent i actua, l'ànima te qualitats i virtuts innates, com la pau, l'amor, la felicitat, el poder, la veritat, etc., que per elles mateixes son font de moltes més que ajuden a portar una vida equilibrada, harmoniosa i digna.  L'ànima és immortal: quan el vehicle o cos es deteriora o es fa vell, l'ànima el deixa amb agraïment (això que en diem mort), i si cal, prendrà un altre cos.   El cos físic en si, per altra banda, no cal pas desmereixe'l  car és un vehicle meravellós, el millor dels ordenadors biològics posat a disposició de cada ànima que ve a experimentar al món...

Rengles més amunt he assenyalat  que calen "eines" que ens ajudin a recuperar la nostre veritable condició d'ànimes:  com que en general hi ha un "aiguabarreig" (per dir-ho així), entre el cos físic i els atributs objectius de l'ànima, degut a molts "desordres" viscuts en múltiples gernacions,  sorgeix una eina bàsica i fonamental:  La Meditació Raja Ioga.  Aquesta meditació, que pot ser quieta i silenciosa, i també en l'acció, és una pura introversió que calma el cos físic, i fa que l'ànima "recuperi" el seu veritable paper identitari.  La meditació és una "disciplina", no una moda que està be.  És tanmateix una eina que, utilitzada amb coneixement i saviesa, a través de la pràctica diària, amb determinació i Silenci, ens porta, com s'ha dit, a la "consciència de l'ànima", i des d'aquest estat elevat, arribar a la "llar origen de les ànimes", el "Paramdham", també se'n ha dit el "Nirvana", on també hi ha La Llum Més Elevada, un món de quietud més enllà del so, del temps i l'espai, on el Silenci és l'estat de consciència generalitzat per entre una llum perenne d'un color roig-daurat...

                                                                                       

Practicar la meditació de forma habitual i amb coneixement, fa que l'enfocament de la vida sigui molt diferent de quan no es practicava:   hom deixa de ser reactiu per passar a ser reflexiu i a utilitzar el discerniment, sobretot, en les decisions més importants,  hom es torna empàtic, optimista, fort davant situacions dificils;  un estat d'estabilitat interna es va instal·lant en un mateix, hom rectifica el tracte i la mirada a les persones reconeixent-les com a ànimes amb les quals hom conviu i interactua, la mirada es torna doncs, profunda, ja no és una mirada material que jutge a través del cos físic..., que és tant sols el vehicle, com un conductor i el seu cotxe.  De cara als que m'envolten s'afiança més el respecte i la llibertat vers ells, practico l'acceptació, la tolerància, la comprensió, l'humilitat, l'entusiasme, la confiança, la fortalesa, etc., i tot això m'ho veuen a mi, i també se'ls encomana a ells.
I aquest és el canvi que val.  El canvi del que un mateix n'és el model, no és una qüestió teòrica, sinó molt pràctica.  Sóc jo mateix el canvi que desitjo en els altres.  No espero que siguin ells els quins facin canvis, per després fer-los jo:  aquest és l'error que tots podem superar.  Amb aquest canvi hom surt amb escreix del "laberint de Maia", emprenent un cami de consciència i llibertat, canviant per canviar el món...   

                                                                                       

TOT UN NAIXEMENT: UN PODERÓS NADAL...

Pau interior i Silenci,
Amor i Joia
porta a la Terra el Solstici d'Hivern,
quietud i introversió,
és un retrobar-se amb si mateixa
fent-se conscient,
tanmateix re-iniciant-se
en tots els valors i en totes les virtuts,
en tota la fortalesa i en tot el poder,
per posar-se a punt i continuar,
enèrgica i transformada,
el viatge i l'experiència de la vida,
quan arribi l'esclat de l'Equinocci...

En perfecta analogia,
així l'home retroba en el seu interior,
en la Quietud i el Silenci,
la seva Ànima Immortal,
pacífica, pura i amorosa,
i se'n fa plenament conscient,
és tanmateix un bell re-inici,
com àngel sorgit d'especial crisàlide,
perfecta metamorfosi,
tot un naixement, un poderós Nadal
que compartim amb tots vosaltres,
caminants de l'existència
vers el Nou Món...